La Librería de Cuadernos de
Cazarabet
-Carlos, per als que
no coneixen, encara, el teu llibre-guia. Explica´ns: què és
Abans cal distingir entre via verda i un carril bici. Per ser via verda és
obligatori que el seu recorregut sigui el d’un tram pel que, antigament, hi
circulava un tren. Contràriament, això, al carril bici no passa. La nostra via verda està feta sobre l’antic traçat de tren que circulava entre la
puebla de Híjar i Roquetes. El nom del tram és
Actualment, la via verda és un preciòs traçat de 94 quilòmetres entre
Alcanyís i Tortosa. El recorregut és un carril delimitat amb baranes de fusta
d’uns quatre metres d’amplada. No es pot circular amb vehicle i la via, com que
era transitada per un tren, no té cap pendent forta. Tot això i el fet que el recorregut passa per
moltes poblacions, paissatges replets d’història i tradicions, d’escenaris de
la guerra civil, de túnels preciosos vora riu… fa que aquesta via verda sigui
considerada una de les més precioses de les més de 40 vies verdes que hi ha a
Espanya. És un recorregut ideal per fer tot sol, amb parella, amics, família…
incloent els petits de casa, perquè és un passeig més que agradable. Per tant,
podem dir que la via accepta tots els formats de públic.
-A quantes rutes ens
vols apropar?
La guia ens aporta tota la informació detallada de la via verda i dels
pobles que ens trobem durant el recorregut (farmàcies, restaurants,
allotjaments, punts d’aigua, informació de pàgines web, fires i festes…) i, a
més, he inclòs 14 rutes de muntanya amb diferents nivells de dificultat perquè
els més tècnics puguin fer algun recorregut, com la pujada a
-I ara, clar, ens
diràs que cada ruta té la seva pròpia meravella, oi? Destaca’ns alguna cosa,
alguna mena d´anècdota….
Potser l’anèctoda més gran que recordo és la d’ una ruta peu en què vaig
perdre el meu gos. Probablement, el meu gos, el Max, va tornar per una ruta que
vàrem junts fer uns dies abans amb BTT i que creuava tot el recorregut nostre a
peu. Segur que el gos va olorar l’altre traçat i es va despistar. La meva dona
i jo ens vam amoïnar moltíssim i ens vam tornar bojos buscant-lo, fins que vam
pensar que podria haver tornat per l’altre camí i així va ser. Ben fosc i sense
haver menjat res el vam trobar desorientat pegant voltes per la ruta, de ben
segur buscant-mos mútuament.
-Què se sent quan una persona com tu escriu sobre la
seva pròpia terra?
He sentit molta satisfacció en veure com el projecte inicial anava agafant
forma fins arribar a la publicació de l’actual llibre, del que primer també
desconeixes, fins i tot, el seu disseny i la presentació perquè això corre a
càrrec de l’editorial en qüestió, en aquest cas, ha estat Cossetània. Per la
part sentimental, he sentit molta emoció i reconec que m’hagués agradat, també,
escriure sobre la part de la història viscuda durant la guerra civil i que
tingué com a escenari principal els túnels de la via verda i el seu recorregut
per les mateixes poblacions. M’agradaria
recalcar, per tal que ningú ho oblidi, que la gent de les Terres de l’Ebre, de
Catalunya, de la resta d’Espanya i els Brigadistes Internacionals no van
lluitar per res més que per defensar
-Atractius que mai
ens hauríem de perdre en una visita pels paratges als que ens apropes amb els
teus relats.
Tota la via verda i les rutes complementàries són un atractiu, i no ho dic
per quedar bé. Cada una de les rutes té algun tret original i bonic, la natura,
les tradicions… I pel que fa a la via, és important ressaltar la tranquil·litat dels usuaris al fer-la, atès que és un recorregut per la muntanya
i, per tant, gens urbà, i per la qual no hi circula cap vehicle a motor . La
via permet a la gent; en família, nens petits, avis i joves aventurers… gaudir
d’una desconnexió de la rutina diària de i afavoreix una connexió directa amb
la natura, la terra i, fins i tot, amb un mateix.
