Cazarabet conversa con... Josep Maria Huguet, autor de “Vides viscudes” (Gregal)
Una reunió de signatures i de reflexions ,un assaig que ens farà i ens
donarà per pensar-hi des de la coordinació de Josep Maria Huguet.
La sinopsi del llibre:
Vides viscudes és l’aplec de vint-i-dues
biografies breus publicades a El Matí Digital entre el 2010 i el 2012.
Els relats d’aquestes existències particulars són fragments de la nostra
crònica com a poble. Lligades a cadascuna d’elles hi ha una munió de
personalitats i de fites de la nostra singladura durant els darrers segles. Són
els fils i els nusos que teixeixen el tapís de la història del país.
Cadascuna de les vint-i-dues narracions, i totes elles juntes, ens ajuden a
comprendre una mica més qui som, com som i com hem arribat fins aquí, perquè
quan venim al món portem un passiu de saviesa: la vida viscuda dels qui ens han
precedit.
Tanmateix, aquestes històries no són narracions hagiogràfiques. Ens mostren
facetes lluminoses, però també ombrívoles, dels personatges, farcides de
situacions comunes i ordinàries, com les nostres. Perquè la grandesa d’una vida
no ve donada només per accions excepcionals i úniques, sinó per la manera
d’entomar les circumstàncies menudes, per com domestiquem la diària realitat.
El coordinador de l’obra, en Josep Maria Huguet:
Josep Maria Huguet i Julià (Barcelona, 1961) és molinenc d’adopció i geòleg
de formació. Va ser professor de ciències durant uns anys i després s’ha
dedicat a l’enginyeria de processos i ha trescat per tota mena de fàbriques i
tallers.
Ha escrit alguns assajos i conferències de pensament i política, i va
col·laborar amb El Matí Digital amb articles de temàtica diversa: dietaris, opinió,
reflexions... Entre el 2010 i el 2012 hi va publicar un seguit de biografies
–breus semblances, en deia– sobre una vintena de personatges del nostre país.
La galeria de personalitats abastava un ampli ventall de professions, oficis i
tarannàs. Aquest llibre que teniu a les mans n’és el recull.
El 2016 va publicar, també amb l’Editorial Gregal, A l’ombra del temps, la seva primera novel·la.
Cazarabet conversa amb Josep Maria Huguet:
- Amic, què ens trobarem en aquesta lectura?; què amaguen aquestes
vint-i-dues narracions biogràfiques?
-Al darrera d’aquestes
narracions, bàsicament, hi ha curiositat i ganes d’aprendre. Tampoc amagaré que
hi ha hagut també gaudi, una satisfacció sobrevinguda en anar descobrint
detalls i circumstàncies de cada una d’aquestes vides.
- Traslladar les narracions biogràfiques escrites i pensades per la premsa,
en concret per a El Matí Digital a un llibre, que t’edita Gregal, com ha
esdevingut?
-L’escriptura i publicació
d’aquests relats durant més de dos anys a El Matí Digital va ser una
col·laboració entusiasta, fruit del meu interès i de la meva relació amb els
fundadors d’aquest diari. L’edició com a llibre per part de Gregal va sorgir
anys més tard, després d’haver publicat la meva primera novel·la en aquesta
editorial.
- Els podríem definir com a relats existencials que construeixen com una
mena de crònica del conjunt d’un poble?
-La veritat és que en
començar a escriure’ls no tenia aquesta pretensió. No havia planificat els
personatges, només tenia clar que havien de ser d’oficis i de professions
diverses perquè el ventall d’activitats i condicions humanes fou prou ampli. El
que va passar és que quan vaig acabar el darrer relat em vaig trobar que, ben
mirat, aquestes vides i les seves circumstàncies particulars formaven part dels
fils i dels nusos del tapís de la història i la idiosincràsia d’aquest petit tros
de món on vivim, i que ajudaven a desentranyar-les i a comprendre-les una
miqueta més.
- Narracions on les personalitats i les fites són el llaç, la llaçada…el
nexe…per què vols donar-li aquest tractament?
-És que aquestes narracions
no són biografies, són més aviat semblances, aproximacions al personatge. El
cas és que, el fet de procurar utilitzar com a fil conductor les seves fites
vitals i els trets de la seva personalitat, és un recurs narratiu. Per això,
amb la idea de produir un cert interès en el lector, per a presentar el
personatge en qüestió començo novel·lant un moment de la seva vida on aparegui
algun tret del seu caràcter, el seu ambient professional o familiar, el context
històric, etc.
