La
Librería de El Sueño Igualitario
Víctor Hurtado
és un economista i Doctor en Història. Medieval que d´ ençà l'any 1985 s'ha especialitzat en cartografia
històrica , fet aquest que l'ha dut a publicar nombrosos atles en les
editorials més prestigioses....una de les seves obres i col·laboracions més
lloades és la que duu a terme amb en Jordi Bolòs, l'Atles de la Catalunya carolíngia (6 vols.) Hurtado , l´ any
2007 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona amb la seva tesi doctoral Els
Mitjavila: una història de mercaders en
la Barcelona del segle XIV .
Però el
fet de fer-li aquesta entrevista és pel llibre LAS BRIGADAS INTERNACIONALES.
ATLAS DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA, una joia ben concebuda i millor parida des
d´ una ploma i una manera de fer que
apropa com mai, i d’una manera planera i molt fàcil d’entendre i de comprendre
les situacions, així com els trets estratègics....millor que mai.
Hurtado s’ha convertit en un especialista en Atles ,una
col·lecció de mapes en un volum, un recull d’esquemes, dibuixos i fotografies----això segons el Diccionari de
Llengua Catalana de L´ Institut d´ Estudis Catalans---. Si volem filar més prim podem definir d´ aquesta
manera un Atles, conjunt de cartes
(entorns de coordenades) que proveeixen d'estructura localment euclidiana a un espai topològic. Cada carta cobreix un entorn de
l'espai donant coordenades als punts dins d'aquest entorn. Un atles és un
conjunt de cartes que, a més de cobrir l'espai del tot, en cas de superposició
entre dues cartes, les coordenades proveïdes per una i altra estan relacionades
simplement per una funció vectorial amb "bones propietats" (és un homeomorfisme fins i tot un difeomorfisme).Els atles són l'eina que permet donar estructura diferenciable als espais topològics, i el substrat per
a les nocions de la geometria diferencial de varietats.
En
Víctor Hurtado hi ha escrit, almenys, tres llibres
amb aquesta manera de treballar i de concebre certs punts històrics puntuals,
però ben importants, de la història: Atles de la Guerra Civil a Catalunya; La sublevación i el ja
esmentat i que fa referència a les 
BBII.
Atles de la guerra civil a Catalunya; aquest llibre
l´ ha escrit Hurtado, juntament amb dos plomes, també
fermes dins la investigació històrica—que col·laboren amb editorial DAU ,Antoni Segura i Joan Villarroya--...es
tracta de Atles de la guerra civil a Catalunya , es defineix
pels especialistes com: “una fita en la historiografia del nostre país”. Inclou
més de quatre-cents mapes en què apareixen poblacions, exèrcits, el moviment
dels fronts, els bombardeigs, la guerra al mar i la guerra aèria, etc. Des del
cop d’Estat fins a la batalla de l’Ebre i la fi del conflicte.
La sublevación; és un llibre que edità també DAU i que fou escrit
amb Víctor Hurtado i José Luís Martín Ramos. En van
traure a la llum amb castellà i es tracta d’un atlas de la sublevació i dels
fets del juliol de 1936...fets que van dur a la Guerra Civil Espanyola. L´
Atles aquest es duu a terme prenent el pols a les principals ciutats espanyoles
i a la resposta de les mateixes davant l’alçament militar des de Marroc el
disset de juliol i a la península el divuit de juliol....la resposta als
diferents llocs, les reaccions i demés estan ben incorporades en aquest llibre
que descriu, pe exemple, molt bé, l´ alçament a Marroc i el pas a la península.
També és de ressaltar com es va fer amb el poder el general Queipo
de Llano des de Sevilla sembrant de por i d’escarment
el seu pas que sempre es recordarà per les seves al·locucions radiofòniques. En
aquest llibre també es ressalta l´ èxit que el cop d´ Estat va tindre a la
capital de Castilla, Valladolid o l’assalt a la caserna de Muntanya de Madrid.
En
aquest llibre es poden observar molt bé i de manera gràfica la disposició de
les tropes, les barricades, els moviments de les milícies i l´ ús de les
armes...tot de manera molt minuciosa. També hi ha com a la resta de llibres d´ Hurtado, parits amb aquesta mentalitat: comentaris
específics, el que fa més fàcil entendre el llibre i una cronologia diària,
així com l´ apartat de fonts documentals i tots els aspectes bibliogràfics...
Es tractà, aquest en el seu dia, del primer tomo del Atlas de la Guerra Civil
Espanyola, després va vindre Atles de la Guerra Civil a Catalunya i , ara Las
Brigadas Internacionales. Atlas de la Guerra Civil
Española.
