La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Marcel·lí
Piñana Edo, autor de “Ramon
Vidal-Barraquer i Marfà. Cooperació, tècnica i mestratge” (Cossetània)
Altra vegada , Cossetània s´ apropa ,gràcies a la ploma de
Marcel-lí Piñana Edo a una història
senzilla que surt de
l´experiència vital d´un home avançat, treballador…
El llibre
del benicarlando Marcel-lí Piñana Edo entra de ple en el món de la tècnica i,
també, del patrimoni envers els fruits que arrepleguem de l´entorn rural…
Allò que
ens conta la editorial:
RAMON VIDAL-BARRAQUER I MARFÀ (Sarrià,
1920-Cambrils, 1998)
D’arrels familiars cooperatives i doctor
en enginyeria agrònoma, fou un important referent tècnic per a la pagesia de la
demarcació de Tarragona en els darrers decennis del segle XX.
Des de la direcció de l’Estació Enològica
de Reus va desenvolupar la recerca en el camp de l’enologia i, després, de la
fruita seca, especialment de l’avellaner. En qualitat de president impulsor del
Consell Regulador de la Denominació d’Origen Priorat (1953-1985), apostà per la
comercialització del vi de qualitat.
En el camp de la cooperació provincial, va
acabar liderant la Unió Agrària Cooperativa entre 1976 i 1980 i, en l’àmbit
català, va participar en l’endegament i la consolidació de la Federació de
Cooperatives Agràries de Catalunya (1983-1990).
Durant trenta-nou anys va presidir la
Cooperativa Agrícola de Cambrils (1959-1998), dinamitzant-ne el creixement i la
seva modernització.
L'any 1992 la Generalitat de Catalunya li
concedí la medalla al mèrit agrícola.
(Benicarló, 1949) és llicenciat en geografia i
història, diplomat en estudis avançats d’història contemporània i en magisteri.
Professor de geografia i història del cos d’ensenyament secundari, ha col·laborat
en activitats de formació del professorat organitzades per l’Institut de
Ciències de l’Educació (ICE) de la Facultat de Ciències de l’Educació i
Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili. És coautor de diversos opuscles
didàctics relacionats amb l’entorn i el patrimoni.
En recerca, cal destacar els treballs
d’àmbit local de cooperació agrària, com per exemple el llibre de Joan
Mestre i Mestre, un cooperativista dintre de l’estructura franquista,
publicat en aquesta mateixa col·lecció, i els específics de cooperació
agrària El Sindicat Agrícola de Riudoms(1902-1940) i Cooperativa
Agrícola de Riudoms (1956-2006).
Participa en un equip d’investigació que
estudia i promou els valors cooperatius a l’ensenyament de mestres i a l’escola
Primària, vinculat a la Universitat Rovira i Virgili.
Enllaços que ens poden anar bé:
http://www.cooperativescatalunya.coop/index.php/observatori/historia#.VsS_SLThDiw
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4055/jpm1de4.pdf?sequence=1
Cazarabet Conversa amb Marcel-lí Piñana Edo:
-Marcel-lí ens pots apropar a la figura
d´aquest home que m´ha semblat tan atrafegat i exigent amb tot,
perfeccionista amb ell mateix i com , no sé, ple d´originalitat
a l´hora d´empendre qualsevol fita?
-De
fortes arrels familiars cooperativistes, va finalitzar els estudis d’enginyeria
agrònoma amb el núm. 5 de tot l’Estat. Posteriorment, essent becari, va
desenvolupar la recerca en el camp de
l’enologia i anys després va
doctorar-se. Com a funcionari del cos d’enginyers agrònoms de l’estat, fou
director de l’Estació Enològica de Reus des de 1958 a 1985, data en què es va
jubilar.
Com a
propietari i com a cooperativista compromès, va participar en institucions agràries, presidint la cooperativa agrícola de Cambrils des de
1959 fins el mateix dia del seu traspàs,
l’any 1998. Va liderar la Unió Agrària –entitat de segon grau que
aglutinava les cooperatives tarragonines- en els difícils anys de la transició
democràtica. En l’àmbit català, va participar en la (re)construcció i la
consolidació de la Federació de Cooperatives de Catalunya entre 1983 a 1990.
L’any 1992, va rebre, entre altres distincions, la medalla al mèrit agrícola que atorga la Generalitat
de Catalunya.
