Cazarabet conversa con... Maria Gas de Cid, autora de “Dones que viviu en la tempesta” (Pagès)
En endinsem en el mon particular de les dones des de la
mirada incisiva, però delicada i exquisida de Maria Gas de Cid.
Aquest llibre aconseguí el 30è Premi de Narrativa Vila de
l’Ametlla de Mar, 2022.
Una narrativa molt dura, crua, però com és la vida, l’autora
la mira de ferm, amb les seves protagonistes , i ens la ensenya.
Al temps el llibre, mitjançant les dones que es veuen
retratades ens ofereix un retrat social..
Ja sabem que avui no cal ni volem que ens amaguin les
veritats: no tot són flors ni violes...al costat o en carn pròpia s´hi viuen
vivències d´injustícia, crueltat i violència.
La sinopsis d´aquesta matriuska
de dones :
Una esgarrifança la sacseja i se li endureix el rostre,
l’Alice s’adona que la noia és ara molt lluny i que, sense pretendre-ho, li ha
despertat uns dimonis que s’assemblen molt als d’ella. Entreveu que són uns
fils idèntics els que les lliguen a la mateixa xarxa. Li prem el braç suaument.
—Passen moltes coses durant el viatge, Joy, no hi
pensis més, nosaltres ja hem arribat. La Joy Osayande arriba a Barcelona, el paradís somiat, després
d’un llarg viatge per l’Àfrica i exerceix la prostitució als carrers fins que
pugui tornar els diners que ha costat el viatge. Quan la seva amiga, l’Alice,
desapareix, la Joy prova d’esbrinar què li ha passat.
Una teranyina es va tancant al seu voltant, i entre la por i la culpa, pren
unes decisions que canviaran la seva vida per sempre.
L´autora, Maria Gas de Cid: Nascuda a Tortosa, actualment
viu a Barcelona on ha treballat en diferents àmbits, salut pública, cooperació
internacional, comunicació, drets civils i feminisme i igualtat de gènere.
Llegeix i escriu històries des de ben petita. Arran d’un càncer al 2017, durant
l’aturada laboral forçada, va reescriure les històries desades pels calaixos i
en va començar a escriure de noves. Els seus contes han merescut diversos
guardons, entre els quals el Premi Planeta Lletra al 5è concurs de relats curts
(2018) i Premi RBA al concurs literari d’un final alternatiu per la novel·la Deu
negrets d’Agatha Christie (2009). Aquesta és la seva primera novel·la.
Cazarabet conversa amb Maria Gas de Cid:
-Hola Maria ens pots explicar el per què d´aquesta novel·la?.- Què
ens volies reportar a nosaltres com a lectores?
-Donar a conèixer la realitat de les dones
traficades que estan entre nosaltres i que ignorem, fer reflexionar sobre el
que les porta a aquesta situació i també la seva fortalesa i ganes de viure.
-Creus que és el mateix que aquesta lectura la
tingui entre les mans un home que una dona?
-Crec que la capacitat d’empatitzar
i d’entendre les dones és diferent si la novel·la la llegeix un home o una
dona, però espero que també interessi als homes i els faci reflexionar.
-El títol ens diu: “Dones que viviu en la
tempesta” és un llibre, una novel·la dedicada a aquestes dones que venen de
qualsevol lloc del món a aquest aplegant amb una realitat que els asfixia com
de repent, les atrapa i no les deixa ser elles... són com a dones vulnerables a
una tempesta de sorra... essent aquestes grans de sorra molt vulnerables?
-Són molt vulnerables perquè aquestes dones, que a
més a més són pobres, racialitzades, i sense papers,
estan en una situació d’extrema precarietat i sense cap eina per poder
sortir-ne. Però a l’hora són fortes, amb unes enormes ganes de lluitar i
d’esgarrapar les oportunitats se’ls posin al davant per tenir una vida plena,
de poder fer realitat el seu projecte de vida
-No hi ha paradisos...tot i que sí, segur llocs
que, per urgent necessitat vital, idealitzem, oi?
