La
Librería de El Sueño Igualitario
Antoni Simó Rosaleny i Ricard Camil Torres Fabra ens fiquen
al davant de com va ésser o van ésser els casos de la privació de llibertat en la provincia de València.
Què ens diu la Institució
Alfons el Magnànim sobre aquest llibre:
La guerra civil espanyola i la postguerra no va
afectar només als hòmens. També les dones van patir
una important violència
política i, en concret, un gran nombre d'empresonaments. tot
i que és un fenomen menys conegut. En aquest volum els
historiadors Ricard Camil Torres i Antoni Simó trauen a la llum, tot contextualitzant-lo, l’univers de les presoneres polítiques en l'àmbit específic de la província de València, tant del període republicà com del franquista, tot destacant les importants diferències entre ambdós períodes.
El llibre ens
acosta al patiment, a l'exclusió
social i al posterior llarg silenci
que van haver de patir moltes dones. A més a més, a partir de les dades d'arxiu disponibles, compta amb uns apèndixs
que relacionen els noms de
les dones empresonades, la procedència
i, en alguns casos, fins i tot les sentències. Aquest és un llibre
que no deixarà indiferent
al lector i que complementa l'estudi de la repressió que hagueren de patir desenes de milers de
persones al llarg del segle
XX.
Cazarabet
conversa amb Antoni Simó Rosaleny:
-Amic, les dones va ésser un dels grups
que més es va “emancipar” del conservacionisme
abans de la II República o dit
d´una altra manera, els valors de la II República els van donar moltes ales…molta llibertat..Pot ser, per això ,va ésser un dels grups,
per dir-ho d´alguna manera,
que van patir més la repressió i l´escarment, no?. Què ens
pots dir?
-Sí, motivat per la Constitució del 31 per la que donarà a la dona una
representació social i política que fins a aleshores no disposava. Ara be, a
més a més de la mentalitat masclista franquista amb una certa consideració
davant la dona, la repressió franquista va ser mes masculina que femenina degut
a l’activitat directa en la guerra i a una representació política tradicional
de l’home.
-Com van nàixer aquestes represàlies? Les i els esquirols degueren
fer l´agost dins el franquisme…
-Malgrat la dona sofrir també empresonament, la repressió va ser mes de caràcter social,
laboral i d’humiliació personal.
-Sota
quin concepte o sota quina manera de fer
,aquestes represalies
es portaven a terme?. Com era o com
es representava la violència
política poble a poble?
- Com he dit abans, mes que física com presó, tallament de
monyo, veure oli de resí o exigències sexuals, serà més socio-laboral.
-La
pressó, els escarments a peu de carrer, les incautacions…però havia més:
les obligaven a pendre decissions
o a fer coses que abans mai havien fet,
a efectuar canvies en les seves
pautes de vida que abans
mai s´havien plantejat…Conta´ns.
- Implorar recolzament i avals en favor propi, i sobre tot
del marit o fills als mandataris del règim, a canvi de fer de criades, netejar
domicilis dels caiguts gratuïtament, sexe, etc..
-Això sense contar que moltes d´elles tenien que veure com els
seus marits, fills, pares, nebots…patien la pressó o els camps de treball i de concentració…
- La majoria de tots elles, tenien familiars morts en
guerra, desapareguts o empresonats als que tenien que plorar i/o ajudar en
alimentació, quan elles tenien fills i greus necessitats per poder fer-ho.
-I a moltes famílies a l´exili,cosa
que els marcava a tots....
- Molts marits i fills estaven a l’exili a França, Argèlia o Amèrica. Estes intentaran reunir-se amb ells, be
exiliant-se clandestinament o be intentant aconseguir visats per marxar
d’Espanya.
-I
elles que, a mí em sembla, sempre han portat el pes de tot…
-Elles suportaven tot el pes familiar. Dins dels anys de
la fam mantindre als fills, atendre al marit o fills en la presó amb aliment i
roba neta, esquivar la repressió laboral per ser roges, recerca d’avals i
informes cap al marit i fills, suportar l’acuit ament sexual, etc..
