Cazarabet conversa con... Montse Sanjuan, autora de “Anna
Grimm. Xarxes criminals” (Pagès)
Una altra investigació de la inspectora Anna Grimm que
ens porta Pagès Editores amb Xarxes criminals.
Montse Sanjuan ens apropa a un
altre cas apassionant d´aquesta investigadora criminal en un llibre editat per
Pagès Editors en Lo Marroco Negre.
La sinopsi: a Sara i l’Orland
porten anys casats i busquen incentius per al seu matrimoni. Què pot passar
quan una parella s’avorreix de la seua vida còmoda i sense problemes? Les
xarxes aporten molts camins de distracció i un d’ells, tenir encontres íntims
amb d’altres persones, és el que ells elegeixen per sortir-se’n de la seua
monotonia diària. Tot va bé, se senten satisfets fins que un dels seus
contactes sexuals apareix assassinat al parc de La Mitjana de Lleida. L’Anna
Grimm, sergent dels mossos d’esquadra de la ciutat, intentarà resoldre aquest
nou cas mentre viu de prop un drama personal. Ombres i preocupacions que la
trasbalsen i que poden posar en perill la seua recerca.
Afegeix la editorial: “La sergent Grimm ens porta un nou
cas de culpes i sentiments amagats, històries que passen ben a prop nostre”
L´autora, Montse Sanjuan: Llicenciada en
Ciències de la Informació per la UAB i en Filologia Hispànica per la UNED. Va
treballar com a periodista i va ser membres fundador de la revista lleidatana La
Boira (1979). Va canviar el periodisme per la docència i ha dedicat la seva
labor professional al món de l’ensenyament com a professora de llengua i
literatura. El 2006 va crear el blog de ressenyes
literàries Llibres llegits i per llegir. L’any 2014 publica la primera novel·la
de la sèrie Anna Grimm, La sergent Anna Grimm i el 2015 apareix El
misteri del bressol buit. La traducció en castellà de la primera novel·la, Anna
Grimm, investigadora criminal (2016), suposa el salt del personatge a
altres països de parla castellana. L’any 2018 publica el tercer llibre, Anna
Grimm, memòria mortal i el 2020, Dues dones, una novel·la realista
que ha rebut el Premi Llibreria Caselles 2021. Ha participat en el recull de
contes La cervesa de la Highsmith (2021). Ha publicat contes en altres
antologies i, des de l’any 2016, forma part de la coordinació del festival de
novel·la negra de Lleida “El Segre de Negre”, que organitza Pagès Editors.
D´ ella en diu Pagès Editors: “...La saga de novel·les de
l'Anna Grimm són ja molt conegudes i han portat a Montse Sanjuan
a ser un dels noms de referència en novel·la negra... aquesta nova entrega, la
Grimm, tenallada per una qüestió personal, ha de fer front al món de les xarxes
socials, a la seua part més obscura i criminal. ”
Cazarabet conversa amb
Montse Sanjuan:
-Montse, estem amb el cas—Xarxes criminals---
amb que la sergent Anna Grimm es troba amb un moment vital com a
més vulnerable perquè per a ella “ allò que nosaltres coneixem com la
normalitat “... és com estar-hi més exposada?
-Crec que el caràcter de
l’Anna Grimm és reservat malgrat que, en aquesta darrera novel·la, gràcies amb
la seua relació amb la Sam, el lector pot adonar-se millor de com és ella. Però
això no vol dir que estigui més exposada perquè sempre controla els seus gests
i els seus sentiments.
-En tot cas, què et va dur a
escriure aquest llibre on les passions humanes estan tan o més presents que
mai...?
-El punt de partida va ser
reflectir com ens fiem massa de les xarxes però després a mesura que creixia la
història també es fan paleses les relacions familiars, com de difícils i
complicades poden ser.
-És veritat la societat i
molts humans, ciutadanes i ciutadans, estem cansats de les nostres pròpies
rutines i cerquem com a “noves motivacions i entreteniments” i amb les
recerques, sovint, ens podem descuidar i ficar en cert perill... com ho veus?
-Doncs com t’he dit, aquest cansament de la vida rutinària que porten l’Orland i la Sara els porta a endinsar-se en un món que
ells desconeixen. Com els recrimina algú a la novel·la, són uns ingenus i això
els porta a situacions no desitjades.
