La
Librería de El Sueño Igualitario
Dau Editorial s´ha endinsat, per
segona vegada ( i tractant altres temes) en la vida del polític català Josep
Tarradellas; en aquest segon volum DAU
amb la ploma del doctor Josep Luís Martín Ramos analitza la figura
d´aquest polític , més que important, en qüestions com la gestió de la guerra i
de la revolució, el camí del republicanisme , el final del projecte i
l´apropament ,al que sempre va aspirar, respecte als republicans espanyols.
En el
primer volum que DAU dedica a la biografia d´en Josep Tarradellas en Joan
Esculies narra els
seus orígens, l'activisme catalanista i republicà de la joventut, la creació
d'Esquerra Republicana de Catalunya i la tasca duta a terme com a conseller de
Governació sota la presidència de Francesc Macià. A continuació segueixen els
textos originals relacionats amb la persona de Josep Tarradellas, però també
amb el país en general. Destaquen, per exemple, la descripció relativa a la
dignificació del Palau de la Generalitat i l'habilitació del Parlament l'any
1932, les cartes i anotacions o bé els articles de premsa.
Josep Tarradellas va estar al capdavant de les
institucions més importants de Catalunya
en els moments clau de la història contemporània de Catalunya. El
coneixement de la seva obra en dóna testimoni.
Anem a
saber un poc més de l´autor del primer volum dedicat a Tarradellas, en Joan
Esculies: Nascut a Manresa l´any 1976 és doctor en Història per l' Institut
Universitari d'Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra (2012). La seva tesi va anar sobre la figura d´en Tarradellas,
titulant-la: Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la Guerra Civil . Té un Master of Sciences
in Nationalism and Ethnic Conflict pel Birkbeck College de la University of London (2007). En Esculies també té dues llicenciatudes: és Llicenciat en Periodisme
per la Universitat Internacional de Catalunya (2001) i en Biologia per
la Universitat de Barcelona (1998).
A més ,és membre del Grup de Recerca en Estats,
Nacions i Sobiranismes (GRENS) de la
Universitat Pompeu Fabra.
En l'àmbit de no-ficció ha publicat Joan Solé i Pla,
un separatista entre Macià i Companys (2011) i 1714. La guerra de
Successió (2008), junt a l'historiador Joaquim Albareda. En l'àmbit de
ficció ha publicat Contes Bàrbars (2009); Tràilers (2006), premi
Mercè Rodoreda de contes 2005 i L'ocell de la pluja (2003), premi de
narrativa Ciutat d'Elx 2002.
Podeu
llegir un capítol del primer volum dedicat a en Tarradellas si aneu a:
http://www.edicionsdau.com/ca/títols_205/2429947#
Ara ens
endinsem en el segon volum que presenta molt acuradament en una nota d´editor
en Ton Barnils…Josep Tarradellas va exercir, entre d'altres càrrecs, els de
conseller primer i conseller de Finances durant la Guerra Civil. El lector
trobarà textos de la Comissió d'Indústries de Guerra, el Consell Executiu de la
Generalitat i la política financera, com la intervenció del Banc d'Espanya i
totes les seves sucursals a Catalunya. Hi ha també articles, cartes i informes
confidencials sobre el front de guerra. Clou el llibre un conjunt de notes
personals mai conegudes fins ara. Són escrits breus, sovint punyents, on Josep
Tarradellas hi expressa les afinitats, discrepàncies, il·lusions i desenganys
d'algú que era a primera línia de foc. La seva lectura permetrà, a més,
entendre millor les seves relacions amb Lluís Companys i amb Joan Comorera.
Com és el cas de la resta de la col·lecció, els documents de l'Arxiu
Tarradellas van acompanyats d'una gran quantitat de fotografies i imatges, un
mapa, una cronologia i un índex de noms.
Llegeix un capítol: http://www.edicionsdau.com/ca/títols_205/3946151#
Està bé fer una ullada a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Tarradellas_i_Joan
Josep Lluís Martín Ramos
Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. La
seva principal línia de recerca s'ha centrat en la història del marxisme
polític i de manera molt particular el PSUC. En els últims anys està treballant
en la història de la Guerra Civil a Catalunya. Ha estat codirector de la
revista L'Avenç i director de la revista Historiar.
