La
Librería de El Sueño Igualitario
Edicions Afers ens apropa a un treball extraudinari, des de la edició,
la introducció i les notes que aporten Luciano Casali i
Lola Harana a la qüestió jueva en el temps de la dictadura
franquista des d´un llibre
que ja hi estaba depositat a l´ariu i biblioteca
del CEHI, L´Espagne et les juefs.
El treball que ens aplega des de l´editorial Afers és una aproximació
molt forta a l´assumpte dels jueus a Espanya durant la dictadura franquista i ho
fa de manera molt rigurosa, com
cal.
És el Centre d´Estudis Històrics
Internacionals de la Universitat de
Barcelona el que també fa per a que aquest treball que duu el títol L´Oportunisme de
Franco. Un informe sobre la qüestió jueva(1949) vegi la llum
Luciano Casali i Lola Harana i Torrejón són dues persones molt lligades a la Universitat de
Barcelona i al CEHI i d´aquest vincle
surt aquesta edició d´Afers. Aquest centre va ésser fundat l´any 1949 pel profesor Jaume Vicens Vives i
és un centre de recerca i documentació
especialitzat en historia contemporània
d´Espanya i, molt de manera
particular, de Catalunya. La trajectòria d´aquest centre és llarga i molt fructuosa, així com les seves
activitats i accions que s´encaminen a recuperar i difondre
el patrimoni documental…d´aquesta
manera s´ha format un impresionant e imprescindible Arxiu-Biblioteca
destinat a l´estudi de la nostra historia més recent, fonamentalment la Guerra
Civil, l´exili, el franquisme
i la Transició. El llibre
que edita Afers i del que parlem
avui és un clar exemple del compromís del CEHI i de les persones que hi treballen i s´apropen al mateix. Així ,aquest treball,
ara editat des de la mirada de Luciano i Lola,
explica , de manera molt clara, la relació entre el règim franquista
i els jueus a Espanya. Aquest llibre d´Afers és el resultat de la edició que han fet Luciano Casali i Lola Harana de L’Espagne et les Juifs . El cert és que el CEHI guarda entre
el seu fons documental aquest títol i l´han vullgut ficar
a la llum, com a manera de rescat, i el cas és que està tenint
molta aceptació perquè ens ajuda
a entendre( si és que una
dictadura es pot entendre)
la dictadura franquista i al seu dictador….
Cazarabet conversa amb
Luciano Casali
-
Luciano, explica´ns què és i què pretén
ser aquest llibre que ha editat Afers?. Fica´ns en antecedents a tots de què és
el llibre?
-Durante la Guerra
Civil, Franco escribió de su puño y letra muchos folletos contra los judíos que
fueron acusados de ser los líderes de la República del marxismo y de todos los
males de España. En 1949 el Ministerio de Relaciones Exteriores publicó un
librito en el que sostenía que Franco siempre había ayudado a los judíos y que
España nunca los había perseguido. Es un documento escrito en francés (muy
malo) y se centra en la opinión pública de todas las grandes potencias. Ha sido
casi olvidado y no se conserva copia en los archivos, así que pensamos que era
interesante publicarlo.
Pero ¿cuál era el
verdadero Franco?
Está claro que en
1949, cuando el régimen fue aislado internacionalmente después de la condena de
la ONU, Franco necesitaba recuperar la confianza del mundo occidental y en esos
años después del "descubrimiento" de Auschwitz,
la "cuestión judía" era de gran importancia internacional. ¿Qué
podría ser mejor que eso, en esa situación, que decir que Franco siempre había
estado contra Hitler y Mussolini, y siempre había ayudado a los judíos?
Era una mentira
descarada, pero para las grandes potencias occidentales, en los años de la
Guerra Fría, era útil tener un régimen profundamente anticomunista y
antisoviético como era lo de Franco y los Estados Unidos, el Reino Unido y
Francia fingieron creer que Franco siempre había protegido los Judíos españoles
y ellos lo propagaron a la opinión pública de sus países.