-Un home, això sí,
ben arrelat a la seva terra i a tot allò que aquesta produeix…
-Després
d’estudiar a Madrid va encaminar la seva
formació cap a la recerca en qualitat de becari
als Estats Units, França, Itàlia, i Vilafranca del Penedès, fixant la
residència a Cambrils, llavors, un municipi molt diferent a l’actual, amb una
estructura urbana centrada en el casc antic de la població on les relacions amb
la gent marcaven la dinàmica social. El nostre protagonista fou un home que coneixia el seu poble i la seva terra i,
naturalment, tot allò que aquesta
produeix. Altrament, va ser Reus, la dinàmica capital del Baix Camp, on hi va
desenvolupar la seva responsabilitat professional, circumstància que li va
possibilitar, ultra això, una relació més estreta amb les comarques de
Tarragona des d’un punt de vista agrari i cooperatiu. Podríem asseverar
que Ramon Vidal-Barraquer va ser un
enamorat de la terra i defensor
d’ella en el sentit més ple.
-Diries que era un
home fet a ell mateix, tot i que ja ve, des de la seva família, amb certa
empremta familiar …
-La privilegiada
situació econòmico-social de la família va ser determinant en la
formació personal i professional de
Ramon Vidal-Barraquer, tot i les greus
dificultats de diferent tipologia que se li van
presentar com, la mort de la mare quan tenia tres anys, i del seu pare, en plena contesa bèl·lica o el
patiment de la família durant la guerra.
Vidal-Barraquer, com a persona, va anar creixent en un ambient familiar
de pregona religiositat cristiana. En aquesta línia, l’experiència viscuda a
casa durant la infantesa i la adolescència, els referents vitals del
pare i de l’oncle, el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, li van
permetre fer-se a ell mateix i afrontar els problemes que se li van presentar al llarg de la
vida.
-Què hi va trobar entorn al món de la
Cooperativa aquest emprendedor?
-Cal
reiterar que tota la família va participar activament del moviment cooperatiu,
incialment, pel fort lideratge del seu pare durant el primer terç del segle XX,
i continuant pels seus germans en els anys posteriors a la contesa. En aquest
sentit, el nostre biografiat, tot i la manca de llibertats existents, es retrobava amb la tradició familiar de
continuar vinculat amb el mon cooperatiu per comercialitzar els productes agrícoles. El propi Vidal-Barraquer
va preconitzar públicament en més d’una ocasió, especialment en els darrer anys
de la seva vida, que el cooperativisme –davant les dificultats i la crisi-
constituïa la millor via per a poder
afrontar els reptes comercials i econòmics que deparava el futur.
-El fet d´estar tant a prop de la
gent què li va aportar?
-La gent
li va possibilitar conèixer millor el
territori, les relacions amb l’entorn i les preocupacions socials, el dia a
dia. En aquells anys, la caça fou una activitat prou generalitzada a Cambrils
i, sens dubte, com a soci i president de la societat caçadora de Cambrils li va
servir per establir relacions personals
amb tota classe de gent del seu poble.
-I ell què va aportar-hi a la gent
que hi treballava al seu voltant?
-Tot i
pertànyer a les elits socials de Cambrils, era una persona austera, senzilla, i servicial, aportant els seus
coneixements tècnics i desplegant els
seus valors derivats dels principis de la cooperació en les relacions amb els
companys del treball o de la
cooperativa, ja fos a la junta, a l’ assemblea, o en qualsevol àmbit de la
tipologia que fos. Amb aquest bagatge personal, es va lliurar a la feina amb
entrega i dedicació. Sense cap dubte, Ramon Vidal-Barraquer va aportar tècnica
i reproduint les significatives paraules
d’un amic seu, qualitat humana.
-Sentia, en Ramon Vidal –Barraquer,
verdadera passió enológica. Conta´ns. Què hi va aportar a aquest món?
-Arran
del patrimoni rústic familiar i per formació, inicial i permanent, fou un home molt preparat tècnicament en matèria vitivinícola. S’avançà al temps
apostant pel vi de qualitat. Des de les
escasses possibilitats que tenia per manca de llibertats, va defensar els
interessos econòmics de les comarques vitivinícoles de Tarragona que estaven
força deprimides en aquells anys,
impulsant la Denominació d’origen
del vi del Priorat, no sense dificultats provocades de vegades des de les
esferes franquistes. Des del punt
de vista de la recerca va desplegar treballs interessants.
-I a la gestió de la cooperativa de Cambrils , on estigué al capdavant?
