Cazarabet conversa con... Míriam Roma García, autora de “Les sis de Ravensbrück”
(Pagès)
Un llibre que ens fa tornar sota l´ombra de l´Holocaust…des
de l´experiència de sis dones lleidetanes deportades a camps de concentració de
l´Alemanya nazi.
L´ autora Míriam Roma García s´endinsa ben bé en la
historia…en un treball d´investigació pletòric.
El pròleg és d´Antonieta Jarne i Mòdol.
La sinopsi del llibre:
En el present treball, Míriam Roma estudia i ressegueix
la trajectòria vital de les sis lleidatanes que van ser deportades als camps de
concentració de l’Alemanya nazi. A partir d’aquí, a través de la interpretació
d’aquestes, la investigadora interpreta aquest col·lectiu com a paradigma de la
repressió a la qual es van veure sotmeses tant per motius polítics, socials i
ideològics com per motius de gènere en els diferents períodes històrics que
aquí s’aborden. L’enfocament d’aquest treball, doncs, cerca elements
característics del gènere femení per tal de demostrar que, en el cas de les
deportades als camps de concentració nazis, va ser un motiu més pel quals van
ser perseguides, castigades i vexades.
L´autora: Míriam Roma és graduada en Història per
la Universitat de Lleida (2016), universitat en la qual va cursar el Màster
d’Estudis de Gènere i Gestió de Polítiques d’Igualtat (2019). Ha realitzat
diverses recerques tant sobre la deportació com sobre estudis de gènere:
Ravensbrück, destí de sis lleidatanes (2021), a Fossa, “Almenarencs
deportats als camps nazis” (2020), “Memòria i gènere: la repressió franquista a
través de les almenarenques: Maria Castellnou i Maria Bendicho” (2018) ,
“Clemència Berdiell, una vida dedicada a la pedagogia” (2017) a la revista del
Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, Shikar; Les oblidades: lleidatanes als
camps de concentració nazis” (2020) a la Revista dels Cercle de Belles Arts de
Lleida i “Protofeminismo y masonería como factor de cambio en la España
contemporánea”, REHMLAC (2017).
Cazarabet conversa con Míriam Roma García:
-Míriam per què t´endinses a escriure, abans investigar i documentar-te,
sobre aquestes sis dones lleidetanes que es van veure empresonades al camp de
concentració de Ravensbrück?
-Sempre he tingut interès en la recerca històrica des d'una
perspectiva de gènere. A més, sempre m'he enfocat en els períodes històrics de
la II República, Guerra Civil i Segona Guerra Mundial. El professor de la UdL
Joan Sagués em va comentar que no s'havia investigat res sobre lleidatanes
deportades als camps nazis i m'hi vaig capbussar.
-Cadascuna tenia la seva vida, però quin o quins
denominadors comuns hi presentaven aquestes sis dones lleidatanes que acaben al
camp de dones de Ravensbrück?
-A excepció de Felicitat Gasa, que en tenia 39,
totes van ser deportades amb edats compreses entre 18 i 30 anys i ho havien
estat per motius polítics, és a dir, eren identificades amb un triangle roig i
el número de presa. A més, totes van ser deportades entre el febrer i el
setembre de 1944, quan les deportacions es feien en massa.
-Com eren els perfils---així amb una descripció
genèrica—d´aquestes sis dones lleidetanes?
-No totes tenien implicació directa amb la política, de
fet, moltes van ser reprimides a causa de la militància de la parella o
d'alguna altra persona de la família i no de les seves pròpies accions.
Únicament, Coloma Seró va ser militant del PSUC i pel que va arribar a ser
regidora de cultura a Vilafranca de Penedès i Lola Casadellà es va mobilitzar
al front per fer tasques sociosanitàries. Tanmateix, en exiliar-se (a excepció
de Conxita Grangé i Generosa Cortina que ja estaven a França des dels anys
vint), van ser detingudes per la seva implicació (o suposada implicació) a la
Resistència, que va ser el preludi de la seva deportació. Malgrat que van
passar per diferents camps de concentració, el tret comú és que totes elles van
confluir a Ravensbrück, el camp de concentració nazi on majoritàriament s'hi
van deportar dones.
-I com era el camp de concentració de dones de
Ravensbrück?
-El camp de Ravensbrück era un camp de concentració a uns
90 km al nord de Berlín, situat a Furstenberg. En aquest, fins a
l'alliberament, hi van ser deportades unes 120.000 dones i fins a 20.000 homes
en un camp annex, construït l'any 1941. El 65% de les dones comprenien edats
d'entre 15 y 35 anys i més del 80% havien estat deportades per motius polítics.
A més de patir les condicions climàtiques, higièniques i d'explotació laboral
que en la resta de camps de concentració, les dones eren víctimes d'elements
definitoris del seu gènere com ara la desaparició de la menstruació, els
avortaments provocats, els càstigs i mort de la descendència, la prostitució,
etc.
-Com i de quina manera apleguen allí perquè els viatges eren
llargs--Ravensbrück estava a uns 90 quilòmetres de Berlin, la capital del III
Reich--?
-La signatura de l'armistici entre França i
Alemanya va provocar que les dones empresonades per haver participat a la
Resistència, fossin deportades a aquest camp a Alemanya en què l'objectiu era
empresonar-hi a les dones, que durien a terme altres treballs en aquest camp
(cosir la roba pels camps, fer munició, etc.)
