Cazarabet conversa con... Joaquim
Brustenga, autor de “La persecució” (Pagès)
Pagès editores ens mostra una novel·la curta, Premi
Manuel Cerqueda Escaler de l´any 2022 dins la XLIV Nit Literària andorrana.
Una història trepidant d´una escapada que ens ficarà a la
pell de cadascun dels quatre protagonistes i també dels seus captors.
L´estil és molt, molt ferm i particular…com amb
personalitat pròpia. Això és allò que diu la pròpia editorial: “estil propi,
amb un llenguatge directe, acurat i senzill, sap traslladar el lector al lloc
dels fets i transformar-lo en un espectador privilegiat del drama i el suspens”.
Crec que a la majoria dels lectors els pareixerà que
estan dins, de ple, de la història on hi ha drama, suspens, rivalitat, suspens
per la traïció…
Els editors afegigen: “El llibre es recrea en la
descripció de detalls que poden ser intranscendents, però que amb la
perspectiva de la lectura posen el contrapunt apropiat per adornar una escena i
enriquir-la. La persecució és un llibre àgil de lladres i policies, fàcil
de llegir, distret i ple de sorpreses”.
Com a lectores i lectors assistim com en directe a cada
escena.
La sinopsis del llibre: Un petit grup format per quatre
delinqüents es reuneix per preparar l’atracament a una acreditada joieria de
molta solera de Barcelona. Han estudiat minuciosament tots els detalls, han
previst els possibles contratemps que poden sorgir i s’han conjurat a donar el
cop de manera professional, amb discreció i eficàcia. Què pot sortir malament?
Doncs el dia del robatori tot es complica de forma inesperada i absurda, i el
que havia d’haver estat un senzill atracament es converteix en l’inici d’un
malson que portarà a alguns dels membres de la banda a haver de fugir a la desesperada
i sense rumb per escapar de l’assetjament de la policia, sempre a punt
d’enxampar-los. La persecució establerta farà trontollar la lleialtat entre els
lladregots, i posarà a prova les seves habilitats d’inventar-se trucs i
estratègies per despistar la recerca policial.
L´autor Joaquim Brustenga: (1951) és un advocat,
escriptor i poeta visual de Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental. Està
casat, té tres fills i cinc nets. Des de molt jove va començar a fer poesia
visual i n’ha publicat un llibre; apareix en diverses antologies catalanes i
estrangeres i ha participat en una quarantena d’exposicions col·lectives per
Europa. Com a escriptor, ha publicat dos llibres de contes per a adults, un de
poesia satírica i tres novel·les. Ha guanyat diversos premis literaris;
col·labora habitualment en la premsa comarcal amb articles d’opinió i el
novembre passat va ser escollit “Persona de l’any” a la gala dels Premis Tardor
que s’atorguen al seu poble. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana (AELC).
Cazarabet
conversa amb Joaquim Brustenga:
-Amic Joaquim, què és allò que t'ha portat a escriure aquesta obra
narrativa de lladregots i policies amb el fil conductor de la persecució?
—M’agraden les històries de lladres i policies, i em va semblar
que una persecució posaria interès a la trama.
-Bé, la trama, dins una persecució, ens aporta molts
ingredients amb els quals jugar: sotmets tots els personatges a una pressió que
fa que el ventall de les seves emocions se’ns obri al davant d’una manera
magistral, no?
—Bé, no aspiro a fer-ho de manera magistral, però sí de
manera interessant que capti l’atenció del lector. La pressió sobre ells és un
element necessari perquè aflorin les seves emocions, com bé dius, i d’aquesta
manera humanitzar els personatges per a sentir-los a prop.
-Com ho sents, tu, com a escriptor… i com ens ho has
volgut fer sentir a nosaltres…?
—Intento sempre fer-ho de la manera més natural possible.
Com a escriptor, és un privilegi emocionant anar seguint l’evolució dels
personatges i aquesta sensació m’agradaria transmetre-la al lector. No sé si
sempre ho aconsegueixo.
-A més, una persecució ens porta com a imaginar la
narració com una “Road Movie”… així veus i imagines diferents llocs i
escenaris… això fa l’obra molt dinàmica, oi?
—Efectivament, penso que la lectura de «La persecució»
resulta fàcil i entretinguda, precisament per aquest dinamisme que conté.
-A la vegada és o toca “lo absurd” quan res surt, en el robatori, com hauria
estat planejat, oi?
—Precisament, la novel·la es fonamenta en el contratemps
que sorgeix quan les coses no surten com les tenien planejades i han
d’improvisar.
-Es descompon o es comença a descompondre, tot, una mica:
les relacions humanes dels lladres i també amb ells mateixos, les confiances,
les responsabilitats…
—És un repte psicològic. Fins a quin punt es mantenen les
confiances i les lleialtats entre els amics? Només quan les coses van bé? És
evident que quan les coses es torcen es trenquen els compromisos, decauen les
confiances i afloren les deslleialtats. Però el que sorprèn és amb quina
rapidesa succeeix tot això.