Víctor t’has especialitzat en explicar fets
històrics en el cas de la Guerra Civil Espanyola sota un format d´ Atlas amb
esquemes, mapes, cronologies... Des del teu punt de
vista com historiador i darrerament estudiós de la Guerra Civil Espanyola que va significar el pas de les
BBII?
Primerament,
una injecció de moral. No oblidem que tot just formades les BBII van participar
en la defensa de Madrid en un moment molt delicat per a la supervivència de la
República. També, no cal dir-ho, van representar una aportació important d’efectius a l’exèrcit popular. Recordem que
van estar a primera línia de foc en la major part de les batalles: Jarama, Guadalajara, Brunete, etc.
I alhora van demostrar la debilitat de les relacions de la República amb la
resta de les democràcies ja que aquestes, molt aviat, van posar tota mena de
dificultats a l’arribada de voluntaris. Sense oblidar la manipulació que va
exercir el partit comunista soviètic en la formació, vigilància i fins i tot
repressió dels brigadistes
Si aquests voluntaris no haguessin vingut d’arreu del planeta que hagués sigut de la República?. O sigui, amb aquesta pregunta, vull saber quina opinió tens de com va esdevindre el pas dels brigadistes i de l’efecte que van tindre damunt el devenir del conflicte?
Repeteixo,
la seva arribada va ser molt important i sobretot van representar un paper
moral. Sense menystenir el seu paper estrictament militar la seva presència va
jugar un paper molt important en la propaganda internacional contra el feixisme
Com s’entén que el govern de Negrín ordenés la
seva retirada?
Se n’ha
parlat molt d’això però jo crec que el fet principal va ser que Negrín va posar a la balança de la diplomàcia internacional
la retirada de les BBII en un darrer intent per desinternacionalitzar
la guerra i posar en evidència l’abundant ajuda d’Alemanya i Itàlia al bàndol
franquista. Cal afegir que al final del 1938 les BBII ja estaven molt
castigades i ja no eren la força de l’inici
Esdeveniments com la batalla de Brunete, Belchite....van ésser els internacionals “utilitzats” com a carn de canó?
Sí, les
BBII van ser enviades sempre a 1a línia de foc. No ens ha de sorprendre que
molts cops lluitessin contra les forces de Regulars i legionaris, també
utilitzades pel bàndol franquista com a carn de canó
Que van representar en el seu moment, tenint en compte l’escenari polític i
el “boicot” d´ Estats (el fet de
declarar-se no-beligerants com França, Regne
Unit,Estats Units....) d ´haver-se constituït les
BBII?
No
oblidem que les BBII estaven formades per partits i sindicats d’aquests països
i, per tant, al marge dels seus governs. Les polítiques de “no intervenció” van
resultar fatals per elles
Dins les BBII va haver-hi representants de països dels cinc continents,
també d’estats que per aquells dies estaven sotmesos a dictadures( molt més
agermanades amb allò que volia el cop d’estat....) com és el cas d’Alemanya amb
el nazisme o d’Itàlia amb el feixisme de Mussolini. És més d’entendre que molts
d’aquelles dictadures es refugiaren o en manifestaren a la seva manera
allistant-se a les BBII?. Tan vegada és també més lloable?
Més que
lloable la situació dels brigadistes italians i alemanys va ser més vulnerable.
Sobretot si tenim en compte la derrota final i els camps de refugiats. La
majoria dels països van repatriar els seus voluntaris però la posició dels
italians i alemanys va ser dramàtica al febrer del 1939
Des del teu punt de vista com interpretes el paper , en conjunt, de les
BBII en la GCE?
Una
lliçó de moral i d’entrega a una causa tan noble com era la lluita contra el
feixisme
Per a la majoria dels Brigadistes la guerra, la lluita i el sofriment no va
acabar amb l’acomiadament de Barcelona. Mai es va entendre el seu paper en
contra del feixisme ni més enllà de les
fronteres espanyoles, ni en els seus països, ni tan sols en aquells que ja
gaudien duna democràcia ben implantada....per què?
No, no
és veritat. Sempre es va entendre que lluitaven contra el feixisme. Com ho
feien des de posicions d’extrema esquerra no sempre van ser ben vistos pels
seus governs (excepte els de la URSS, clar). Després de la II Guerra Mundial la
vinculació de les BBII a aquests partits va fer que patissin les conseqüències
de la Guerra Freda
Alguns dels brigadistes, tot i el despreci dels
seus i dels compatriotes...passat poc temps es van ficar, altra vegada, a
lluitar contra el feixisme i el nazisme. Creus que la societat els agrairà
aquesta lluita en favor, sempre, de la llibertat?
