Cazarabet conversa con... Jaume Albert Ollé, autor de “Xiula la mort” (Pagès)
L´escriptor Jaume Albert Ollé narra i trau a la llum una novel.la ambientada en el
bombardeig que va sofrir la ciutat de Lleida aquell novembre del 1937.
El relat ficcionat està ambientat dins un episodi devastador i tota
una tragèdia que encara sacseja d’alguna manera a la capital del Segre… però a
la narració i a aquesta novel.la també hi ha acció, intriga i moltes d’altres
emocions com l’amor..
L´autor vol donar homenatge a totes les persones que van perdre-hi la vida aquella
tarda de tardor i a les que varen patir més directament la tragèdia…
En la narració, dins la
novel.la es parlarà de fets reals que no són gens coneguts.
El llibre, està clar, vol
aportar quelcom, inclòs des d’una novel.la de ficció, a la Memòria Històrica i
a la seva recuperació… perquè l’autor recull molts dels efectes després del
bombardeig… parlant de la misèria..de la digna,per suposat,però també s’intueix
la que no és gens digna..
També hi parla, la novel.la, de la fam i dels efectes de la postguerra a
una ciutat devastada, en tots els sentits,
La sinopsis que ens
ve des de Pagès: La tarda del 2 de
novembre de 1937 la ciutat de Lleida va patir un devastador bombardeig que va
matar centenars de persones. Especialment cruents van ser els efectes d’aquella
acció criminal sobre el Liceu Escolar, un col·legi que en aquells moments era
ple d’infants i professors. L’autoria d’aquell atac aeri va ser motiu de
discussió i dubtes fins fa pocs anys, quan es va poder determinar la veritable
nacionalitat dels atacants i els seus objectius reals. Xiula la mort és
una novel·la ambientada en aquell bombardeig. Teniu a les mans un relat de
ficció carregat d’acció, d’intriga però també d’amor i de moltes emocions que
ens apropen a un dels successos més colpidors i tràgics de la història recent
de la capital del Segre. És un petit homenatge a totes les persones que hi van
perdre la vida
L´autor en Jaume Albert Ollé: ha dedicat la seva vida professional a la banca. Les
seves arrels familiars són a Lleida i Barcelona, on actualment resideix i passa
temporades a la Vall Fosca (Pallars Jussà). És molt aficionat a la novel·la
negra i històrica. Ha estat premiat al festival “EL VI FA SANG” de L’Espluga de
Francolí, amb els relats Gran Reserva (2018) i Feina en Negre
(2019). Al 2019 publica la seva primera novel.la Els llops sempre tornen
(Pagès Editors), un llibre d’intriga i misteris al Pirineu de la postguerra
civil i la II Guerra Mundial.
Cazarabet
conversa amb Jaume Albert Ollé:
-Amic Jaume , què és allò que et va fer escriure
aquesta novel·la arrancant d’un fet històric com va ésser el bombardeig de la
ciutat de Lleida el 2 de novembre de 1937 i que va matar a tants
ciutadans , sent molts d’ells infants del Liceu ?
-Va ser la visita al Museu Morera de Lleida, que
va programar la exposició de fotografies d’Agustí Centelles, el fotògraf
d’aquell bombardeig tant cruel i despietat sobre objectius civils, entre ells
la escola LICEO ESCOLAR amb més de cinquanta nens morts.
-Què et va fer ficar-hi ficció a una de les
tragèdies més grans o la més gran que ha patit Lleida dins la història
contemporània?
-Doncs una teoria que corria sobre la possible
responsabilitat de “quinta columnistes” amagats a la administració de la ciutat
i que varen assenyalar els objectius civils. Això més els records familiars de
casa meva i d’altres famílies d’amics, que de una forma u altra varen patir les
conseqüències d’aquell bombardeig en particular i de la Guerra Civil en
general. Vaig poder incorporar petites histories reals i amb la ficció enriquir
un relat que ja de per si es molt dur i colpidor.
-Quin pes té ací el fet del bombardeig? és el
detonant que desperta la història de ficció?
-Si, es el detonant per la seva especial cruesa
i les conseqüències mortals que varen
generar sobre la ciutat i els seus habitants. Fa de fil conductor de
tota la historia de ficció, però basada en aquets fets reals i que em permet
també parlar de la repressió franquista posterior a la guerra civil, la
depuració, el càstig i la repressió als perdedors, l’exili, etc....
-D´ alguna manera, inspiren les tragèdies o els
fets tràgics per tal d implantar una història de ficció?