- El propòsit quan ho publicaves en la premsa i ara en el llibre de Gregal
és fer que totes les lectores, tots els lectors ens puguem conèixer més i de
millor manera?
-Més que un propòsit va ser
una constatació a mesura que m’endinsava en les diferents vides que estudiava.
Em vaig adonar que cadascuna de les existències narrades, i totes elles juntes,
ens podien ajudar a comprendre una mica més qui som, com som i com hem arribat
fins aquí, podien contribuir a que entenguéssim una mica millor el nostre avui.
- “El passiu de saviesa”, això de vindre al món amb “certes lliçons com
heretades” em sobta un xic. Què ens pots comentar-hi?
-Em refereixo a la saviesa
dels qui ens han precedit, al seu coneixement i la seva experiència acumulada
al llarg dels segles. Ho exposa estupendament Joan Francesc Mira a “El tramvia
groc”: «cada generació humana
s’equivoca si viu només en un present sense substrat ni substància, com si ella
haguera inventat de nou el món». I diu a continuació que «la nostra vida és només el resultat de moltes vides
anteriors, d’avantpassats o precursors, dels qui van fer la terra, els carrers
i les cases tal com els hem conegut i habitat en la nostra infantesa, en què
ens fèiem a poc a poc persones, i no persones abstractes sinó persones d’un
temps nostre i d’un lloc construït pel temps passat». És això.
- Tot i que tot allò que ens vas contant i escrivint és molt més planer i
quotidià del que ens podem pensar…oi?
-Efectivament. Les vides
d’aquests personatges són plenes de situacions i vivències comunes, com les
nostres. No eren persones fetes d’una pasta especial. La grandesa d’una
existència no ve donada només per moments excepcionals, sinó per la manera com
domestiquem la realitat ordinària. La fecunditat d’una vida s’ordeix en l’èpica
de la quotidianitat viscuda sense estridències.
- Valorem prou, amic, l’excepcionalitat dels moments presents?
-L’excepcionalitat del
present ve donada pel fet que estem vivim un moment d’anormalitat social i
democràtica. Amb el tombant de segle una part important de la societat
espanyola ha reprès –és un costum multisecular- la seva animadversió vers la
cultura i la idiosincràsia catalanes. L’espai i les possibilitats de
desenvolupament i, fins i tot, de subsistència, s’estan reduint dràsticament,
però un gruix significatiu de catalans ha pres consciència d’aquest perill i
s’ha mobilitzat. I això és esperançador perquè els polítics i la política hi
poden a ajudar, però qui preserva la llengua i la cultura són les persones que
les encarnen.
- Quines lliçons podem traure…? per exemple, que en les coses I
experiències senzilles i planeres està la bona confitura?
-Jo diria més aviat que la
bona confitura està en les persones, i que les persones es fan vivint aquestes
situacions ordinàries. Creixem, ens fem així o ens fem aixà a mesura que
aquestes situacions viscudes van deixant capes, com les cebes o les carxofes.
Per això, a l’hora d’intentar comprendre una persona hem de tenir en compte
això, hem de treure capes, gratar, i a vegades descobrim anècdotes o derivades
que semblen secundàries, i després resulta que no ho són tant de secundàries,
que han marcat aquella vida, que hi han deixat pòsit.
- Aquestes “vides viscudes” són o poder esdevindre
per al lector o lectora ferramentes per establir-nos, més i millor, com a
ciutadanes i ciutadans?
-Sens dubte. Aprendre dels
que ens han precedit ens ajuda a reflexionar i millorar com a persones i, per
tant, com a ciutadans i ciutadanes, i a aportar més a la nostra comunitat.
- Amic, com ha esdevingut treballar amb Gregal? Com et va sorgir la ocasió?
-Quan vaig donar per acabada
la meva primera novel·la, “A l’ombra del temps”, vaig
començar a cercar algú que me la volgués publicar. Vaig escriure a quatre o
cinc editorials i algun agent literari, i en Jordi, de Gregal, va ser un dels
dos que va tenir la gentilesa de contestar-me. Després vàrem parlar, vàrem
canviar el títol, i finalment va tenir la bondat de publicar-la.
- Ens pots fer cinc cèntims d’allò en que estàs treballant ara?
-Doncs estic escrivint una
novel·la, però no tinc cap pressa, vaig fent. També he començat a pensar en un
segon volum de “Vides viscudes”. Ja he confegit una llista de personatges que
m’agradaria conèixer i dels quals podríem aprendre moltes coses.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069