El libro pretende
mostrar cómo la política del franquismo trató de ganar el apoyo popular
(nacional e internacional) a través de increíbles y enormes mentiras.
-Luciano,
el primer que fas en la introducció d´aquest interesantíssim llibre és parlar-nos de com és va “acollir”
a una dictadura feixista , la del general Franco, per
part de les grans poténcies democràtiques….en realitat va ésser un tema merament d´estrategia política
no( estrategia que ja es portava
endavant des de la No Intervenció
al conflicte que es va generar des del colp d´Estat)?. Explica´ns.
-La actitud del
mundo occidental de los años cincuenta era mucho más "grave" que el
requerido por la "no intervención", ya que esto representaba una
"tolerancia" contra Franco, ello (1953) fue una verdadera alianza con
un régimen que nunca había ocultado sus simpatías fascistas y los masacres con
las que había tomado el poder; también gracias a la Guerra Fría, podía jactarse
de que nunca había cambiado su política nacional e internacional.
-Es cercava cert equilibri,
no ( equilibri per part d´uns i d´altres)? Com i de quina manera el varen garantir?
-¿Equilibrio? Las
potencias occidentales no pidieron a Franco que
cambiase nada de su política interna (para vaciar las cárceles y los
campos de concentración y de trabajos forzados), aceptando todo lo que Franco
había hecho y seguía haciendo, a cambio de una política anti-soviética, que no
significó ningún cambio para el Caudillo, porque siempre había sido
anti-soviético.
-Bé, digues( ho
fem per entendre tot molt millor):
com van passar els jueus els
dies de la Guerra Civil Espanyola?
Hay que tener en
cuenta que había muy pocos judíos en España después de la expulsión de 1492, y
los pocos que estaban presentes no tenían ninguna posición política ni económica.
Pero lo que es interesante (y nunca ha sido estudiado) es que en España había
un antisemitismo generalizado, como es evidente por el hecho de que Franco hizo
una parte central de su propaganda contra la República. Una pregunta que creo
que es importante y no tiene una respuesta: ¿cómo podría existir un
antisemitismo tan extendido y tan profundo en un país que prácticamente no
tenía judíos?
-I com els va tractar
el règim de Franco durant
la primera part de la postguerra?
-Franco estaba
completamente desprovisto de escrúpulos morales y estaba dispuesto a hacer
cualquier cosa para mantenerse en el poder durante tanto tiempo como sea
posiblemente "hasta al cementerio", como dijo una vez. Hacer
propaganda contra los Judíos y luego a favor de los Judíos
fue sólo una de las opciones que Franco hizo para mantener el poder. Sin
lugar a dudas él era profundamente antisemita, anti-masónico y anti-comunista,
pero fue sobre todo dispuesto a hacer cualquier cosa por el poder.
-Diplomàcia, jocs d´escacs polític , però quan d ´economía es jugaba
en aquest afer?
-No creo que la
cuestión de la propaganda de Franco pro y en contra de los Judíos había
influencias directas sobre temas económicos. En ese momento Franco era
interesado sobrevivir al peligro de ser boicoteado (si quieres: incluso
económicamente, el bloque fundamental de las importaciones de petróleo) de
Francia, Gran Bretaña y Estados Unidos. Por otro lado, la Judíos españoles - a
diferencia de los americanos - no tuvieron un papel importante en la economía y
en los bancos.
-Ben
mirat, sí,en Franco era i
ha sigut, sempre, un home amb moltes ombres
polítiques. Com definiries aquest opurtunisme davant els jueus?
-Los importantes
libros de L. Zenobi y Z. Box hablan de la gran capacidad
de Franco tenía para hacer propaganda y hacérsela a sí mismo: él sólo estaba
interesado en Francisco Franco y todas sus decisiones políticas deben ser
juzgadas desde este punto de vista.
