La
Librería de Cazarabet Indignado
Una novel-la que arran de la desfeta de RTVV
aplega fins a la professió periodística , parlant , fins i tot, de la seva
dignitat, (la del periodisme com a professió) i la dels periodistes com a
professionals i com a persones.
Ens trobem, avui, al davant d´un llibre
excepcional, en forma de novel-la agermada en fets reals, que ens aplega des de
Sembra Edicions, una editorial valenciana que està molt bé, més que bé: o
publica llibres de pes des de la vesasant d´investigació periodística com pugui
ser el cas de LLuitant contra l´oblit de Laura Ballester o s´endinsa en la
narrativa més compromesa o amb la novel-la que viatja de la mà d´un temps
feixut i d´unes circuntàncies no gaire plañeres. Tot i això Sembra Edicions té
la valentía d´apostar per aquest valuós material i per les plomes ferm,es i
valentes que el firmen. És el cas, també, de la novel-la Vertigen i de les
seves coautores, Esperança Camps i Empar Marco. Dos periodistas i comunicadores
que van un xic més enllà en aquesta novel-la que és, ala vegada, entretinguda i
un exercici de dignitat mirant al periodismo com a ferramenta….es tracta d´una
novel-la que és d´un atreviment agosarat que creua distàncies i que ens
reconcilia amb la novel-la compromesa…qui som, tots plegats, per a dir i
afirmar que arrere una trama ben documentada no pot haver-hi tot un enrenou que
és real i al que tots li podem ficar cara, nom i cognom…És aquest el cas de
Vertigen on des del món del periodisme, de la tasca periodística i del
compromís d´alguns professionals li planten cara a una situació, la de l´ens
que afectà a la RTVV que ens farà què
pensar i ací entra la paraula dignitat amb força.
La novel-la a més està montada, seguint el fil
tota l´estona ben real, damunt un “joc de personatges” i de relacions, així com
esdeveniments que ens fiquen en una situación ágil, dinámica i que ens
reconcilia amb aquest gènere si és que necessitàvem aquesta reconciliació…perquè
cadascú com a lector es sap el seu.
La situación de RTVV era per a fer una novel-la com aquesta i ,
crec, que pot inspirar moltes més coses: estudis, assaig periodístic, assaig
d´ètica i pensament…i, clar, més novel-les
perquè tot plegat dona per molt més…de tota manera es nota que les
coautores están molt ficades en el tema i que són expertes en moltes situacions
des de les més quotidianes fins a situacions que nomésEsperança i Empar , en
aquest moment, poden i sabent com explicar i com donar a conèixer…
Ja vos dic, a més, la trama com allò més
novel-lat i els seus personatges vos agradarà: no hi ha desperdici i més si
coneixes, més o menys directament, el món dels medis al País Valencià i de
l´ens públic.
Allò que ens diu Sembra Edicions sobre aquest
llibre:
Andreas és un periodista grec que ha patit en la
pròpia pell la solsida del seu país i el tancament de la televisió pública ERT,
de la qual era una de les cares més populars. Els col·legues valencians l’han
convidat perquè explique la seua experiència en unes jornades que ha organitzat
Nora, la secretària dels professionals de la informació. Al seu costat, i sota
l’atenta mirada de Jonlenon, fotògraf de Presidència, assistirà a les intrigues
i misèries del procés de tancament de Radiotelevisió Valenciana. Immersos en el
ritme frenètic que marquen els esdeveniments, els tres seran víctimes d’un
error que els col·locarà a la diana de l’extrema dreta d’ambdues ribes de la
Mediterrània.
A Vertigen, s’hi barregen diverses trames
que ens arrosseguen cap a la caiguda lliure dels seus protagonistes, però també
la d’una societat que s’aboca al caire del precipici. Amb una audaç barreja de
realitat i ficció, les autores ens endinsen en els temors, les mesquineses i
els anhels que conviuen a la convulsa València dels nostres dies.
Les
plomes d´aquest llibre:
Esperança
Camps:
Naiscuda
a Menorca i llicenciada en Ciències de la Informació aquesta xicota és, també,
escriptora. Ha estat periodista a RTVV des de 1989 fins l´any 2014. Com a escriptora ha publicat mitja
dotzena de novel-les i ha participat en obres col-lectives i reculls de relats.
S´ha fet amb premis, tant importants com el Ciutat d´Alzira, el de l´Institut
Interuniversitari de Filologia i el de la Crítica dels escriptors valencians o
el del Lector de l´Odissea. Manté un dietari: www.ecamps.cat
Empar
Marco:
Valenciana
i de Godella, aquesta dona és llicenciada en Filologia i periodista. Va ajudar,
com a técnica, a la creació del Servei de la Dona de la Generalitat Valenciana.
