La
Librería de Cazarabet
-Amb les tevés obres, els teus llibres, hi ha
un compromís clar per l´ecologia. Penses que avui hi ha més concienciació
social envers aquest món?. Teu dic, per exemple, pel llibre L ´ ESTAT ECOLÒGIC,
però també per aquest, més recent ” L´Ull Blau de Sibèria” que també “juga” amb
l´explotació a la que estem sometent al
nostre planeta?.
-L´èxit de l´ecologisme-social, científic i polític- ha sigut haver
creat una consciència global i transversal sobre els principals problemes
ambientals. Ara el problema és de qualitat democràtica. Les oligarquies
energètiques, especialment, han vist com poden seguir incrementant els seus
beneficis explotant recursos fòssils i alhora dominar els sectors solar i
eòlic, pintant-se de verd; invertint milions d´euros en publicitat enganyosa.
És el que ja s´anomena “greenwashing” o “l´ecoblaquejament”. O els Estats
tradicionals acaben amb el domini d´aquests “lobbies” o caminem cap un autoritarisme
de conseqüències imprevisibles. La solució és canviar el statu quo polític per
una acció democràtica amb un fort component de formació tecnològica al servei
d´una economia ecològica, justa i solidària. Aquesta revolució és inviable amb els partits tradicionals, d´esquerres o
de dretes, i amb l´actual llei electoral.
-En el
llibre L´Estat ecològic proposaves allò que pensaves que feia falta per a que
comulgués independència de Catalunya amb ecología…..com ho veus això avui en
dia i més tenint en compte que la situció político-social és la que és….?
-Si el
moviment independentistes no reivindica un Estat català amb una Constitució
basada en els principis ètics de la Carta de la Terra no innovarem rés i caurem
de nou al forat. Un Estat català basat amb la importació de petroli, gas
natural i urani no és econòmicament viable. Ho explico en “L´Estat ecològic”.
-Parla´ns
, amic Vilanova, un xic ,del llibre guanyador de la present edició del Premi
Sebastià Joan Arbó, “L´ULL BLAU DE SIBÈRIA “. Com presentaries com a propi autor, aquesta novel-la?
-És una
novel·la d´intriga científica basada amb l´experiència dels meus viatges a
Sibèria Oriental com a consultor ambiental i periodista. El meu objectiu es
presentar al lector el valor ecològic del llac Baikal, la reserva d´aigua dolça
més gran del planeta, i denunciar tant el risc de contaminació com el perill de
la “biopirateria”. El lector rebrà una informació de la situació política de la
Rússia de Putin; les màfies existents en el sector energètic; el control de les
ONG pel Servei Federal de Seguretat Russa (FSB), ex KGB, i la repressió
política, com s´ha vist recentment amb l’empresonament de trenta membres de
Greenpeace que varen intentar denunciar l´explotació dels recursos àrtics per
la poderosa Gazprom, un veritable Estat dins l´Estat. També, però, parlo del
poder, ara ja no tant ocult gràcies al “cas Snowden”, de la National Security
Agency (NSA) nord-americà. He intentat fer una novel·la divertida però alhora de denúncia de la globalització
econòmica i del control de l´economia pels serveis d´intel·ligència de les
grans potències.
-La
defensa de la natura i dels petits tresors que amaga és més que necessària avui
en dia i més des del compromís de les plomes o des del rigor periodístic?
-Sóc
membre fundador de la International Federation of Environmental Journalists i
de l´Association des Journalistes-écrivains pour la Nature et l´Écologie,
associacions que es varen crear per defensar el dret a la informació ambiental.
Cada any són assassinats segons Amnesty
International dotzenes de periodistes especialitzats en denunciar la
destrucció del medi ambient i els negocis bruts de les multinacionals
energètiques a Rússia, Brasil, Colombia,
Filipines, Camerun, Hondures, Mèxic, Costa Rica, India… Durant els anys 70
nosaltres a Catalunya varen crear el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes i les primeres seccions de medi ambient en
els diaris de Barcelona. Avui cap dels seus fundadors pot escriure en els grans
mitjans d´informació. Estem a la “llista negra” de TV3 i Catalunya Ràdio per
haver i seguir denunciant els “lobbies” que dominen la política institucional.
L´anomenada Associació de Periodisme
Científic, que ens ha substituït, la veig com una “tapadora” al servei de la
Caixa, Agbar, Novartis, Gas Natura-Fenosa, Endesa… També he de dir que no veig
escriptors i poetes catalans amb un compromís a favor de la causa ecològica.
