Cazarabet conversa con... Raquel Gámez-Serrano, autora de
“Malabèstia” (Pagès)
Un verdader thriller, ambientat al món rural on també
passen, i no poques, moltíssimes coses….
Un novel·la amb la que la protagonista , Gal·la, es retroba
altra vegada amb el sergent Vehí…
Novel·la negra escrita des de la primera persona el que
ens fa viure la trama com si ens la contessin a cau d´orella.
El llibre es troba dins la col·lecció Lo Marroco Negre d´Edicions Pagès.
L´obra va guanyar el XXXI Premi Ferran Canyameres de
Novel·la , 2022.
Amb aquest llibre viurem la realitat més fosca que ens topetem amb el dia
adia…
Allò que ens diu el llibre o la seva sinopsis:
Torna Gal·la Antich, l’educadora social protagonista del
thriller carcerari A la seva pell (2016). Després d’abandonar la ciutat,
Antich treballa ara als Serveis Socials de Can Bosch, un poble de muntanya a
tocar de les Colònies Forestals, o del Far West, com
a ella li agrada anomenarles. Les colònies són a una
urbanització inhòspita on viu la Jessi, una usuària
que la durà pel camí del pedregar i la implicarà, sense adornar-se’n, en una
nova investigació en què coincidirà amb el sergent Vehí.
Tots dos es van conèixer quan intervenien en “el cas de la torreta”, en la
novel·la de suspens psicològic No diguis res (2018), mereixedora del
premi Millor Novel·la València Negra 2019.
L´autora Raquel Gámez-Serrano:
va néixer a Barcelona. És Graduada en Educació Social a
la Universitat Oberta de Catalunya, Graduada en estudis immobiliaris i de la
construcció a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona i és Tècnica especialista
en relacions públiques i administració. Ha publicat, entre altres llibres, A
la seva pell (2016), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum
del Festival Morella Negra com la Trufa, l’assaig Els CIE o la il·legalitat
institucional (2017) i No diguis res (2018), premi Millor novel·la
negra València Negra i traduïda al castellà No digas
nada (2019). És l’autora del relat Assassinat de cambra, amb què
s’inaugura la sèrie Crims artístics del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ha
guanyat diversos premis literaris com el IX Concurs Literari Esteve Albert amb
el conte En nom de Cecília (2018). També ha participat en diferents
antologies de relats com Barcelona. Viatge a la perifèria criminal
(2017), Delinqüents (2020) i La
cervesa de la Highsmith (2020). Enguany, l’any 2022, és la directora del
Festival de Novel·la Criminal en Català CREIXELL.CRIMS.
http://enclaudenegre.blogspot.com/?m=1
Cazarabet conversa amb Raquel Gámez-Serrano:
-Raquel, què t´ha
dut a escriure Malabèstia?
-Fa dos anys vivia en un entorn molt semblant a les
colònies forestals en què està ambientada la novel·la. En qüestió d’un any,
aquella urbanització tranquil·la, a tocar de la muntanya, es va convertir en un
indret insegur on els robatoris, les ocupacions i el tràfic de marihuana
s’ensenyorien del nostre dia a dia. Vaig decidir, com a escriptora de gènere
criminal, ficcionar aquesta realitat.
-Tornes ací com a
protagonista amb l´educadora social Gal·la Antich que ja protagonitzà un
thriller a una presó amb A la seva pell i que ara,
ací, amb Malabèstia,
torna a coincidir amb el sergent Vehí que ja va estar
amb ella amb una altra obra, aquesta més de suspens psicològic, la de No
diguis res. Per què les escriptores —o escriptors— de novel·la negra
se senten tan apegades o necessitades —apegats o necessitats— a certs
personatges, detectius, policies….?
-Vaig crear el personatge de Gal·la Antich perquè per formació
coneixia el camp de l’Educació Social, de fet n’havia exercit, i no hi havia
cap investigador literari que fos educador social. Puc imaginar-me per què
altres escriptors opten per construir una sèrie d’un mateix policia, però no és
el meu cas. Més aviat respon a un joc intertextual.
-De tota manera
si quelcom de característic hi ha amb la teva manera de plantejar les històries
és en fer-les quotidianes: s´enfilen cap una realitat social que ens fot
un bon colp a totes i a tots… escrius sobre allò que passa dia a dia i,
per aspre i fort que pareix, em fa l´efecte que es queda , si de cas, curta
perquè la realitat que ens planteja és molt capaç de xafar-li la guitarra a
qualsevol ficció.
-En la literatura, la realitat sempre ha d’estar
subordinada a la ficció. Que uns fets siguin reals no vol dir que tots puguin
ser literaturitzats. Mana la versemblança del text.
Així ha de ser.
-Però com se´t va
ocórrer ficar a una educadora social com a eix o fil conductor de la teva
narrativa de gènere negre?; perquè ets graduada en Educació Social i coneixes
ben bé aquest món i és més còmode?
-A banda de conèixer de primera mà la professió,
utilitzar una investigadora casual com la Gal·la Antich em permet apropar-me a
les realitats més fosques perquè la figura de l’educador social és present allà
on hi ha més necessitats i alhora la seva visió, per definició, es basteix de
la crítica social, que és un tret fundacional en la novel·la negra.
-Això sí, es té,
la protagonista, que recolzar d´un policia…?
-La Gal·la Antich no ha demanat mai suport a la policia.
Ella tira pel dret, per aquest fet sempre acaba perjudicada d’una manera o
altra. De fet, a A la seva pell no surt cap policia i és
ella l’única que investiga el cas de l’escanyament amb els cordills d’una bota.
