Cazarabet conversa con...   Damià del Clot, autor de “Breu enciclopèdia del crim” (Pagès)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Damià del Clot ,apassionat del món de l´escriptura i del crim, ens endinsa en un llibre que farà les delícies dels molt seguidors de la novel·la negra, de la criminal, dels thrillers, de la novel·la detectivesca i policíaca…

El llibre es troba dins de la Col·lecció Lo Marroco Negre de Pagès Editors.

Una verdadera novel·la negra per com una persona , de bon matí, un dia com un altre, decideix matar per matar…

Allò que té de bo el llibre, a banda de la trepidant i esfereïdora historia, és que el llibre esdevé una enciclopèdia de la A a la Z del crim….

Aquest llibre va quedar finalista, l´any 2021, del Premi Ferran

La sinopsis del llibre:

La sinopsi del llibre: En Flix —el freak de l’escola; el loser de l’institut— decideix que ha arribat l’hora de matar. Escollir una víctima a l’atzar i assassinar-la. I no pararà fins a trobar-la. En el procés, en Flix escriurà les seves reflexions homicides a la manera de Roberto Bolaño a La literatura nazi en América: traça el perfil dels assassins que l’inspiren per ordre alfabètic. El resultat serà una barreja de retrats criminals reals (Ted Bundy, Jean-Claude Roman, Charles Manson) amb altres de literaris o cinematogràfics (Patrick Bateman, Tom Ripley o Max Cady). El lector no trigarà a descobrir que en la vida d’en Flix res no és el que sembla; un passat de vexacions i humiliacions es creuarà amb un present a mig camí entre la ficció impostada en forma d’enciclopèdia de l’horror i la realitat imaginada —o potser no— en forma d’assassinat.

Damià del Clot, l´ escriptor: (Vilassar de Mar, 1973). Doctor en dret. Advocat, escriptor i professor associat de la UAB. És autor d’assaig i ficció. Ha publicat Notes d’un viatge a l’infern (Cossetània, 2007), amb el qual va guanyar el Premi Vila Ametlla de Mar; Absolut taronja (Columna, 2009) Premi Fiter i Rosell; Una novel·la pulp (Llibres del Delicte, 2014); Generació gintònic (Cossetània, 2015); Revival (Cossetània, 2018) i Ella (Llibres del Delicte, 2019). En el camp de l’assaig destaquen els títols Política-ficció. L’anàlisi política a través de les sèries de televisió (UOC, 2019) i Lawfare: l’estratègia de repressió contra l’independentisme català (Voliana, 2021).

 

 

 

Cazarabet conversa con Damià del Clot:

-Amic, com podem definir aquest llibre…és en gran part una novel·la, però té molt com de crònica de la història del crim, no …?

-Amb l’excusa de fer una novel·la he traçat un compendi dels criminals més fascinants de la vida real, de la literatura i del cinema. He aprofitat l’estructura de l’Enciclopèdia una mica guiat per La literatura nazi en América de Bolaño, que pretenia ser una mena de tractat sense ser-ho.

-És el retrat d´un assassí?

És una història amb moltes històries que retraten assassins i assassinats. Pot ser llegida -no ho nego- com un el retrat d’un assassí però també pot ser llegida com la inspiració d’una assassí o la justificació d’un assassí al moment d’enfrontar-se amb la seva obra més important: l’assassinat.

-Per cert, un assassí és fa o neix o hi ha una mica de les dues coses?; què n´opines?

-Jo crec que les dues coses. Que hi ha un gen criminal és evident. Hi ha persones que neixen amb el crim a l’ADN. Però també n’hi ha que la vida els transforma en assassins. L’entorn, les vivències, els referents, les situacions d’exclusió social, si han estat víctimes (directes o indirectes), si els han educat en el delicte, etc. Crec, fins i tot, que hi ha més situacions de construcció de la conducta criminal que no pas de néixer amb el gen.

-En la vida allò més important és el camí…no, com la comencem, cosa que no podem, ni de ben tros, “dominar”; ni quan l´acabem, que tampoc podem “dominar”….en aquesta narració teva em sembla que el protagonista, en Flix,  també gaudeix ,i no poc, de la recerca de la víctima, tant com de l´acte de matar…

-Sempre he pensat que quan un decideix matar, quan té clar que matarà, quan està segur que no pot fer altra cosa que matar, la preparació del crim és més de la meitat de la feina. Escollir la víctima, l’entorn, l’arma homicida, què fer amb el cadàver, ocultar les proves, preparar una coartada, superar el trauma de l’assassinat (pot ser anar a l’enterrament, per exemple) i decidir si matar s’acaba amb aquesta víctima o es vol ser un assassí en sèrie. Totes aquestes coses les vaig pensar en escriure el llibre. 

-Però per què mata i què et va dur a tu a escriure sobre els crims….? Què “t´apassiona “ d´ells i d´escriure sobre ells?

