Cazarabet conversa con... Carmel
Ferragud, autor de “Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva,
1250-1500)” (Afers)
Editorial Afers des de la ploma de
Carmel Ferragud ens duu a una altra época on coses tan importants com la salut
estaven en permanent cerca i recerca…
Està dins de la col-lecció “Recerca i
pensament” on hi destaquen:Inventar la nació. Cultura
i discursos nacionals a l´Espanya contemporània de Ferrán Archilés Cardona(ed);
Shakespeare en la veu dels traductors catalans de Josep María Fulquet; Viure
l´anticlericalisme. Una historia cultural del lliure pensament Català 1868-1923
d´Albert Palà Moncusí ; Internacionalisme o nacionalisme?.
Socialisme i nació als territoris de llengua catalana 1931-1936 i Una
convivencia truncada.Els moriscos al senyoriu d´Elx 1471-1609 de Joaquim
Serrano.
Forma part de la col-lecció Recerca i
pensament d´Afers, en el seu número 92.
Allò que ens conta Editorial Afers:
Les flames que acabaren amb quasi tota
la documentació històrica de Xàtiva no han impedit a l’autor fer una minuciosa
tasca de recerca arxivística per a reconstruir la difusió i el paper social de
la medicina a la capital de la Costera durant la tardor medieval. Dos segles i
mig d’història xativina permet veure les transformacions de la pràctica mèdica.
Des dels primers barbers fins als insignes metges formats a les universitats de
fora de la Corona d’Aragó, al servei de papes i reis, com també de dones, ben
considerades per la seua competència, o apotecaris que subministraven
medicaments, aquest llibre presenta un ampli mosaic d’individus dedicats a
prevenir malalties i guarir malalts. Així mateix, mostra l’esforç de les
autoritats municipals per garantir-se una presència permanent de professionals
de prestigi, i també d’aconseguir l’entorn urbà més saludable possible. Perquè
la utilitat de la medicina, fonamentada sobre el paradigma galenista, va anar
més enllà de la curació dels malalts, i es va constituir en una peça clau per a
l’organització acurada de la societat. Hospitals, presons, convents,
tribunals..., qualsevol institució va ser, d’alguna manera, medicalitzada.
L´autor: Carmel Ferragud; és professor
titular de la Universitat de València i investigador de l’Institut
Interuniversitari «López Piñero». La seua recerca s’ha dedicat a diversos
aspectes de la història de la medicina i de la ciència durant l’edat mitjana a
la Corona d’Aragó, particularment els models assistencials en diversos
municipis valencians i el recurs als experts en tribunals de justícia. També
s’ha interessat per la història de la menescalia, l’alquímia i l’astrologia.
Forma part de l’equip de la línia de recerca Sciència.cat, repetidament
finançada pel govern espanyol i la Unió Europea amb projectes dirigits per
Lluís Cifuentes des de la Universitat de Barcelona. Entre les seues
publicacions destaquen les monografies Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona
d’Aragó, 1350-1410) (2005; Premi Hernández Morejón 2002 i XIX Premi
Ferran Soldevila 2002), La cura dels animals: menescals i menescalia a la València
medieval (Afers, 2009; Premi Senyera d’Investigacions Històriques
2004) i Medicina
per a un nou regne: el paper de la medicina i els seus practicants en la
construcció del regne de València (s. XIII) (2009; X Premi d’Assaig
Mancomunitat de la Ribera Alta).
Indagar i conèixer el treball de
Ferragud:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=205904
https://www.sciencia.cat/membres/carmel-ferragud-domingo
http://www.ircvm.ub.edu/carmel-ferragud-domingo/
Cazarabet conversa amb Carmel Ferragud:
- Carmel, ens pots explicar el per què d'aquest llibre
que tinc entre mans i que estic llegint, Una
ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva 1250-1500)?
Preguntat d'altra manera què t’ha fet escriure aquest llibre?
-El llibre naix de la proposta que em
feren fa més de 10 anys de participar en la Història de Xàtiva que la Universitat
de València, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Xàtiva, havia posat en
marxa, tot aportant unes pàgines sobre la medicina en l'època medieval.
