Cazarabet conversa con... Manel Mas, coordinador del libro
“Les veus de les oliveres. Cultura contra l’espoli” (Arbres en peu de vida)
L’amic de la casa i del
projecte de difusió cultural Cazarabet, en Manel Mas coordina un llibre ple de
poesia visual, fotografia, poètica i prosa poètica, així com algun que altre
text narratiu que vol fer un homenatge a les oliveres.
LES VEUS DE LES OLIVERES
està editat per ARBRES EN PEU DE VIDA.
Cazarabet conversa amb Manel Mas:
-Manel ens pots contar el
per què aquest llibre?... quines
intencions hi ha al darrere de la publicació “Les veus de les Oliveres”?
-Les veus de les oliveres
neix com a clam col·lectiu per a reivindicar, des de la cultura (narracions,
poemes, textos, músiques, il·lustracions, fotografies, pintures...), l’aturada
de l’espoli d’allò que entenem és el paisatge del nostre territori: les velles
oliveres fargues. Entenem que les oliveres monumentals (preferim aquest terme,
en lloc de mil·lenàries) són un llegat dels nostres avantpassats: un llegat que
hem de cuidar i transmetre.
La intenció principal és
la de visibilitzar un problema (l’espoli) de manera
coral, i mostrar l’estima de la gent per les velles oliveres.
-Les veus de les oliveres, com a llibre clama justícia?, de quina manera?
-Les veus de les oliveres
vol ser això: un clam col·lectiu. I la cultura (en aquest cas el llibre, i les
presentacions que en farem) és l’eina.
La nostra intenció és
repartir-lo gratuïtament a escoles, instituts i biblioteques de les Terres de
l’Ebre (preferentment). També estem entregant llibres a periodistes i diputats
del Parlament de Catalunya que van estar debatent la llei ja aprovada de
PROTECCIÓ DE LES OLIVERES MONUMENTALS (que, al nostre entendre, no satisfà les
expectatives que hi havia posades en ella, i que no aturarà l’espoli a
Catalunya).
-És una manera, una forma de reivindicar el patrimoni natural, però també cultural que són les oliveres per a nosaltres?
-Cert. A ningú se li
acudeix pensar que es pugui vendre actualment una església romànica o un
edifici gòtic o barroc ja que està àmpliament consensuat que es tracta de
patrimoni cultural... Però poca gent es planteja que les velles oliveres
(algunes de més de mil anys, moltes d’entre 300 a 900
anys) són també un patrimoni natural que cal cuidar. Cada olivera que és
espoliada deixa un buit al paisatge que no es pot omplir, ja que es tracta
d’exemplars amb centenars d’anys...
A Catalunya hi ha
més de 17 milions d’oliveres (centenars de milers de més de 300 anys: la
majoria a les Terres de l’Ebre), i la llei recentment aprovada només en
protegirà unes 6.000 (sent molt generós)... És totalment insuficient.
-No es veu , ni es sap o
ens fem a la idea del valor de les oliveres,
fins que no veiem el paisatge desfet i orfe que queda al darrere del seu
espoli?
-És un espoli silenciós,
fruit de la desempara de la gent del món de l’oli i l’olivera. És un conreu
molt mal pagat, amb preus de l’oli sovint molt baixos a les grans superfícies
(cal mirar bé les etiquetes per a saber d’on ve l’oli
que es ven). És un conreu estratègic, ja que acull una molt variada fauna i
flora (cosa que no passa amb d’altres conreus de fruiters), també es tracta
d’arbres molt resistents a les sequeres (i per tant un conreu molt valuós per a
resistir l’avançament de les zones àrides o deserts provocades per l’emergència
climàtica) i que poden estar molts anys sense ser cuidades, i tornar a la
producció a poc que se les cuidi...
Respecte a com queda el
paisatge després de que s’enduguin les oliveres que el conforma, val més unes
imatges que mil paraules:
-Per cert, veiem que el llibre coral fruit de la creativitat de moltes
plomes que vinculen el seu amor a les oliveres bé il·lustrant, bé amb forma de poemes o amb relats que son pensaments envers aquests arbres
monumentals...
-Sí. El llibre és la veu
de les sense veu (les oliveres) i és volgudament un treball coral on cadascú
reflecteix la seva vinculació vers estos arbres magnífics, fruit de la simbiosi
durant generacions entre humans i arbres (gràcies al tractament dels humans les
oliveres poden viure més i millor, i els humans ens beneficiem dels seus fruits
i de la fusta de les podes).
-També la fotografia i
qualsevol aportació devenen estris per a fer front
a l’espoli i a la conscienciació?
-La fotografia és una
eina molt potent, que permet visibilitzar allò que
normalment no es veu (com les fotografies adjuntades a una pregunta anterior).
La poesia, la narració,
la cançó, la pintura, el disseny gràfic... també son eines que hem volgut
incorporar en aquest llibre col·lectiu, imprès sota llicència lliure, en paper
reciclat i a una impremta del territori. Tot és un bloc al servei d’intentar
millorar una realitat (l’espoli d’oliveres) quemes ens porta a una disminució
dramàtica del paisatge del que en formem part.
