Cazarabet conversa con... Teresa Morell, autora de “Valencians a
Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920)” (Edicions 96)
Teresa Morell es centra en el cas de la Marina
Alta—1912-1920—per a narrar, després d´un minuciós
estudi i d’una investigació com els va anar als valencians a Nova York des de
principis de segle XX.
Amb aquest treball d’investigació l’autora va
aconseguir el XXXI Premi 25 d´Abril de la Vila de
Benissa.
Allò que ens explica Edicions 96 del llibre:
Aquesta és la història dels emigrants de la
Marina Alta a Nova York entre els anys 1912 i 1920, un fenomen migratori de
magnitud impressionant del qual s'ha parlat molt però, fins ara, poc investigat
i no gens tractat des d'una perspectiva comarcal.
L´autora, Teresa Morell:
(Lower East Side, Nova York, 1962) Filla i néta d’emigrants de la
Marina Alta a Nova York. La seua formació acadèmica i professional va començar
a la ciutat de Nova York on va rebre el Bachelor of
Arts de Queens College,
City University of New York (CUNY). Després va ser
ella qui va immigrar a la terra dels seus avantpassats, i s’hi va llicenciar i
doctorar en Filologia Anglesa. Actualment és professora titular del Departament
de Filologia Anglesa de la Universitat d’Alacant i coordinadora acadèmica de la
Seu Universitària de la Marina a Benissa. La seva investigació i docència es
centren en la lingüística aplicada a l´ ensenyament, especialment de l´anglès. En aquest camp, l´ últim títol publica tés ¿Cómo podemos
fomentar la participación en nuestras
clases universitarias?(2009).
Edicions 96 té dos llibres més molt relacionats
amb aquest i que ,pot ser, et poden interessar-hi:
Fent les Amèriques de
Vicent Ortuño Ginestar. Treball d'investigació sobre
l'emigració de la gent d'Ondara a Amèrica del Nord entre 1912 i 1920, dins del
corrent migratori general de la comarca en aquells anys, en què s'ha fet un
esforç en esbrinar els aspectes personals dels emigrants. I D´Ondara
a Broadway . L’excepcionalitat de Trini Reyes de Jovi Lozano Seser i que ens
conta: “L'excepcionalitat de Trini Reyes, ballarina nord-americana d'origen ondarenc, és un exemple de com fenòmens socials com la
immigració es converteixen de vegades en el punt de partida d'històries tan
captivadores com sorprenents. Una existència apassionant a mig camí entre la
Marina i Nova York”.
Cazarabet conversa amb
Teresa Morell:
-Teresa, què et va portar a escriure aquest llibre d’investigació? És la
teva pròpia història familiar la que et va fer rebuscar-hi
en les arrels?
-Sí, des de ben xicoteta, als anys seixanta a
Nova York, recorde escoltar els meus avis contar les
històries d’emigració. En la segona dècada del segle XX marxaren del seu poble,
Orba, una localitat rural de la comarca de la Marina Alta, a Alacant, juntament
amb molts altres. Recorde el meu avi, José Morell Sendra, contar com havia fet la
travessia de l’Atlàntic dalt del vaixell Montserrat
i com havia pogut passar per les estrictes duanes oficials de l’illa d’Ellis amb un periòdic sota el braç perquè pensaren que
sabia llegir i escriure ―cosa que no sabia fer―, ja que era un
requeriment per ser admès a la terra dels seus ensomnis.
També recorde la meua àvia, Teresa Sendra Torrens, contar com gaudia treballant de cosidora
d’alta gamma en una empresa entre el carrer 34 i la Sèptima avinguda de Manhattan, amb altres valencianes i sicilianes, que es
comunicaven perfectament entre elles utilitzant les seues llengües maternes.
Aquestes historietes i moltes altres em van fer ganes d’indagar les raons i la
magnitud d’aquesta emigració oblidada i investigar per saber qui eren aquests
emigrants, com viatjaven, d’on venien, on anaven, i
quants n’eren.
-Totes elles i tots ells,
totes les seves històries són part d’un trencaclosques que componen «un tot»?