Malauradament el projecte no va reeixir i l’obra no va arribar a veure la llum
tal com s'havia previst per qüestions extra acadèmiques (de fet continua sense
veure's el final). Passat el temps, em vaig plantejar de reprendre aquell
treball. L'encomana que em férem, amb molt poc temps i espai, no em va permetre
desenvolupar el tema amb l'extensió i la cura que mereixia. Amb temps per
davant i molta més experiència en la recerca passats els anys he pogut
construir un llibre monogràfic.
- Quins objectius t'has plantetjat? Creus que els has assolit?
-Aquest és un llibre d’investigació
adreçat en primer lloc als historiadors, particularment medievalistes, i historiadors de la medicina
i de la ciència. He procurat que fora un llibre que connectara amb les
tendències historiogràfiques dels últims temps. Tanmateix, sempre procure que
els meus llibres puguen ser entesos per un públic més ampli, interessat pel
passat i per aspectes poc coneguts, com és el cas de la ciència i de la
medicina. D’aquesta manera vull també mostrar una cara diferent a la que
habitualment es transmet de l’edat mitjana, com una època fosca en la qual no
existí cap avanç en aquestes matèries, un temps d’endarreriment on l’església
impedí el progrés. Res de tot això se sosté avui, com ha demostrat la recerca
rigorosa i la divulgació ben feta.
Pense que el llibre ha tingut bona
acollida entre els especialistes, i les ressenyes publicades ho evidencien. Què
en pensa el públic més ampli és difícil de saber. Tanmateix, els meus propis
amics han decidit que siga una de les lectures en un club del llibre que
celebrem mensualment. Són amics, però espere que siguen també crítics. Pot ser
d'aquesta manera tinga un reflex clar de com els no experts poden llegir un
llibre com aquest.
- Durant la investigació i l'estudi… segurament que surten com
“nous temes” a tractar-hi, oi? Què ens pots explicar?
-Fer aquest llibre ha estat un repte ben
complicat. Cal recordar que durant la guerra de Successió els arxius locals de
Xàtiva es varen perdre. Això vol dir que les fonts documentals que resten són
poques i disperses; en queden particularment en els arxius de la ciutat de
València i també en l’arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona. He fet tot el
possible per esprémer els materials útils que vaig poder descobrir per fer
aquesta història de la medicina. És per això que crec que no m’he deixat res
per explicar. Normalment publique treballs a partir de les fonts documentals de
la ciutat de València. Ací sí cal ser molt selectiu perquè el volum
d’informació és molt elevat. Els temes són nombrosos com també els matisos que aporta
la documentació de la capital. És un treball molt diferent al que vaig fer per
al cas de Xàtiva on qualsevol petita notícia era valuosa i no es podia
menystenir. Això també permetia fer un estudi panoràmic. A València això seria
enciclopèdic, un repte força complicat.
-Per què et fixes amb Xàtiva?
-Xàtiva va ser la ciutat més important
del regne després de la capital. Va rebre aquest estatut de mans de Pere el
Cerimoniós i continuà el seu creixement i rellevància fins la guerra de
Successió i la desfeta provocada per la intervenció de Felip V. És, per tant,
un lloc emblemàtic i pensava que era un objectiu que mereixia detenir-se a
explicar una part de la seua historia. Però, amb tot, com ja he dit, va ser
producte inicial d'una encomana.
- Veig que et fixes i et centres, des de les
teves investigacions, molt envers la salut, per què?
-En 1995 em va arribar l’oportunitat
d’aconseguir una beca per realitzar una tesi doctoral. Luis García Ballester,
un prestigiós catedràtic d’història de la medicina nascut al Cabanyal, a
València, i que llavors era catedràtic a la Universidad de Cantabria, buscava
algun jove que volgués fer una tesi amb ell sobre la medicina en temps
medievals a la Corona d’Aragó. En aquell moment jo treballava en una tesina
sobre la vila de Cocentaina durant el segle XIII, però no tenia cap font de
finançament. Una beca de Formació de Personal Investigador del ministeri era
molt atractiva, però implicava traslladar-se a Barcelona a la Institució Milà i
Fontanals del CSIC i canviar radicalment el tema de recerca. Així va ser com em
vaig endinsar en aquest món de la salut i la malaltia, el tema de la medicina
en el sentit més ampli. Des d’aquell moment pràcticament tots els meus treballs
s’han centrat en aquest àmbit, tot i que també he investigat sobre la medicina
dels animals, l’alquímia i l’astrologia, aspectes tots ells entrellaçats.
