Cazarabet conversa con... Enriqueta
Moix, autora de “L’apotecari” (Pagès)
Enriqueta Moix. Ens porta d´aventura arrere d´un
personatge amb molta més força de la que ell és conscient...
Un bon llibre, exquisit i delicat sobre l´aventura d´un
home que viu moltes aventures dins l´aventura pròpia que és la vida... tot i
que a ell li sembla que és un home sense gaire força interna i que passa per la
vida com si res...
La narrativa d´Enriqueta Moix és senzilla, però, com el
personatge, plena de força.
Pagès defineix a aquesta escriptora, nova aposta de
Pagès: “Enriqueta Moix és una activista cultural de les comarques tarragonines,
en espacial de la Conca de Barberà. Amb més d’una quinzena de llibres a les
seves esquenes, l’autora recull en aquesta història les peripècies d’un jove
apotecari a la Catalunya i Espanya del segle XVIII. És un llibre que
interessarà particularment als amants de la novel·la històrica”. Afegeix Pagès: “Una novel·la àgil, de ràpida
lectura i d’ aquelles que el lector no pot deixar anar. Altament adictiva”.
La sinopsi: L’apotecari Ramón Pàmies, fill d’Olot, es
troba sense feina i decideix viatjar per tot Espanya cercant noves
experiències. Arriba a Barcelona on treballa en una apotecaria del barri de la
Ribera fins a la guerra de Successió, en què es posiciona com austriacista, fet
que l’aboca a la misèria i a la humiliació. En construir-se la Ciutadella marxa
lluny de Barcelona i, errant pels camins, arriba al poble de Plimen. Hi troba feina i una llar, però per continuar
prosperant es veu obligat a adaptar-se a la repressió de Felip V. Amb el temps
arribarà a aconseguir el benestar desitjat fins que, sense voler, es veu
involucrat en una sèrie d’esdeveniments socials, polítics i econòmics que
l’afecten a ell, a la seva família i als seus negocis.
L´autora Enriqueta Moix (Montblanc, 1961): Escriptora i
poeta. Ha obtingut una trentena de reconeixements literaris, com el Premi Grau
Miró (2006), Premi de poesia Foment martinenc (2014), Premi de poesia Sagrada
família (2016), Premi de narrativa curta de la Vila de Flix (2020). Ha publicat
entre altres llibres col·lectius, els poemaris Empremtes al glaç, Esglaons
de pètals, Capvespre al parc, Mis pies descalzos,
Efectes col·laterals, Desfent camí, Crepuscles primaverals i Musicologia
aplicada. Pel que fa a narrativa, és autora de Una diva entre boires,
Remembrances d’una existència, El secret del refugi del llop, Pedaç a pedaç, El
darrer llegat i Les cartes del celler.
Cazarabet conversa amb Enriqueta Moix:
-Amiga Enriqueta, què t'ha portat a escriure aquesta obra narrativa amb
aquest rerefons històric que té com a marc la Guerra de la Successió i les
seves conseqüències?
-És un apartat de la història que em fascina i més el que
va passar després de la guerra, ja que no hi ha gaire informació.
-Conseqüències que, sobre tot, atrapaven als qui van
abraçar la causa de la Casa dels Àustries, no?
-Sí, molts d’ells van ser empresonaments, torturats, van
perdre els seus bens i van ser assassinats.
-Per què tries per a contar-nos les aventures i vivències
d´aquest personatge, aquest apotecari, aquest episodi històric… què t´atrau
d´aquesta època?
-Em fascina el segle XVIII, els ciutadans van viure una
època molt convulsa a més de prendre els seus drets com a catalans. Un
apotecari era una persona coneguda per tot el poble i tenia molts contactes.
-Tens amiga una manera molt propera de retratar al
personatges... per què tries aquesta manera tan propera com d´anar a l´arrere?
-Per què els faigs més propers, més meus. Arribo a
estimar els meus personatges.
-El dia a dia en aquells temps era molt difícil
d´aguantar-hi…
-Crec que la por era present en cada actuació i en cada
paraula.
-Què és per a tu, amiga, la narració?
-És una forma de fer realitat el que sento o el que vull
fer arribar al lector.
-En les teves creacions Enriqueta quin paper vols
donar-los als personatges…, prioritari enfront de la trama i a l’escenari?
-M'imagino personatges coneguts i el seu caràcter i el
seu físic m'ajuden a fer-los presents en la novel.la.
-Perquè sembla que el paper de la trama és l'eix sobre el
qual gira tot, també la interacció entre els personatges i trama de
trames que envolten aquesta novel·la L´apotecari?
-He volgut donar a conèixer la vida d’un apotecari perquè
els meus avantpassats ho eren i crec que era un ofici apassionant. Trames dins
la vida del protagonista, que per si sol és tota una trama.
-Per que aquesta novel·la és una trama de trames, no?, és
com una novel·la dins d´un altra novel·la, oi?
-M'agrada que hi hagi més d'una trama, crea més expectació
al lector.
-Quins i com és el paper que li atorgues als escenaris en què es passegen
els personatges i es desenvolupen les trames?
-Per a mi és molt important el paper de l’escenari com en
aquest cas la botiga, la rebotiga i la casa.
-Amiga, què pretenies al submergir-nos en aquest exercici
narratiu …?
-Pretenia crear una biografia basada en fets reals, però
plena de ficció i uns escenaris històrics en els quals el protagonista s'hi
veiés involucrat.
-Creus que com a narradora es nota un xic que has estat i
ets poeta?
-Sí. La poeta sempre està dins meu i de tant en tant es
manifesta.
-Enllaço una miqueta amb la pregunta anterior per que
crec que allò que vols conquerir amb el devenir de la
vida del personatge és com si volgueres tancar un cercle…?
-En certa manera, és així.
-Es nota que t'ho has passat molt bé escrivint, creant i
imaginant aquesta història, no?
-Molt. He gaudit de veritat i enyoro a alguns dels
personatges que van conviure amb mi mentre escrivia la novel.la.
-Són personatges que mostres i fas desfilar a la teva
influència que han anat canviant tal com els vas pensar en un inici sota
l’influx de la trama o és més aviat alguns trets de la trama els que canvien
sota la influencia o enamorament a què et sotmeten, com a escriptora, alguns
dels personatges, en particular el protagonista?
-El personatge que més m'ha atrapat és la Maria, l'esposa
del Ramon Pàmies. És una dona fascinant, és el puntal de la família i una dona
avançada a la seva època.
-Amiga, ens pots parlar del procés de documentació,
recerca de fonts, lectura de llibre i altres que hi ha darrere d'aquest llibre?
.Període apassionant, però molt afanyós i laboriós que, de vegades, fins i tot,
t´ha pogut submergir en certa ansietat....? .
-He pogut consultar els
llibres de comptes d’un apotecari del segle XVIII i he consultat molts
libres i revistes d’història, això com també Google i
internet.
Escriure em relaxa, no em provoca ansietat, però si les
escenes que puc crear, em submergeixo en les històries i pateixo juntament amb
els personatges.
-I, com ha estat el dia a dia de treball; com és la teva
metodologia de treball per construir aquesta novel·la?
-Hi he treballat durant any i mig, el primer mig any l'he
passat documentant-me i després he fet una escaleta pels capítols. Hi he
treballant intensament durant mig any, principalment per les tardes i després
he passar a rellegir i corregir.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)