Cazarabet conversa amb Josep Luís Martín Ramos
-Josep Lluís, per què s´ha
centrat la teva línea de recerca, en aquest cas que ens ocupa, en la figura
d´en Josep Tarradellas?; I per què amb el període de temps que abarca la Guerra
Civil?
Responc les dues preguntes al mateix temps. La publicació sobre
Tarradellas durant la guerra civil correspon a un projecte de l’Arxiu
Montserrat Tarradellas i Macia, de publicar una mostra amplia i significativa
de la documentació que hi te, al fil de la biografia política de Josep
Tarradellas. Fa temps que, dins els meus treballs sobre la política de reraguarda
durant la guerra vinc ocupant-me de la figura de Tarradellas. Però això,
suposo, en varen encarregar el segon volum. Hi ha un primer, de Joan Esculies,
i hi haurà un tercer volum , a càrrec de
Carles Santacana
-Com era el Tarradellas home que va
aplegar al temps de la República i, després el que va afontar la Guerra Civil?
Difícil saber com era “l’home”. Això sempre és complex i Tarradellas era
el que mantenia una vida personal discreta, allunyada del tràfec polític. No
tenia una vida social rellevant coneguda fora de la activitat política i la
vida familiar. Quan esclava la guerra, a més, feia algun tempos que es trobava
en una segona fila de l’activitat política, més dedicat als seus negocis
particulars.
-I com era com a polític?
Sobre això es més fàcil parlar. És un polític de conviccions estables i
conegudes. Poc, o gens, voluble. Era un nacionalista català, no
independentista. En política social era moderadament lliberal. Procurava sempre
seguir la opció política més plausible de tirar endavant; encara que no sempre
l’encertés. També tenia sentit de l’oportunitat i s’adaptava bé a les
situacions noves, esperant el seu moment. No tenia grup de seguidors,
pròpiament parlant, però tenia carisma per liderar i fer pinya. I tenia
capacitat de maniobra, que habitualment, per la condició abans assenyalada,
semblava molt personal.
-Com va viure en Tarradellas els
primers dies de la Guerra Civil a Catalunya, em refereixo a com els va tindre
que afrontar..
Ell estava a Madrid quan comenta la sublevació i ràpidament torna a
Barcelona i es presenta a Companys per participar en la lluita contra els
sollevats i la defensa de la Generalitat. No ho van fer, ni molt menys, tots
els polítics d’Esquerra; algun d’ells molt més actius aleshores que el propi Tarradellas
-Com va poder lliurar els
conflictes polítics, per exemple els enfrontaments del maig del 37? I d´altres?
Els enfrontaments de maig, ras i
curt, signifiquen el fracàs de la política del govern d’unitat que encapçalava.
No es un fracàs del qual ells sigui el responsable, ni l’únic responsable, però
ell era el Cap del Govern de la Generalitat que no fou capaç de resoldre la
crisi política que desembocà en els fets de maig. És el seu pitjor moment
polític i ells mateix en les entrevistes que va concedir en tornar a Catalunya,
a finals dels setenta, considerava que podia haver fet, diferent, per evitar el
que va passar.
-Quan ja la guerra es donava per
perduda: explica´ns què va fer en Tarradellas: quines van ésser les seves
principals decisions, per què les va pendre….?
-Tarradellas no es va fer il·lusions sobre la possibilitat d’una fi
negociada, pactada amb els sollevats i amb els seus padrins feixistes. En tot
cas n spots més de l’evolució europea, de la que tampoc es va fer il·lusions. Mentre
tant va intentar ser coherent amb la decisió d’Esquerra Republicana, i d’ell
mateix, de donar un gir “liberal” a la política republicana,per posar-la en n
spots amb els governs occidentals, britànic i n spot i facilitar-los que no
deixessin caure la República. Això li comportava importants contradiccions amb
la seva bona relació amb alguns dirigents anarquistes, però el pitjor és que
tampoc els governs occidentals feren cap atenció al “redreçament liberal” – en
parlo d’això al llibre – proposat pels republicans. Sigui com sigui, donada per perduda la guerra
i sense que les seves opcions prosperessin es mantingué sempre al capdavant de
la seva responsabilitat i passà la frontera, amb Companys, al darrer n spot. D’altres
feia temps que ho havien fet.
