La
Librería de El Sueño Igualitario
Editorial Pòrtic que està dins Grup 62 Editorial ens conta la historia de tres revolucions que com diu el subtítol del llibre van canviar Europa.
La ploma d´aquest llibre, en Agustí Pions s´apropa a un escenari, el Zuric de l´any 1917 i a tres personalitat molt fermes d´aquell
temps i d´aquella época: en
Lenin, en Joyce i en Tzara.
Un llibre molt complert
i que t´ajuda a fer-te una
idea ferma i clara d´una
época de feu trontollar tot un tablar d´escacs….més enllà de la política, la
sociología, la convivencia i les ideologies…perquè les revolucions no són ni seran mai només
polítiques…són artístiques en Tzara és un clar exemple;
també són literàries, i en aqueixa época i lloc en Joyce hi destaca…
El llibre forma part de la col-lecció Visions.
Allò que ens diu Pòrtic
d´aquest llibre:
L’any 1917, a Zuric,
coincideixen tres personatges
clau del segle XX: Lenin,
Joyce i Tzara. Tots tres protagonitzen les revolucions que
van canviar el caràcter i
la fesomia d’Europa: la revolució comunista de Lenin, la revolució
literària de Joyce i la revolució
artística de Tristan Tzara
—l’home del dadà i del cèlebre Cabaret Voltaire. Curiosament,
cap d’ells era suís, però tots
tres van coincidir-hi l’any
1917, que alguns historiadors
consideren el primer any del segle
XX. Agustí Pons, que és el biògraf
més important del país (Espriu, Capmany, Luján, Calders...) ha trenat tres retrats i una visió de l’Europa de la Primera Guerra Mundial i de l’esclat revolucionari soviètic. Un relat documentat i lliure, molt atent a la finíssima ratlla que separa la utopia del crim.
El seu autor, en Agustí Pons: és periodista i escriptor. Ha publicat, entre d'altres, els llibres següents:Converses amb Frederica Montseny (1977); Retrats contemporanis (1991); Deu daus (1991,
Premi Joan Fuster i Premi
Nacional d'Assaig); Joan Triadú,
l'impuls obstinat (1994); Pere
Calders, veritat oculta (1998); Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona (2000); Nèstor
Luján. El periodisme liberal (2004, Premi Crítica Serra d'Or); Temps indòcils (2007); Cartes a Clara (2010); i El notari Raimon Noguera i el llegat
de Picasso, Miró i Pau Casals (2011).
· Altres llibre d´en Agustí Pons dins del món del Grup 62:
· Bàrbara - 18/11/2015 - Editorial Proa
· 1914-2014 - 18/02/2014 - Editorial Pòrtic
· Espriu, transparent - 22/01/2013 - Editorial Proa
· El notari
Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals -
20/01/2011 - Edicions 62
· Nèstor Luján. - 01/10/2004 - Columna Edicions
Enlaces
que pueden ir un poco bien:
Lenin.- https://es.wikipedia.org/wiki/Lenin
Jotce.- https://es.wikipedia.org/wiki/James_Joyce
Tzara.- https://es.wikipedia.org/wiki/Tristan_Tzara
Cazarabet conversa amb Agustí Pons:
-Agustí, vostè, està diguérem que especialitzat en
escriure llibres on l´escenari històric i social té
molt de pes, però on les personalitats: o sigui les dones i els homes, gaire bé
diria que encara tenen més importància, què ens pot reflexionar?
-- Durant molts anys el pes de les individualitats en la
marxa de la història va passar a segon terme enfront de la importància de les
condicions materials de vida de cada grup social. Amb la crisi del marxisme, els valors individuals
han tornat a tenir rellevància. Alguns, de fa anys, creiem en aquests valors;
més ben dit, hi volem creure. I sense negar la importància de les condicions
materials posem l’èmfasi en el pes de les individualitats damunt la història.
-Què et va
inspirar l’escriptura, amic Agustí, d´ aquest llibre.?. Allò que vull dir és
què és allò que t´ha fet moure del seient per tirar
endavant aquesta proposta?
-- La coincidència de Lenin, Joyce i Tzara
a Zuric durant la guerra civil ja surt en un anterior llibre meu: Per entendre l’Europa del segle XX:
1914-2014. Aquest llibre és un
assaig que explica el segle XX europeu a través de deu llibres (tot i que,
naturalment, en surten molts més). Ara, he agafat aquests tres personatges i n’he
escrit una crònica, amb tesi incorporada, sobre la seva estada a Zuric. Són els
protagonistes de les tres grans revolucions que canvien radicalment Europa: la
revolució política, protagonitzada per Lenin; la revolució literària, duta a
terme per Joyce; i la subversió artística encapçalada per Tzara.