14630
L'oportunisme de Franco. Un informe sobre la qüestió jueva (1949). Luciano Casali,
Lola Harana i Torrejón (eds.)
138 páginas 14 x 21 cms.
19,00 euros
Afers
«L’Espagne et les Juifs», editat per l’Oficina de
Información Diplomática del Ministeri d’Assumptes Estrangers espanyol l’any 1949, és un opuscle inèdit
del ric fons de l’Arxiu-Bibioteca del CEHI que ara publiquem
traduït i anotat al català. Aquest document posa en relleu un aspecte significatiu de l’autorepresentació del franquisme
en un tema que va ser central en la redefinició del règim després de la Segona Guerra Mundial i la fi dels
feixismes. Dirigit a l’opinió pública internacional, el text
és un exemple de la reinvenció del paper jugat pel franquisme
en el tracte donat a la comunitat jueva en els primers anys
de la postguerra. L’opuscle ens
permet avaluar els malabarismes i les manipulacions
que el franquisme va posar en marxa
amb la creació del mite de
la protecció dels jueus, en un context històric internacional que exigia
uns determinats gestos per
tal d’acceptar un règim polític instaurat per mitjà d’un cop
militar i aliat fins a darrera hora dels règims d’Alemanya i d’Itàlia.
Moltes consideracions
han suggerit l’oportunitat
de tornar a publicar L’Espagne et les Juifs, no tant perquè (probablement) és l’única còpia
del document que ha sobreviscut
(a més de la que va utilitzar
Avni, però de la qual no en sabem l’origen), sinó perquè es tracta d'un document de gran importància per avaluar un aspecte
significatiu de l’autorepresentació
del franquisme en un tema que va ser central en la redefinició del règim després de la Segona Guerra
Mundial i la fi dels feixismes.
Per sobre de tot, vàrem
considerar que era important palesar,
i a més deixar que el lector
constatés, el tipus de
propaganda que es desprèn d’aquest
document i el desvergonyiment
de les mentides amb les quals van construir la «nova identitat»
i el «Nuevo Estado».
Aquesta última és, potser, una valoració del franquisme què no ha estat prou tractada.
Sabem efectivament que Franco
i els seus partidaris (l’Església catòlica, l’exèrcit i la Falange)
es van anomenar a ells mateixos «nacionales», és a dir, els defensors
de l’estat i de la nació, i
van anomenar «revolucionaris»,
«traïdors» i «rebels» als ciutadans que es van veure obligats a prendre les armes per defensar la
democràcia i el legítim Estat republicà. Era una inversió absoluta dels termes i
una veritable falsificació
de la realitat. Els anomenats «rebels» van ser militarment combatuts, processats i passats per les
armes d’un Estat que va néixer com a resultat
d’un cop d’estat i d’una guerra lliurada contra les institucions creades per la voluntat dels ciutadans espanyols. Aquesta falsificació completa de les bases sobre les quals es va construir l’Estat
franquista va ser generalitzada. La trobem en la vida quotidiana, en
les organitzacions de masses,
en les imatges pròpies que
el règim volia oferir a l’opinió pública
nacional i internacional. El «Nuevo Estado» es va mantenir
durant quaranta anys. Va ser un Estat no només violent i terrorista, sinó sobretot un Estat construït sobre mentides, i el que és pitjor —com és
ben evident en aquest opuscle propagandístic que publiquem— unes mentides flagrants, sense ni tan sols intentar ocultar-les. S’havia
de creure la falsedat,
encara que fos evident, simplement pel sol fet que aquesta falsedat havia estat proclamada com a veritat pel franquisme.
És per aquestes consideracions que L'oportunisme de Franco. Un informe sobre la qüestió jueva (1949) (Afers
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO
(Turismo cultural)
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
http://www.cazarabet.com/lalibreria
https://www.facebook.com/javier.diazsoro