Cazarabet conversa con... Gina Clotet y Maria Girón, autoras de “L’espera” (Tramuntana)
Tramuntana edita una delicada historieta il·lustrada….
Des del text de Gina Clotet i les il·lustracions de Maria Girón.
La sinopsis: La Joana ha decidit capturar un ocell, per
això l'espera cada tarda al portal de casa. Quan l'atrapi l'adoptarà com a
mascota, així el podrà tenir per sempre amb ella. Però, de vegades, esperar pot
portar l'inesperat.
L´autora, Gina Clotet:
Li agrada llegir i que li expliquin històries. Gaudeix escrivint i
comptant contes, Fer-ho,
per a ella, és una necessitat. La necessitat de crear, d' expressar, de
comunicar, de commoure, de transmetre valors. Creu que qui escolta una bona
història, tard o d'hora, desenvoluparà el plaer de trobar una lectura.
La il·lustradora, Maria Girón:
Maria Girón, va néixer a
Barcelona l'any 1983. Va créixer envoltada de pinzells, blocs de dibuixos,
quadres i figures d'argila, en una casa de conte situada al mig del bosc. Amb els
anys es va llicenciar en Belles Arts i es va especialitzar en il·lustració a
l'escola Llotja de Barcelona. Es va convertir en il·lustradora el dia que el
jurat de la Fira Internacional del Llibre Infantil de Bolonya la va seleccionar
per participar en una exposició col·lectiva dedicada a Gianni
Rodari, l'any 2010.
Cazarabet conversa con Gina Clotet:
-Gina des d´on surt aquesta història que ens escrius com un conte?
-Doncs soc narradora de contes i de tant en tant també escric alguna
història. Un dia vaig sentir un refilet d'un ocell mentre treballava i em va
venir la imatge d'un petit ocellet acostant-se i deixant-se agafar. Aquest va
ser el motor que em va impulsar a escriure L'espera.
-És una història en la que moltes de nosaltres ens hem
vist al davant d´un mirall , no?
-Bé, la història parla d'una il·lusió. De com ens sentim quan esperem
alguna cosa amb moltes ganes i de com les expectatives de vegades no són com la
realitat. Suposo que il·lusionar-se és un sentiment bastant universal.
-Lo de rescatar pardalets i
fer-se amb ells com amics i animals de companyia era com una mena de cant a la
nostra pròpia llibertat, aquella que hem de cultivar, no?
-És un dels valors que més defenso. La llibertat pròpia i la dels altres.
Si estimes algú de veritat no pots pretendre tenir-lo captiu.
-També es demostra amb el conte que lo de “domesticar”
plenament no pot existir mai…els animals de dues potes o dues ales…sempre seran
ànimes lliures…
-La guineu del Petit Príncep demanava ser domesticada i sovint en les
relacions parlem de necessitar l'altre. La línia és fina.
-Pot ser, aquest conte, una mena de faula, oi?.- Una
metàfora que podem aplicar al món de nosaltres, els humans?
-Jo no vaig escriure’l amb aquesta motivació però sí, cada lector/a en
traurà la seva pròpia lectura i això és bonic.
-Però tot ens queda més clar quan el pardal té el plaer
de ser lliure per escollir el moment d´apropar-se, tornar a volar….- Llibertat
per decidir des de la perspectiva del pardal?
-En el meu imaginari el pardal ja no torna mai més. La Joana l'empeny a
volar i a viure noves aventures igual que farà ella. S'ha de saber quan ha
acabat una història i és moment de començar-ne una altra.
-Què et motiva a l´hora de contar una història… el
ensenyar quelcom de positiu als petits o no tan petits lectors i lectores?
-L’única motivació és que qui llegeixi la història estigui interessat en la
lectura des que comença fins que acaba i si pot ser que quan llegeixi la
darrera frase somrigui.
-Creus que escriure i contar contes o faules amb els
animals com a element protagonista és una mena d´aplegar millor als nens i
nenes?
-Els infants empatitzen molt amb els animals i
sí, fins als cinc o sis anys diria que prefereixen els animals que les persones
en els contes.
-Com és que trobes i/o cerques a Maria Girón per
a que t´ il·lustre la teva història contada…
-Li vaig presentar un llibre un temps enrera i
coneixia la seva obra. La Maria és una il·lustradora meravellosa que treballa
amb molt detall i que té una sensibilitat que connecta amb mi. Vaig demanar a
l'editorial si podia ser ella la il·lustradora i li vam demanar. Per sort va
dir que sí perquè no se m'acut ningú millor per il·lustrar L'espera.