-Explica´ns com et
planteges cada ruta, cada dia de treball, com t’ho fas per dissenyar-la,
planificar-la i, després, portar-la al
paper…
El disseny de les rutes i la planificació de cada una d’elles va ser molt
fàcil perquè el fet de conèixer el territori em va possibilitar que,
mentalment, ho pogués veure tot en la seva globalitat. Llavors, vaig
plantejar-me què seria millor per a l’usuari: si descriure-la de baix a dalt o
de dalt a baix; és a dir, si l’inici era a Roquetes – Tortosa i el fi a
Alcanyís o a l’inrevés. Al final, vaig
decidir-me per iniciar-la a Tortosa i acabar a Alcanyís. Tanmateix, com que
gran part dels turistes realitzen, principalment, el tram de baixada des
d’Horta de Sant Joan fins a Xerta, vaig creure oportú incloure al llibre un
plànol des d’Alcanyís fins a Tortosa i el detall dels quilòmetres a l’inrevés
de com es va fer la guia per tal que l’usuari, la faci com la faci, tingui tota
la informació fàcil, entenedora i amena. Com a recursos tècnològics, tinc la
sort de comptar amb bones eines físiques (GPS, programes informàtics,
fotografia professional…) i amb els coneixements necessaris per utilitzar-les
“una mica”, tot i que un paper i un llapis amb el treball de camp et soluciona tenir poca memòria, com és el meu cas.
-Pregunta
indispensable: què significa l´Ebre, per a tu i els teus?
Disposo d’una mica de coneixements de primera mà de persones que van viure
aquesta part represiva de la història de la nostra terra. L’Ebre representa
lluita, defensa de la llibertat, força, constància, identitat com a ser,
sentiments, amor, vida, tradició, represió i, sobretot, calma i orgull per
sentir-te lligat a un territori preciós com són tots els territoris banyats per l’aigua i, a la vegada, refugiats
entre les muntanyes.
-Aquesta entrevista serà publicada a la revista del CEC
que, sobretot, parla de la pràctica del senderisme i demés…..segurament, on hi
trobem, també, amants de
Sí, evidentment. Totes les rutes i la mateixa via estan pensades per a
fer-se a peu. A la guia hi formulo una pregunta, que és: “En BTT o a peu?” I la
veritat és que cada dia més, i gran part dels usuaris són estrangers, la fan a
peu. El seu format permet que la gent pugui gaudir-la més a peu que en BTT. Jo
practico la bici i caminar és per excel·lència el que més et permet gaudir del recorregut. Cap paissatge ni detall
s’escapa quan caminem. La via verda és
més que recomanable per fer-la a peu i
també les 14 rutes complementàries, amb la seva pertinent descripció per
realitzar-se caminant.
-Et consideres un
amant de la natura? què penses, què sents, quan veus hectàrees i hectàrees de
mont cremat de manera més o menys accidental o més o menys intencionada?
És una llàstima i una catàstrofe molt gran i només n’ets conscient quan
això et toca de prop. Dintre del llibre consta una ruta per a fer-se a peu i
amb BTT i que és per dintre del tram que es va cremar a Horta de Sant Joan,
-Al 2009 es va
produir un greu incendi per una zona molt triada per tu, als voltants d’Horta
de Sant Joan….i va donar molt que parlar….què en penses de tot plegat i,
sobretot, explica´ns com ha quedat i veus que s´està recuperant la zona---si és
que ho fa—després de tot allò i una vegada passats, ara, tres anys?
El que més mal em sap es que ningú va deixar la cadira després que quatre
persones van morir cremades.
-És imprescindible
previndre els incendis al 100% però, què es podria fer, al teu parèixer, i no
es fa?
Amb la complexa estructura de la muntanya i parcs naturals, amb finques
privades al seu interior i que es barreja amb la gestió pública és difícil, i
més amb la mentalitat actual, arribar a una solució.
Avui en dia, tot continua igual, no hi ha canvis i l’única part que no és
cremarà és la que ja es va cremar l’any passat. Tots els ciutadans han de saber
que aquí a les nostres terres, només hi
queden dos pastors i per poder pasturar el seu ramat només reben inpediments,
restriccions… Si la societat no canvia, si no es potencia la muntanya, l’entorn
rural, les tradicions d’abans… si no torna el valor de la terra no hi ha res a
fer i penseu que cada estiu ens tocarà a un de nosaltres, a un dels nostres
territoris.
11078
La Via Verda de la Val de Zafán i 14 rutes complementàries. Carlos Gracià
i Bonet
94 páginas 12 x 22,5 cms.
11,30 euros
Cossetània
Aquesta guia ha estat creada perquè qualsevol persona dintre de la via, o abans de gaudir-la, pugui planifi car o cobrir qualsevol necessitat que tingui la seva família o grup (farmàcies, restaurants, Centres d’Atenció
Primària, transports, punts d’aigua potable...). Evidentment, aquesta guia inclou tota la informació de la Vall de Zafán, sense tenir
en compte si aquesta forma part del Baix Ebre,
la Terra Alta o el Matarranya. Per primer cop, s’ha realitzat amb detall tota la vall sencera sense
partir de les limitacions territorials
o polítiques. Amb el present llibre us proposem descobrir
els pobles del Baix Ebre, de la Terra Alta i el
Matarranya, així com també els seus paisatges,
plens de matisos i contrastos, com per exemple el de la Terra Alta i el de la plana de l’Ebre. En defi nitiva, us convidem
a conèixer i gaudir la nostra terra. Animeu-vos
a gaudir d’un dia o d’un cap
de setmana a la natura a peu
o corrent, amb BTT, a cavall... i rodejats de la nostra gent, la gent de les Terres de l’Ebre.
