La Librería de El Sueño
Igualitario
L’any 1947, en plena postguerra, un desconegut arriba
a Reus provocant temibles sospites.
Al mateix temps, un nen troba una valuosa
joia dins un refugi antiaeri. Aquest fet accidental desencadenarà una situació molt perillosa que unirà dos secrets. La ciutat aconseguirà descobrir la identitat del foraster però només
els implicats podran conèixer les seves veritables intencions i la venjança que
amaga la joia recuperada. Llaços
secrets és una intrigant història de valor i
amor inesperat dedicada a les persones que, malgrat la foscor d’aquells dies, brillaven amb llum
pròpia.
Marta Magrinyà neix a Reus l’any
1969. És llicenciada en Ciències de la Informació i ha treballat en comerç internacional
i comunicació. L’any 2006
va guanyar el premi literari de l’Ametlla de Mar i, a
partir de llavors, ha publicat
quatre novel·les amb les quals ha aconseguit molts seguidors fidels. Les seves emocionants històries, ambientades en diferents èpoques, estan plenes de misteri i passions que atrapen els lectors.
Cazarabet
conversa amb Marta Magrinyà:
-Marta, et fiques, de ple, en un llibre de
la posguerra, sempre un camp difícil perquè està molt
mirat i perquè sobre aquest període s´han escrit
moltes trames. Més o menys de ficció, i la gent les lleig i molt. Què en
penses?
-Sempre m’havia fet respecte situar-me en aquells anys perquè encara són
molt propers per a molta gent i per a mi mateixa. No hi ha la suficient
distància per a tractar-lo només com un període històric en el qual ambientar
una història, és una cosa personal i, emocionalment, la implicació era molt
intensa per a mi. Malgrat això, després de tres novel·les publicades, vaig
pensar que havia arribat el moment, fins i tot l’obligació d’intentar plasmar
tants i tants records familiars abans de que acabin perdent-se.
-La teva és una novel-la
molt centrada en dos personatges...una novel-la molt
propera a la gent, a certa intriga i a les emocions...com et vas apropant a les
persones i com, tenint en compte que són personatges de fa uns 75 anys( altres
temps, altres maneres d’entendre la vida, altres maneres de
viure, de sentir...etc..) et fas amb la manera de moure´ls per la teva trama?
-Des de petita he sentit explicar als meus pares, avis, tiets...com es
vivia durant la postguerra i la veritat és que dins el meu cap en tinc una
imatge formada. Em puc passejar pels carrers, veure les cares de la gent, els
vestits, sentir les olors. Sé com parlen els meus pares i com parlaven els meus
avis, com pensaven i actuaven. Tot plegat va determinar la meva forma de
concebre i construir la trama i els personatges.
-És un llibre de secrets, de dos
secrets, però també de moltes pors , no?. Parla’ns de la por en aquest llibre.
-La por és un element que sempre flota en les anècdotes i relats que he escoltat d’aquells dies. Ningú no me n’ha parlat mai molt
directament però la puc sentir, endevinar. Quan diuen que hi havia persones amagades, que entraven a les
cases i s’emportaven a la gent…
puc notar la por sortint de
les paraules encara que la majoria
dels que me n’han parlat no haguessin estat mai detinguts
o en perill imminent. Però aquest perill
existia, habitava a l’ambient i formava part de les vides de la gent.
-Però, fins i tot, els secrets es
poden trobar, no? i ser com a companys de viatge?
-Sempre hi ha secrets a totes les famílies i societats però durant les
èpoques més grises i repressives encara n’hi ha molts més. Quan es prohibeixen
idees, sentiments, llengües... aquests no desapareixen. Només queden ocults i
així sorgeix un entramat de secrets que es converteix en habitual, inherent. Hi
ha dues realitats; l’oficial i la veritable.
-Per què les persones, benvolguda
Marta, s’amagaven i s’amaguen a l’arrea d´ identitats
falses? Què fa que moltes novel-les i trames giren
entorn a processos on la gent fuig, s’amaga, canvia d’identitat, viatja per
deixar arrere dies ben incerts?
-L’instint de supervivència és molt poderós i,
per altra banda, són situacions habituals en períodes convulsos que novel·lísticament donen molt de joc. Les falses identitats,
els enganys, les persones que s’amaguen... han proporcionat grans intrigues
literàries.
-Com i de quina manera t´has
documentat per escriure aquesta novel-la?
-La major part
de la informació l’he obtingut de la meva familia perquè no es tracta d’una història sobre els grans episodis
de la postguerra o sobre personatges destacats d’aquells dies sinó que la trama transcorre entre gent normal i en
el context de les seves
vides quotidianes que s’acaben
convertint en extraordinàries…
Per tant, en bona part, tot gira al voltant de persones reals a les quals he canviat el nom i altres detalls. La documentació que he tingut són ells mateixos.
-Ens pots
apropar al Reus de posguerra?
-Reus era similar a
altres poblacions on hi havia
gent amb fortes conviccions i també n’hi havia molts
que no tenien un perfil massa
polític però, com passa en tots
els conflictes, van haver d’anar a la guerra per l’atac del feixisme. Després, la societat va quedar
dividida en dos grans grups;
els guanyadors i els perdedors, amb tot el que comportava el triomf de la mentalitat franquista. A més de
la devastació i la misèria
que havia provocat la
guerra, el resultat fou un règim que suposava l’endarreriment en tots els aspectes (econòmic,
cultural, social), la corrupció organitzada
i l’aïllament. Aquest és el panorama desolador de la postguerra, no hi havia present
ni tampoc expectatives de futur.
