Cazarabet conversa con... Àlex Reig, autor de “La vida i altres frustracions” (Pagès)
Àlex Reig escriu una novel-la que a l´hora d´entretindre ens farà reflexionar força sobre allò que som i què farem
des del present i cap a un futur incert…
Ho edita, amb molt de gust, només
es té que mirar l´encert acompasat
amb la portada Pagès editors.
S´edita dins la
col-lecció Lo Marraco.
La editorial veu d´aquesta manera el llibre: “És un kit de supervivència per a
la generació qua ara fa 40 anys.
Parla de la mort de l’amor,
del difícil pas a la vida adulta i de la precarietat econòmica i
emocional. Una novel·la que intentarà
respondre a perquè seguim creient en l’amor o perquè seguim necessitant temples en una
societat que presumeix d’haver passat de llarg l’estadi espiritual. Tot això enmig
d’una crisis sentimental, espiritual i econòmica, en la que ningú dona oportunitats de cap mena. ”.
La sinopsi del llibre que edita Pagès Editors:
Què passa quan te n’adones de que la teva vocació no et portarà enlloc i que molt probablement hagis de buscar una altra feina? Què passa
si aquesta feina és la publicitat, que durant molt de temps t’ha semblat
reprovable? Què passa si ets jove,
però potser no tant com per canviar
dràsticament de via? Existeix l’amor o, tal com deia Foucault, es tracta d’una estratègia
de reproducció dels codis socials i de la gestió política i afectiva dels cossos? Què passa
quan dius això que acabes de llegir enmig d’una festa,
a una noia amb qui t’agradaria anar al llit? Podem
seguir veient les pelis de Truffaut
després d’haver pensat en la biopolítica? Es pot seguir guanyant un la vida en
professions de lletres?
L´autor, Àlex Reig: és poeta, novel·lista i
assaigista. Els seus darrers poemaris són Voldria que el teu cos es
fongués amb el meu (Editorial TresiQuatre) iL’olor de gessamí a les nits a prop de Bastille (inèdit).La vida i altres frustracions és la seva primera novel·la. Escriu regularment sobre cultura
al diari El Nacional.
Cazarabet conversa amb
Àlex Reig:
-Àlex,
amic, què et va fer escrire aquest
llibre que s´apropa a la
vida, en el dia a dia, sense pretensions, però també a les frustracions que
ens acompanyen formant part de les nostres ombres…
-Estimats amichs, estic obsessionat en fer una literatura
real. Sense distàncies amb els lectors.
Per això he d'abandonar algunes pretensions. Però connectar, i el llibre està connectant
molt amb els lectors, hauria
de ser una obsessió per tots
els escriptors. Jo sé que els lectors no son estúpids i per tant els tracto com m'agradaria que em tractessin a mi, com si fossin amics
meus. En el fons, penso que sempre escric pels meus
amics. I això em dignifica.
-Segons quin camí
un o una tria per voler viure
o intentar passejar per la senda de la vida…segurament estarà més ple de frutracions,oi?.Per què?
-Les frustracions
no te les treu ningú i està bé que així
sigui. És l'única manera de créixer.
-Ens podem frustrar, però a la vegada ens podem riure de les nostres pròpies frustracions, oi?
-Evidentment,
la vida és, des que existeix
l'art, una tragicomèdia.
Una festa amb llàgrimes. Amargament dolça.
-Com vas afrontar aquesta teva primera novel-la, La vida i altres frustracions?
-Com Sant Pau, vaig caure del cavall.
I la convalescència em va permetre la novel·la. La novel·la em va servir per
curar-me. Tot el procés el vaig afrontar com totes les novel·les: una mica de plaer, una
mica d'angoixa.
-Veus en cert sentit
de la senzillesa i naturalitat,
d´aquesta realitat com descarada, de pincells
com les d´en Rosseau?…pincells que pinten,però que és una altra manera de narrar, oi?em fiques fácil que et fique a aquest
pintor perque la portada de la teva
novel-la és una imatge d´
Henri Rousseau ,Traumgarten…
-Recordo un estiu en que la meva mare llegia un llibre del Bryce
Echenique. A la portada hi havia
un quadre del Rousseau, que em
semblava extranyíssim. Hi apareixien uns
jugadors de rugby. Anys després vaig llegir
a Echenique a París i me'n vaig
enamorar. A través d'escrits sobre Picasso em vaig enamorar de Rousseau, i com que la novel·la és una tragicomèdia, vaig voler fer
un homenatge a l'autor peruà, al gènere, i a aquella
portada que proustianament recordava
de petit. En el fons homenatjava la meva infantesa.
-Crec que molta gent es pot veure
retratada amb i com el
protagonista…tot i que poques
persones et diran que viuen
o han viscuts nadant en la frustració de frustracions…què en penses?
-No és que pensi, sinó que estic segur de saber que la gent neda permanentment entre frustracions. Però si t'ho mires bé sempre
té la seva part còmica. Saber-ho, vull dir.
-S´afronta i ja està? O intentes revertir la situació..tot i que una cosa no trau de l´altra oi?…pot estar vivint
en certa frustració,però anar lliutant per sortir-se´n, oi?
-No dramatitzar.
Els problemes de la gent son tots igual d'avorrits. Per això no tenen importància.
-Tota
lluita en contra de trobar-se
atrapat o atrapada dins la teranyina de les frustracions
implica certa “escapada”?
-Un punt de
fuga, que dèia Deleuze.
-Donar-nos
massa importància a un o
una mateix o mirar-nos massa
el melic no és un dels motius que ens poden fer frustrar més?
-Sí. Totalment.
-Aquest realisme tú el sentes com una mena de motor que
et fa crèixer com a escriptor, com a artista de l´art d´escriure, oi? -Per que tú ets dels que veu art arreu, oi?.
Com Stendhal?
-No veig art, veig bellesa. I
molt sovint horror. Amdós coses m'inspiren com escriptor. Com a persona, la bellesa em sembla infinitament
superior.
-Tot això només
s´enten des d´un punt de vista holístic en la
manera d´entendre la vida, l´art
i com ens expressem damunt l´art?-Fer art forma part, també, del món que ens atrapa envers la curiositat per saber de l´art , el que engloba totes
les arts, i per la forma de donar-lo a conèixer?
-No sé què és exactament l'art
però el que sí que tinc clar és que jo
el necessito. I sembla que
les civilitzacions des que tenen
consciència del que sigui,
també el necessiten. En aquest
sentit m'alineo amb la humanitat.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069