-Veiem que està editat per Arbres en peu de vida... conta’ns per favor
-Arbres en peu de vida és
una campanya conjunta entre Salvem lo Montsià i Graëllsia
Grup d’estudis i comunicació ambiental. Tant salvem com Graëllsia
tenim inquietuds pròpies i participem en diverses actuacions. Arbres en peu de
vida vol ser l’aprofitament de la cultura per a visibilitzar
una problemàtica (l’espoli d’oliveres) que ens nafra el territori, que ens
empobreix el patrimoni natural i que ens colpeix profundament.
Ja es va editar un conte
ARRAÏLADES, on en aquest cas, acompanyant una narració de Guillem Riba (de
Salvem lo Montsià) es va comptar amb la col·laboració desinteressada de unes 15
dissenyadores i il·lustradores (faig servir el genèric femení, tot i que hi ha
homes i dones col·laborant). Després es va editar un quadern d’activitats,
especialment pensat per a les escoles, i que s’ha anat repartint també
gratuïtament.
La nostra intenció no és
fer llibres per a guanys diners, sinó per a divulgar una problemàtica amagada
(l’espoli d’oliveres) mitjançant la cultura. Mentre puguem pagar les edicions
ja ens donem per satisfets!
-Teniu pensat editar
quelcom més amb aquesta entitat
editora?
-No ho descartem... però
de moment encara hem de començar a fer la difusió del llibre, ja que amb la
irrupció de la pandèmia del Covid-19 a les nostres vides, ha suposat una parada
absoluta en el mon de la cultura: presentacions, concerts, biblioteques...
La nostra prioritat, ara,
és la difusió del llibre.
-Sabem allò que tenim, de valor, amb les oliveres monumentals apart de menjar els seus fruits i degustar el seu oli?
-Dissortadament poca gent
té la consciència que la pèrdua de velles oliveres és en realitat una pèrdua
del nostre patrimoni vegetal que no ens podem permetre.
A part de les accions
puntuals quan ens assabentem d’un espoli, entenem que la cultura és la millor
eina per a divulgar aquesta sensibilitat envers el nostre paisatge.
En el fons som el que
mengem, hi hauríem de procurar menjar del què tenim més a la vora. És
escandalós i antieconòmic menjar pomes de Xile, espàrrecs de la Xina o el Perú,
taronges de Sudàfrica, oli de no se sap on... Mentre
els pagesos del territori han de malvendre el fruit del seu treball, o
deixar-lo perdre per no poder fer front als costos per sobre del preu de venda.
-Amic on van les oliveres que arranquen de les nostres terres?. Esdevé un
robatori?
A molts llocs. Allà on hi
hagi un inconscient amb diners que s’ho pugui permetre. Actualment van a la Côte d’Azur francesa (on el
barrinador de les palmeres està deixant els jardins buits), també a Xina
(moltes, a plantar-se a rotondes de polígons industrials). També a rotondes de
l’estat espanyol, per manca de conscienciació de molts dirigents municipals.
S’ha de fer notar que moltes,
moltíssimes oliveres arrancades del nostre territori
(on viuen aclimatades al medi on van néixer) moren als pocs anys de ser
trasplantades a climes que no son el seu... Però bé, els espoliadors ja han fet
el negoci!
-Qui hi ha al darrere de
l’espoli d’oliveres., molt de negoci, cobdícia, avarícia i...?
Bàsicament hi ha dos
factors:
-Per un cantó, que la
pagesia no té prou valoritzat el fruit del seu treball, i no compta amb
incentius o bonificacions suficients, o aquests estan mal repartits. Si a un
pagès que ja paga uns impostos prou elevats, i que el preu del seu fruit no
para de baixar li ofereixen X diners per una finca d’oliveres, no s’ho pensarà
molt, ja que no veu futur al seu treball... (els pagesos no són els culpables
de l’espoli: en son unes víctimes!). A França, per exemple, els viticultors
cobren uns 60 cèntims per quilo de raïm (com a l’estat espanyol), però el
govern francès els complementa aquest preu fins als 6 euros, com a mesura de
“fixar” la gent al territori, i evitar el despoblament.
-Per altra banda, hi ha
especuladors sense escrúpols que s’aprofiten de la situació d’abandó de la
pagesia de l’olivera per a fer-ne negoci, sense importar malmetre el paisatge
(pensem que al nord de Castelló i sud de Tarragona hi ha la major concentració
mundial d’oliveres monumentals, i també la major extensió mundial d’oliveres
fargues). Que s’enduguin oliveres monumentals és una ferida al paisatge que
potser no es tancarà (cada vegada hi ha més camps erms, que havien sigut
d’oliveres que han estat arrancades). No s’hauria de poder fer negoci de
qualsevol cosa! (pensem en la tracta de dones, la venda d’armes, la tracta de migrants...) però la societat en la que vivim no ho regula,
i d’aquí els abusos.
-Amic Manel quines accions portareu a terme per tal de plantar cara a
aquest espoli?
Fa poc hem acabat un
mural reivindicatiu, a Ulldecona, fruit de la col·laboració desinteressada del grafiter ROC BLACKBLOCK. Tant les pintures com la grua
emprades ho hem pagat nosaltres, sense demanar diners a cap institució.
Es dona la paradoxa que
en demanar a l’Ajuntament el permís d’ocupació de la via pública per a fer un
mural que significa la dignificació d’una paret degradada, ens el van cobrar!.
Seguirem fent actuacions,
dins les nostres possibilitats: no ens aturarem!
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069