-Jo diria que si, tot i que cal tractar amb molt
de respecte les tragèdies i no voler fer un espectacle amb la desgracia i el
patiment. Alhora crec que cal no oblidar aquells successos i als que han patit
les conseqüències de fets tan colpidors. Fer-ho seria com enterrar de nou les
vides d’aquells que ho varen patir. Es un petit homenatge a moltes persones i
el seu patiment silenciós. De molts
d’aquets fets ni se’n parlava ni se’n volia parlar, ja sigui per por, dolor o
simplement pel patiment que els hi suposa recordar-ho.
-Però també serà veritat que des de la ficció es
poden contar bé certs esdeveniments històrics, no?; què ens pots dir i contar?
-Molta gent potser no coneix aquets fets o
d’altres, perquè de vegades es difícil llegir un llibre de historia, una
investigació rigorosa sobre el passat. En canvi, i a traves de una novel.la, i
amb la ficció, pots apropar a molta gent fets que d’altra manera quedarien
diluïts o directament poc coneguts. El bombardeig de Gernika va ser molt dur,
però sobretot es conegut pel quadre que va pintar Picasso.
-Quins ingredients vas voler ficar-hi per a
compensar la tragèdia en el relat ficcionat?
-Algunes histories personals de familiars
directes meus i també de familiars de amics que ho varen viure en primera
persona. Afortunadament es varen salvar, però encara recorden aquells moments tant
durs. Vaig voler endolcir la crua realitat amb una historia d’amor que arriba
fins els nostres dies i que podria ser perfectament real. Les guerres i en
particular la nostra donen per moltes histories personals realment
excepcionals. Una guerra treu el millor i el pitjor de les persones, i en el
nostre cas en vàrem tenir un catàleg ampli del que podem arribar a fer quan
sotmès a la gent a una pressió extrema. Al marge de les idees e ideals polítics
de cadascú, l`instint de supervivència, els odis personals, i d’altres defectes
que tenim com humans ens poden portar a realitzar accions que en condicions
normals no veuríem mai, per lo bo i per lo dolent. No us dic res més per no
desvetllar l’argument de la novel.la, però si que puc dir per persones que ja l’han
llegit que molts s’han sorpresos de que algunes de les situacions e histories
personals siguin reals. De vegades no cal fer ficció, la realitat la supera.
-Amic és difícil trobar-hi l´ equilibri entre la
ficció i la no ficció a l´ hora de construir un relat com el que construeixes?
-Doncs si, perquè no vols allunyar-te de la
realitat, però per lligar la historia i que no sigui una simple exposició de
fets traumàtics la ficció pot ser un bon conductor de la historia que vols
explicar. Això si, has de lligar-la perquè no decebi als lectors i els inviti a
seguir llegint, fins al final, i anar descobrint tots els fets i secrets que
s’amaguen al darrera. Per això els capítols son curts, i relatats com si fossin
escenes cinematogràfiques, sense excessos de descripcions físiques.
M’interessen els aspectes psicològics dels personatges, les situacions amb les
que es troben immersos. Si un es alt, baix, calb o pelut, no es important. Si
en canvi els seus sentiments i com es comporten davant de diferents situacions.
-Volies dedicar un homenatge a totes les víctimes
d´ aquell fatídic dia?
-Si, es el objectiu en quan vaig veure les
fotografies de la exposició. Algunes ja les coneixia, però d’altres no,
sobretot les que fan referència als nens morts en el bombardeig i que no havia
vist i que em vàrem causar un fort impacte. Vaig sortir de la exposició i li
vaig comentar a la meva companya que ja sabia de que aniria la segona novel.la,
ho vaig tenir molt clar.
-Com va ésser integrar a les víctimes dins la
trama?.-Perquè d´ alguna manera et degueres apropar a tots ells, no?
-Em vaig documentar tant com vaig poder,
principalment a traves de llibres i resums i articles que es van escriure sobre
aquells fets. També un suplement que va publicar el diari el SEGRE ja fa uns
quants anys, en que entrevistaven a supervivents directes dels bombardeigs. Els
altres testimonis formen part de la memòria oral de casa meva i entrevistes amb
familiars d’amics meus que si bé aquell dia no estaven a la escola si que varen
patir el bombardeig en primera persona i afortunadament es varen salvar. Queden
molt pocs supervivents de la escola LICEO ESCOLAR. Pròximament i a traves de
uns amics meus tinc una trobada pendent amb un dels pocs nens – avui un avi en
una residencia- que es varen salvar aquell dia.