-Per cert,si ens
parles del Reus de la posguerra segur que és perquè ens pots
fer cinc cèntims del Reus
de la guerra civil. Com era viure
en el Reus de la guerra? Com va
ésser la guerra a la capital del Baix
Camp?
-La peculiaritat de Reus és que va patir incomptables bombardejos a causa de l’aerodrom
(una base on s’enlairaven i
aterraven els avions republicans) i la important fàbrica de components. La ciutat estava farcida de cavitats subterrànies, les bombes de l’aviació feixista van caure nit i dia durant
dos anys i amagar-se sota terra
formava part de la vida de
la gent. Per això, he volgut que la novel·la comenci amb la troballa d’una joia dins un refugi
antiaeri abandonat després de la guerra.
-Amiga Marta, quan s´escriu, tot i que sigui una novel-la ,sobre la
posguerra es fa, també, una mena d´exercici sobre la Memòria Històrica. Com veus això
dels procesos de recuperació
de la Memòria Històrica?
-És imprescindible recuperar la memòria
històrica i no entenc que cap persona hi pugui veure inconvenients.
Sense defensar i mantenir la memòria, de qualsevol fet, no hi ha justícia ni cap esperança d’un
futur millor. No pots negar a ningú allò que voldries per a tu. Els que hi estan
en contra no s’adonen que, per a ells,
sense llum tampoc no hi ha avenir.
-Marta, com t´has sentit
al escriure sobre un esdeveniment
que creua i traspassa la
posguerra?
-Estic contenta d’haver abordat aquest tema amb una història de ficció amb la qual
he volgut fer un petit homenatge a tots aquells que, malgrat les dificultats del moment, van tenir valor i dignitat, les bones persones. Com diu la ressenya
del llibre, la meva novel·la està dedicada a tots aquells que, malgrat la foscor d’aquells dies, brillaven amb llum
pròpia.
- El que conec entorn a la Memòria Històrica em diu
que s´ha de fer molt de cas als testimonis de tota mena,a totes
les lectures als
testimonis orals, a les petites històries i demés…això parlant
de fer tasques de documentació
per a escriure sobre esdeveniments
de no ficció, pero és si fa
o no fa el mateix per als
de ficció. Com t´has sentit en aquesta experiencia de “banyar-te
d´història i de records”…i conta´ns
com els vas trasladar, després per aprofitar-los per al teu llibre….
-L’avantatge de la ficció és que pots utilizar un període i situacions reals per a posar-les al servei d’una història on tu pots escollir
el final. Així, pots
convertir els, aparentment,
perdedors en guanyadors perquè, encara que es perdin moltes batalles, la guerra final, la que compta de veritat, sempre la guanyen els que tenen la raó.
Els teus nous projectes…
-No escric de forma sistemàtica ni
disciplinada, només quan tinc una història que m’apassiona. La veig molt clara dins el meu cap de principi
a final, amb els diàlegs inclosos. Aleshores, em poso davant l’ordinador quinze dies fins
que la trasllado tota al paper.
Puc passar anys sense fer
res o tenint llibres al calaix que mai no portaré a cap editorial. Encara en tinc
tres o quatre que vaig escriure fa molt de temps i estan en reserva. Ja veurem ! Sóc
molt poc planificada, em mouen més
les emocions… i m’he de
sentir molt segura per a “ensenyar”
a algú una novel·la. És molt fàcil
repetir-se sense voler, no podria fer una obra rera l’altra. No crec que es puguin escriure massa coses en sèrie que tinguin ànima de veritat… Hi ha escriptors que tenen aquesta capacitat
de crear regularment, una tècnica,
però no és el meu cas. Segueixo impulsos !
Per a saber més:
http://www.cossetania.com/llacos-secrets-1461
L ´autora: http://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Magriny%C3%A0_Masd%C3%A9u
La bibliografía d´ aquesta escriptora:
Esperant bones notícies (Barcelona, 2005) March Editor. Premi de Narrativa
Vila de l'Ametlla de Mar (2006)
Terra d'instints (Barcelona, 2007) Editorial Barcanova -Col·lecció Càlam. reedició
(Barcelona, 2010) Editorial Barcanova- Col·lecció
Petit Format
Madame Sorescu (Barcelona, 2009) Editorial Barcanova
- Col·lecció Càlam
17898
Llaços secrets. Marta Magrinyà
160 páginas 15,5 23,5 cms.
13,50 euros
Cossetània
L’any 1947,
en plena postguerra, un desconegut arriba a Reus provocant temibles sospites. Al mateix temps, un nen troba una valuosa
joia dins un refugi antiaeri. Aquest fet accidental desencadenarà una situació molt perillosa que unirà dos secrets. La ciutat aconseguirà descobrir la identitat del foraster però només
els implicats podran conèixer les seves veritables intencions i la venjança que amaga
la joia recuperada. Llaços secrets és una intrigant història de valor i
amor inesperat dedicada a les persones que, malgrat la foscor d’aquells dies, brillaven amb llum
pròpia.
Llegir un fragment: http://www.cossetania.com/tasts/Lla%C3%A7ossecrets.pdf
Marta Magrinyà neix a Reus l’any 1969. És llicenciada
en Ciències de la Informació
i ha treballat en comerç
internacional i comunicació. L’any
2006 va guanyar el premi literari de l’Ametlla de Mar i, a
partir de llavors, ha publicat
quatre novel·les amb les quals ha aconseguit molts seguidors fidels. Les seves emocionants històries, ambientades en diferents èpoques, estan plenes de misteri i passions que atrapen els lectors.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069