Encara s´inspiren romànticament amb paisatges que ja no existeixen i amb una
Natura “industrialitzada” i
“urbanitzada” alterada per l´acció antròpica i l´especulació. Els parcs
naturals són “illes de la naturalesa” per fer-nos oblidar de la degradació
global del territori. Hem perdut el que
Henry-David Thoreau considerava la necessitat del humans o el
tònic-reconfortant de l´existència de la vida salvatge.
- Em
comentaves que l´obra s´està traduïnt al rus….personalment pensó que li pot
anar molt bé a aquest llibre a Rúsia, però el tema li “pega” molt en altres
latituds com ara els països més concienciats amb l´ecologia i la salut del planeta
…..què em dius?
-L´ull
blau de Sibèria” està traduïda a la llengua russa per Yulia Shabala però
l´editorial d´Irkutsk que en principi la volia publicar ara s´hi nega al·legant
que el seu argument no correspon a la realitat de la Rússia actual. Entenc que
he patit la censura d´algun funcionari de Rússia Unida, el partit del
president, que no ha entès el missatge de la meva novel·la. Ara estic intentant mitjançant una agència
literària russa si puc interessar a
alguna editorial independent i alternativa a la fira de Frankfurt.
- Penses que aquest premi, que fa memòria a
una de les plomes fonamentals de la literatura catalana, no té el ressó que
deuria de tindre?
-Efectivament, el Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó hauria de ser el
“Prudenci Bertrana” de Tarragona i un dels més prestigiosos de Catalunya, doncs
porta el nom d´un dels grans intel·lectuals, escriptors i patriotes del segle
XX. Serà qüestió de temps i de que el jurat sigui valent i “rupturista”. La
majoria dels més rellevants premis literaris estan prèviament “negociats”· amb
autors mediàtics. És patètic!
- Com veus
la salut, per cert, de les lletres a les Terres de l´Ebre? I com veus la salut
de la narrativa catalana?. Hi ha compromís obert i sincer?
-Crec que
es fa un abús de la novel·la històrica perquè no comporta el risc de compromís
i censura. Es margina una literatura que toqui els problemes actuals de la
Humanitat i de la Catalunya actual i parli de nous paradigmes. Les editorials
segueixen les directrius del mercat dominat pels “best seller” anglosaxó. I, de
veritat, a Catalunya es podrien produir novel·les al mateix nivell literari de
les que escriuen Ken Follet o Dan Brown.
L´intervencionisme dels “gurus” que controlen l´estratègia literària no volen
ni provocar, ni molestar al statu quo polític i cultural.
- Ens pots
dir ,un poc ,en què estàs treballant, ara?
-He acabat
un assaig sobre la introducció del gas natural a Catalunya que explica les
intrigues a partir de tragèdia de l´explosió de gas a un edifici del carrer
Capità Arenas-Santa Amelia, a la part alta de Barcelona, just quan s´havia
iniciar la conversió de gas ciutat a gas natural. És un document inèdit del
periodisme en els darrers anys del franquisme. També tinc llesta i esperant
editor una nova novel·la, “L´ànima del
volcà”, que és un viatge iniciàtic i holístic pels volcans mítics del planeta a
lo llarg de la vida d´un personatge. Actualment, però, estic concentrat a
preparar una exposició de tota la meva obra pictòrica que he proposat a
l´Ajuntament d´ Olot, la meva vila nadiua, pel 2014 o 2015. Veurem si tinc el
suport que demano. La pintura i la lírica són les passions artístiques que no
he lograt exercir plenament, doncs vaig tenir de guanyar-me la vida com a periodista durant els anys 70,80 i 90 i
com a consultor ambiental la darrera dècada. Ara tinc més temps per dedicar-me
a l´art, tot i que segueixo aportant el meu pensament ecologista a la sectorial
3E (ecologia, energia i entorn) de l´Assemblea Nacional Catalana i mantenir viu
el partit Els Verds-Alternativa Verda que vaig cofundar el 1983.
-La crisi
ha pegat també , i molt, al món de la cultura, i ahí esteu els escriptors,
narradors…..com ho veus i com ho sents?
-Les
editorials maltracten els intel·lectual i escriptors que no són mediàtics. Si
no et deixen sortir a la tele no existeixes. Pràcticament la majoria dels
escriptors publiquem “gratuïtament” i les editorials s´aprofiten de la crisi.