-Amic, per què penses que el bombardeig es va ficar
tant en interrogant durant uns anys; per què es va utilitzar políticament el
bombardeig per part de la dictadura?
-Jo crec que no havia interès en donar dades del
verdader motiu del bombardeig. Suposo que es varen adonar que fer una
carnisseria amb més de 250 morts i 400 ferits bombardejant objectius civils,
com escoles i un mercat no era per penjar-se cap medalla. Tot i així i en el
seu moment varen voler justificar que no havien pogut bombardejar la fabrica
química de Flix -perquè estava núvol- i en canvi varen bombardejar “una fabrica
de rojos” en referència a la escola LICEO ESCOLAR. Una escola laica,
republicana, mixta i molt avançada al seu temps. Durant molts anys es va creure
que havia estat la legió còndor alemanya i suposo que a uns quants ja els hi
estava be. Una investigació molt rigorosa posterior va poder determinar la
veritable autoria per part de la aviació legionària italiana amb 9 avions
“Savoià Marcheti” arribats de Soria. Tot plegat un
episodi ben negre de la historia.
Creus que sabien allò que feien quan van ordenar
bombardejar Lleida? I sabien que el cost humà seria tràgicament alt...tant alt
com miserable i covard?
-Per la documentació que vaig poder veure en
llibres que documenten l’atac, Lleida no n’era un de clar. Era un pla B, per si
fallava el de Flix. La realitat es que es varen acarnissar amb objectius civils
i varen agafar totalment desprevinguts les defenses antiaeris, que no varen
reaccionar, fins i tot les alarmes aeris
tampoc varen actuar a temps. No s’esperaven un atac que vingués del darrera de
les seves línies, que es per on varen aparèixer els avions italians, un cop
varen descartar el objectiu inicial, la fabrica de armament i explosius a Flix,
al riu Ebre.
-Vas
poder accedir a testimonis orals per a documentar-te?
-Si, tot i que ja no en queden gaires i també
durant molt de temps d’aquestes temes de la guerra civil la gent preferia no
parlar-ne.
-Com va anar-hi la tasca de documentació versus investigació ?. –Pot ser una tasca molt feixuga,
però molt edificant una vegada veus el resultat, oi? Què ens pots dir?
-Per fer una bona novel.la, i si es amb base
històrica, tens que llegir, buscar, documentar e investigar tant com puguis.
Poc favor li fas a la historia que vols explicar si no la situes correctament
al context històric en que es va produir. Si no ho fas bé, els historiadors que
s’han passat molt de temps investigant la veritat -sobretot de histories poc
conegudes o que s’ha volgut que quedin amagades en el temps – t’ho recordaran.
Son uns crítics de primer nivell i amb tota la raó. La fase de investigació es
una fase apassionant, desprès vindrà la escriptura de la pròpia novel.la i que
la trama quadri en tots els seus aspectes per no defraudar als lectors. Però la
fase inicial es molt important, sense ella no sortirà la historia posterior en
condicions. Finalment la presentació posterior als lectors i recollir les seves
opinions e impressions -ja sigui en biblioteques, llibreries, clubs de lectura
etc..,- és la culminació a la que tot escriptor vol aspirar. És quan et dius a tu mateix que ha servit
d’alguna cosa escriure una novel.la i no oblidar els personatges que de forma
real o amb l’ajuda de la ficció apareixen als relats que som capaços de
escriure.
-I després com li fiques ordre a la ficció tenint
en compte argument històrics tan contundents com els presents?
-Es tracta de vertebrar un ordre que sigui
lògic, però també que amagui alguns secrets i misteris que el lector pugui anar
descobrint a poc a poc. Per això surten alguns flaixos del passat i endavant i
enrere però ben documentats i relacionats perquè el lector no es perdi en la
lectura. La novel.la incorpora alguns trets de misteris i de novel.la negra que
també crec ajuden a que el relat camini i es faci interessant pel lector i faci
que no la deixi fins al final, al menys es el que intento fer amb les meves
novel·les.
-Amic Jaume, ets molt prolífic ens pots explicar en
què estàs treballant en l’actualitat o fer només, cinc cèntims?
-Doncs ara mateix en la escriptura de una
novel.la sobre els passadors al Pirineu, durant la II Guerra Mundial i que
transcorre per diferents comarques de Lleida com son l’Alta Ribagorça, els dos
Pallars, la Vall de Aran, l’Alt Urgell i Andorra. Aquest últim país hi juga un
paper essencial. A veure si me’n surto....i moltes gracies pel vostre interès i
col·laboració.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069