-Com a president que fou de l’entitat durant 39 anys va
viure els grans canvis que es van
produir en el sector agrari cambrilenc derivats de la desaparició de les terres
de secà dedicades al conreu vitícola. Com a cap
del consell rector encarregat d’executar el acords de l’Assemblea
General, va participar en el creixement,
l’expansió i la consolidació de la moderna Cooperativa. Per la seva condició
d’enginyer va intervenir directament en tots els projectes tècnics de les
instal·lacions de la Cooperativa Agrícola de Cambrils
-Per cert, amic Marcel-lí per què et
fixes tú en aquest home per a desenvolupar aquesta monografia dins la
col-lecció Cooperativistes Catalans de Cossetània Editorial?
-Per
anteriors escrits i altres treballs meus
sobre cooperació agrària de la segona
meitat del segle XX, coneixia
l’activitat i el protagonisme dels
principals dirigents del cooperativisme agrícola de la demarcació de Tarragona,
entre els quals destacava junt al franquista Joan Mestre i el republicà Josep
Roig, en Ramon Vidal-Barraquer. De bell
antuvi, em va despertar un cert d’interès per a l’estudi, tant per la seva
activitat polivalent i directiva vinculada
a la lluita per la transformació/comercialització dels productes de la
terra i la modernització de les estructures agràries, com pel context familiar ascendent lligat al
cooperativisme interclassista de base catòlica. Tot i això, he de remarcar que la idea de confeccionar un
treball biogràfic de tall cooperativista sobre la seva persona no entrava en els meus projectes més
immediats. La raó de l’autoria apunta a
la proposta que en el seu dia em
plantejà el director de la col·lecció de
cooperativistes catalans que edita de manera periòdica la Fundació Roca i Galès i Cossetània
Edicions.
-Vivint tan
vinculat al poble, a la gent que viu de la terra, a la Cooperativa….com li va
influir al Ramon Vidal-Barraquer, home…?
-He de
reiterar que el treball biogràfic sobre el nostre protagonista és
primordialment de tall cooperatiu i en
aquest sentit no contemplava aprofundir en una altra vessant que no fos per la relació possible amb el
cooperativisme, des d’aquesta
perspectiva -tanmateix- podem apuntar
que l’ambient del poble, amb la gent, la caça,
la institució cooperativa li va propiciar l’arrelament a Cambrils.
Pensem que era nascut a Sarrià i
estudià a Barcelona i Madrid però va residir durant més de quaranta anys en
aquest vila marinera del Baix Camp, fins el seu traspàs. Va ser Cambrils la
plataforma associativa que el va projectar cap un compromís cooperatiu més
enllà del municipi: les comarques de Tarragona
i l’àmbit català.
-Allò que em queda clar mentrestant
estic llegint el llibre és que aquest era un home de idees molt,molt fermes, no?. Vinga, que fou un home de carácter..
-Malgrat el període
dictatorial que va viure, no fou un home
de caràcter impositiu ni molt menys
intransigent, ben al contrari, un home sencer, íntegre en el sentit de la paraula, respectuós, de consens, de
diàleg...., democràtic i, com a persona preparada i de criteri, sabia i podia
defensar amb fermesa els seus punts de vista quan ho creia convenient.
-Com van ésser els temps polítics que
va viure en Vidal-Barraquer?
-Per la
seva edat, va ser testimoni dels convulsos anys trenta, la guerra civil i la
postguerra. En el garbuix dels primers
mesos de la contesa bèl·lica la família va patir la persecució, la col·lectivització d’algunes propietats familiars, les amenaces al
pare i
l’ empresonament del seu oncle,
el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, que va salvar la vida en darrera
instància. Per millor refinada, com que el seu oncle, el cardenal, partidari de
la pau i la concòrdia entre les dues parts de la contesa, es va manifestar en contra de la carta
d’adhesió a Franco per part dels bisbes
espanyols i va negar-se a
signar-la, la seva família fou mal vista pel
govern de la dictadura. Però, Ramon
Vidal-Barraquer com a mostra d’estima
i suport al seu oncle, va unir els dos cognoms del cardenal, adoptant,
ell i família, la forma composta
Vidal-Barraquer. Era l’any 1943, en plena postguerra .
-Com era, per favor fes-nos cinc
cèntims, en Vidal –Barraquer com a home, com tots, que tenia les seves idees
polítiques?
-Era una
persona moderada en l’expressió dels seus sentiments i conviccions i podem
afirmar que no feia ostentació ni dels
seus orígens familiars ni del seu talent
intel·lectual. Pel que es desprèn de la
seva actitud personal, social i pels
diferents àmbits d’intervenció era una persona de ideologia democristiana
vinculada a la tradició catalanista de la família.
-El pas de la dictadura a la
democràcia no va ésser gens senzill..es van viure
temps verdaderament convulsos , entorn a lo polític i social temps
…Com va afectar això al món del cooperativisme, on estava vinculat en
Vidal-Barraquer?