-Sí, cadascun dels més de 10.000 valencians i
valencianes que hem descobert que emigraren entre el 1912 i 1920 tenen, o
tenien, les seues histories de vivències de penes i glories i juntes componen
el tot d’aquest fenomen migratori que es desemboira un segle després. M’agrada
pensar que el llibre Valencians a Nova
York ha segut un mitjà per a conservar i ampliar la memòria històrica de l’emigració dels nostres avantpassats. En la
primera part del llibre, gràcies a les històries recollides, he pogut descriure
la vida a la comarca de la Marina Alta en aquells temps, les raons de
l’emigració, els preparatius del viatge, la travessia de l’Atlàntic, l’illa d’Ellis (el portal d’entrada als EUA), la vida a Nova York,
la tornada i el rol de les dones. I, en la segon part, les dades recol·lectades
del llistat de passatgers dels vaixells transatlàntics que arribaren a la illa d’Ellis (https://www.libertyellisfoundation.org/passenger),
m’han permès esclarir els detalls demogràfics d’aquest extraordinari i poc
conegut fenomen migratori.
-La història dels teus, de
la teva família, és la història ―si fa o no fa― dels milers de
milers d’europeus que van intentar encetar una mena de segona vida a Amèrica,
en aquest cas als Estats Units?
-Sí, la història de la meua família, de la
mateixa manera que els 10.000 valencians que estaven entre els 20 milions d’europeus
que emigraren a principis del segle passat als EUA, tenen en comú les greus
mancances econòmiques dels llocs d’origen que animaven a emigrar i, d’altra
banda, la necessitat de mà d’obra en les explotacions de mines i construccions
de ferrocarrils, carreteres i edificacions en les destinacions nord-americanes
que propiciaven immigrar.
-Els teus familiars com van fer camí i per què triaren els Estats
Units? Tan malament es passava ací a principis del segle XX per anar-se’n als
Estats Units? Per què no es tria Europa, en aquells anys, per la Gran
Guerra?
-El 10 de juny del 1916 quan el meu avi, José
Morell Sendra ―jornaler i aventurer―,
tenia 20 anys, va embarcar en el vaixell Montserrat
rumb a Nova York amb son tio i altres parents i
coneguts del poble. Arrere va deixar sa mare, vídua, i les seues tres
germanetes, les quals fins al moment sobrevivien amb la pesseta de jornal que
hi portava a casa quan hi havia feina. Per desgràcia el raïm, el monocultiu de
la Marina Alta amb el qual es produïen les grans quantitats de pansa, el suport
econòmic de la comarca, va patir la plaga de la fil·loxera i va deixar les
famílies jornaleres sense cap recurs de subsistència. Per això, quan hi havia
tan poca faena a casa i es va saber que a les Amèriques,
en temps de la Primera Gran Guerra, hi havia molta demanda de mà d’obra i es
pagaven fins a tres o quatre dòlars (vint vegades més que a casa), es
reclutaven quadrilles d’homes per anar a treballar durant dos o tres anys. El
cas del meu avi és paregut al dels altres quasi 500 homes d’Orba (més de la
meitat de la població masculina) pel fet que era jove, valent, treballador i
analfabet. A diferència de la majoria, ell va fer diversos viatges fins que
l’any 1929 hi va anar amb la meua àvia i amb mon pare, Claudio Morell Sendra, de deu mesos d’edat, per a quedar-s‘hi
treballant fins que es va jubilar.
-Conta’ns: què recordes de
la teva infantesa i joventut? Quan van aplegar els teus a Nova York com va ésser
«la rebuda»? L’illa d’Ellis no era allò més
estimulant, oi? I els primers dies degueren ésser molt espessos, oi?
-Com a filla i neta d’emigrants de la Marina Alta
vivint en Nova York des dels anys seixanta fins els vuitanta recorde la meua joventut encreuada entre la ciutat on vaig
nàixer, Nova York, i el poble de les meues arrels, Orba. Des que vam nàixer, a
Nova York, els meus germans i jo ens vam criar en la cultura valenciana i amb
els principis ben arrelats d’una gent molt treballadora i lluitadora per
aconseguir una vida millor. La nostra joventut gràcies als esforços i
sacrificis dels avis i pares va ser molt més fàcil que la d’ells. Havent après
de les seues experiències i de la nostra educació, apreciàvem i simpatitzàvem
amb les seues anècdotes d’arribada a l’illa, com ara quan l’àvia contava com
ella i mon pare de deu mesos van ser retinguts perquè anaven a soles sense cap home. L’avi no havia anat a buscar-los perquè suposava que
viatjaven amb bitllets de segona i per tant arribaven al port sense tenir que
passar per l’illa on arribaven els de tercera classe. Desgraciadament, a l’àvia
l’havien estafat cobrant-li un bitllet de segona que en realitat era de
tercera.