Estic
segur que si. Avui dia, que es coneix més bé el seu paper, se’ls hi reconeix la
seva lluita per la llibertat
Tornat al paper de les BBII en la GCE, del que tracta el teu llibre,. Quin
creus que va ésser l’errada que va fer que l’ajut dels brigadistes no quedés
plasmat en millors resultats bèl·lics?
Molt
fàcil. Repeteixo, les BBII, eren en conjunt uns cossos minoritaris dins de la
gran massa de l’exèrcit republicà
En quina batalla,al teu entendre, va ésser més decisiva l’ajut brigadista
en defensa de la II República?
En la
del Jarama i, evidentment, en la de Guadalajara
I en quina creus que es va descuidar més aquest ajut?
A Lopera, a Brunete, a Osca i al
pas de l’Ebre
Les estratègies i els “galimaties” polítics” van poder més amb el
trencament de la moral amb totes les forces combatents per la República, entre
els que es trobaven les BBII, que els propis enfrontaments i desigualtats en el
camp de batalla....tenint en compte que les tropes que donaren suport al cop
d’estat dels generals estigueren escoltades pels marroquís,
els italians i els alemanys....aportant aquestes dos últimes potències no poc
material bèl·lic....
No, els
“galimaties polítics” van fer certament molt de mal però la República va perdre
la guerra per les desigualtats en efectius i armament. Les pífies estratègiques
les podem repartir entre els dos bàndols per igual i va ser molt més efectiva
la disciplina i la formació d’un exèrcit professional com era el franquista que
la entrega i voluntat de l’exèrcit popular
Quins llibres ens recomana en Víctor Hurtado per
entendre més i millor el fenomen de les BBII
La
bibliografia sobre les BBII és molt extensa. En els darrers anys han aparegut
moltes memòries de brigadistes i molts llibres que reconeixen el paper jugat
per les BBII. La bibliografia de l’Atlas n’és un bon
recull.
13563
Las Brigadas
Internacionales. Atlas de la Guerra Civil Española. Víctor Hurtado. Introducción de
José Luis Martín Ramos
78 páginas 21,5 x 27 cms.
28,80 euros
Dau Edicions
Las Brigadas Internacionales fueron unidades militares, compuestas por decenas
de miles de voluntarios de todo el mundo, que participaron en la Guerra Civil
junto al ejército de la Segunda República. Las Brigadas lucharon en la defensa
de Madrid, las batallas del Jarama, Guadalajara, Brunete,
Belchite, Teruel y el Ebro, entre otras muchas. Buena parte de los antiguos
brigadistas volvieron a actuar en el movimiento de la resistencia durante la
Segunda Guerra Mundial.
En los mapas se pueden observar gráficamente los principales episodios bélicos
y políticos, y también la gran cantidad de personalidades que apoyaron a la
República, dentro y fuera de los campos de batalla, como André Marty, Milton Wolff, Simone Weil, Artur
London, Josip Broz-Tito, W.
H. Auden o Willy Brand. Para su elaboración ha sido necesaria la consulta de
bibliotecas especializadas, archivos, mapas de la época y documentos de todo
tipo. Enriquecen la lectura una introducción histórica, comentarios para cada
mapa y una cronología detallada.
Se trata del segundo tomo del Atlas de la Guerra Civil Española, una nueva y
rigurosa aproximación a aquél conflicto desde la perspectiva social, política y
militar. En definitiva, un hito en la cartografía histórica de nuestro país.
Lee un
capítulo
Economista y Doctor Historia. Desde el año 1985 se ha especializado en cartografía histórica que lo ha llevado a publicar numerosos atlas en las principales editoriales y revistas del país y del extranjero. Entre sus obras destacan los mapas de: La Historia en su lugar, Historia del Arte Español y el Atles de la Guerra Civil a Catalunya.
Catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad Autónoma de Barcelona. Su principal línea de investigación se ha centrado en la historia del marxismo político, con diversas publicaciones sobre la UGT y el PSOE y, de manera muy particular el PSUC. En los últimos años está trabajando en la historia de la Guerra Civil en Cataluña. Ha sido codirector de la revista L'Avenç y director de la revista Historiar.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com/lalibreria
https://www.facebook.com/javier.diazsoro
https://www.facebook.com/sussanna.anglesquerol