-I tot amb la pressió de la policia al darrere. Un paper,
els dels policies, una mica secundari, però que hi és?
—La pressió de la policia manté viva la trama i aboca els
personatges a cometre errors.
-No em negaràs que quelcom de suspens has creat i del de debò… no vols, com
a lectora, que els atrapin. a uns lladregots… vols que la policia fracassi
—uuuufff--- no sé què pensar…. ---rialles—
—Sí, és clar, et cauen més bé els lladres que els
policies. Els lladres són els autèntics protagonistes de la història i amb ells
vius les seves angúnies, els seus èxits i els seus fracassos, i els esforços
que han de fer per sobreviure.
-Com s’intenta fugir de la policia amb trucs, estratègies
i altres, oi?
—L’enginy i l’astúcia dels lladres són les úniques armes
de què disposen per a deslliurar-se de la garjola.
-Vols tindre a la lectora i al lector enganxats a la
lectura amb una història diferent?
—Sí, pretenc enganxar el lector en la lectura del llibre
i que m’odiï per fer-ho. Ha, ha, ha!
-Amic Joaquim, perquè, què pretenies en submergir-nos en
aquest exercici narratiu...?
—Només pretenc passar-ho bé. En primer lloc, jo, quan
escric un llibre. I després, aspiro (desitjo) que també s’ho passin bé els
lectors llegint-lo.
-Què és per a tu, amic, la narració?
—Suposo que hi poden haver tantes respostes a aquesta
pregunta com nombre d’entrevistats. Però per a mi, escriure és un exercici
d’alliberament, i ho dic sense cap pretensió filosòfica, simplement escriure em
serveix per a desconnectar dels malsons i dels entrebancs de la vida.
-En les teves creacions, quin paper vols donar-los als
personatges? Sembla que de pes, oi? Prioritari enfront de la trama i a
l'escenari?
—L’escenari, la posada en escena inicial, és el meu punt
de partida quan escric una novel·la. A partir d’aquell moment, són els mateixos
personatges que aniran desenvolupant la trama. I ho faran lliurement, moltes
vegades sense ser-ne jo conscient. Són ells que condueixen la novel·la.
Generalment, mai sé com ha de ser el final fins que els personatges m’hi
porten.
-Perquè sembla que el paper de la trama sempre és l'eix
sobre el qual gira tota la resta ---fins a la paciència, satisfaccions i
insatisfaccions de l'escriptor o escriptora--, però de vegades l'osmosi entre
personatges i trama és tan fort que interaccionen d'una manera...
—Sí, ja dic que són els personatges els que teixeixen la
trama. Ells porten el ritme de la història i jo em limito a escriure-la. Són
els personatges que m’hi van portant.
-Quin i com és el paper que li atorgues a l'escenari o en aquest cas
escenaris…. quin pes té en importància dins el llibre?
—A més de l’escenari inicial, com ja he explicat, els
diversos escenaris que apareixen a la novel·la condicionen el comportament dels
protagonistes, és evident.
-Sobre els personatges que mostres i fas desfilar a la
teva història i el seu perfil em pregunto si els has anat canviant, tal com els
vas pensar, en un inici sota l'influx de la trama o és, més aviat, alguns trets
de la trama dels que canvien sota la influència, influències o enamorament a
què et sotmeten, com a escriptor, alguns dels personatges?
—No, no sé si és molt ortodoxa fer-ho així, però els meus
personatges evolucionen a mesura que avança la trama i, a priori, jo ignoro com
ho faran. Són ells, que al llarg de la novel·la van modelant el seu caràcter.
-Joaquim, ens pots parlar del procés de documentació,
recerca de fonts, lectura de llibres i altres que hi ha darrere d'aquest
llibre? Període apassionant, però molt afanyós i laboriós que, de vegades, fins
i tot ens pot submergir en certa ansietat.
—El procés de documentació per a escriure una novel·la és
de les coses més interessants que hi pot haver. Es tracta de fonts molt
diverses: lectura de llibres, articles, investigació
a les xarxes, fins i tot converses amb amics. De tot se’n poden treure idees,
conceptes o dades que ajudin a donar una pàtina de veritat i apropi la novel·la
al lector.
-I, com ha estat el dia a dia de treball, la teva
metodologia de treball per construir aquesta història de lladres perseguits per
la policia?
—No té cap secret: dedicació. Jo escric matí i tarda, i
m’ho passo molt bé. Em resulta molt reconfortant.
-Aquest treball, amic, t'ha obert la ment i la curiositat
a indagar més sobre alguns dels aspectes tractats en el mateix? Ens pots parlar
de treballs en què estàs submergit ara?
—Ara mateix estic escrivint una novel·la sobre l’escàndol
sexual d’un polític i com se n’aprofita algú que no té res a veure en la
política. Alhora, estic escrivint també un recull de relats breus (ja tinc dos
llibres publicats de contes per a adults). És la primera vegada que combino
l’escriptura de novel·la i relat breu, i veig que me’n surto. És com el que
simultanieja la lectura de dos llibres. Resulta, fins i tot, divertit.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)