Aquest és un univers fascinant que a mi em sedueix força.
- Per no parlar dels factors socials i del ple concepte
de salut holístic, no…? En aquells anys el
concepte de salut en què es fonamentava?
-El sistema mèdic imperant es coneix com
galenista, per Galè, metge de Pèrgam que visqué entre el primer i segon segle
de la nostra era. Aquest va bastir un pensament racional molt complex i
filosòfic, que va marcar tot el transcurs de la medicina fins pràcticament el
segle XIX. Explicar els continguts bàsics del galenisme no és gens senzill.
Segurament molts hauran sentit a parlar de la teoria humoral, segons la qual el
nostre organisme es troba composat per quatre humors en un equilibri variable
segons les influències que rep el nostre cos en el seu contacte amb el món. La
tasca dels metges era preservar la salut i recuperar-la quan es perdia, és a
dir, recomposar l’equilibri d’aquests humors que es barrejaven i es distribuïen
pel cos segons la complexió de cadascú
La medicina galenista és holística com
bé has afirmat. Aquesta és una aproximació que s’ha perdut a mesura que la
medicina s’ha especialitzat extraordinàriament. En aquell temps es concebia el
cos amb relació amb tot allò que l’envolta. Per això l’astrologia era important
també per tal de poder diagnosticar i pronosticar el curs d’una malaltia; la
relació entre el microcosmos que és el nostre cos i el macrocosmos dels astres
va ser cabdal, un element més per entendre com som, com reaccionem, quins
moments són els més adequats per dur a terme una teràpia o no. Fins
i tot a les acaballes de la revolució científica tot això encara se sostenia,
si bé s'havien introduït variacions importants. El galenisme fou una teoria en
constant evolució.
- La religió segurament que era un factor que influenciava molt
entorn a la salut, què ens pots explicar-hi?
-La salut del cos no es podia entendre
sense la de l’ànima. Determinats preceptes conciliars obligaven a què els
malalts s’hagueren de confessar abans de posar-se en mans dels metges. Així es
recollia de fet als furs valencians. La relació entre la medicina i la religió
era molt estreta i es pot evidenciar de moltes maneres. La figura del
metge-teòleg no fou gens estranya, i a València tenim el ben conegut cas
d’Arnau de Vilanova. Per exemple, en els hospitals medievals s’atenien les
necessitats dels inquilins, d’alimentació, higiene o salut, però també se
celebraven habitualment els sagraments i un clergue o més es trobaven al servei
dels pobres, que fonamentalment hi vivien.
- La sanitat i la salut no és cosa només dels humans i les malalties… em
refereixo a que l'alimentació, el conreu dels aliments i dels animals tenen la
seva importància, oi?
-El galenisme fou una doctrina mèdica
que tingué com a primera teràpia la modificació de la dieta. En realitat, la
frontera entre el medicament i l'aliment era sovint difusa. El brou de gallina
i pollastre ha quedat fixa’t com un d’aquells aliments típics dels malalts pel
seu poder per confortar. Això era un problema perquè aquest tipus d'aliment no
es trobava entre la dieta habitual de la gent; eren cars. Per això els furs de
València obligaven a pagar indemnitzacions quan algú agredia una altra persona
que havia de ser medicada i alimentada de manera especial.
Crida l'atenció també la gran varietat i
qualitat, fins i tot per als nostres estàndards actuals, que rebien els malalts
dels hospitals.
El conreu de determinats aliments podia
resultar especialment problemàtic. Aquest fou el cas de l'arròs. L'estancament
de l'aigua provocava malalties. Això ho sabien ben bé aquella gent i els metges
recomanaven evitar aquest conreu per insalubre. Tanmateix, els camperols veien
que era rendible i proporcionava abundoses collites. Aquesta situació
problemàtica es va mantenir durant segles.
