La Librería de Cuadernos de
Cazarabet
-Raquel,
per què t’has decidit per la poesia?
-Ja fa anys que faig poemes o textos que tenen molt de contingut poètic.
Suposo que ja va ser a partir dels concursos de Sant Jordi que fèiem a
l’institut, vaig veure que això de la poesia tenia alguna cosa que em
fascinava, i vaig provar d’escriure’n i de llegir-ne.
-Has
intentat escriure relat, narrativa, novel·la…?
-Recordo que de ben joveneta vaig fer diversos intents de relat, amb
voluntat de fer-los llargs, però quan portava unes quantes pàgines me’n
cansava. Després també he fet alguna narració curta, una va aparèixer com a
finalista d’un premi literari de Vilabella, a l’Alt Camp, en un llibre que es
diu “Mili+1 imaginàries”.
-I en un futur
-No descarto mai res...sí que
estic temptada de tornar a provar de fer alguna narració curta, però tot vol
temps, i els dies sempre se’m fan curts.
-Què significa per a tu
expressar-te amb els poemes?
-Més que cap altra cosa, la poesia per mi és una manera d’”alliberar
emocions”, per dir-ho d’alguna manera. Suposo que sóc molt emotiva, i la poesia
sempre m’ha anat bé per canalitzar moltes coses que no sé si sabria expressar
millor de cap altra manera. Més enllà d’això, em serveix per explicar el que
veig al meu voltant i també el que pressento de llocs més llunyans. Vaig
estudiar periodisme, i també m’agrada trobar un enllaç entre poesia i el
periodisme en el fet que en totes dues disciplines, en part, s’intenta d’explicar
realitats, d’una manera que podria ser complementària. Crec que tant la poesia
com el periodisme han de voler arribar a l’arrel de la qüestió que tracten.
-Com
definiries el teu estil,o siga, la teva manera de concebre la
poesia?
-Doncs no és senzill d’explicar: a banda d’expressar aquelles idees
“poètiques” que se’m poden acudir en un moment determinat, i de dotar-les també
d’una forma apta per a un poema, suposo que sempre busco que els versos siguin
de veritat. Per mi és important que el contingut sigui la part més potent del
poema, que transmeti un missatge transcendent. Encara que entenc que és la
forma la que convertirà aquell missatge en un poema. Crec que en poesia no són
bones les presses: qui escriu un poema l’ha de tenir ben mastegat, per dir-ho
d’alguna manera... quan escrius de pressa i corrents un parell de versos que se
t’han acudit, per molt genials que et semblin, de moment només són això, un bon
parell de versos. En general, el poema te l’hauràs de treballar una mica més. I
per confeccionar un poemari sencer, no vull ni contar quantes hores es
necessiten... els poemes llavors han d’estar enllaçats, junts han de voler
transmetre un missatge en comú.
També em passa és que per molt satisfeta que m’hagi quedat amb un poema
que he fet, si me’l miro amb deteniment passat un temps, sóc capaç de veure-hi
un munt de coses que canviaria.
-Què
sentes, Raquel, al poder escriure amb la teva llegua mare?
-Doncs per a mi, a l’hora d’escriure poesia, és essencial poder-ho fer
en català. Penso en català, per tant, en quina altra llengua hauria d’escriure?
Crec que fer poemes és quelcom molt íntim que potser perdria part del missatge
original si ho fessis en una llengua que no coneixes gaire bé. També deu ser
una qüestió de domini lingüístic, si conegués tan bé l’anglès com el català,
segurament també escriuria en anglès. M’agradaria veure els meus poemes
traduïts a d’altres llengües, i també provar de traduir-ne al català.
-Treballes
a una editorial, Cossetània, de Valls, que en els últims anys ha pres molta
força; però , amiga, explica’ns: en què consisteix el teu treball… dis-me que
fas en un dia a dia?
-Sí, ara fa uns cinc anys que hi treballo. Em dedico en termes generals
a la promoció dels llibres que anem publicant, això vol dir preparar notes i
dossiers de premsa, organitzar presentacions, mantenir les pàgines web i les
xarxes socials actualitzades, preparar els butlletins de novetats, atendre els
mitjans que demanen informació sobre els llibres o el contacte dels autors...
-És com un
somni això de treballar entre llibres i escriptors?