-Perquè, has de trobar una persona que trobi total
equilibri entre les teves paraules i les seves il·lustracions, no?-Com hi vau
treballar amb la Maria una vegada vos vau ficar-hi?
-Vam trobar-nos en dues ocasions per parlar i jo li vaig explicar la idea
que tenia. Ella la va captar de seguida i em va fer moltes preguntes de com
imaginava jo l'escenari, la protagonista i el temps. Després ja vam anar
parlant per mail i telèfon i gairebé un any després
el llibre va estar acabat.
-A la fi sembla que la Joana estigui preparada per a
emprendre , com dius, “una nova aventura” és així?, prepares quelcom?
-Tinc una novel·la juvenil acabada i estic començant a moure-la i també
diferents contes que m'agradaria presentar. No tinc pressa, però, la meva feina
principal és la de narradora i dinamitzadora de la lectura. Si em publiquen
algun conte m'encantarà, però no tinc cap urgència.
-Com ha estat la col·laboració amb Tramuntana Editorial?
-Des del principi van confiar en mi i els estaré molt agraïda sempre,
especialment a en Josep Maria Pujol a qui tinc un especial afecte.
-Per favor, amiga, en què estàs treballant en aquests
moments… ens pots donar alguna pista?
-Estic buscant finançament per un projecte al voltant de la lectura i les
històries de vida a residències de gent gran. A banda segueixo amb molts
projectes de foment a la lectura a escoles i biblioteques i darrerament
faig també moltes formacions a mestres al voltant del tema. No paro, però
sobretot miro de viure aventures per poder escriure bons contes en el futur.
Cazarabet conversa amb Maria Girón:
-Maria com et vas plantejar el teu treball d’il·lustradora per a
L´espera amb el text de Gina Clotet?
-El text em convidava poc a fer una proposta
variada, perquè la protagonista està sempre asseguda al mateix portal esperant
l’ocellet, així que em vaig proposar el repte de fer tants canvis de composició
i de plans com fos possible per tal de donar-li ritme i enriquir així la
lectura visual.
-Com va ésser la col·laboració amb
Gina Clotet?.- Va ser Gina la que et va passar el text i a partir
d’ahir et vas ficar amb les il·lustracions?
-Exacte, ella em va contactar, vam quedar en un parell
d'ocasions per a parlar-ne i a partir d'aquí vaig treballar amb la meva
proposta.
-Com definiries el teu traç i el teu estil a l´hora d’il·lustrar?
-A pesar de treballar amb tècnica digital, m’agrada donar
uns acabats i unes textures que recordin la tècnica tradicional. En el cas
de l’Espera tenia com a referències dibuixos fets amb aquarel·la i llapis de
colors.
-Com s’il·lustra la curiositat i l´amor pels animals…en
aquest cas per un pardalet?
-Des de la innocència i la bondat dels nens. M'intento
posar sempre a la pell dels personatges que haig d'il·lustrar i provar
d'extreure'n la seva part més humana.
-És com una primera lliçó per a una nena o un nen que
miren al món com a futurs naturalistes o simplement amants éssers respectuosos
amb el medi i la resta de pobladors de la mare terra?
N-o sé si és una lliçó, en tot cas parla de tenir
paciència, d’estimar tant la natura com les persones, i de deixar anar encara
que de vegades costi.
-Com és amiga Maria il·lustrar per a nens i nenes….?, més gratificant o són
un públic, ala seva manera, ben exigent?
-Els nens són un públic meravellós i obert. Vull, però,
puntualitzar que molts dels meus llibres estan també destinats al públic adult.
-Per cert, com és treballar amb un projecte conjunt amb
el que una de les autores fica el text i l´altra les il·lustracions?
-Quan haig d’il·lustrar el text d’una altra persona
primer de tot me’l llegeixo moltes vegades fins que pràcticament me l’aprenc de
memòria. M’escolto música i intento visualitzar-lo fins a sentir-me’l meu.
Només llavors puc començar a dibuixar les primeres idees.
-Com ha estat treballar amb Tramuntana?
-Tramuntana per a mi, després de tantes col·laboracions,
són família, són casa meva. Són els primers que van apostar per a mi i per això
seran sempre molt especials.
-I , amiga, ara per ara, en què estàs
treballant….ens pots fer cinc cèntims?
-Sempre estic preparant nous projectes. Ara mateix estic
il·lustrant un àlbum per a una editorial italiana que es diu Camelozampa, i emparaulant altres llibres amb Kalandraka i Ing Edicions.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)