Caldria organitzar-nos i exigir un tractament més humà i digne. Hauríem de
rebre mensualment un detall exacte dels llibres venuts i una garantia que
aquesta informació és honesta. Avui tenim mitjans tecnològics altament
sofisticats per poder fer-nos liquidacions transparents i ràpides.
-Tenim ,
creus que podem estar sofint, una crisi de valors humans molt arraigada?
-Efectivament,
és un procés d´alienació massiu aplicat sobre la població pels grans mitjans
d´informació controlats pels grans lobbies que s´han beneficiat d´aquest
creixement anti-naturalesa que ens ha portat a
una crisis definitiva. La política està segrestada per les oligarquies
que controlen més del 10% del PIB, i l´electorat més conscient i informat no hi
troba cap sortida. Com deixaran aquests grups d´engreixar els seus fabulosos beneficis! Només una catàstrofe global, una mena de
pandèmia ecològica pot acabar amb aquest
model. Les estructures polítiques que dominen aquests grups estan per impedir
el canvi. Ens han convertit en consumidors consumits i hem anat perdent la nostra dignitat com a
persones. La degradació de la democràcia
l´ha provocat el model tecnològic i energètic i les formes artificials
de consum que se’ns ha imposat.
-Per
exemple m´interesa per la teva edat i trajectòria, reflecteixes molt bé quan i
com la gent ho pasa malament, què pots
pensar dels moviments com : les “marees” i el moviment 15-M….?
-La gent
està emprenyada i surt al carrer però rés canvia. L´endemà el statu quo polític
no s´altera. També els partits estan atrapats
pels seus deutes i crèdits a les mateixes entitats que haurien
d´intervenir. Correm el risc que les grans i pacífiques mobilitzacions de la
societat civil acabin fent com el
sideral, una efervescència momentània i
després la calma. La reacció no podrà ser altre que la desobediència civil o la declaració unilateral de independència.
Que ningú pensi que lograr l´Estat català
serà un camí festiu, com va ser la Via Catalana. Ens poden suspendre
l´autonomia i destituir al president Mas, i llavors caldrà estar preparats i
organitzats per reaccionar pacíficament davant el món que ens contemplarà.
-Per a mí Sampedro
és tot un referent. Què en penses tú?
-Valoro el
seu treball intel·lectual i de lliurepensador, però els meus referents són
Henry-David Thoreau, Rachel Carson, E.F. Schumacher, Nicholas Georgescu-Roegen,
Edward Goldsmith, Murray Bookchin, Ivan Illich, Amory lovins, René Dumont,
Barry Commoner, Lewis Mumford, Michel Bosquet, Bernard Charbonneau i tants
altres pensadors ecologistes, alguns els he pogut conèixer, que ja varen
vaticinar la crisis actual i que varen fer un discurs rigorós i crític al pensament
economista de la societat industrial. La majoria no han estat traduïts al
català i pocs polítics els han llegit.
-Tornant
al món de la literatura: Sebastià Joan Arbó és per a les Terres de l´Ebre i per
tots aquells que argaden de l´esciptura i de llegir tot un referent….diria més:
és un referent per a totes les lletres catalanes. Què significa per a tú?. I
què creus que significa per allò que ens deixes, la teva obra?
-Sebastià
Juan Arbó era un escriptor arrelat a la seva terra i al seu paisatge, el delta.
“Terres de l´Ebre” hauria de ser una novel·la d´obligada lectura a les nostres
escoles. El seu llegat és tant important com el que es ha deixat Josep Pla. La
meva obra defensa l´aigua, com a “res publica”. Sebastià Juan Arbó es va
avançar a defensar el projecte del que avui és el moviment per “una nova
cultura de l´aigua”. Guanyar, doncs, el XXV Premi de Narrativa que porta el seu
nom va ser un honor.
- On
t´agradaria que aplegués de debó el teu llibre i fes forat?
