Cazarabet conversa con... Francesc
Navarro i Ventura, autor de “Introducció
a la simbologia religiosa en els àmbits públics” (Universitat Jaume I)
Francesc Navarro fa un
estudi d´investigació sobre com i de quina manera ens ha impactat durant anys
la simbologia o les simbologies religioses en els espais i àmbits públics.
Edita aquest minuciós
treball dins la col·lecció estudis jurídics de la Universitat Jaume Primer de Castelló en el seu nº29
Allò que ens trobarem en
el llibre: L’exhibició de simbologia religiosa en llocs públics és una qüestió
no resolta pel parlament en més de quaranta anys de Constitució. Part de la
confusió i manca de garanties legals, ve de la inexistència de lleis o normes
que fixen els criteris d’actuació en la defensa dels drets inherents a la
qüestió religiosa. En una democràcia consolidada no hauria de quedar en mans de
criteris personalistes de la judicatura allò que ha de resoldre el poder
legislatiu.
L’objectiu d’aquest llibre és ajudar a analitzar la situació, per tal de trobar
la resolució justa. L’obra s’ha redactat de manera entenedora, dins del que
permet l’expressió legalista del relat, i inclou exemples i comparacions
jurisprudencials i legals d’organismes estatals internacionals.
Francesc Navarro (Castelló de la Plana, 1952) es llicenciat en Dret.
Cazarabet conversa amb
Francesc Navarro i Ventura:
-Francesc, aquest llibre ve d´un
treball de final de carrera que vas fer en acabar la teva llicenciatura de
Dret...per què et vas fixar en aquesta temàtica, la presència de la simbologia
religiosa en l´espai o l´àmbit públic?
-Al finalitzar la
carrera tens que elegir fer un treball
elegit d’una llista que facilita la Universitat, en aquest cas fou La
universitat Abat Oliba de Barcelona, de caire
religiós i molt bona. Com que em varen suspendre una assignatura, just la de
dret eclesiàstic, no vaig acabar el curs al mateix temps que el demés, es a dir
en juny si no en el gener següent. Aleshores totes les matèries de la llista de
treballs que podien ser del meu interès ja estaven agafades per la resta de
companys. En el segon examen de dret eclesiàstic vaig traure matricula i el
catedràtic, quan vaig parlar amb ell per que m’orientare
en la matèria que podria agafar de les que quedaven per a fer el treball em va
orientar a la del títol del llibre. El catedràtic tutor del aula, just era el
catedràtic de dret eclesiàstic que primer em va suspendre ( em vaig quedar en
blanc ) i després em va donar matricula. Ell havia estat advocat de tribunal de
la rota. Eixe puix va ser el motiu. La nota del treball va ser un notable alt.
-Molts treballs de fi de
carrera acaben en llibre ; què et va
portar ,particularment, a tu a prendre la decisió de fer un llibre del teu
treball?
-Un dia fa cosa d’un
any, parlant amb Paco Mariscal catedràtic de literatura i columnista de El País
i Mediterráneo, sobre el tema de la creu dels caiguts
del parc de Ribalta de Castelló, li vaig comentar el treball que havia fet. Em
va demanar llegir-lo i li ho vaig donar. El va llegir i li va parèixer bo,
suggerint portar-lo a la UJI. El portarem, el va estudiar un comitè de
publicacions, li va donar una puntuació de 8 sobre 10, i fins aquí
-Quines diferències i
incorporacions hi han en el llibre o quins apartats hi has ampliat més?.-No sé,
pot ser has tingut més temps i llibertat per a desenvolupar alguns aspectes?.
-A efectes de senyalar
concretament aspectes o temes ampliats no sabria dir-te cap en concret, puix
els suggeriments fets per el comitè, eren els propis temes, ampliats desenvolupats
mes àmpliament. Això va suposar que pràcticament tots els temes tocats van
tindre que adaptar-se a les circumstancies de l’ampliació. Al mateix temps es
van ampliar també els treballs relacionats de altres autors. La Universitat
Jaume Primer de Castelló no va posar entrebancs ni va limitar o imposar
criteris dins del treball, va suggerir únicament que es podrien ampliar el
nombre d’autors i incrementar el nombre d’opinions contradictòries, per tal de
fer-lo mes ampli de visions. Va suggerir però no imposar i em va parèixer be,
li donava més qualitat al treball. – el treball original sols tenia 80 pagines,
el mínim exigit per a ser admès.