Després d’aquestes tres revolucions res a Europa serà igual que abans. I
aquesta és la tesi del llibre: tot comença el 1914. La tesi, brillant, no és
meva. És de Stefan Zweig
-En aquest
any s´ ha parlat i encara es fa del terme “revolució”. Molt important
definir-lo i saber treballar-hi amb ell en cadascuna de les situacions i camps,
no?
-- Crec que hem sortit del segle XX amb una justificada
prevenció envers el concepte de “revolució”; si més no, de revolució política,
a la manera de la revolució russa. El Maig del 68 va ser l’últim intent de
revolució ideològica a Europa. I els
seus dirigents, després de reflexionar-hi, anys després van encunyar aquell
eslògan de “Pensa globalment però actua localment”; és a dir, els canvis més
eficaços no son aquells que transformen de cop i volta les societats sinó
aquells que es guanyen dia a dia.
-Hi ha
coincidències o factors que varen fer que en l´any
1917 esclataren aquestes revolucions?. Ens hi pots parlar?
-- Ningú, o molts
pocs, es pensaven que la guerra de 1914 arribés a fer-se realitat. Des del
1870, Europa havia superat altres crisis que l’havien portat al caire de
l’abisme. La historiografia recent, per
exemple el llibre de Margaret Mc Millan
sobre els precedents de la I Guerra, no creuen que aquesta guerra fos
inevitable sinó més aviat responsabilitat d’uns dirigents polítics,
especialment d’Alemanya i de l’Imperi austro-hongarès,
molt frívols i sense capacitat per analitzar les conseqüències d’un conflicte
que estaven convençuts que duraria només unes quantes setmanes.
-Fins quin
punt aquestes tres revolucions van canviar Europa? Podem dir que totes aquestes
revolucions es retroalimenten?
--Sí. És clar. Cap de les tres revolucions de les quals
parlo no haurien pogut canviar la realitat sense el teló de fons de la I
Guerra. La revolució russa, per
descomptat, hauria estat molt difícil (també, sense els diners dels
alemanys). Les altres dues son més
innòcues perquè afecten la vida
intel·lectual i no pas la vida de carn i ossos de les persones.
-Des quin
punt es va sortir i fins a on es va aplegar des de l´art
“descarat” de Tzara?; des de la literatura de Joyce?
o la ideologia de Lenin?
-Tzara és, d’entrada, el personatge més iconoclasta dels tres i el
que, finalment, i per dir-ho d’una
manera simple, acaba més dins del sistema que ha volgut posar potes enlaire.
Aquesta afirmació cal entendre-la com una descripció; no com una crítica o un
elogi. Tzara
és un personatge tremendament honest. La guerra li produeix un fàstic nihilista
que no li impedeix, més endavant, afiliar-se al Partit Comunista i assumir una
militància activa al sí de la Resistència francesa i contra l’ocupació
alemanya.
-Per què
aquests tres personatges, evidentment, sí, ben pensat són tres sacsejadors
cadascú dins del seu camp…però tu els tries per qualsevol altra cosa o algun d´
ell t´ ha inspirat especialment?
- Per a mi, de tots tres el personatge més fascinant és
Lenin. Per una senzilla raó. Lenin, amb la seva actuació, planteja un conjunt
de problemes intel·lectuals sobre els quals encara ara no tenim gaires
respostes. Lenin és un intel·lectual que
posa en pràctica una de les utopies més engrescadores de tota la història de la
humanitat: el comunisme. El resultat a hores d’ara ja el sabem: cent milions de
morts. ( Ho diu el Livre noir du comunisme),
és a dir, una de les catàstrofes polítiques més importants de tota la història
de la humanitat, sinó la més important. I la paradoxa és que com diu un
personatge de Vida i destí : “Mai en
nom del Bé s’havia fet tan Mal”.
-Lenin y
Joyce van veure i viure la I Guerra Mundial, però van morir abans de la II
Guerra Mundial en la que Tzara va participar-hi amb
la resistència francesa….com van influir les guerres amb aquests revolucionaris?….pot
ser en puguem saber-hi un xic més d´en Lenin, però
què s´ha de dir de com tot va influir en Joyce i Tzara?.No puc deixar de pensar en La Gran Depressió que
sorgint des d´USA d´ alguna manera aplega a tots i a
totes…
-- Lenin desitjava la I Guerra perquè creia que només a
través d’una guerra entre nacions faria possible la guerra entre rics i pobres
que havia de portar el comunisme a tot Europa. Joyce no volia saber res de la
guerra perquè se sentia, en certa manera, apàtrida i perquè tot allò que el
distreia de l’elaboració de la seva obra el treia de polleguera. Tzara, en canvi, era un poeta molt sensible als fets que li
havien tocat viure. I mirava amb indignació i perplexitat com els governs
europeus enviaven els seus ciutadans a l’escorxador del front sense saber ben
bé quins objectius es perseguien.