-M’apassiona -i sempre m’ha apassionat- el fet que, en un moment donat i per una situació límit, un pot transformar-se en un assassí. Potser mai s’ha plantejat transgredir les normes, però no descarto que davant d’un episodi inesperat, un fet que sacseja la seva vida per sempre, opti per fer justícia ell mateix i no esperar que l’anormal funcionament de la justícia deixi en llibertat algú a qui totes les proves de càrrec assenyala com a culpable i acaba sent condemnat amb una pena mínima o directament absolt.

-I ho fas des de la perspectiva de l´assassí, per què?

-Fer-ho des de la perspectiva de l’assassí em permet endinsar-me en la seva ment, narrar la complexitat dels seus pensaments, explicar el perquè, el qui, el com. Parlar sobre els seus referents criminals, la seva idea del crim. Anar a l’origen de tot, allí on es construeix el monstre. Explicar els motius que l’han portar a fer el què farà.

-No des de la perspectiva, no sé, com més clàssica, del/ de la  detectiu, investigador/a…volies fugir d´això?, t’interessava més la vessant de l´assassí? Per què t’interessa la ment de  l´assassí?

-Evidentment que en la trama hi ha un detectiu i una investigació criminal. Però tant els personatges que formen l’equip investigador com el procediment per esbrinar els fets esdevenen instruments narratius que ajuden al lector a endinsar-se en la ment de l’assassí i en el perquè dels crims. No podia prescindir de la investigació criminal ja que dona algunes de les pautes que ajuden a entendre la novel·la.

-I amb quin paper tractes o mires a les víctimes d´assassins con en Flix?

-Les víctimes no només són víctimes; abans també han tingut un paper actiu a la novel·la. El lector haurà de treure les seves pròpies conclusions a l’hora de valorar si les víctimes només assoleixen aquesta condició o hi ha una història al darrera, una motxilla que les posa en un lloc determinat, en un moment concret.

-Com s’entén que una persona, d´un dia  per un altre, decideix: “matar per matar”?

-Crec que “decidir” no és, en aquesta cas, una opció que irromp de manera inconscient. En el substrat de la decisió hi ha tot una història que transforma la decisió en una sortida o en una opció de justícia o de venjança.

-En aquest llibre allò que està per damunt de la trama, de l´escenari és o són els personatges, sobretot en Flix, no ?

-El protagonista principal és en Flix. Però n’hi ha més que són molt rellevants i que tenen un rol molt determinant en aquesta novel·la. Hi ha l’agent, la Simona (que ja sortia en el llibre Ella editat per Llibres del Delicte) i altres secundaris rellevants. Però en Flix és especial perquè és un loser, un nerd, un freak i, com a tal, és capaç de portar a terme coses que en la resta dels mortals només som capaços d’imaginar.

-La novel·la detectivesca, criminal, negra , així com les series televisives de criminals i crims…ens han canviant les perspectives les nostres  mirades envers el crim?.- Per què?

-Ara hi ha més formats narratius, més perspectives criminals, més universos macabres. Un exemple va ser el film Sospechosos habituales, que va canviar la forma de narrar una història, O la sèrie True Detective, que també va comportar un abans i un després a l’hora de presentar una trama criminal. La literatura també té els seus referents a l’hora d’enfrontar-se al crim. Ho podem fer com ens proposa Joel Dicker a El cas Harry Quebert o ho podem fer a la manera de Bolaño o de Don Winslow amb la triologia del narco.

-Com ha estat el procés d´investigació i documentació envers l´escriptura d´aquest llibre?

-La meva vessant d’advocat que ha tractat molts temes penals m’ha ofert la possibilitat de conèixer una mica com funcionen les investigacions policials. A més, abans d’escriptor he estat lector o espectador de cinema i televisió, per la qual cosa tenia molt clars els referents criminals que m’havien marcat i que queden perfectament clars en la trama de la novel·la. 

-Com ha estat mesclar una narració criminal amb una autèntica enciclopèdia del crim?

-Era una cosa que tenia moltes ganes de fer. Barrejar ficció amb realitat o amb altres ficcions. Literatura amb meta literatura. Tenia moltes ganes d’encetar un projecte d’aquesta naturalesa i, certament, ha estat un plaer intel·lectual escriure una obra literària d’aquesta naturalesa.

-I com ha estat treballar amb la Col·lecció Lo Marroco Negre de Pagès Editors?

-És una de les grans editorials del país i un referent de la literatura negra a través de Lo Marraco, que en Tià Bennassar va col·locar al mapa de les editorials més potents de novel·la negra en català. A més, editen el premi Ferran Canyameras, que és el degà en gènere negra. Ha estat un privilegi ser editat per Pagès i tant de bo aquesta novel·la sigui un referent de la col·lecció. 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

Mas de las Matas (Teruel)

http://www.cazarabet.com

info@cazarabet.com