-Els anys
posteriors a la mort de Franco foren d’il·lusió i d’esperança per la societat
catalana i pel mon del cooperativisme
en particular. De la rígida estructura piramidal de l’organització sindical de
cooperació es va passar a un cooperativisme de lliure adscripció voluntària
vinculat a la tradició catalana, evidentment, no exempt de tensions i de
conflictes tant en la democratització de les institucions com en la lluita per
la dignitat de la pagesia. En aquells anys,
molts elements que participaren del moviment sindical democràtic formaven
part de les assemblees i alguns del consell rector de les respectives
cooperatives i, fins i tot, de la Unió Agrària provincial, la institució
cooperativa de segon grau que aglutinava les cooperatives locals i que presidia el propi Vidal-Barraquer. Alguns
socis de les respectives institucions cooperatives van participar en la
constitució i el desenvolupament del
sindicat Unió de Pagesos, que de bell antuvi
es va caracteritzar per la
mobilització. En més d’una manifestació
de caràcter reinvindicatiu van patir actes violents per part de les forces d’ordre públic del
novell govern democràtic que el nostre biografiat com a president de la Unió
Agrària va condemnar enèrgicament.
-Per cert, Marcel-lí què en penses
d´aquesta col-lecció de Cossetània dedicada al món del Cooperativisme a
Catalunya?. Com ha sigut treballar amb Cossetània?
-El
treball biogràfic com a gènere, presenta dades interessants per a la
historiografia des d’una vessant política i econòmico-social i, actualment,
se’n valora la seva aportació. En aquesta línia, la col·lecció de
cooperativistes catalans, a part de difondre els protagonistes de la
cooperació, que des de diferents àmbits
i ideologies van apostar decididament pel cooperativisme català, constitueix
una eina –i cada vegada més potent- que
contribueix a la comprensió temporal de
la realitat social i cooperativa del territori
des d’una posició necessàriament plural.
Respecte
a la segona qüestió d’aquest punt, no és
la primera vegada que treballo amb aquest
grup editorial. Ara, en el cas concret de la publicació de referència, és la
Fundació Roca Galès qui podria contestar la vostra pregunta.
22862
Ramon Vidal-Barraquer i Marfà. Cooperació, tècnica i mestratge. Marcel·lí Piñana Edo
96 páginas 17 x 24 cms.
11,50 euros
Cossetània
RAMON VIDAL-BARRAQUER I MARFÀ
(Sarrià, 1920-Cambrils, 1998)
D’arrels familiars cooperatives i doctor en enginyeria agrònoma, fou un
important referent tècnic per a la pagesia de la demarcació de Tarragona en els
darrers decennis del segle XX.
Des de la direcció de l’Estació Enològica de Reus va desenvolupar la recerca en
el camp de l’enologia i, després, de la fruita seca, especialment de
l’avellaner. En qualitat de president impulsor del Consell Regulador de la
Denominació d’Origen Priorat (1953-1985), apostà per la comercialització del vi
de qualitat.
En el camp de la cooperació provincial, va acabar liderant la Unió Agrària
Cooperativa entre 1976 i 1980 i, en l’àmbit català, va participar en
l’endegament i la consolidació de la Federació de Cooperatives Agràries de
Catalunya (1983-1990).
Durant trenta-nou anys va presidir la Cooperativa Agrícola de Cambrils
(1959-1998), dinamitzant-ne el creixement i la seva modernització.
L'any 1992 la Generalitat de Catalunya li concedí la medalla al mèrit agrícola.
Leer fragmento: http://www.cossetania.com/tasts/RamonVidalBarraquerTAST.pdf
Marcel·lí Piñana Edo (Benicarló, 1949) és llicenciat en geografia i
història, diplomat en estudis avançats d’història contemporània i en magisteri.
Professor de geografia i història del cos d’ensenyament secundari, ha
col·laborat en activitats de formació del professorat organitzades per
l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Facultat de Ciències de
l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili. És coautor de
diversos opuscles didàctics relacionats amb l’entorn i el patrimoni.
En recerca, cal destacar els treballs d’àmbit local de cooperació agrària, com
per exemple el llibre de Joan Mestre i Mestre, un cooperativista dintre de
l’estructura franquista, publicat en aquesta mateixa col·lecció, i els
específics de cooperació agrària El Sindicat Agrícola de Riudoms (1902-1940) i
Cooperativa Agrícola de Riudoms (1956-2006).
Participa en un equip d’investigació que estudia i promou els valors
cooperatius a l’ensenyament de mestres i a l’escola Primària, vinculat a la
Universitat Rovira i Virgili.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069