La relació entre els humans i els
animals és un aspecte molt interessant. En aquesta època el benestar dels homes
i dones n'estava clarament relacionat. D'ells s'extreien aliments i matèries
primeres, però també eren la principal força en el transport i treball al camp.
Blasco Ibáñez encara va narrar el dramatisme per a una família de camperols
quan moria el rossí. Això era un autèntic daltabaix per a l'economia domèstica.
- Per no parlar-hi de la importància al voltant dels oficis entorn
la menescalia, no?…
-Efectivament, també he dedicat alguns
treballs, inclosa una monografia, al tema de l’atenció als equins, el conegut
com art de la manescalia. Cal tenir en compte que cavalls, rossins, mules i
ases eren indispensables en el desenvolupament de nombroses activitats, des de
la guerra fins el treball de la terra i el transport de mercaderies. També
actualment treballe en un projecte d’investigació finançat per la Generalitat
Valenciana sobre la falconeria. En realitat es van dedicar molts textos a
oferir remeis a les malalties de les aus de caça. Eren animals molt cars, molt
apreciats per nobles i cavallers, però també per burgesos i gent no tan rica
que es va aficionar a les arts venatòries de l'elit.
- Com s'organitzava tot plegat entorn la salut i entorn als oficis, formes
i maneres que deuen conrear o donar conreu a la salut a una ciutat medieval com
Xàtiva…?
-El volum de practicants de la medicina
és difícil de determinar. A Xàtiva, com arreu, hi havia metges, físics -metges
experts en tot tipus de malalties, però particularment internes, i bons
coneixedors del galenisme- i cirurgians; barbers -que desenvolupaven tasques
sanitàries i de cirurgia menor-; apotecaris -que preparaven medicaments, a
banda de molts altres productes, com ara confits, perfums, pólvora, tints, i
manipulaven i venien espècies-, i menescals. Això sense comptar amb empírics,
curanderos, homes i dones, i altra gent que es dedicava a curar no
professionalment, i que són molt difícils de documentar.
El municipi es preocupava per
contractar-los si no n'hi havia suficients, particularment els de més
categoria, els físics.
Els barbers tenien els seus establiments, les barberies, on
s'acudia davant qualsevol urgència, accident, o tractament relativament
senzill, extern. Eren l'autèntic paraigua sanitari. Els obradors dels apotecaris també eren abundants; eren
indispensables per tot allò que oferien, com he dit, a banda dels medicaments.
- Una
ciutat que, en aquest període temporal de l'edat mitjana, tenia els seus
problemes de salubritat, oi… que no eren pocs… què ens pots
explicar-hi?
-Els problemes de salubritat n'eren
molts. Les tasques artesanals produïen residus abundants que s'abocaven a les sèquies;
es produïen fums molestos i sorolls. Dins la ciutat es criaven ramats que
havien de ser sacrificats a les carnisseries. Sovint molts animals campaven pels carrers sense
control, provocant ensurts, embrutant i desfent infrastructures. També he
parlat de les males influències dels arrossos per a la salut, i hi hagué espais
humits, insalubres, que se sabia eren culpables de malalties. Com veus, els
problemes eren molt abundants. Ara bé, el que cal tenir present és que les
autoritats n'eren plenament conscients i feien tot el possible per evitar-ho
mitjançant regulacions legislatives i punint els infractors. Això no vol dir
que poguessen solucionar tot allò, però sí que amb la teoria galenista tenien
els instruments per intentar capgirar una situació que els preocupava.
- Quins problemes entorn la salut presentava una ciutat medieval
com la Xàtiva d´entre 1250 i 1500, --anys en que fas l´estudi?—
-La malaltia estava molt present. Les
condicions de salubritat de la ciutat, les deficiències alimentàries, els
accidents freqüents i les agressions, feien que els practicants de la medicina
estigueren molt ocupats. Una de les situacions més greus a les quals havien de
fer front era a les epidèmies recurrents. Contra aquestes la medicina galenista
feu un gran esforç intel·lectual, buscant les causes i les solucions. Per als
nostres coneixements biomèdics fa l'efecte que era totalment ineficaç, però el
que esperava aquella gent d'un metge no era exactament el que ara esperem.