-Em penso que toco bastant de peus a terra en aquest sentit, que trobo
que és el millor per a la pròpia salut mental. Treballar a Cossetània em permet
conèixer persones molt interessants, però més que res veig una mica com
funciona per dins la indústria dels llibres i de la gent que escriu, i no és
que per mi hagi perdut la màgia, és que m’agrada pensar que la gent que sent
passió per escriure i fa una novel·la o un poemari és com la gent que li
encanta cosir i es fa un vestit a mida. Escriure i cosir potser no s’assemblen
gaire, però en tots dos casos es pot tractar d’una tasca molt creativa, amb un
procés d’elaboració fascinant, costós, ... a part, no sóc gaire
fetitxista, i sí que m’agrada notar el
contacte d’un llibre entre les mans, però no em passa com la gent que sent
aquell amor pel llibre físic i diuen que no es podran acostumar de cap manera
al llibre digital, per exemple.
-Treballant
a editorials petites o mitjanes descobreixes a noves plomes i a verdaders
talents com amagats perqué la política de les editorials grans és una altra i
en un altre món. Què ens pots dir sobre això que et dic?
Suposo que les editorials no tan grans tenim l’oportunitat de conèixer i
difondre abans que ningú l’obra d’escriptors encara no tan coneguts que a
vegades -acaben tenint força èxit. Ja ens ha passat amb algun autor, que va
començar publicant amb nosaltres i ara el volen altres grups editorials més
potents.
-Parlem
una mica més del món de les editorials i demés: Per a que els nostres lectors
s´informen i bé: què és Lectio? I quina mena de “concert” teniu amb Angle?
Lectio Ediciones és el nostre segell en castellà, que procura obrir-se
mercat. Cossetània Edicions, Angle Editorial i Lectio Ediciones van donar forma
al 9 Grup Editorial. Unint esforços amb Angle Editorial es procura fer front a
la difícil situació del sector editorial que en un moment determinat ens va
deixar força tocats.
-Quina
importància tenen avui en dia les plomes i els escriptors /es que volen i es
determinen en escriure en la seva llengua?
-Depèn de quina llengua es tracti...totes les llengües tenen la mateixa
importància, però a efectes pràctics n’hi ha de més esteses pel territori
mundial, i també n’hi ha de més ben tractades que d’altres...
-Creus que
la llengua catalana i escriure en català té, a la fi el premi que mereix?
-Si la llengua catalana fos tractada d’una manera normal, com qualsevol
altra llengua del món, el simple fet d’escriure en català no hauria de merèixer
cap premi especial. Per mi aquesta seria la situació ideal, la de poder
treballar amb una llengua no-maltractada. Ara bé, els conflictes lingüístics
també donen moltes idees a novel·listes, poetes i escriptors de tot tipus per
omplir pàgines...
-Quin
estat de salut li trobes a les lletres catalanes?
-Pel que conec, hi ha molta gent que escriu poesia en català arreu dels
Països Catalans. Crec que és una terra de poetes. Si per estat de salut et
refereixes a la quantitat de gent que escriu i publica, sí que és bo. Si es
refereix a la qualitat, no t’ho sabria dir jo, però crec que es fa poesia per a
tots els gustos, hi ha varietat, i això crec que sempre és símptoma de bona
salut.
-Cossetània
edita molts llibres de rutes, sendes i demés….per què creus que vos apropeu
tant a aquest món i a més amb plomes de verdadera qualitat?
-Pels autors que coneixia i pel mercat per explotar que tenia davant,
des dels seus inicis Cossetània devia trobar que era una bona idea començar amb
llibres d’excursionisme. Encara en publica molts. De fet, ha diversificat molt
les seves col·leccions (també hi ha cuina, novel·la, poesia, assaig, contes
infantils...) però gran part de les publicacions encara són d’excursionisme,
muntanya i natura.
-Què sols
llegir?
-Doncs, sempre que puc, textos
que m’omplin, que m’aportin alguna cosa, és clar. Però, sobretot, poesia i
novel·la en català, potser per inèrcia. Voldria conèixer altres autors.
-En
narrativa o novel·la què és l´últim que has llegit?
