Cazarabet conversa con... Vicent Borràs,
autor de “Què saps de Vidal Palau?” (Bromera)
Vicent Borràs torna amb una novel·la, editada
per Bromera, i que va guanyar el Premi de novel-la de la ciutat d´Alzira…
Allò que ens diu la sinopsis d´aquesta
novel-la:
«Què saps de Vidal Palau?». Aquestes cinc
paraules capgiren el rumb gris del periodista Eduard Penadés. Per què li
telefona el director del diari en persona? La crònica del funeral del poeta
Vidal P. Gilabert –membre destacat de la generació poètica dels 50– seria
un encàrrec sense massa transcendència si no fóra perquè el poeta ja havia mort
en un accident feia més de trenta anys. A partir d’aquest moment, Penadés es
veu involucrat en la inquietant biografia de l’autor que tots donaven per mort,
i en les circumstàncies, tant les passades com les presents, que envolten
l’estranya trajectòria de Vidal i el seu entorn familiar.
Per les pàgines d’aquesta original intriga
literària guanyadora del XXIX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira desfila un
univers variat de personatges, alguns dels quals tenen un nom propi destacat en
el panorama literari del segle xx, especialment, Manuel Vázquez Montalbán.
L´autor, en Vicent Borràs:
(Algemesí, 1962) és un dels representants de la
narrativa valenciana actual . És llicenciat en Filologia Catalana per la
Universitat de València i professor de Llengua i Literatura en un Institut de
Secundària i Batxillerat. Ha rebut diversos premis com el Premi Bancaixa de
Narrativa Juvenil amb Els silencis de Marc o el Premi Constantí
Llombart de Narrativa amb Lennon i Anna. A Bromera cal destacar també
Noves finals, L'últim tren i Subsòl, un recull de relats on ha
participat juntament amb altres autors sota el pseudònim d'Unai Siset.
De la seva obra cal destacar: Notes finals. Els silencis de Marc—Premi
Bancaixa de Narrativa Juvenil, 2004--; Primavera
encesa— Premi Blai Bellver, 2013—També cultiva el relat amb: Sala d´ espera—Premi Vila de Perpinyà,
1995—Lennon i Anna –Premi Constantí
Llombart--. També ha participat i és l´autor de diferents treballs i llibres
sobre llengua, literatura i didáctica, així com col-laborador esporàdic en la
prensa escrita.
Cazarabet conversa amb Vicent Borràs:
-Vicent, què t´ha portat a escriure
aquesta novel·la?. Tot i que hi veig molt d´obra narrativa…
-Identificar
quin és limpuls primer que mou l’acció creativa no és gens fàcil. Però en
aquest cas volia plantejar, inicialment, la posteritat que s’obre després de la
mort. En el procés de cuina, aquella pasta primitiva ha anat creixent i
modifincant-se.
-Ficar-te dins la pell del periodisme com et senta?
-Realment
només m’hi he capbussat una mica. Però bé, ha estat un bany plaent.
-Quantes preguntes belluguen un dia a dia dels nostres
periodistes?
-No ho sé,
ho desconec. Però imagine que en deuen ser ben poques les que capgiren de dalt
a baix el rumb de la seua quotidianitat, com li passa al meu Eduard Penadés.
-Col·labores, sovint, amb la premsa escrita…és d´ací
d´on neix part de l´entremat d´aquesta història?
-No, no.
Les meues col·laboracions en premsa són molt esporàdiques i són més literàries
que no periodístiques
-Ja ets un escriptor experimentat que combina aquest
ofici amb el de professor. Es retroalimenten aquests oficis amb els teus
escrits?
-Sí, en
general, totes les activitats (siguen laborals o no) que realitzem es
retroalimenten. Vivim justament d’això.
-És veritat això d´aixecar el telèfon i que en la
conversa o només a l´inici algú et digui: Què en saps de “tal o qual”? És així
com comencen moltes històries periodístiques
-Em sembla
un inici possible; tampoc no massa original, d’altra banda, però no em preocupa
en excés l’originalitat.
-A vegades, amic, ens pareix, que per a contar certes
històries creatives fa falta poca documentació. Evidentment els assaig i certes
novel·les històriques tenen i retenen més procés d’investigació, estudi i
l’esmentada documentació. Què ens pots contar al respecte d’aquesta experiència
teva?
-La
documentació és fonamental sempre. Depenent del tipus d’història, la documentació
és més necessària que en altres. Però no ens enganyem. La documentació no la
podem subministrar tota al lector, cal
elaborar-la. Però sobretot la documentació ens ha de servir per saber el que no
podem dir, més que per dir el que sabem d’una època, d’un ofici, d’un lloc o
d’un personatge real. En el cas de Què
saps de Vidal Palau?, m’he hagut de documentar molt sobre la biografia
de Manuel Vázquez Montalbán i de molts aspectes de la Barcelona dels anys 60 i
70 del segle passat.
-Com és, amic, la teva metodologia de treball?
-Treball, treball, treball. I tornar a treballar. Escriure,
escriure i escriure, Llegir, llegir i llegir. Reescriure, reescriure i
reescriure: Rellegir, rellegir... I tornar a començar.
-Com ha sigut treballar amb Bromera edicions?
-No tinc punt on comparar. Pràcticament tota
la meua obra està publicada a Bromera. Quan vaig començar a publicar l’any 1996
Bromera era una editorial de dimensions més humanes i amables. Actualment és
una editorial que s’ha fet gran. Això per als autors comporta òbviament
avantatges, però també algun desavantatge.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069