En l´àmbit de la comunicación; ha estat treballant, també, en diverses
empreses:RTVV i a la Universitat de València, CATALUNYA Ràdio(corresponsal), el
diari Avui, La Vanguardia i, actualmente, és la corresponsal de TV3. Aquesta és
la seva primera novel-la i ho fa sense perdre de vista que el seu perfil
desitjat, segurament preferit, és el de periodista.
Enllaços
que ens poden anar bé:
http://es.wikipedia.org/wiki/Canal_Nou
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2013/11/14/alto-cargo-rtvv-revela-pp/1050846.html
http://www.eldiario.es/cv/rtvv/Ninguneo-Fabra-trabajadores-directora-Canal_0_194580658.html
http://www.eldiario.es/cv/rtvv/?page=22
Cazarabet conversa amb Esperança Camps i Empar Marco:
-Amiges, per què una novel-la que
parla de l´ens públic de la RTVV i de la seva desfeta?
-El
tancament d’RTVV és un tema que ens toca molt de prop. Tant des del punt de
vista laboral com des del punt de vista cívic. Com a ciutadanes vam percebre
que allò que sestava fent era molt més que tancar un servei de ràdio i de televisió.
Les conseqüències d’aquell fet inèdit es farien sentir al llarg dels anys. Ara,
quan fa més d’un any des del tancament ho constatem. Els valencians ens sentim
més aïllats. Aïllats de nosaltres mateixos i aïllats de l’exterior.
-Bé, jo veig en aquesta novel-la molt de real: des
de la situació en sí com des del retrat de molts personatges….ni noms amagats
arrere altres noms; ni malnoms ni res de res…Aquesta novel-la té molt i molta
mà dreta i pintura per la vostra part…què ens podeu comentar?
-En realitat
té les quatre mans. Per això ens agrada dir que és una novel·la escrita a
quatre mans. No ens vam plantejar amagar o no els noms. Nosaltres volíem contar
una història i per a fer-ho vam construir uns personatges. Els personatges són
els vehicles que condueixen el lector per la trama. En funció del que
necessitàvem els creàvem. Si ho dius pels polítics, pels governants, al llarg
de la trama no ixen els seus noms sinó els càrrecs que ocupen. Només en el
moment en que fem aparèixer la crònica periodística de la sessió de les Corts
Valencianes en que es va aprovar el tancament de Canal 9 els posem amb noms i
cognoms.
-És que aquell episodi , tot allò que va girar
entorn a la vida de RTVV, dona per a molt, però vosaltres vos fixeu en els
últims dies de vida de l´ens públic…per què?-Per què ho feu amb clau de
novel-la?
-Ens
fixem en els últims iez de vida de Canal 9 perquè el sol fet de pensar que un
govern democràtic europeu clausure un mitja públic de iezciónn és, com a mínim,
curioset. És un fet amb un sol precedent a Europa: Grècia. És un fet, com t’hem
dit fa uns moments, amb unes conseqüències incalculables. Això és el que ens va
cridar l’atenció d’aquest fet. Vam optar fer fer una novel·la i no un assaig o
una iezci, perquè la ficció és un iezción on ens sentim còmodes. A més, pensem
que la ficció és un gènere més “amè”, que arriba a més gent. Un dels objectius
que teníem era que la iezció arribara a un públic ampli i variat.
-Creieu que és la manera , això de presentar-ho com
una novel-la, en que es pot donar a conèixer la iezción d´aquells iez,
d´aquells professionals, dels polítics, dels interesos del polítics envers
altres medis privats i molt més , d´explicar-ho tot plegat per a que es pugui
entendre millor i amb un registre més planer….i així s´apropi a la lectura més
ciutadania?
En certa
manera és així. És el que volíem dir en la resposta anterior.
-També fiqueu damunt la taula,
lloc on millor es parla de qualsevol tema, les lluites dels medis privats i els
seus interesos en fer trontollar a l´ens de la RTVV, però és perquè aquest ens
està “frufat” i ple de forats de corcs . Perquè d´això ja s´han encarregat els
nostres polítics, no? ( la figura del vicepresident és molt, molt allargada,
com la d´un vampir…temerari ,a la seva manera ,i molt aplicat amb l´art
d´apunyalar per l´esquena) què em podeu dir?