-En Tarrradelles va tindre que
marxar, com tants d´altres, a l´exili,
tot i que és una cosa que, de primeres no es tracta al llibre. n spots dir
quelcom?
-És la part que desenvoluparà Carles Santacana en aquest projecte
editorial. En tot cas a l’exili Tarradellas serà primer el cap d’Esquerra
Republicana, com ja ho era des de l’estiu de 1937; i més a partir de l’entrega
de Companys a Franco i la seva execució. Però, sens dubte, el que va marcar la
seva vida d’exili i la darrera etapa de la seva vida política fou quan
aconseguí ser elegit per Parlament de Catalunya, a l’exili també, com a
President de la Generalitat. Un President que maniobrà amb èxit a la Transició,
tant que fins i tot va ser reconegut per Suarez i es va convertir en una peça
fonamental de la mateixa Transició.
-Josep Lluís quin va ésser el
paper principal d´en Tarradellas en l´organització de l´Indústria de Guerra a
Catalunya?
No és el promotor inicial; ho varen ser els treballadors, els sindicats.
Però si és qui li va donar una estructura institucional i la va consolidar;
sempre amb l’estreta col·laboració dels sindicats anarquistes, el que comporta
la protesta de l’UGT per considerar-se exclossa
-Com t´apropes, amb els teus
estudis e investigacions al PSUC, ens pots dir quines relacions va mantindre en
Tarradellas amb ells i amb la UGT?
-Fa molt temps que treballo en la història del PSUC. Des de que vaig
acabar la carrera i d’això ja far masses anys. Darrerament estic treballant en
la historia de la guerra civil a Catalunya i això situa de nou els meus estudis
sobre el PSUC, que s’han ampliat a tot l’espectre polític popular. D’altra
banda, pel que fa a Tarradellas, és el gran antagonista del PSUC i de la UGT;
és el seu principal rival polític, molt mes encara que els anarquistes i la posició
de Tarradellas és d’oberta confrontació amb els socialistes unificats, que ell
identifica sense cap matis com a comunistes.
-I amb el món llibertari, quines
relacions va tindre que mantindre en Tarradellas?
-Depèn de quí parlem del món llibertari. El món llibertari es molt
heterogeni, té dinàmiques múltiples, de sindicat, de barriada, de e upas, de
bases, de grups específics, etc..; lideratges carismàtics, representatius, e up
– pocs – jeràrquics. Te posicions molt confrontades sobre la col·laboració amb
els “politics” i amb el Govern. Tarradellas estableix bones relacions personal
amb alguns dels que accepten la col·laboració (García Oliver, fins i tot
Aurelio Fernández), amb els que contacta arran de la seva e upassón al Comitè
Central de Milicies Antifeixistes; comparteix rivals, el PSUC i la UGT. Però,
per altra banda, algunes de les seves iniciatives més importants – per exemple
el Pla Tarradellas – l’enfronta a una bona part dels anarquistes. En qualsevol
cas, ell dirà clarament a Azaña que entre els e upass i els anarquistes sempre
escollirà a aquets darrers; ho farà, però la e upa heterogeneïtat del mon
llibertari se li girarà sovint en contra. No eren una aliats estables, per les
seves divisions internes. Quan hagi d’enfrontar-se amb els anarquistes, per
exemple a la primavera del 1937, no trobarà la manera de fer-ho sense trencar
la xarxa personal d’aliances que ha establert. Això li portarà a decisions, al
meu parer, errònies i a no poder conjurar el que ell mateix sempre va
qualificar com una rebel·lió anarquista; ell deia que era de la FAI, però no
era aquesta la qüestió.