-La meva novel·lística, potser literàriament encara humil, vol obrir
forat per reivindicar un gènere nou: la
novel.la de pensament holístic o diguem-ne de compromís amb els grans problemes
ambientals que afecten el futur de la Humanitat i de Catalunya. Ho seguiré
intentant…
Un extracte de la novel-la d´en Vilanova…
“Una
calitja espessa pujava pels meandres del Moscova i cobria el centre històric de
la capital russa. Per damunt es veien il·luminades les cúpules de les catedrals,
la torre Spasski i el gratacels de l’hotel Ucraïna. Era la una de la matinada
quan als jardins d’Alexandrovitx propers a la muralla del Kremlin, un home,
elegantment vestit, queia malferit sobre un banc. Tenia un forat de bala al pit
i la sang li sortia a borbolls per la boca i l’ofegava. Dempeus, una noia, esvelta
i de cabells daurats, es col·locà els sostenidors negres. Sobre els seus esplèndids
pits lluïa un collar de perles. Amb un gest fred i sense mirar-se’l s’estirà
les lligacames i es botonà la brusa. Després d’introduir la pistola i el silenciador
a la bossa, robà la cartera a la seva víctima i fugí ocultant-se en la boscúria
dels avets. Les sabates, de talons d’agulla, li dificultaven la carrera cap a
l’avinguda Mokhovaia, on l’esperava un Mercedes aparcat. El conductor li obrí
la porta i arrencà a tota velocitat cap a l’avinguda Kalinina. Els esgarrapats
i cada cop més ofegats crits de socors de la víctima no aconseguien ser
percebuts pels guàrdies que custodiaven el monument al soldat desconegut. Es
dessagnava. Si no arribava ràpid un ajut li quedaven pocs minuts d’existència. La
boira havia penetrat en l’arbrat i la llum dels fanals donava a l’indret una atmosfera
tenebrosa. Li mancava l’alè. Sentia com se li escapava la vida. En el deliri de
l’agonia es veia enfonsant-se en aquell immens llac d’aigües maragdes i
gèlides, envoltat de peixos fantasmagòrics i fluorescents. Volia nedar i pujar
a la superfície però les forces li mancaven. Com més ho intentava més s’endinsava
en una verdor gèlida i abissal. […]”
15342
L'ull blau de Sibèria. Santiago Vilanova
120 páginas 15,5 x 23,5 cms.
11,90 euros
Cossetània
L’ull blau
de Sibèria descobreix per primera vegada en la literatura catalana
la geografia més enllà dels Urals, on es localitzen grans reserves hídriques i
naturals. Entre aquestes es troba el llac Baikal, l’ecosistema més gran d’aigua
dolça del planeta. El lector viatjarà junt amb el protagonista d’aquesta
novel·la d’espionatge científic per ciutats que estan destinades a esdevenir
enclavaments estratègics del segle XXI: Novosibirsk, Akademgorodok i Irkutsk.
Els paisatges de Miquel Strogoff estan avui en perill de ser dominats per la
cobdícia de controlar els recursos i les espècies endèmiques que els
configuren. Contra aquesta ambició de corporacions, superpotències i serveis
d’intel·ligència s’alça un moviment en defensa del territori liderat per
escriptors, poetes i ecologistes siberians. L’ull blau de Sibèria és una trama emmarcada en l’economia
global en la Rússia de Putin i un crit per la protecció del Baikal, aquest
«gran mar» enmig de la immensa taigà.
Santiago
Vilanova Tané (Olot, 1947) és periodista, consultor ambiental i
un dels pioners del pensament ecologista a Catalunya i a Europa. Va ser
director de Diario
de Barcelona (1983-1984), premi Ciutat de Barcelona de Periodisme
(1983). És president de l’associació Una Sola Terra, membre d’ECOROPA (Acció
Ecològica Europea) i de l’associació Journalistes-écrivains pour la Nature et
l’Écologie. Ha guanyat el premi Xarxa d’assaig de les Lletres Catalanes per El combat
ecologista a Catalunya (1979) i per L’onada ecològica (1990). És
autor de L’econacionalisme.
Una alternativa catalana dins una Europa ecològica i de L’Estat ecològic.
L’ull blau de
Sibèria, guanyadora del XXV Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó
2012, és la seva tercera novel·la després d’Acció paral·lela (1984), sobre l’impacte social i polític de
les noves tecnologies de la comunicació, i El secret d’Hiva Oa (1997), sobre el pintor Paul Gauguin.
Signatari de la crida pública de la Conferència Nacional per l’Estat Propi.
Recull de premsa
Santiago Vilanova novel·la la
defensa del llac Baikal (Diari El Punt Avui)
´L´ESTAT ECOLÒGIC´ i ´L´ULL blau
DE SIBÈRIA´ (Lluís Busquets i Grabulosa / Diari de Girona)
Presentació del llibre: L'ull
blau de Sibèria, de Santi Vilanova (Diari de Girona)
Desgràcia, desgràcia per a Rússia
(Laura Fabregat / diari Núvol)
L'aigua més pura tenyida de sang
(Jordi Capdevila / diari El Punt Avui)
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com/lalibreria
https://www.facebook.com/javier.diazsoro
https://www.facebook.com/sussanna.anglesquerol