-Per què va haver-hi tants
habitants de la Marina Alta que partiren cap a Nova York? Va ésser per un
«efecte de crida», com un «boca a boca»?
-Sí, va ser un efecte de crida. El primers que
van anar, especialment a treballar als ferrocarrils de Canadà on guanyaven
molts diners, enviaven a casa cartes contant com els hi anava de bé i fotos
d’ells ben vestits amb abrics, vestits, corbates i barrets. I quan tornaven, a
banda de les grandioses històries que contaven, demostraven el seu millorat
estat econòmic comprant bancals i obrant-se cases.
-Segurament va ser apassionant fer front a la investigació, oi? Tot el
procés entorn a ella, l’estudi, les preguntes, el procés de recerca , el de
documentació... Què ens hi pots contar?
-Al començar l’estudi només amb coneixements dels
emigrants de la meua família i altres coneguts de la comarca, no m’haguera
cregut mai que el nombre d’emigrants de la Marina Alta fora tan elevat. A
mesura que localitzàvem en els arxius més dades d’emigrants, la il·lusió anava
en augment. Sabia que cada emigrant que trobàvem podria aportar informació
desconeguda i possiblement alegria a una família més que es retrobava amb el
seu avantpassat.
-Amb quins entrebancs t’hi
vas trobar més sovint? Vas trobar-hi respostes a totes les preguntes que et vas
ficar al principi?
-He tingut molta sort de poder contestar quasi
totes les preguntes que em vaig ficar al principi, especialment gràcies als
extraordinaris arxius de l’illa d’Ellis, així que
l’únic entrebanc que em vaig trobar va ser no poder trobar les dades d’alguns
emigrants perquè els arxius contenen algun cognom mal escrit, un fet natural si
pensem que s’han transcrit les dades escrites a mà per oficials que en molts
casos no coneixien l’espanyol i els emigrants, la majoria analfabets, no sabien
ni escriure el seu nom.
-Quines ajudes has tingut
amb aquest treball? On vas necessitar més ajut?
-Aquest treball ha estat possible gràcies a
l’ajuda del meus alumnes de l’assignatura d’Història i cultura dels EUA, de la
Llicenciatura de Filologia Anglesa de la Universitat d’Alacant i dels
participants de la Jornada «La migració a Nova York: el cas de les Marines i
les comarques del voltant (1892-1930)» que es va celebrar en la Seu
Universitària de la Marina, l’any 2008. Tots ells van dedicar el seu temps per
a recopilar les dades (noms, cognoms, edats, pobles, vaixells i ports d’eixida)
des de l’arxiu de passatgers de l’illa d’Ellis de més
de 2.500 emigrants de tots i cadascun dels 33 pobles de la Marina Alta que
viatjaren fins a Nova York (1912-1920).
-Com va ésser tornar-hi al
País Valencià, a «la teva particular terreta d’origen»? Et vas retrobar amb
sensacions que no imaginaves amagaves endins?
-La meua tornada al País Valencià va ésser perquè
abans d’establir-me definitivament a Nova York com a professora, tenia
curiositat per saber com seria la vida a la terreta de tots els meus
avantpassats. I ho vaig provar i em va agradar, especialment perquè em sentia a
casa i, a més, em vaig enamorar d’un xic molt templat
amb el qual he tingut dos fills. El major ja ens ha fet avis i el menut ha
tornat a fer l’emigració de la Marina Alta a Nova York, igual que el seu
besavi, fa cent anys. La història es repeteix.
-Una vegada vist el teu
llibre editat: quines conclusions en traus? Com ha estat el camí i la teva
relació amb les amigues d’Edicions 96?
-Em sent una persona molt
afortunada perquè he pogut esclarir la història emboirada dels avantpassats
emigrants valencians a Nova York, una història que ens pot ajudar a entendre la
situació de la gent, d’abans i d’avui, que no té cap altra opció més enllà de
la migració per a millorar la situació en què viuen a la seua terra.
Gràcies
a Dolors Pedrós, a Pau Àlvarez, María Josep Escrivà i
Josep Olaso, d’Edicions 96, el camí a la publicació
ha estat senzill i m’ha animat a traduir i fer una segona versió en anglès que
es pot trobar en: http://valencianstonewyork.edicions96.com/
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069