-Josep Lluís, e upas
descriure(aprofitem que estàs entre nosaltres) com ha estat el e upas per
revistes com l´Avenç?
-Molt important i la recordo de molt bon grat. Agraeixo la invitació
que, en el seu moment, Daniel Fernández em va fer de participar a la direcció
de la revista, juntament amb ell i Enric Ucelay Da Cal. Em vaig aprendre molt
de cada un d’ells dos. I penso que la nostra gestió va ajudar a salvar la
revista, que va estar mol a punt de desaparèixer per problemes econòmics;
l’altra factor de la seva supervivència va ser la política editorial de Daniel
Fernández. Després, ara fa un anys varen decidir que la nova etapa que varen
pensar per L’Avenç l’havia de gestionar gent nova, gent jove; son Josep Maria
Muños i Núria Iceta i ho estan fent molt bé. Aviat publicaran el numero 400,
aquesta és una fita de la que pocs poden presumir. Jo soc un mes dels que l’ha
fet possible, des de que l’impulsaren Fèlix Manito, Ferran Mascarell i Leandre
Colomer.
-I ja, per últim: què estàs fent
en l´actualitat, quins projectes o demes estàs duent a terme?
-Estic capficat en la redacción de la segona part del meu treball sobre
la guerra civil a Catalunya, la que va de maig de 1937 a febrer de 1939. Gens
fácil de fer per què hi ha molt poca investigación feta sobre el període, que
es el mes llarg de la guerra. Francesc Bonamusa va dir fa molts anys que era
una incogruencia que la historia de la guerra, la publicada, s’acabés al maig
del 1937. Intento complir el seu consell.
Ací teniu
alguns enllaços d´interés:
La Razón: Los papeles bélicos de Tarradellas
http://www.larazon.es/detalle_normal/noticias/3864149/los-papeles-belicos-del-archivo-de-tarradellas
El Punt-Avui (Presència): Tarradellas en guerra
http://www.presencia.cat/index.php?Itemid=1080
Ara: Tarradellas: ’Companys no juga net’
http://www.ara.cat/premium/cultura/Tarradellas-Companys-no-juga-net_0_1010898926.html
Diari de Girona: La biografia de Tarradellas
reconstrueix el seu paper a la Guerra Civil
El Triangle: Nova documentació sobre el Tarradellas de
la Guerra Civil
E-Notícies: La Guerra Civil, per dins
El confidencial: El tomo II de la biografía de
Tarradellas reconstruye su papel en la Guerra
Entrevista a L´Oracle de Catalunya Radio:
Cazarabet conversa con Ton
Barnils, de Dau Edicions
-Ton ,
per què et vas ficar a fundar i treballar amb una editorial com DAU, tenint en
compte que és una editorial petita?Per cert, per què DAU?. Què significa DAU?
-Jo sóc editor perquè primer sóc
lector. Vaig néixer en una casa plena de llibres i des de ben petit he llegit.
En el meu cas, com en la majoria d’editorials petites, es tracta d’una vocació.
Vaig posar-li DAU a l’editorial perquè publicar té una part d’atzar. Quant
publiques un llibre realment mai saps si tindrà lectors. Com si es tractés d’un
joc de daus, que llences enlaire i no saps com cauran. Una altra motiu del nom
és Joan Brossa, un artista que m’agrada molt, i que va pertànyer al grup Dau al
Set.
-Per
què et vas plantatetjar des d´un primer moment que la teva seria una editorial
de no-ficció?
-Jo sóc lector de tota mena de
llibres, i no només novel·les. Tant pot interessar-me la poesia com la religió,
la història o la ciència. I ràpidament vaig adonar-me que la ficció era un
terreny en gran part controlat pels grans grups editorials. Per entendre’ns, la
imaginació està globalitzada: a França, a Catalunya i al Canadà, la gent té
tendència a llegir els mateixos autors i llibres (Rushdie, Kathleen Rowling,
etc.). En canvi la no ficció és nacional: als catalans els interessen unes
coses de la realitat, la seva, i als francesos unes altres.