-El que sí que hi ha són llocs al món on hi ha més
riquesa que a d’altres, més estabilitat política, més drets i això és el que
elles veuen als programes de televisió, el que els hi expliquen les persones
que han viatjat abans. És millor ser pobre a un carrer de Barcelona que a un
carrer de Kinshasa i això és el que elles busquen, com ho buscaríem qualsevol
de nosaltres en la seva situació.
-La Joy segurament que
venia per a fer una altra cosa, com la prostitució per tal de poder pagar-se el
viatge....un pagament massa alt, tant com indigne...que una persona es vegi
abocada a vendre el seu pos...per molt que es sàpiga
i que sigui el pa nostre de cada dia no ho fa més assimilable, oi?
-Aquest és un tema molt i molt complex que també
apareix al llibre. Es indigne exercir la prostitució (quan no hi ha tràfic) i
no ho és estar treballant 24 hores tots els dies de la setmana tenint cura d’un
avi per un sou de misèria en règim de semi-esclavitud? Em sobta que tot el
debat es centri en el fet que fan servir els òrgans sexuals per sobreviure i
que quan l’explotació és d’un altre tipus, es vegi tolerable. Em sembla que
estem jutjant la situació des d’un punt de vista moral i la moral és un tema de
cada persona. El que hauríem de garantir és que les persones puguin escollir
que fer per viure i que el que escollin tingui els mateixos drets que qualsevol
altra cosa. En el cas de la prostitució, condemnem a les dones a la invisibilitat
darrera d’un estigma enorme i les deixem sense veu.
En el tràfic de dones, el pagament massa alt és que les
dones es vegin abocades a fer el que sigui en condicions inhumanes, sense poder
disposar dels seus diners, ni del seu temps ni de la seva llibertat, que
vinguin enganyades i amenaçades i que aquestes amenaces es puguin fer realitat.
Per mi és tant dolent que les obliguin a prostituir-se, com a exercir la
mendicitat, com a explotar-les laboralment en tallers o com a internes en
domicilis.
-Després desapareix Alice, l´amiga de Joy, i és ella la que es veu en la obligació petica, però també la que ens aporta la vida des de
l´amistat ....(no crec en les obligacions, però si a una amiga li passa una
cosa així...s’entes la necessitat de trobar-la, abraçar-la...)
-Sí, exacte. Aquí és on apareix la sororitat
que us comentava abans. Primer l’Alice l’ajuda quan la troba a les rambles i
després és la Joy la que vol trobar l’amiga perduda.
-Creus que dones com la Joy
o Alice si poguessin farien el viatge de tornada el farien enseguida i
quina seria la primera causa?
-És difícil generalitzar, depèn de la situació per
la que van marxar i del nivell d’explotació al que estan sotmeses. Però crec
que moltes dones preferirien no marxar i continuar en una mena “d’explotació
consentida” si veuen que la situació pot millorar en un temps i que, finalment,
podran aconseguir el que venien a buscar.
-Ens vas ficant, poc a poc, amb la recerca d´Alice per part de Joy i a l´hora el forat és més petit, tenebrós com una teranyina,
oi?; vas cercar que tot plegat sigués una
teranyina—com diu la sinopsis—o un món claustrofòbic?
-La Joy i l’Alice
s’adonen que la xarxa on han caigut ho té tot controlat, que coneixen els seus
punts febles i que no podran escapar sense sortir perjudicades.
-Retrates un viatge molt real, molt dur....si
parles amb gent que ha fet el viatge creuant Àfrica o que creuen l´Atlàntic, la
majoria deixant la família, molts i moltes a fills i filles ...I allò primer
que notes és , si tenim la dignitat de mirar-los als ulls, és molta
tristesa...pot ser, també, decepció, però molta ,molta tristor...què en penses?
-És difícil dir com viu cada persona aquestes
situacions, imagino que una barreja de cansament i decepció i ràbia, però en
altres moments també esperança de poder aconseguir una vida millor. Finalment
és aquest el sentiment que les mou a seguir lluitant.
-Maria, com ha estat el procés de documentació, investigació
a l´hora de treballar per aquesta novel·la?