-La seva intuïció sempre es
ficada a prova....- Sempre sap què preguntar i a qui fer-ho, oi? ...és tan
directa com pràctica i expiativa... però no és gens
histriònica, oi?
-La Grimm és un personatge molt mesurat. Des de petita ha sabut
controlar els seus sentiments i tampoc li ha agradat exposar-los massa als altres. Se sent més
segura, més tranquil·la encara que això signifiqui estar més tancada en ella
mateixa. De fet ella gaudeix de la soledat, no necessita tenir gent al seu
voltant. Això no vol dir que no sigui sensible, ans al contrari, penso que és
una dona molt sensible davant de tota la violència que suposa la seua
professió.
-La Grimm és la teva
protagonista, ja, de la quarta novel·la policíaca... i l´has anat descrivint i
presentant a les teves lectores i lectors amb certa paciència, no... ens aplega
poc a poc, però amb bona lletra..?.- És com si tu manessis del personatge des
del moment zero i fas i desfàs...
-Efectivament, penso que els
autors són els artífexs de totes les característiques del personatge. És cert
però que a aquestes alçades, la Grimm ja està molt definida i si hi hagués una
altra novel·la hauria de seguir amb la coherència del personatge, amb les seues
manies i els seus gustos. I encara que jo tingui la llibertat de l’autor, els
trets del personatge coarten aquesta llibertat total. Això fa que molts autors rebutgin les sèries perquè s’han
de seguir unes pautes concretes i això no els agrada, prefereixen partir de
zero.
-Allò més atractiu de certes
lectures és pensar que ens pot passar a nosaltres mateixa; que podem viure, més
o menys directament, cadascuna de les teves trames... toquen, totes, de peus a
terra...
-Les meues històries estan
inventades. De vegades em pregunten si em baso en notícies aparegudes als
diaris i sempre dic que no. Però sempre són històries versemblants, que hagin
pogut passar. En lloc de mafiosos o delinqüents, m’agrada més parlar de
persones que poden estar al nostre voltant i que davant de circumstàncies
extremes, poden esdevenir uns assassins.
-I clar, si les propostes
narratives i les trames toquen tant d´en peus a terra els personatges tenen que
ser iguals i així és... des de la inspectora Grimm, fins la Núria de criminalística a tot l´equip o el seu cercle íntim i
personal... des del seu company de vida fins a la seva amiga Sam i el marit d´aquesta,
en Robert... són personatges ben quotidians,...
-Així és, com t’he dit, jo
prefereixo reflectir la violència que hi pot haver dins d’una família, dins
d’uns socis d’un negoci o en un grup d’amics. Per què en un moment concret,
qualsevol persona pot exercir la violència i matar una persona? Què fa que
creuem aquesta línia tan prima entre el bé i el mal?
-Llegir premsa et té que fer molt bé perquè et
dona moltes idees, oi? .-I què t´aporta la teva vinculació envers el món
educatiu? O si vols teu pregunto, així: has passat del periodisme al món de l´ensenyament
i amb tots els treballs i passatges viscuts has aprés per, després, anar-ho
incorporant amb les teves narracions... tot i que pareix que el gènere negre
pot pensar-se que té el seu particular món?
-Les idees sempre surten de
la vida viscuda però també de les teues lectures i de la teua manera de ser. El
gènere negre és molt ampli: novel·la policíaca, novel·la criminal, novel·la
psicològica, novel·la negra... crec que cada autor ha de buscar la seua
fórmula, el seu to sense preocupar-se massa de les regles de cada gènere.
-Però en novel·la policíaca,
en novel·la criminal s´ha d´estar molt a sobre d´ aspectes tècnics, oi?... Ací
has de cercar assessorament, no?
-Evidentment, en el meu cas,
podríem dir que escric novel·la enigma. Perquè sempre hi ha un cadàver a
l’inici de la història i el lector espera endevinar l’assassí. És allò de “qui
ha fet què” i que es resol al final de la novel·la. De vegades en algun punt de
l’actuació dels jutges o dels mossos he de documentar-me i faig les gestions
corresponents.
-Però res més lluny de la
realitat perquè el gènere negre és el dia a dia total, no... és el pur reflex
de la quotidianitat?
-Algú ha dit que en aquests moments la novel·la negre és el gènere que
millor reflecteix la realitat actual: corrupció, violència, odis, ambicions
desmesurades...