-Estic llegint la novel·la El
sentit d’un final, de Julian Barnes, i el llibre de prosa poètica Plàncton, de Josep Igual. Acabo de
llegir Salvatge, una novel·la de
Cheryl Strayed que m’ha tocat força.
-Amiga
Raquel: sols llegir assaig?
-No en llegeixo gaire, però m’agradaria tenir més temps per fer-ho.
-Un poeta:
-Gabriel Guasch, un poeta de Valls, perquè el sento més pròxim que els
altres i he aprofundit força en la seva obra. Però, també, Miquel Martí i Pol,
Montserrat Abelló i Vicent Andrés Estellés.
-Un estil
poètic:
-Estil? Que em transmeti alguna cosa.
-Un poema (si
el vols escriure)
"Per
determinar"
Venia del
metge sense solució
ni crèdit
per a la continuïtat.
La fe en
qualsevol guany se’m feia gran,
i la
conquesta de camins, ara, absurda.
Quedava,
doncs, l’opció de ser una immòbil
i, per
tant, intocable, girada de la cara
de les
costures. Vulnerable.
La que es
fa créixer per dins arbres secs
i va entre
lianes d’altres lacrimògens desmais.
I així vaig començar a témer
per un
possible incendi
intern.
I vaig
trobar els vidres
i l’efecte
d’una lupa
per a
l’espurna.
Va cremar ràpid,
la fullaraca,
i encara
en va quedar tot un passat
enramat de
gents, i el que, a partir
d’un
moment poc determinat,
en madura.
En què
estàs treballant ara?
Tinc un altre poemari acabat (si és que això es pot dir mai) i fa un
parell d’anys més o menys que m’entretinc força fent crítica literària.
Coordino la revista La Planenca, del
Pla de Santa Maria, i col·laboro amb diversos mitjans culturals, a part de la feina
a Cossetània. També miro de llegir molt.
15593
Esferes coincidents. Tres finestres d'interior. Raquel Estrada Roig
64 páginas 15,5 x 23,5 cms.
10,40 euros
Cossetània
El poemari Esferes coincidents
conté una mateixa realitat des de tres punts de vista complementaris. Cadascuna
de les “finestres d’interior” que ja s’anuncien al subtítol és una cara del
políedre de l’entorn: a través de la primera finestra s’hi pot reconèixer allò
més pròxim, íntim i familiar; la segona mostra l’estat actual d’una nació que
pot ser ben palpable o del tot fonedissa, i, guaitant per la tercera, es nota
l’embolcall que representa el món tot sencer i llunyà. Els elements d’aquest
context tant personal com inabastable tan sols poden confluir en una mirada
intencionada, com en el pati interior d’una casa.
Nascuda el novembre del 1984 a
Constantí, va passar gairebé tota la seva infantesa i adolescència al Pla de
Santa Maria, fins que es va traslladar a Almoster, al Baix Camp. Els versos que
ha escrit l’han acompanyat en qualsevol paper des que devia tenir uns catorze o
quinze anys. A partir d’un programa de ràdio amb participació dels oients i del
concurs literari juvenil que organitza una coneguda marca de refrescos, també
va fer les primeres narracions curtes. Conèixer el poeta vallenc Gabriel Guasch
i llegir Miquel Marti i Pol i a d’altres més joves i en actiu, la va acabar
d’introduir en el que havia de ser més que una manera de passar l’estona.
Els estudis de periodisme i de
llengua, cultura i literatura catalanes, i les col·laboracions a mitjans
culturals, al marge de la feina al departament de premsa de Cossetània Edicions,
també la fan estar pendent de l’actualitat en general, i de la producció
literària d’autors catalans d’avui i d’aquells que han esdevingut clàssics.
Aquest context més o menys ampli segur que deixa empremta en la seva poesia.
Ha publicat el poemari Pedregam o pedreria. Fragments d’orígens (2010, Premi Gabriel Ferrater 2008, i els seus poemes també es poden trobar a l'Antologia de dones poetes dels Països Catalans Donzelles de l'any 2000 (2013) a Hivernacle inundat i La Catalana de lletres 2004. Ha publicat narracions curtes a Onze d’agost i Mili+1 imaginàries i La Catosfera literària 08. Per a més informació, www.lamullena.blogspot.com.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com/lalibreria
https://www.facebook.com/javier.diazsoro
https://www.facebook.com/sussanna.anglesquerol