-Com en
tants organismes de la Generalitat, els governs del PP van vampiritzar RTVV. La
van utilitzar al seu antull. Popularment es deia que Canal 9 era una
conselleria més del govern. Durant 18 anys, el PP va utilitzar la televisió com
a agència de col·locació. A la tele hi havia representades totes les famílies
del partit. Pel que fa als continguts, Canal 9 va servir d’aparell de
propaganda del govern i com a lloc on col·locar opinadors que venien de Madrid,
per exemple, per a lloar, sempre, el president de torn. Al mateix temps, el nom
de Canal 9 ix en diversos sumaris judicials com ara l’episodi de la Gurtel que
té a veure amb la visita del Papa. Amb Canal 9 s’han finançat equips de futbol,
la Fórmula 1, etc. I encara pitjor, el secretari general de l’ens està acusat
d’abusos sexuals contra tres treballadores...
-Quins són els errors i les errades que des de
l´ens públic i des d´algun dels seus responsables i profesionals es van
cometre.. deixant-se portar per aquells dies daurats i de bonança, , però sense
adonarse´n convertint-se en els propis responsables d una part de
la seva propia sentència?
Crec que
en l’anterior resposta ja t’hem contestat.
-De totes maneres, arrere tot això hi ha tot un gran
negoci dels taurons del medis en aquests darrers anys…o sinó ja em direu què
pinta Pedro Jota en tot això? Què hi va guanyar el periodista des de Madrid amb
la desfeta de RTVV? Pot ser part de la financiació del futtur diari El Español
estigui prenyat de suor de tots i totes els valencians i valencianes…?
-En la
vida real ja quan veía la programació, sobretot algún noticiari i demés…em
bullien tots els humors que viatgen pel meu cos…perquè la manipulació era una
vergonya…què em podeu dir vosaltres que sou les que heu viscut de manera més
directa aquella situació?
Que sí,
que és cert, que hi havia manicupalció.
-Allò que és per ficar el crit al
cel és quan s´explica que cal decapitar l´ens públic per tal de no tancar cap
escola, cap hospital…i això en una Comunitat que no és exemple ni en educació
ni en gestió sanitària….des de quan els nostres polítics creuen o es creuen amb
el dret de parlar-nos com si fossim “tontos”?
Persones
que semblen “normals” es transformen quan entren al pati gòtic del Palau de la
Generalitat.
-Fiqueu en la trama un el-lement molt especial, el
del moviment d´extrema dreta…aprofitant el personatge del company periodista
grec que , des d´allí ja viu i arrastra una situació d´augment d´aquesta
tendència prou preocupant….però , a l´hora, dibuixeu una situació, la de
València i el País Valencià que, a vegades, es mou en una corda fina de color
vermell envers l´extrema dreta, també preocupant, però sembla que no s´està
fent massa cas : per què? Els convé a uns quants polítics mantindre cert nivel
de por i de tensió al carrer …és una ferramenta més del sistema l´extrema
dreta?
-A
Grècia, l’Alba Daurada té tota la cúpula però a cada votació va guanyant
suports i augmentant de diputats. Al País Valencià no és així. No hi ha cap
partit parlamentari d’ultradreta. El que sí que hi ha són associacions i
partits com España 2000 que passegen la seua simbologia nazi sempre que els
deixen. A vegades fan la feina útil al govern. En termes d’identitat, per
exemple. Quan el PP vol acusar algú de catalanista, ja li va bé que aquesta
gent els faça la feina bruta. Són violents. En l’últim 9 d’octubre encara es
vantaven i es burlaven de l’assassinat del jover antifeixista Guillem Agulló.
És tot de baixa intensitat, però es fan sentir. Per exemple, fan campanyes de
recollida de menjar o de joguines “només per a espanyols”... És una violència
soterrada que a vegades està sota control i a vegades es desmadra...
-Aquest llibre crec que és una mena de cant a la
dignitat del periodisme al País Valencià…dignitat que l´han fet trontollar les
gestions, els polítics, la por de molts professionals a perdre el lloc de
treball…qué en penseu de tot plegat?. Perquè mai s´ha de deixar de lluitar per
millorrar amb l ética del treball i amb la seva dignitat….? Vos faig aquestes
preguntes, tant feixiudes, perquè són molts els col-lectius ciutadans que vam
veure con la seva TV i la seva Radio els tancava la porta al davant d´allò que
volien dir, per exemple els afectats per l´accident del Metro València, molts
efectes col-laterals que han deixat els nombrosos casos de corrupción del
País…què ens podeu dir?