-Tu, d´
alguna manera et centres amb Zuric com a lloc comú i de trobada, però en certs
anys la capital del món artístic e intel·lectual era, d´ alguna manera,
París.Com ho veus?
-- Zuric hi va posar l’escenari però el contingut se’l
portava cadascú de casa seva. En efecte, la gran capital de la cultura era
París (i també, Berlín) si més no el sentit en què era a París on es van coure
els grans moviments literaris i artístics. Però, és clar, tampoc no podem
oblidar Anglaterra i el Grup de Bloomsbury, etcètera.
Ara bé, París era, si més no, el gran altaveu. Ho va ser abans de la I Guerra i
ho va continuar essent després. La prova és que tant Tzara
com Joyce hi van acabar aterrant... i triomfant, si es vol dir així.
-I l’escenari
és importantíssim ací. Allí on coincidien, d´alguna
manera tots tres, a Zuric…és molt important no l´ escenari?
- Sí. L’escenari és molt important si més no perquè, en aquest
cas, va permetre que aquests tres personatges poguessin treballar sense por de
ser destinats al front.
-Aquests tres
personatges tenien una personalitat més que forta, no creus?. Molt arrelada,
tan arrelada que arrastrava a altres i creaven una mena de corrent que ha
marcat la historia de tot un segle i pico……
-- Això va ser així però tampoc no constitueix cap
novetat. Tots els grans personatges de la història, siguin polítics, escriptors
o artistes en general, son com una mena d’imant i de ventilador que, primer,
atrauen i, després, expulsen tots aquells actors secundaris que necessiten per
a dur a terme la seva obra. Pensem, per explicar-ho, en Picasso i les seves
dones. O en Stalin i els seus col·laboradors més íntims, la major part dels
quals van acabar afusellats per ell mateix.
-Agustí, ens
pots fer cinc cèntims d´ allò en què estàs treballant actualment?
-- Estic traduint al castellà el meu llibre autobiogràfic
Bàrbara publicat fa un parell d’anys
en català i que està centrat en la vida de Bàrbara, la minyona que teníem a
casa i que havia nascut a Albalate
del Arzobispo on encara queda família seva. És una
historia trista i emotiva, que fa plorar, però que jo m’he limitat a
transcriure de la realitat. I bona part del llibre passa a Albalate
i als pobles del costat. Ja veurem, però, si trobo algun editor aragonès que el
vulgui publicar. A veure si m’ajudeu!
26502
Zuric, 1917. Lenin, Joyce, Tzara. Les tres revolucions que
van canviar Europa. Agustí Pons
234 páginas 14 x 21,5 cms.
17.50 euros
Pòrtic
L’any 1917, a Zuric, coincideixen tres personatges clau del segle XX: Lenin, Joyce i
Tzara. Tots tres protagonitzen les revolucions que
van canviar el caràcter i
la fesomia d’Europa: la revolució comunista de Lenin, la revolució
literària de Joyce i la revolució
artística de Tristan Tzara
—l’home del dadà i del cèlebre Cabaret Voltaire. Curiosament,
cap d’ells era suís, però tots
tres van coincidir-hi l’any
1917, que alguns historiadors
consideren el primer any del segle
XX. Agustí Pons, que és el biògraf
més important del país (Espriu, Capmany, Luján, Calders...) ha trenat tres retrats i una visió de l’Europa de la Primera Guerra Mundial i de l’esclat revolucionari soviètic. Un relat documentat i lliure, molt atent a la finíssima ratlla que separa la utopia del crim.
Llegir el primer capítol: https://static0grup62cat.cdnstatics.com/libros_contenido_extra_click/37/36196_ZURIC_1917.pdf/00066/0/253271
Agustí Pons i Mir (Barcelona, 1947) és periodista i escriptor. Ha publicat, entre d'altres, els llibres
següents: Converses amb Frederica
Montseny (1977); Retrats
contemporanis (1991); Deu daus (1991,
Premi Joan Fuster i Premi
Nacional d'Assaig); Joan Triadú,
l'impuls obstinat (1994); Pere Calders,
veritat oculta (1998); Maria Aurèlia Capmany,
l'època d'una dona (2000); Nèstor Luján. El periodisme liberal (2004, Premi
Crítica Serra d'Or); Temps indòcils (2007); Cartes a Clara (2010);
i El notari Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals(2011).
________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069