-Per
què no ens presentes, breument, DAU?
-DAU és una editorial de no
ficció independent fundada a Barcelona.
-Amb
quins medis vas partir perquè no té que ser gens fàcil?
-Vaig començar amb un telèfon mòbil
i una llibreta. M’havien acomiadat d’una empresa i vaig fer servir els diners
de la indemnització.
-Quin
és l´equip humà de DAU?
-A DAU som tres: Ton, Barnils,
Carrera! Bé, bromes a banda, compto amb un equip de col·laboradors estable amb
qui mantinc una relació laboral i d’amistat de fa temps, i que participen del
procés creatiu i de producció. Però són professionals que també treballen per a
d’altres empreses, i això ens dóna a tots llibertat.
-Des
de quina filosofia neix DAU o sigui quina és la vostra idiosincràsia?
-Editar llibres treballats, tant
en el contingut com en l’aspecte de les arts gràfiques, i tenir presents sempre
els lectors, tant si són molts com si són pocs. Els llibres romanen.
-Sota quines il·lusions surt DAU
al carrer?
-Viure de la pròpia feina, com
faria un lampista, un pagès o un oficinista. Ni més ni menys que tots ells.
-Amb
quines perspectives?
-Poder publicar llibres amb
llibertat.
-Ton,
DAU es va mirar en algun mirall o en alguna altra editorial …et vas inspirar en
algú?
-Quant vaig crear l’editorial
vaig entrevistar-me amb 10 o 12 editors, la major part dels quals no coneixia,
i que van tractar-me amb molta amabilitat. De tots vaig aprendre coses bones i
dolentes. Sóc dels que crec que podem aprendre de tothom.
-En
pots contar com ha sigut, des de la vostra fundació el camí com a editor i com
està anant aquests, tenint en compte el temps que estem vivint i que amb això
del llibre i de l’ofici d’editor tot és molt, molt difícil?
-Editar i sortir-se’n és molt
difícil, certament. El present el condiciona la crisi econòmica i la pressió i
augment dels lloguers al centres de les ciutats i pobles, que provoca el
tancament de llibreries. El futur el marcarà el llibre digital, que ja és
present i que no sabem si ocuparà tot el mercat o només una part. En qualsevol
cas, sempre he tingut present la fragilitat de la meva empresa i això, d’alguna
manera, m’ha protegit. Sento que aquesta fragilitat és ara la mateixa que quant
vaig començar.
Però cal no oblidar que la
lectura és un plaer de minories, per molt nombroses que siguin. Entre mirar el
futbol tot xarrupant una cervesa o llegir, la gent escull la primera opció. Jo
ho tinc present.
-Quines
temàtiques vol o acaricia DAU?
-El periodisme, a través de la
col·lecció Retrats, i la història contemporània, especialment la Guerra
Civil.
-Ton,
des del compromís es poden editar bons llibres d’assaig, pensament, historia?
-Sempre s’han d’editar bons
llibres, o dit d’una altra manera, s’han de fer tant bé com se sàpiga. Cal
treballar bé per l’orgull de fer bé les coses, ja siguis editor o vigilant d’un
pàrquing. Els que no s’esforcen per fer bé les coses perden el respecte pels
altres, però el que és més important, el perden per a ells mateixos.
-Quina tirada teniu per cada
títol?
-La nostra tirada oscil·la molt
segons el llibre, però ens trobem entre 1.500 i 2.000 exemplars de mitjana.
-Ja
sabem que els peixets grans es mengen als xicotets i el mercat editorial no es
lliura, per a res, d’aquest fet…així la desfeta amb els grans grups editorials
és bestial….Ací és on la premsa deuria de jugar un paper més que important,
però sovint fa costat , encara més, al més poderós. Com vos tracta la premsa
Ton?
-La premsa em tracta, en general,
molt bé. Els periodistes culturals solen tenir un criteri propi més enllà del
mitjà on treballen. Possiblement els de política es trobin més collats, tot i
que no ho sé.