- Els símbols o la simbologia religiosa sempre ha acabat per sortir dels
seus llocs: esglésies, temples, sinagogues,
mesquites i ocupar l´espai públic, no? .- Però per què, per
reivindicar-se i mostrar-se com una força més enllà dels seus llocs “de
predicació”?.
-El poder eclesiàstic te sempre en totes les creences, reminiscències de Hierocratisme,
la necessitat de estar per damunt de tot, inclòs del rei, és la supèrbia de creure i fer creure que representes a Deu. Les esglésies i aquí, sobre tot la catòlica, sempre ha intentat
dominar el aspecte terrenal de la vida, i això incloïa la governança
era, és una forma de tancar el cercle. El símbol es poder, allí on està, mostra
el domini sobre el lloc que abraça, per això els interessa el lloc públic, es
on estan tots. Ells no es que no creuen en el laïcisme, estic convençut de que
la seua espiritualitat es falsa, viuen de la creença aliena de les bones animes i la por dels demés al mes enllà i això passa en totes les religions del mon,
si apurarem diríem que son un terroristes, puix el seu poder se recolza en el
terror que sembren en els acòlits amenaçant-los amb l’infern i totes les
crueltats imaginables. Si les religions es limitaren a predicar la paraula
sense res que amenaçarà a la societat a la que es dirigeixen, única i exclusivament convencent a la societat de la benvolença del seu Deu
i la afirmació que facen el que facen
allà estaran salvats no tindrien quasi
poder, totes les creences ha estat implantades a base de por en el mes enllà,
amenaces de castics, adoctrinaments des la infantesa i pervivència d’una
cultura falsejada. Cal pensar que Deu va crear al home
i el homes aleshores va fer a Deu.
-A les religions ja els va bé això
d’envair els espais públics, però em fa l´efecte que en la gran majoria de les
vegades al poder que gestiona “lo públic”, també, no? per què?.
-Pel pànic que tenen
tots aquells que fins ara han exercit el “digne ofici de la política” a complir
una constitució necessitada d’una llei orgànica i de lleis complementaries, que
la desenvolupen, donant satisfacció al manament de laïcitat de l’estat. per no
ofendre als que essent un poder moral pretenen
exercir el poder terrenal, des de
els púlpits. En definitiva per por al
poder dels púlpits.
-Tot i que, des de totes
les perspectives, qui hi surt guanyant sempre han estat les religions...poden
canviar-hi els dirigents que ostenten el poder...poden canviar les gestions i
fins i tot les legislacions que afecten a les religions i a les seves
simbologies envers l´ocupació dels espais públics?.
-Si, poder poden, però
n’estic segur que si alguna persona,
partit o institució pretenguera llevar-li la medalla
al valor i el títol de capitana general dels exercits a la mare de deu del
Pilar. Si retiraré la guàrdia legionària al crist de gran poder en Andalusia o
els patronatges santorals de les institucions. Eixa persona, partit o
institució duraria menys que un caramel a la porta d’una escola i no se li
permetria l’entrada en el sistema polític ni administratiu per mai més. Es una
qüestió de educació, cosa que aquí no es fa
-Hi ha simbologia
religiosa que ocupa l´espai públic que és simbologia religiosa vista pels
quatre costats, com expliques, que es van convertint en una mena de tret
cultural, artístic, no?. Per què?- Com els diferenciaries...?
-Jo els distingeixo per
els llibres, es a dir si em parlen de la catedral de Barcelona, la cosa es
clara que forma part de l’historia i el seu simbolisme i característiques
formen part d’un patrimoni històric i artístic. Si em parlen de la creu dels
caiguts de Castelló, la creu no pot formar part del patrimoni històric, en
primer lloc per que no ha acumulat suficients anys per a considerar-se com a
tal, no pot ser artístic per que les seues característiques constructives no
porten cap carrega artesana. I no pot ser considerada monumental per que no ho
es, es sols una creu, posada com a representació i justificació d’un alçament
militar recent que va suposar la misèria i la mort de milers de persones. De
totes maneres son sempre els experts en historia o arts els que tindrien que
senyalar qui es que
-Quines de les dues
categories, abans mencionades, acaba convertint-se en tradició o es
converteixen, poc a poc, amb facilitat les dues –tant les de simbologia
religiosa pròpiament dita o les que actuen com a element cultural o
artístic--...?
