valentessolleriques (2).jpgCazarabet conversa con...   Isabel Peñarrubia, autora de “Les valentes solleriques al llarg de la història” (Documenta Balear)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Isabel Peñarrubia amb Documenta Balear ens acompanya, gairebé de  la mà,  en una lectura sublim sobre les dones solleriques: filadores, teixidores, collidores, obreres, mestres i les filles de l’emigració…

La sinopsi d´ aquest llibre:

Sempre varen ser presents en la història de Sóller. Durant l’Antic Règim no podien entrar a formar part dels gremis, però filaven i teixien la famosa seda sollerica, a l’igual de les filadores i teixidores de llana i de cotó de l’obrador familiar. Al camp colliren olives i a les fàbriques foren majoritàries.
En aquest volum, Isabel Peñarrubia relata la història de les dones solleriques a la vegada que en recrea algunes vides, com una il·lustrada col·laboradora del bisbe Nadal, les filles de l’emigració i tantes mestres que cregueren en l’educació femenina.

L’autora, Isabel Peñarrubia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_Pe%C3%B1arrubia_Marqu%C3%A8s

Els treballs d´ aquesta historiadora, una miqueta més documentats:

https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=298533

https://20093.mc.tritondigital.com/ES_CADENASER/media-session/e3fe00ac-d2d5-42f7-bbdb-04db7e02742b/2018/11/9/1541789587_209396.mp3?dist=cadenaser-web-aod_download&csegid=22000

 

 

Cazarabet conversa amb Isabel Peñarrubia:

valentessolleriques (1).jpg-Isabel, amiga, com ha sigut que t’has decidit a escriure aquest llibre, Les Valentes solleriques?. Què va fer que escrigueres d’aquestes dones treballadores?

-Per començar, durant la passada legislatura, des del Consell de Mallorca, la directora general d’Igualtat va convocar una campanya dirigida als pobles perquè recuperessin les seves dones rellevants i diversos col·lectius feministes respongueren. Entre ells el de Sóller i m’encomanaren a mi, que ja havia escrit variïs llibres sobre mallorquines recuperades, que ho fes amb les solleriques

-Aquest estudi i aquesta documentació, la centres en elles que són les protagonistes… quin perfil ens presenten?

-Hi ha tants col·lectius de dones anònimes com a figures rellevants i tenen en comú que aportaren a la seva comunitat valor econòmic, d’educació, de feines necessàries i d’enfrontament contra enemics invasors.

-És una mena de treball d´ investigació entorn del treball de la dona al llarg de la història moderna i contemporània?

-Sí, vaig voler comparar la situació de la dona entre el que es diu l’Antic Règim i la nova societat burgesa

-En totes les èpoques i temps han hagut dones que van donar un pas endavant, trencant amb tot i fent ús de la llibertat plena i amb una força interior…Què ens  pots comentar?

-Idò que, malgrat la marginació que exercia sobre les dones el patriarcat al llarg de la història, elles estigueren de forma activa en primera línia i no com a subjectes passius com es vol fer creure

306.jpg-Et va costar una miqueta fer una mica de tria entre elles per a ficar ací al llibre noms i cognoms?

-He de dir que en manquen moltes perquè la investigació i lectura d’altres historiadors i historiadores és lenta i hi havia uns terminis; aleshores vaig començar per aquelles que tenia més documentació, intentant que hi hagués un cert equilibri entre individualitats i col·lectius i entre diferents orígens socials

-Quins treballs desenvolupaven elles al llarg de la historia;segurament tot ben condicionat per les necessitats, no?

-Sí, la dona sempre ha fet la doble jornada: domèstica i laboral, però la seva enorme versatilitat i sobreesforç ha fet que aportàs diners al nucli familiar en les feines que li deixaven els homes

-Eren pressa dels treballs que els homes no volien desenvolupar? o  d’aquells més mal pagats?

-Elles cercaven les escletxes de treballs que no prohibia l’organització gremial o que eren mal pagats i durs, com el collir olives 

-Molta explotació, no? mirant entorn a la mà d’obra de les dones solleriques…

-Si filaven i teixien a casa a escarada, cobraven poc i igualment a les fàbriques, a on cobraven la meitat que els obrers; per això elles participaren al moviment obrer encara que se les hagi invisibilitzat

isabel-pen771arrubia.jpg-Els procés de documentació sempre esdevé una feinada, però a l’hora té una recompensa que paga la pena l’esforç, oi?. Què ens pots explicar-hi?

-Que al llarg de la història han restat invisibilitzades pels historiadors però també per la documentació oficial i la seriada; s’ha de tenir una mirada violeta i molt d’esforç per a trobar-les

-I després, amiga, com hi fiques ordre a tot això que has documentat?. Com és la teva metodologia de treball?

-Primer s’ha de cercar en fonts no convencionals: gravats. Quadres, fotos, narracions, biografies, assajos etnològics i folklòrics etc. i desprès la interpretació dins d’un context històric determinat

-Amb el treball del dia a dia elles feien feminisme, no?, tot i que en alguns moments de la teva investigació et remuntes  i t’apropes a les dones treballadores de fa un bon grapat d’anys…?

-Una dona pot ser feminista sense haver sentit mai aquesta paraula; simplement aquelles dones solidàries amb la seva comunitat, aquelles que eren bones professionals en la seva feina i les que exercien altruïstament la cura dels familiars i d’altre gent ja estaven reivindicant la igualtat de fet amb els homes i ser subjectes històrics.

-Mai  millor dit aquestes dones eren valentes perquè tenien que fer front a moltes trampes i claus del camí?

-Sí, havien de desfer l’estereotip misogin de què elles eren febles i necessitaven sempre un tutor masculí

-Amiga Isabel, com ha sigut treballar i bolcar aquest treball amb Documenta Balear?

-Sempre me faciliten molt la feina perquè fan molt bones correccions, tractament molt bo de les imatges i un tracte molt amistós després de tants d’anys de col·laboració.

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com