-Què diries o destacaries
que té i guarda de ben particular la teva i gairebé nostra sergent Anna
Grimm?.Com ens la presentaries?
-Té una personalitat distant i seriosa. De vegades massa
individualista. Si no la coneixes sembla antipàtica fins i tot malhumorada però
en el fons és una mena de revestiment perquè no vol demostrar mai com és realment
ja que li sembla un indicatiu de feblesa. Davant d’un posat professional tenim
una dona sensible a qui li costa admetre la violència i la maldat que troba en
molts dels casos que ha d’investigar.
És una dona intel·ligent, competent i ambiciosa des del
punt de vista professional. Molt observadora, ella creu que de l’observació en
pot treure sempre detalls que l’ajudin a la investigació. És també intuïtiva i,
quan té una idea, la vol desenvolupar perquè hi creu i normalment la seua visió
és encertada. En un món tradicionalment masclista, de vegades es troba
qüestionada per algun subordinat com si ser una dona permetés posar en dubte
els seus plantejaments, però ella no es tira enrere.
-Com se’t va ocórrer
aquest personatge tan normal, tan proper i, a la vegada, tan de personalitat
ferma i determinada?
-Jo volia fer una dona normal però que fos una mica especial. No és tampoc un personatge autodestructiu, al mode d’alguns altres policies
nòrdics, sinó que quan se sent molt aclaparada en lloc de beure’s quatre
gin-tònics, se’n va al gimnàs i nada. Nadar l’ajuda a fer fugir els seus
fantasmes, imatges de morts i violència.
La volia professional,
preocupada per fer la seua feina però també amb preocupacions quotidianes:
Omplir la nevera, cuida dels seus pares, la seua relació amb l’Artur...
-Aquesta darrera novel·la comença a Ses Illes
, a Mallorca en concret amb el retrobament amb la seva amida de sempre, la
Sam... però Lleida sempre és el lloc de referència i les seves boires
impertorbables—tot i que com és a l´ estiu el clima és un altre---...el tindre
un lloc de referència, una ubicació que coneixes i que la descrius des de dins
teu fa més fàcil a tu com a escriptora, però també a nosaltres com a públic
lector, no?
-Lleida sempre és el punt de
referència, els lectors coneixen l’espai i crec que aquest fet fa que s’endinsi
molt més en la història, que se senti seduït per la novel·la. Ara bé sempre hi ha algun altre espai: Begur,
Comarruga... en aquesta darrera, l’illa de Mallorca o
el Maresme.
-Ja és la teva quarta obra
policíaca i/o criminal... perquè lo teu més que negre pur és policíac i
criminal, no?; no ens presentes una Grimm fosca, amb tants o més problemes de
les víctimes o els criminals... la sergent és ben planera, ben normal...
- Les meues novel·les són
policíaques. Com t’he dit abans, sempre es parteix d’un crim i, com a les
novel·les clàssiques, hi ha una investigació que acaba amb la clarificació del
cas. Un dels meus autors preferits és Henning Mankell amb el seu personatge meravellós del Kurt Wallander. Seria un dels meus referents. A les novel·les de
l’autor suec sempre hi ha uns crims i una investigació...com a la Grimm encara
que el meu personatge seria l’antítesi del Wallander.
-Amiga, què et va fer a tu escriure narrativa policíaca, per
què et vas decantar per aquest gènere i no per la novel·la històrica...?
-Es un gènere que sempre m’ha agradat i he llegit. Des de
ben petita, el meu pare, gran lector del gènere policial, em passava les
novel·les de Perry Mason i
recordo que m’encantaven. Un dia vaig pensar que estaria bé que els lectors de
Lleida poguessin reconèixer els carrers i places on passen les històries igual
que ho fan els suecs o noruecs quan
llegeixen les novel·les nòrdiques. I em vaig animar a escriure una policíaca
ambientada a Lleida.
-Ací les pors a perdre allò que tenim es converteix en
una mena de motor ,no? Pors i emocions que no sabem com ben bé
com moure, oi?
-Més que por a perdre el
que tenim, el que reflecteixo és l’enveja, l’ambició i la cobdícia.
-Amiga, tindrem més casos d´Anna Grimm?
-Per suposat que sí. Penso
que el personatge té molt de recorregut
i que pot protagonitzar encara moltes històries. Si bé, després de Xarxes
Criminals, faré un descans i escriuré alguna cosa diferent.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069