La
Librería de El Sueño Igualitario
UN LLIBRE
DES DE LA PLOMA DE JULI ALANDES, PREMI OCTUBRE DEL 2014, QUE ENS APROPA A UNA
HISTÒRIA PLENA D´ALTRES HISTÒRIES
L'autor, en Juli
Alandes ens apropa a una historia que s´ obri
i es desprén com una nina rusa ..una nina complexa i
plena de personatges, però,
a la vegada, ensisadora…
Allò que ens
diu la editorial 3i4:
Trencatenebres és com
una navalla suïssa: un artefacte del qual sorgeixen, per boca dels seus personatges, que van narrant cadascun la seua història i alhora construint la història de tothom, tot d'històries. És una novel•la històrica, un vast fresc que imprimeix una imatge cubista del País Valencià,
de 1919 a 1937, entre m etges
i llauradors, feixistes, anarquistes i valencianistes. És una novel•la policíaca, amb un assassí en sèrie que ve de lluny, es desboca
amb el caos de la guerra civil i deixa
una estranya marca sobre les seues
víctimes. És una novel•la sobre un amor si no impossible
dificultós com tots els amors,
una novel•la sobre la difusa frontera entre el bé i el mal, sobre les esperances perdudes,
sobre la distància entre el desig
i la realitat, sobre els obstacles que les dones i els hòmens, però sobretot
les dones, troben per a poder ser el que volen ser o el que són, tot buscant la llum entre les tenebres.
Juli Alandes:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_Alandes_Albert
http://www.valencianegra.com/portfolio_1381152749/alandes/?tp=3692
Cazarabet conversa amb Juli
Alandes:
-Juli aquesta
novel-la és de caire históric ,però també té molt de narrativa negra…és contundent i, a la
vegada ,valenta perquè fica damunt de la taula i del joc narratiu molts
personatges…Dis-me: què ha pesat més a l´hora d´escriure-la: els fets o el rera fons històric o la trama dels assassinats…?
-En un principi la trama dels assassinats era una coartada, l'excusa
per a presentar els fets històrics, però em sembla que, al capdavall, la narració sempre acaba per imposar-se... Deixem-ho, doncs, en taules. A la fi, la balança queda
equilibrada.
-Què ens pots
explicar de com configures el retrat
dels personatges?
-En són molts, i aspiren a ser un mostrari de les diferents capes
de la societat, i de com la
classe social determina la vida, però
també la manera com es veu
i es viu la vida. Però
també com sempre podem, per difícil que siga, rebel·lar-nos
contra les determinacions socials,
culturals, sexuals... La història sempre la conten els vencedors,
però és un retret que també es pot fer, en certa manera, a la
narrativa. La intenció és
construir un relat coral, un caleidoscopi.
La realitat és complexa, i
el que faig és fugir del punt de vista únic, del narrador omniscient i totpoderós.
-Mira ahir mateix comentava
amb un altre difusor cultural i crític literari
que estem molt acostumats a mirar episodis del 30 en endavant i que la gent, oblida sovint que els anys 20 van donar i molt de què
parlar: una societat molt bipolar, la protesta al carrer, les rencilles polítiques….les recilles personals per lo
de sempre: els diners i les passions…però , no sé sembla que tot portat a una altra dimensió…Què ens pots dir, mirat que has basat la teva novel-la del 1919
al 1937..?
-Fa molts anys, em
va sobtar el genial inici d,una pel·lícula d'Alain Tanner, crec que "Jonàs, que complirà 25 anys l'any 2000": un professor d'història arriba a classe carregat amb una llonganissa llarguíssima i diu "xiquets, açò és la història,
ara ens cal tallar-la en trossos,
més llargs o més curts, però
encara que fem els talls, la història és la llonganissa". I tant! Me'n vaig
al 1919 tot cercant l'arrel del que passarà després...
-Fins i tot els assassins en sèrie es desparramen més en temps convulsos,
no? I apareix l´amor, sempre amb dificultats …
-La
guerra és, sempre, el paradís dels assassins.
I l'amor és, sempre, ai, dificultós.
Com la puresa, o el pacifisme enmig d'una guerra...