http://www.cossetania.com/tasts/viaverdazafan.pdf
Carlos Gracià Bonet (1972) va nàixer a Xerta, un petit municipi banyat pel riu
Ebre, a la comarca del Baix
Ebre, en el si d’una família humil. Persona de moltes inquietuds i iniciatives, va
cursar estudis administratius
i és tècnic superior en educació infantil. Es considera un gran amant
de la natura i li encanta gaudir
de rutes de muntanya en bicicleta. És un dels creadors
de l’esdeveniment esportiu molt conegut, arreu
de Catalunya, Triatló de Xerta
i també forma part del Club BTT de la Moleta. Li
fascinen tots els animals i, sobretot, els
burros i els cavalls, amb els
quals practica la doma natural. Va viatjar una temporada a l’Argentina, aprenent aquesta doma amb una tribu
indígena. Soci fundador de innovador l’Alberg Assut, l’any 1997 va ser guardonat amb el I Premi Emprenedors del Consell Comarcal
del Baix Ebre pel seu compromís
amb el turisme, les Terres de l’Ebre, la Via Verda i les persones amb discapacitats. En l’actualitat, durant el seu temps lliure
i aprofi tant la seva experiència com a monitor de lleure, transmet, de forma totalment desinteressada i altruista, la passió
que sent per la natura en totes les seves vessants als nens i nenes que visiten l’alberg.
Breu història de
la Via Verda de la Val de Zafán
La Via Verda del Baix Ebre i Terra Alta és l’antic recorregut
ferroviari de la Val de Zafán;
la construcció fou aprovada l’any 1880, però mai no es va finalitzar del tot. El seu trajecte havia
de començar a La Puebla de Híjar (Terol)
i arribar fins a Sant Carles
de la Ràpita (el Montsià).
La via de tren es va crear amb
objectius purament comercials, per connectar Aragó i el mar, de cara a disposar
d’una sortida per als seus productes.
L’any 1942 el trajecte va
arribar fins a Tortosa i se n’accelerà
la construcció perquè esdevingué una infraestructura militar bàsica
davant d’una possible invasió des dels Pirineus. Llavors el tren podria proveir tota la vall de l’Ebre, que actuaria com una
frontera natural. Aquesta línia
ferroviària
va estar en funcionament durant
31 anys, fins que, el 1973,
coincidint amb l’enfonsament d’un túnel, caigué en desús.
Actualment,
la Via Verda és un recorregut que uneix, per l’antiga Val de Zafán (via de tren), les poblacions de Roquetes i Alcanyís.
El traçat té quatre metres d’amplada i està limitat per les dues bandes per tanques de fusta d’un
metre i mig d’alçada. El sòl és d’alquitranat
suau a tota la part del Baix Ebre i la Terra Alta, mentre que a la part del
Matarranya és de terra o
pista. En total, la via té un recorregut
de 95,4 km, d’Alcanyís a Roquetes. A més, recentment s’ha habilitat un camí asfaltat —obert al trànsit, sobretot agrícola— i ben senyalitzat
amb pintura a terra, que va
de Tortosa a Amposta i es considera una prolongació de la Via Verda perquè connecta
amb la Via Verda que va d’Amposta a Sant Jaume. A Sant Jaume, a
través del nou pont Lo Passador, es pot accedir a la nova Via Verda de Deltebre fins a Riumar. Aquesta guia segueix
el criteri d’iniciar la Via Verda al punt
més baix, és a dir, des de la comarca del Baix Ebre, i anar
pujant fins al Matarranya.
No obstant això, com que també és habitual que els usuaris gaudeixin
de la Via Verda en el sentit contrari —des d’Alcanyís fins a Roquetes—, al
final del llibre també hem descrit aquest recorregut en l’apartat “Via Verda de baixada”.
Per la Via Verda només s’hi pot
circular a peu, en bicicleta o a cavall,
però hi ha alguns trams compartits
i oberts al trànsit. Aquests trams no es van poder
restringir perquè representen l’única
alternativa per accedir a altres
camins, carreteres públiques o finques privades; aquests accessos es van anant creant amb
el temps, perquè la via del tren va quedar en desús durant molts anys.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com/lalibreria
https://www.facebook.com/javier.diazsoro
https://www.facebook.com/sussanna.anglesquerol