-Per
a elles, anem a ficar-nos més amb el llibre,
com els va ésser el pas per les presons, com la de Alaquàs?
- Alaquàs no fou una mala presó, degut a que aquest
era un centre èlit
per a dones importants de l’altra banda en espera de intercanvi de presoners. A
més a més de centre de reclusió model de la República cara a Europa.
-Què va passsar, què passava a les presons? Com era un dia a dia?
-Les altres presons valencianes eren simplement inhumanes.
En Santa Clara i la Model estaven saturades en la seva capacitat, mala higiene,
mal tractament, mala alimentació, obligacions rituals en religió i tortura
física i sexual.
-I
què passava amb les seves familes
quan estaven elles empresonades?
- L’estància en les carcers de les dones amb
fills petits era cruel. Fins els 3 anys els xiques estaven amb les mares, però
després estos sortien separats de les mares i eren repartits amb els familiars
i amistats. Molts d’ells no tornarien al niu familiar natural.
-Què li deu
la societat a la dona repressaliada
pel franquisme?
- Tant i tant. L’entrega als fills, el marit o en viduïtat
serà com a unes màrtirs. Paradoxicament deuria ser el
franquisme i l`església les mes agraïdes amb elles per el treball en favor de l’unitat familiar.
-Perquè allò que està clar és
que la Memòria Històrica no
els ha fet prou justicia, ja va sent hora, no?
- Sí. L`home va sofrir mes
carcer i mort que elles. Però elles es por dir que sofriren la mort en vida i
la carcer en llibertat en una societat que les depreciava.
-Llibres com el teu amb Antoni Simó venen a omplir
un clat buit, no?
- Pensem que sí, però evidentment això es opinió del
lector.
-Com va ésser el procés de documentació , d´estudi e investigación envers el llibre?
- Molt dificultosa i plena d’anècdotes.
L’arxiu carcerari amb abandonament de dècades en males condicions. Sense
arxiver ni estructura arxivística. Accés a la carcer en zones de reclusió,
etc. Això si, l’atenció dels funcionaris
del centre penitenciari estupenda...
-Una
vegada la investigació pren
forma; com dos investigadors es fiquen d´acord per a dur a terme una
metodología acompasada que tingui com
a resultat aquest assaig de MH?
- Ja tenint estructurat el treball, el problema va ser
trobar editor en uns organismes oficials conservadors. Al canvi de mentalitats
tot va ser ja mes fàcil.
-Antoni,
estàs treballant molt i ets molt
prolific .Ens pots fer cinc cèntims
d´allò en que estàs treballant ara?
-Vaig a portar en abril des de França al Brigadista Internacional
En Joseph Almudever Mateu. I estic preparant un ampli
programa d’activitat en Instituts, recepcions oficials i xerrades en centres
dels següents pobles: Masamagrell, Puzol, La Vall d’Uxó, Lliria, Ribarroja, Almusafes, etc..
24912
La violència política contra les dones (1936-1953). El cas de la privació de llibertat en la província de València. Antoni Simó Rosaleny,
Ricard Camil Torres Fabra
342 páginas
16.00 euros
Institució Alfons el Magnànim
La guerra civil espanyola i la postguerra no va afectar només
als hòmens. També les dones
van patir una important violència política i, en concret,
un gran nombre d'empresonaments. tot i que és un fenomen menys conegut.
En aquest volum els historiadors Ricard Camil Torres i Antoni Simó trauen a la llum, tot contextualitzant-lo,
l’univers de les presoneres
polítiques en l'àmbit específic de la província de València, tant del període republicà com del franquista, tot destacant les importants diferències entre ambdós períodes.
El llibre ens acosta al patiment, a l'exclusió social i
al posterior llarg silenci
que van haver de patir moltes dones. A més a més, a partir de les dades d'arxiu disponibles, compta amb uns apèndixs
que relacionen els noms de
les dones empresonades, la procedència
i, en alguns casos, fins i tot les sentències. Aquest és un llibre
que no deixarà indiferent
al lector i que complementa l'estudi de la repressió que hagueren de patir desenes de milers de
persones al llarg del segle
XX.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069