-Ton,
explica’ns com tries allò que vas editant?. Com et planteges el tractament del
material?
-Normalment jo decideixo allò que
m’interessa. En aquest aspecte són l’impulsor i poques vegades he publicat un
text o manuscrit que m’hagin enviat ja acabat, tot i que no hi estic en contra.
En el cas dels documents que he anat publicant de l’Arxiu Tarradellas,
evidentment he comptat amb una selecció i tria per part de la seva directora,
Montserrat Catalan, i els historiadors que es fan càrrec de cadascun dels
volums.
I si crec que un llibre no tindrà
lectors, aleshores, per molt que m’agradi, no el publico.
-Què
és allò que et motiva d’una ploma? I d’un llibre, teu pregunto com a lector i
com a editor?
-Els llibres que m’interessen són
els que tenen coses a dir i que són honestos intel·lectualment. Crec que és
millor un autor que explica, emociona, fa rumiar, etc., encara que formalment
li costi expressar-se, que no pas un llibre molt ben escrit, però buit per
dins. En el primer cas s’hi pot trobar una solució, ni que sigui relativa. En
el segon és impossible i són textos cauen de les mans. I és clar, els millors
llibres són els que excel·leixen en la forma i en el fons. En quin dels dos
aspectes és més genial la Divina Commedia del Dant? Se’m faria difícil
de triar.
-Què
et va motivar en el cas que ens ocupa avui, la segona part de la biografia d´en
Josep Tarradellas des de la ploma d´en Josep-Lluís Ramos?
-En el cas del llibre Josep
Tarradellas. La Guerra Civil (1936-1939), crec que és molt interessant
poder conèixer tot el que succeïa a Catalunya a través dels ulls i els
documents d’un home que es trobava en primera línia de foc. El seu diari
personal té moments realment impactants.
-Com
ha sigut treballar amb en Josep-Lluís Ramos?
-Ha sigut un plaer. És un home
savi, interessat pel que fa i amb sentit del deure. Això no és tant freqüent
com pot semblar. No amaga les seves opinions, cosa que és d’agrair.
-A qui
penses, Ton, que va destinat aquest llibre?
-A tothom interessat en la Guerra
Civil en general, i aquells que considerin Josep Tarradellas un polític
important en particular.
15116
Josep Tarradellas. La
Guerra Civil (1936‐1939). Els documents de l'Arxiu Tarradellas. Josep Lluís Martín Ramos
480 páginas 16 x 24 cms.
28,50 euros
Dau
Josep Tarradellas va exercir,
entre d'altres càrrecs, els de conseller primer i conseller de Finances durant
la Guerra Civil. El lector trobarà textos de la Comissió d'Indústries de
Guerra, el Consell Executiu de la Generalitat i la política financera, com la
intervenció del Banc d'Espanya i totes les seves sucursals a Catalunya. Hi ha
també articles, cartes i informes confidencials sobre el front de guerra. Clou
el llibre un conjunt de notes personals mai conegudes fins ara. Són escrits
breus, sovint punyents, on Josep Tarradellas hi expressa les afinitats,
discrepàncies, il·lusions i desenganys d'algú que era a primera línia de foc.
La seva lectura permetrà, a més, entendre millor les seves relacions amb Lluís
Companys i amb Joan Comorera.
Com és el cas de la resta de la col·lecció, els documents de l'Arxiu
Tarradellas van acompanyats d'una gran quantitat de fotografies i imatges, un
mapa, una cronologia i un índex de noms.
Llegeix un capítol: http://www.edicionsdau.com/ca/títols_205/3946151#
Josep Lluís Martín Ramos
Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. La
seva principal línia de recerca s'ha centrat en la història del marxisme
polític i de manera molt particular el PSUC. En els últims anys està treballant
en la història de la Guerra Civil a Catalunya. Ha estat codirector de la
revista L'Avenç i director de la revista Historiar.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com/lalibreria
https://www.facebook.com/javier.diazsoro
https://www.facebook.com/sussanna.anglesquerol