- Et consideres un escriptor de la història social de la medicina?
-Per descomptat, aquesta és la meua
especialitat. No m’he caracteritzat mai per l’estudi de la doctrina mèdica, tot
i que sempre ha estat per a mi una referència, per raons òbvies. Però a mi
m’han interessat qüestions relacionades amb la pràctica; el desenvolupament de
l’acte mèdic; la relació laboral entre el metge i el pacient; el paper del
metge com a perit en els tribunals...
- Com s'aprenen, en aquells anys, els oficis que giren entorn a la salut…
perdona, però tot i ésser del món sanitari tampoc puc deixar de pensar amb
l´escriptor Noah Gordon, i la seva trilogia i més en
concret la primera part El metge…
-La major part dels practicants de la
medicina que exerciren en temps medievals s’havien format mitjançant un sistema
d’aprenentatge al costat d’un mestre. Normalment el pare o el tutor d’un xiquet
signava un contracte davant de notari amb un físic, cirurgià, barber o
apotecari, per un període de temps variable, entre tres i sis anys normalment,
durant el qual el jove aprendria un ofici que després desenvoluparia, bé
independentment si tenia recursos, o bé al costat d’algun altre individu
consolidat i amb prestigi. De metges formats a la universitat, en les facultats
de medicina, n’hi havia molt pocs i eren molt ben considerats. Eren els primers
a ser contractats pels municipis.
Certament molta gent es va interessar
pel tema arran de la novel·la de Gordon. Jo la vaig llegir de molt jovenet i
m’ho vaig passar molt bé. Ara bé, sempre cal tenir present que una novel·la no
és un llibre d’història. Tot i documentar-se, el llibre es pren moltes
llicències que interessen a l’autor per aconseguir atraure l’atenció del públic,
però sovint xoquen de ple amb el que els estudis històrics mostren. Recorde que
la versió fílmica (he participat en alguns cine-fòrums) està atapeïda de
tòpics, errades, inexactituds històriques, i no solament referides amb el món
de la medicina (els jueus que apareixen van vestits com aquells de l’est
d’Europa en el segle XIX). El conflicte ciència-religió és un dels eixos
centrals; mal plantejat i ple de tòpics, com ara la qüestió de la dissecció
anatòmica i les prohibicions per la religió, qualsevol, jueva, musulmana i
cristiana. Són temes molt més complicats que requereixen una aproximació molt
diferent a la que es donava en la pel·lícula. Mai l'església catòlica va
prohibir la dissecció.
- Per què “una ciutat cercant la salut”?; la va
trobar... quin cost té la recerca de la salut?
-El títol va ser un homenatge al meu
mestre Luis García Ballester. El seu darrer llibre porta per títol: La búsqueda de la salud: sanadores y
enfermos en la España medieval. Efectivament, és molt clar que hi hagué un
gran interès social per tal d’utilitzar la medicina i els seus practicants per
tal de millorar molts aspectes comunitaris.
Xàtiva va fer tot el possible per tenir
metges contractats, sobretot en els moments més complicats, quan les epidèmies
assetjaven els murs de la ciutat. Això suposava fer una inversió permanent.
També implicava prendre una sèrie de decisions del que avui anomenaríem salut
pública: control dels residus, de la qualitat dels aliments, de l’emplaçament
adequat dels edificis...
- Amic, ens pots fer cinc cèntims d´allò en què estàs treballant ara, també
en alguna investigació entorn la salut? I també
-Actualment treballe en diversos temes.
Un d’ells és un hospital de Mallorca, el més antic, que va estar durant molt de
temps en mans d’una dona. També en un estudi sobre la medicina en la poesia
d’Ausiàs March i la pràctica mèdica en la cort ducal d’Alfons el Vell i la vila
de Gandia. També he de col·laborar en una història de la facultat de medicina
de l’Estudi General de València. I a més allò que et deia de la falconeria; un
projecte engrescador amb el que treballe amb filòlegs d'Alacant i el meu primer
doctorand. En realitat tinc molts fronts oberts.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069