-La tradició ve motivada
per un fet i acceptada per la societat
que el recorda de temps en temps, la tradició te molts components,: cultural,
religiosa, històrica, festiva, inclòs d’història falsejada, de llegenda, de
creença, rogativa.... per tant la tradició es transformarà en religiosa,
cultural o artística segons el caire que se li dona en la seua creació o per el
pas del temps. La tradició podrà ser un be immaterial però serà artística,
cultural o religiosa segons el que representa i com.
-La tradició és
utilitzada com a excusa per a que la religió pugui créixer fora dels seus
temples utilitzant aqueixa simbologia religiosa?.
-Sí, si la tradició es de
caire religiós. Cal tenir en compte que totes les religions tenen el dret de exhibir
les seues creences. A través d’actes que és desenvolupen en espais públics, com
ara processons, rogatives, peregrinacions etc... es fa una mena de proselitisme sentimental i cultural que beneficia al
promotor.
-Utilitza la religió, mitjançant la
simbologia religiosa -entre altres coses-, al poder polític i per conseqüència
al poder públic?.
Si clar, en Espanya si,
els batlles van a les processons en representació del ajuntament, la legió, la
guàrdia civil, l’exercit, les institucions. Tots, i a demes domina el “cotarro” des de el púlpit
- La simbologia religiosa al
servei de la religió sempre surt guanyant, no?
-No sempre, però casi,
aquí que hem aconseguit llevar la creu dels caiguts del passeig Ribalta, el PP
i Vox ham promès que la restauraran al seu lloc. Qüestió de política barroera
-Com ha estat el procés
de documentació, estudi e investigació...primer per a elaborar el treball i
després per a escriure aquest llibre?
-La recerca de
documentació no es difícil, en el moment que vaig començar contava la direcció i del tutor el professor de dret eclesiàstic, ell em va
encaminar pel sender de les bases de dades legals que em permetien trobar moltes coses i hi ha treballs
que desenvolupen part dels temes que son tractats en quest
-Procés exigent,
minuciós, perquè comporta molta autoexigència i autocrítica, no?.-Diria que va
ser una època esgotadora tot i que el
resultat final sigui profitós - Què has aprés en la elaboració d´aquest llibre?
-Bé, com que no soc molt espavilat, i a més a més tenia els temps marcats,
la auto exigència va ser elevada feridora i l’autocrítica, sols te diré que el
treball i el llibre els vaig canviar mes de 10 vegades, cada vegada que el
llegia em pareixia que no estava ven redactat o mal plantejat i realment va ser
esgotador tenir el dubte i la recerca de la perfecció sempre en la ment i es fa necessari afegir que durant tot els procés m’entrebancava, la
crisis econòmica del 2008 que tocava de ple el dret laboral tancament de
empreses, acomiadament de treballadors, judicis etc... realment va ser una
bogeria que em va afectar molt.
-Com ha estat
col·laborar amb el Servei de Publicacions de la UJI?
-Magnifica, el llibre
s’ha publicat gracies al seu treball de correccions, suggeriments de composició
i una edició digna d´ un bon treball. La directora de publicacions, Carmen Pinyana,
és una persona molt professional, eficient i tremendament acollidora, simpàtica
i agradable, igual que la resta de persones de publicacions amb les que vaig
tenir tracte.
-Amic Francesc, ja estàs
treballant en alguna altra cosa, a banda de les teves columnes setmanals a Mediterráneo?
De moment , sols els
articles, els meus nets, i els treballs de casa, encara que vull vore si per a el setanta aniversari del CEC, puc acabar el
llibre de excursions del darrere del Penyagolosa, en
el que tu vas col·laborar.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)