-Era un camp dins del de Fürstenberg/Havel, oi? On hi van fer cap moltes
dones vinculades a la política, considerades enemigues del Reich, de les idees
nacionalsocialistes d´en Hitler de no poques nacionalitats. Com hi convivien?
-El camp de Ravensbrück estava a Fürstanberg, a la regió
de Havel, a uns 80 km al nord de Berlín. Hi havia dones de més de 23 nacionalitats.
Especialment, hi havia dones russes per la seva evident oposició al règim nazi.
De fet, aquestes, a Ravensbrück, eren les més castigades, segons els testimonis
d'altres presoneres, però també les més desobedients. També, hi havia un nombre
important de franceses amb les quals les espanyoles i tenien un contacte molt
estret, fins i tot, hi ha testimonis que parlen de que en actes de sabotatge
totes cantaven "La Marsellesa".
-Per què es caracteritzava Ravensbrück?
-Ravensbrück es va caracteritzar per ser l’únic
camp del sistema concentracionari que va recloure dones i infants,
principalment. Fins el seu alliberament, el maig de
1945, van passar per aquest camp més de 122.000 dones.
-A aquestes dones les feien treballar entre d´ altres
coses dins la governança del camp per a la Siemens…?.
-I aquesta importantíssima empresa, encara avui en
dia, té molta presencia ,però com va respondre al davant de les dones que feien
treballs forçats per a empreses com Siemens…
Sí, així és. Siemens es va instal·lar al camp de
Ravensbrück, en una factoria adjacent, perquè les presoneres, que tenien les
mans més fines que els presoners, poguessin fer treballs de més precisió,
encara que algunes també feien tasques administratives. De fet, actualment,
Siemens dota d'una ajuda al Memorial de Ravensbrück.
-Què va passar amb aquestes sis lleidatanes?
-Totes elles van sobreviure però en ser declarades
apàtrides pel règim de Francisco Franco, no van poder retornar a les seves
poblacions natals. És per això, que van intentar refer les seves vides a França
i, de fet, és on totes elles van morir, posteriorment.
-Com d´altres molts camps es feien experiments amb , en
aquest cas, les presoneres ací pareix que ficaven a prova les “sulfonamides”...
què ens pots contar?
-A Ravensbrück, es coneixen els experiments mèdics
dirigits pel Dr. Gebhardt, professor d’ortopèdia quirúrgica a la Universitat de
Berlín, i també pel el Dr. Fisher. Aquests consistien en com operacions tallant tendons, músculs,
esquinçant la pell, inoculant productes químics, se les infectava amb tumors
malignes i gangrena, etc. Les víctimes eren anomenades kaninchen
(conillets d'índies), que eren sobretot poloneses. El resultat era la mort de
les pacients o la minusvalidesa de per vida.
-Amiga Míriam com ha estat aquesta investigació i aquest procés de
documentació versus aquestes sis dones lleidetanes?
- M'he trobat amb diversos problemes ja sigui per la
manca i dispersió de documents (fruit de la guerra i, també, dels
desplaçaments d'aquestes dones) i d' informació com per problemes
d'identificació i onomàstics de les pròpies dones, el que és un problema
específicament de gènere.
-Em fa l´ efecte que aquests treballs t´han obert les
mires per investigar sobre algun que altre tema perquè estirant d´un fil sovint
poden eixir altres investigacions. Com ho veus?
-A la llarga, m'agradaria estudiar les dones deportades
catalanes per poder conèixer millor els seus perfils i poder dignificar-les a
totes elles.
-Què ha suposat tindre el pròleg de tota “una autoritat”
com l´Antonieta Jarne i Mòdol?
-Antonieta Jarne va ser professora meva i, ara, amiga.
Per a mi, era un honor que ella em pogués prologar el llibre, ja
que sempre ha estat un referent per a mí en quant a història contemporània
des d'una perspectiva de gènere.
-Com ha estat la teva metodologia de treball?
-Partint de la base de la conceptualització de
"gènere" de la historiadora Joan Scott que defensa que aquest té
el mateix interès que altres categories d’anàlisi com ho són la classe
social i la raça i no fent referència a aquest únicament com un element de les
relacions entre sexes ni d'un tipus de relacions de poder, he cercat documents
primaris des del seu naixement i fins a la seva mort, incidint, especialment,
en la deportació. A més, això ho he contrastat amb els testimonis d'elles, en
el cas que això fos possible, i també tenint com a referència diferents estudis
publicats en altres països.
-Jo diria que aquests libres i/o treballs d´investigació
són els que et marquen d´alguna manera… què ens pots dir?
-A mi em va marcar molt, ja que, a més de les seves dures
trajectòries i experiències, la manca d'informació o la contradicció de les
fonts, em feien sentir que realment, el silenci institucional estava
aconseguint esborrar a aquestes dones considerades dissidents del nostre
imaginari col·lectiu.
-I el treball i editar amb Pagès com ha estat?
-Estic molt agraïda per l'acollida del meu estudi per
l'Editorial Pagès i pel seu tracte i, especialment, per fer possible que
aquests treballs vegin la llum, tant per dignificar a les víctimes com per
apostar per la recuperació de la Memòria Històrica per formar una
ciutadania crítica i amb valors de pau i cohesió social.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)