-Nosaltres
som periodistes i sabem que el es feia en Canal 9 en molts casos no era
periodisme. Sabem i hem denunciat la manipulació i tot plegat. Però totes
aquestes coses no justifiquen el tancament de l’ens. Si els gestors eren
dolents el que s’havia de fer era canviar els gestors, no tancar la tele.
17958
Vertigen. Esperança Camps i Empar Marco
208 páginas 14 x 21 cms.
17.00 euros
Sembra
Andreas és un periodista grec que ha patit en la pròpia pell la solsida del seu
país i el tancament de la televisió pública ERT, de la qual era una de les
cares més populars. Els col·legues valencians l’han convidat perquè explique la
seua experiència en unes jornades que ha organitzat Nora, la secretària dels
professionals de la informació. Al seu costat, i sota l’atenta mirada de
Jonlenon, fotògraf de Presidència, assistirà a les intrigues i misèries del
procés de tancament de Radiotelevisió Valenciana. Immersos en el ritme frenètic
que marquen els esdeveniments, els tres seran víctimes d’un error que els
col·locarà a la diana de l’extrema dreta d’ambdues ribes de la Mediterrània.
A Vertigen, s’hi barregen diverses trames que ens arrosseguen cap a la caiguda
lliure dels seus protagonistes, però també la d’una societat que s’aboca al
caire del precipici. Amb una audaç barreja de realitat i ficció, les autores
ens endinsen en els temors, les mesquineses i els anhels que conviuen a la
convulsa València dels nostres dies.
·
Proposta didàctica a càrrec de Maite Monar
·
Comença'l a llegir
2a edició de Vertigen
Fa un any del tancament de RTVV i encara no ens fem a la idea de tot el que ha
suposat quedar-nos sense mitjans públics al País Valencià. Però a Sembra
Llibres tenim una bona notícia. Vertigen, la novel·la d’Esperança Camps i Empar
Marco ambientada en aquells dies negres, arriba a la segona edició. Entre totes
i tots anem obrint escletxes d’esperances.
La novel·la arranca amb una data decisiva: el 5 de novembre de 2013. Andreas,
un periodista grec que havia treballat a l’ERT, arriba a València i es troba
immers en un dels mesos més convulsos dels últims anys al país. Aquell mateix
dia, al matí, el Tribunal Superior de Justícia havia anul·lat l’ERO amb què van
ser despatxats prop de mil empleats. El Govern valencià responia a la sentència
poques hores després amb l’anunci del tancament de la Radiotelevisió
Valenciana. Hi va haver manifestacions al carrer, revoltes televisades,
reunions secretes o públiques o totes dues coses alhora. El reporter, que havia
treballat l’ERT, fins aquell moment l’única televisió pública clausurada a
Europa amb l’excusa de la crisi, ho va reviure tot de ben a prop. I hi va saber
dels despropòsits polítics, del descrèdit dels mitjans públics, i de les
activitats coercitives dels grups d’extrema dreta, amb qui topeta.
Vertigen té la mirada del periodista grec i d’Esperança Camps i Empar Marco.
Totes dues són periodistes que han viscut i han sentit des de diferents
perspectives el tancament de la ràdio i la televisió valencianes. Una com a
redactora de RTVV i l’altra com a corresponsal de TV3. Aquest doble punt de
vista s’ha posat al servei de la narració. Una història de ficció amb un rerefons
real que vol servir-se de la literatura per contribuir a no oblidar uns fets
que continuen sent tan controvertits com el primer dia. L’èxit de crítica i
lectors confirma el seu encert
Empar Marco (Godella) és llicenciada en Filologia i periodista. Va ajudar com a
tècnica a la creació del Servei de la Dona de la Generalitat Valenciana. En
l’àmbit de la comunicació ha estat en diverses empreses: a Radiotelevisió
Valenciana i a la Universitat de València; i també ha treballat com a
corresponsal de Catalunya Ràdio, l’Avui, La Vanguardia i actualment ho és de TV3. És la
primera vegada que publica una novel·la, i ho fa sense perdre de vista que el
seu perfil desitjat és el de periodista.
Esperança Camps (Ciutadella de
Menorca, 1964) és llicenciada en Ciències de la Informació i escriptora. Ha
treballat en premsa, ràdio i televisió. Des del 1989 és periodista a RTVV,
primer a Ràdio 9 i després a Canal 9. Fins ara ha publicat mitja dotzena de
novel·les i ha participat en obres col·lectives i reculls de relats. Entre
altres premis ha obtingut el de novel·la Ciutat d’Alzira, el de la Crítica dels
escriptors valencians o el del Lector de l’Odissea. Manté un dietari a la xarxa www.ecamps.cat.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069