Cazarabet conversa con... Isabel Peñarrubia, autora de “Les valentes
solleriques al llarg de la història” (Documenta Balear)
Isabel Peñarrubia amb Documenta Balear ens
acompanya, gairebé de la mà, en una lectura sublim sobre les dones solleriques:
filadores, teixidores, collidores, obreres, mestres i les filles de
l’emigració…
La sinopsi d´ aquest llibre:
Sempre varen ser presents en la història de Sóller. Durant l’Antic Règim no
podien entrar a formar part dels gremis, però filaven i teixien la famosa seda
sollerica, a l’igual de les filadores i teixidores de llana i de cotó de
l’obrador familiar. Al camp colliren olives i a les fàbriques foren
majoritàries.
En aquest volum, Isabel Peñarrubia relata la història
de les dones solleriques a la vegada que en recrea algunes vides, com una
il·lustrada col·laboradora del bisbe Nadal, les filles de l’emigració i tantes
mestres que cregueren en l’educació femenina.
L’autora, Isabel Peñarrubia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_Pe%C3%B1arrubia_Marqu%C3%A8s
Els treballs d´ aquesta historiadora, una miqueta més documentats:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=298533
Cazarabet conversa amb
Isabel Peñarrubia:
-Isabel, amiga, com ha sigut que t’has decidit a escriure
aquest llibre, Les Valentes solleriques?. Què va fer que escrigueres d’aquestes
dones treballadores?
-Per començar, durant la passada legislatura, des del
Consell de Mallorca, la directora general d’Igualtat va convocar una campanya
dirigida als pobles perquè recuperessin les seves dones rellevants i diversos
col·lectius feministes respongueren. Entre ells el de Sóller i m’encomanaren a
mi, que ja havia escrit variïs llibres sobre mallorquines recuperades, que ho
fes amb les solleriques
-Aquest estudi i
aquesta documentació, la centres en elles que són les protagonistes… quin
perfil ens presenten?
-Hi ha tants col·lectius de dones anònimes com a figures
rellevants i tenen en comú que aportaren a la seva comunitat valor econòmic, d’educació,
de feines necessàries i d’enfrontament contra enemics invasors.
-És una mena de
treball d´ investigació entorn del treball de la dona al llarg de la història
moderna i contemporània?
-Sí, vaig voler comparar la situació de la dona entre el
que es diu l’Antic Règim i la nova societat burgesa
-En totes les
èpoques i temps han hagut dones que van donar un pas endavant, trencant amb tot
i fent ús de la llibertat plena i amb una força interior…Què ens pots comentar?
-Idò que, malgrat la marginació
que exercia sobre les dones el patriarcat al llarg de la història, elles
estigueren de forma activa en primera línia i no com a subjectes passius com es
vol fer creure
-Et va costar una
miqueta fer una mica de tria entre elles per a ficar ací al llibre noms i
cognoms?
-He de dir que en manquen moltes perquè la investigació i
lectura d’altres historiadors i historiadores és lenta i hi havia uns terminis;
aleshores vaig començar per aquelles que tenia més documentació, intentant que
hi hagués un cert equilibri entre individualitats i col·lectius i entre
diferents orígens socials
-Quins treballs
desenvolupaven elles al llarg de la historia;segurament tot ben condicionat per
les necessitats, no?
-Sí, la dona sempre ha fet la doble jornada: domèstica i
laboral, però la seva enorme versatilitat i sobreesforç ha fet que aportàs diners al nucli familiar en les feines que li
deixaven els homes
-Eren pressa dels
treballs que els homes no volien desenvolupar? o d’aquells més mal pagats?
-Elles cercaven les escletxes de treballs que no prohibia
l’organització gremial o que eren mal pagats i durs, com el collir olives
-Molta
explotació, no? mirant entorn a la mà d’obra de les dones solleriques…
-Si filaven i teixien a casa a escarada, cobraven poc i
igualment a les fàbriques, a on cobraven la meitat que els obrers; per això
elles participaren al moviment obrer encara que se les hagi invisibilitzat
-Els procés de documentació sempre esdevé una feinada,
però a l’hora té una recompensa que paga la pena l’esforç, oi?. Què ens pots
explicar-hi?
-Que al llarg de la història han restat invisibilitzades pels historiadors però també per la
documentació oficial i la seriada; s’ha de tenir una mirada violeta i molt d’esforç
per a trobar-les
-I després, amiga,
com hi fiques ordre a tot això que has documentat?. Com és la teva metodologia
de treball?
-Primer s’ha de cercar en fonts no convencionals:
gravats. Quadres, fotos, narracions, biografies, assajos etnològics i
folklòrics etc. i desprès la interpretació dins d’un context històric
determinat
-Amb el treball
del dia a dia elles feien feminisme, no?, tot i que en alguns moments de la
teva investigació et remuntes i
t’apropes a les dones treballadores de fa un bon grapat d’anys…?
-Una dona pot ser feminista sense haver sentit mai
aquesta paraula; simplement aquelles dones solidàries amb la seva comunitat,
aquelles que eren bones professionals en la seva feina i les que exercien altruïstament la cura dels familiars i d’altre gent ja
estaven reivindicant la igualtat de fet amb els homes i ser subjectes
històrics.
-Mai millor dit aquestes dones eren valentes perquè
tenien que fer front a moltes trampes i claus del camí?
-Sí, havien de desfer l’estereotip misogin de què elles
eren febles i necessitaven sempre un tutor masculí
-Amiga Isabel,
com ha sigut treballar i bolcar aquest treball amb Documenta Balear?
-Sempre me faciliten molt la feina perquè fan molt bones
correccions, tractament molt bo de les imatges i un tracte molt amistós després
de tants d’anys de col·laboració.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069