A No diguis res tampoc. I a Malabèstia, la
Gal·la contacta amb el sergent Vehí per avisar-li de
la mala praxi del caporal de la seva comissaria perquè va agredir la Jessi, una usuària dels Serveis Socials on treballa.
-I dins d´un
escenari de desfeta social aclaparador, no? On la gent mira d´obrir-se camí com
pot i de la manera que pot, oi?
-A la novel·la es parla del Far West. Unes urbanitzacions que han
quedat desemparades sense efectius policials a les nits, amb moltes cases
desocupades en poder d’entitats financeres. Són indrets on la llei és la del
més fort.
-En aquest llibre apareix
la Jessi una dona maltractada que porta pel carrer de
l´amargura a l´educadora social i que fica en perill al seu fill…?.- Per què
creus que és tan difícil deixar a un mal tractador?
-La Jessi és una víctima de
violència masclista. Els darrers dos assassinats que s’han produït en el mes de
desembre eren dones que s’havien separat de la parella, havien denunciat els
maltractaments i esperaven mesures cautelars. La maquinària judicial pesada i
lenta més els pocs recursos destinats al Programa per a l'abordatge integral de
les violències contra les dones, i a la xarxa d’acollida, deixen les dones a la
deriva. Hi ha qui té suport familiar però en la resta de casos, com el de la Jessi, amb el greuge de tenir un fill, llançar-se al buit
és molt difícil.
-En lo del fill,
una altra realitat social que està bé que ens la tinguem que veure per escrit a
les novel·les, ens fiques a totes les lectores i lectors, penso, amb l´animeta
en un fil…és això el que pretenies?
-Hi ha qui no recomana introduir nens en la trama d’una
novel·la negra perquè podria resultar massa dur per al lector. Les meves
novel·les no es caracteritzen, precisament, per tenir un final feliç. Tampoc no
escric pensant en el lector, no ho he fet mai. Els fills de mares que pateixen
violència masclista en són víctimes també. No es pot obviar. La novel·la negra
és un retrat de la nostra societat, la responsabilitat és de tots nosaltres.
També la de no desviar la mirada, encara que afecti menors.
-És una novel·la
negra perquè té tots els ingredients de novel·la negra, oi?, m´explico: un
escenari o ambientació on la gent es guanya la vida amb el rerefons de la
delinqüència, uns personatges foscos---fins els que tindrien que donar llum--,
uns altres que , tot i tindre la raó, ens fiquen dels nervis, una trama ,amb
tot plegat, asfixiant…i tot enmig del no res…del buit i del silenci…
-Malabèstia té una trama
criminal on s’aborda el modus operandi de les màfies, es parla de corrupció policial
i d’un maltractador amb intencions assassines. És
novel·la negra sobretot perquè està relatada des d’una mirada escèptica i
crítica amb la moral de la societat.
-Per què tries per escriure la primera persona, implicant, si es cau
encara més, a la protagonista, la Gal·la Antich?, és una manera de ficar
com a més tensió a allò que està passant?
-La primera persona té un avantatge i una limitació.
D’una banda, facilita l’empatia amb el lector, que entengui més el comportament
del personatge però, d’altra banda, només et permet donar una visió esbiaixada
de la situació. En aquest cas, la vaig triar perquè volia posar l’accent en la
seva personalitat.
-Amiga Raquel,
per què aquest gènere aixeca amb tu tantes passions, em refereixo a la novel·la
negra…perquè lo teu és més novel·la negra que no pas policíaca, oi?
-Jo diria que soc escriptora de gènere criminal, així, en
general. N’he publicat thriller,
suspens i aquesta negra. La darrera que he escrit és d’enigma. La tria la faig
en funció com consideri que li escau més al tema del llibre.
-Què et permet la
novel·la negra que no et permet ,per exemple, l´assaig on com a educadora
social també pots analitzar i endinsar-te dins la realitat social i dins i de
les seves llacunes?
-Ficcionar, inventar mons,
imaginar, crear, somiar. L’assaig, com ara el que vaig escriure sobre els
centres d’internament d’estrangers: Els
CIE o a la il·legalitat institucional és un text que podria ser acadèmic,
amb un vessant didàctic i no d’enjòlit.
-Lleig que has
passat d´ésser una assistent a molts esdeveniments de narrativa negra a
escriure, guanyar premis, quedar-hi finalista o a ésser directora del Festival
de Novel·la Criminal en Català CREIXELL.CRIMS….com ha esdevingut i
com ha estat aquest canvi?
-Fa dos anys que em dedico a escriure professionalment.
Abans exercia com a educadora social i havia d’escriure de matinada, els caps
de setmana o a les vacances, a banda de participar en esdeveniments literaris.
Era molt esgotador. Crec que la pandèmia ha canviat la vida de molts de
nosaltres i, si les circumstàncies ho permeten, ens ha fet prioritzar els
interessos.
-Amiga com va estar ficar-te a la pell de
Gal·la Antich una altra vegada? Et planteges altres incursions des de
l´educació social per a resoldre situacions límit que tenen a veure, de ple,
amb lo criminal?
-Em sento molt còmoda escrivint des del punt de vista de
la Gal·la Antich. No descarto reincidir-hi en alguna altra ocasió.
-Com ha estat
treballar amb la col·lecció Lo Marraco Negre de Pagès?
-La novel·la forma part de la col·lecció Lo Marraco Negre
perquè Pagès Editors és l’editorial que publica l’obra guanyadora del premi
Ferran Canyameres que convoca Òmnium Cultural i que enguany va guanyar Malabèstia. Abans ja hi havia treballat en
l’antologia La cervesa de la Highsmith,
a cura de Sebastià Bennasar i he de dir que ha estat un plaer treballar amb tot
l’equip.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)