-I la dificultat de la dona de fer-se
un lloc entre una societat
patriarcal…
-I tant. I em permetreu
que conteste amb un enllaç,
ja que l,atzar ha volgut que aquest video d'El Diluvi, ben recomanable, s'haja publicat fa uns moments!
http://youtu.be/YDafHsyyTNk
-Amb aquesta
novel-la fas un exercici narratiu de cubisme: o sigui fragmentes la trama i la presentes desordenada cronologicament i el lector té que
reconstruir-la…amb la trama i el dibuix dels personatges…Anem a veure
t´ha quedat molt rebé, però em permetràs
que et pregunti com teu fas perquè fer que tot quadri amb el temps
llarg, en referencia alo històric i amb la trama negra
a la que hi ha que sumar la complexitat
de ficar bé als personatges?
-Bé, diríem que hi és la gràcia,
a l'hora d'escriure: buscar
la dificultat, i procurar que aquesta
dificultat no ho siga per
al lector, o que en puga traure més
goig. En la segona part l'ordre sí és cronològic, i la localització temporal i geogràfica
s'ajusta exactament a la de
la història. La Columna de Ferro hi
era, i tots els fets, llevat de la caça de l'assassí, són històrics, com ho són
quasi tots els personatges que no són narradors. En la primera part hi ha un desordre
cronològic però no lògic. Els personatges
són presentats tal i com dicta la lògica narrativa, no
pas la cronològica. Podria haver-ho ordenat, però jo
ho havia escrit en eixe ordre, i no pas per casualitat. El lector pot establir els lligams
entre els diferents personatges. Hi ha el risc que es perda, però jo crec
que, encara que això passe,
no passa res. Pot
continuar, enganxat per la narració.
A la llarga acabarà per aclarir-se.
-Tot i ésser una novel-la que pinta tenebres amb escenaris històrics més aviat tenebrosos…tu hi trobes motius per dibuixar la llum ..penses que si no es dibuixa quelcom de llum és impossible contagiar al lector la realitat
perquè és ben cert
allò de que :”en tot allò negatiu hi ha quelcom de
positiu i al contrari…”?
-Hi ha coses absolutament negatives. El franquisme, posem per cas. Ara bé, per a sobreviure cal l'esperança de la llum, l'esperança que, per fosques que siguen les tenebres, arribarà un dia l'albada. Encara que el dia isca nuvolós, i acabes desant al calaix, com deia Labordeta, les banderes estripades... Però no pots perdre,
mai, l'esperança. El nihilisme és, per ell mateix, una derrota. És molt possible
que no servisca per a res, però
cal lluitar. Sempre.
-El Premi Octubre és importantissim…diría que mític i emblemàtic en la narrativa de llengua
catalana…Com et sentes guanyant aquest premi?
-Molt honorat. És
un premi amb una forta càrrega simbòlica.
Encara que no sempre, al llarg
de la seua dilatada trajectòria,
la qualitat literària ha estat a l'alçada, hi ha grans llibres
al seu palmarès que van
marcar la meua iniciació com a lector en català.
20864
Trencatenebres. Juli Alandes
228 páginas 16 x 24 cms.
18.50 euros
3i4
Trencatenebres és com una navalla suïssa: un artefacte del qual sorgeixen tot d'històries, per boca dels seus personatges,
que van narrant cadascun la
seua història i alhora construint la història de tothom. És una novel·la històrica, un vast fresc que imprimeix una imatge cubista del País Valencià,
del 1919 al 1937, entre metges i llauradors,
feixistes, anarquistes i valencianistes. És una novel·la policíaca, amb un assassí en sèrie que ve de lluny, es desboca amb el caos de
la guerra civil i deixa una estranya
marca sobre les seues víctimes.
És una novel·la sobre un
amor, si no impossible, dificultós
com tots els amors, una novel·la sobre la difusa frontera entre el bé i el mal, sobre les esperances perdudes,
sobre la distància entre el desig
i la realitat, sobre els obstacles que les dones i els hòmens, però sobretot
les dones, troben per a poder ser allò
que volen ser o allò que són, tot buscant
la llum entre les tenebres.
Juli Alandes,
nascut el 1968 a Castelló de la Ribera, el poble amb més
noms d'un país de nom prohibit, és
professor d'història i un
narrador intrigat pels mots i els fets
passats i presents del seu misteriós país. Ha publicat una novel·la epistolar
(Ultramar, 2004), un conjunt de relats
sobre els guerrillers anarquistes (Àcrates, 2007) i una
sèrie de valencianíssimes novel·les negres tan heterodoxes com el seu protagonista, el policia-filòsof
Miquel O'Malley: la visceral El crepuscle
dels afortunats (2010), la filològica Crònica Negra (2012) i
l'exòtica La mirada del cocodril
(2014).
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069