-El tema de la novel·la l’he anat aprenent de forma
directa al llarg de força anys. Quan em vaig decidir a escriure-la va ser
perquè pensava que havia de compartir el que havia après, que no quedés oblidat
o només al cap d’unes quantes persones directament implicades des de diferents
punts de vista. Per treballar algunes de les escenes he llegit sobre cerimònies
de juju, testimonis de noies que han passat,
declaracions de dones traficades, converses amb treballadores socials...
-Has tingut l´oportunitat de poder parlar-hi de
manera més o menys directa amb dones com aquestes?
-Sí, he tingut l’oportunitat de conèixer força situacions
de dones víctimes del tràfic de persones.
-Amb aquesta novel·la on es passegen personatges
d´ací, d´allí...es converteix en una novel·la coral on part dels que hi passen
parteixen de la base de que “ són superiors”, no?
-No sé si jo hagués dit que es senten “superiors” però sí
que alguns personatges ignoren aquestes dones, bé perquè les desprecien o perquè no les veuen o perquè veuen només la
seva circumstància sense veure la dona que hi ha darrera. Potser teniu raó i
tots això són formes de sentir-se superior, de permetre’s jutjar algú altre.
-Aquesta és una mena d´història de recerca i de
supervivència, però també d´una aposta per la dignitat humana que ningú la
tenim guanyada...i on el silenci és còmplice de l´abús dels drets humans de
dones, homes i canalla que venen simplement perquè allà on el destí els va fer nàixer
no els ofereix ni vida...
-El que he pretès, sobretot, és que es vegi aquestes
dones com el que són, dones amb un projecte de vida, com tenim totes, fugint de
l’estigma i del victimisme.
-Quantes Joy i Alice
hi ha ,per ficar el mateix exemple que tu, a Barcelona...?
-No us sé donar una xifra, el tràfic de persones és un
delicte que varia molt en la seva manifestació, que s’adapta ràpidament als
canvis de lleis, a les circumstàncies...per exemple, des de la pandèmia les
dones que abans veiem a les rambles cada dia, ja no hi són. Ara estan a pisos,
a clubs, a d’altres països, fan altres activitats ...el delicte és molt més
ràpid i costa seguir les seves dinàmiques, sempre anem enrere. El que sí
que és important saber és que el tràfic de persones és el segon delicte que mou
més diners al món, per darrera del tràfic de drogues i per davant del tràfic
d’armes.
-I després de recopilat tot el material i de tindre la història , més o
menys, composta al cap...com és la teva manera de bolcar-lo negre sobre blanc?
-Vaig imaginar l’esquema de la història, el que
pensava que aniria passant, vaig fer una llista amb les escenes, vaig imaginar
els personatges i vaig anar escrivint les escenes. Durant el procés l’esquema
es va anar modificant, vaig treure algunes si pensava que marxava de la
història, vaig afegir unes altres.
-Com definiries la teva metodologia de treball?
-Minuciosa, m’agrada que quedi tot ben lligat i reviso
força vegades el que escric. De fet, haig d’obligar-me a dir prou o no acabaria
mai.
-Com ha estat treballar per a Pagès Editors?
-Ha estat molt fàcil, han estat molt respectuosos amb la
feina i amb les meves opinions a l’hora de revisar galerades o d’escollir la
portada, per exemple.
-Amb Dones que viviu en la tempesta et
vas alçar amb el premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar de l’any passat,
en la seva edició 30e...què suposa això?
-La gran, gran oportunitat d’arribar a persones que
llegiran la novel·la, més enllà del cercle proper de la família.
-Què esperes que puguin sentir les lectores i lectors
quan acabin de llegir aquesta novel·la?
-Sorpresa per la descoberta d’aquesta realitat i una transformació
en les seves mirades cap a les dones que veuen exercint la prostitució o la
mendicitat pels carrers de la ciutat.
-Amiga, en què estàs treballant ara?
-Tinc alguns contes escrits i estic valorant fer
una recopilació d’alguns per presentar-los a algun concurs de llibres de
contes. També tinc una idea d’una novel·la que encara no he començat a
treballar.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)