La Librería de El Sueño Igualitario

coberta_Trencatenebres.img.jpgCazarabet conversa con...   Juli Alandes, autor de "Trencatenebres" (3i4)

 

 

UN LLIBRE DES DE LA PLOMA DE JULI ALANDES, PREMI OCTUBRE DEL 2014, QUE ENS APROPA A UNA HISTÒRIA PLENA D´ALTRES HISTÒRIES

L'autor, en Juli Alandes ens apropa a una historia que s´ obri i es desprén com una nina rusa ..una nina complexa i plena de personatges, però, a la vegada, ensisadora

Allò que ens diu la editorial 3i4:

Trencatenebres és com una navalla suïssa: un artefacte del qual sorgeixen, per boca dels seus personatges, que van narrant cadascun la seua història i alhora construint la història de tothom, tot d'històries. És una novel•la històrica, un vast fresc que imprimeix una imatge cubista del País Valencià, de 1919 a 1937, entre m etges i llauradors, feixistes, anarquistes i valencianistes. És una novel•la policíaca, amb un assassí en sèrie que ve de lluny, es desboca amb el caos de la guerra civil i deixa una estranya marca sobre les seues víctimes. És una novel•la sobre un amor si no impossible dificultós com tots els amors, una novel•la sobre la difusa frontera entre el i el mal, sobre les esperances perdudes, sobre la distància entre el desig i la realitat, sobre els obstacles que les dones i els hòmens, però sobretot les dones, troben per a poder ser el que volen ser o el que són, tot buscant la llum entre les tenebres.

Juli Alandes:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_Alandes_Albert

http://www.valencianegra.com/portfolio_1381152749/alandes/?tp=3692

 

 

 

Cazarabet conversa amb Juli Alandes:

JuliALANDES_FotoPRATSiCAMPS_(1)_retall(2)_m.jpg-Juli aquesta novel-la és de caire históric ,però també té molt de narrativa negra…és contundent i, a la vegada ,valenta perquè fica damunt de la taula i del joc narratiu molts personatgesDis-me: què ha pesat s a l´hora d´escriure-la: els fets o el rera fons històric o la trama dels assassinats…?

-En un principi la trama dels assassinats era una coartada, l'excusa per a presentar els fets històrics, però em sembla que, al capdavall, la narració sempre acaba per imposar-se... Deixem-ho, doncs, en taules. A la fi, la balança queda equilibrada.

-Què ens pots explicar de com configures el retrat dels personatges?

-En són molts, i aspiren a ser un mostrari de les diferents capes de la societat, i de com la classe social determina la vida, però també la manera com es veu i es viu la vida. Però també com sempre podem, per difícil que siga, rebel·lar-nos contra les determinacions socials, culturals, sexuals... La història sempre la conten els vencedors, però és un retret que també es pot fer, en certa manera, a la narrativa. La intenció és construir un relat coral, un caleidoscopi. La realitat és complexa, i el que faig és fugir del punt de vista únic, del narrador omniscient i totpoderós.

-Mira ahir mateix comentava amb un altre difusor cultural i crític literari que estem molt acostumats a mirar episodis del 30 en endavant i que la gent, oblida sovint que els anys 20 van donar i molt de què parlar: una societat molt bipolar, la protesta al carrer, les rencilles polítiques.les recilles personals per lo de sempre: els diners i les passions…però , no sé sembla que tot portat a una altra dimensió…Què ens pots dir, mirat que has basat la teva novel-la del 1919 al 1937..?

-Fa molts anys, em va sobtar el genial inici d,una pel·lícula d'Alain Tanner, crec que "Jonàs, que complirà 25 anys l'any 2000": un professor d'història arriba a classe carregat amb una llonganissa llarguíssima i diu "xiquets, açò és la història, ara ens cal tallar-la en trossos, més llargs o més curts, però encara que fem els talls, la història és la llonganissa". I tant! Me'n vaig al 1919 tot cercant l'arrel del que passarà després...

-Fins i tot els assassins en sèrie es desparramen més en temps convulsos, no? I apareix l´amor, sempre amb dificultats

-La guerra és, sempre, el paradís dels assassins. I l'amor és, sempre, ai, dificultós. Com la puresa, o el pacifisme enmig d'una guerra...

-I la dificultat de la dona de fer-se un lloc entre una societat patriarcal

-I tant. I em permetreu que conteste amb un enllaç, ja que l,atzar ha volgut que aquest video d'El Diluvi, ben recomanable, s'haja publicat fa uns moments!

http://youtu.be/YDafHsyyTNk

1361965705_690679_1361966040_noticia_normal.jpg-Amb aquesta novel-la fas un exercici narratiu de cubisme: o sigui fragmentes la trama i la presentes desordenada cronologicament i el lector té que reconstruir-laamb la trama i el dibuix dels personatgesAnem a veure t´ha quedat molt rebé, però em permetràs que et pregunti com teu fas perquè fer que tot quadri amb el temps llarg, en referencia alo històric i  amb la trama negra a la que hi ha que sumar la complexitat de ficar bé als personatges?

-, diríem que hi és la gràcia, a l'hora d'escriure: buscar la dificultat, i procurar que aquesta dificultat no ho siga per al lector, o que en puga traure més goig. En la segona part l'ordreés cronològic, i la localització temporal i geogràfica s'ajusta exactament a la de la història. La Columna de Ferro hi era, i tots els fets, llevat de la caça de l'assassí, són històrics, com ho són quasi tots els personatges que no són narradors. En la primera part hi ha un desordre cronològic però no lògic. Els personatges són presentats tal i com dicta la lògica narrativa, no pas la cronològica. Podria haver-ho ordenat, però jo ho havia escrit en eixe ordre, i no pas per casualitat. El lector pot establir els lligams entre els diferents personatges. Hi ha el risc que es perda, però jo crec que, encara que això passe, no passa res. Pot continuar, enganxat per la narració. A la llarga acabarà per aclarir-se.

-Tot i ésser una novel-la que pinta tenebres amb escenaris històrics s aviat tenebrosos…tu hi trobes motius per dibuixar la llum ..penses que si no es dibuixa quelcom de llum és impossible contagiar al lector la realitat perquè és ben cert allò de que :en tot allò negatiu hi ha quelcom de positiu i al contrari…”?

-Hi ha coses absolutament negatives. El franquisme, posem per cas. Ara , per a sobreviure cal l'esperança de la llum, l'esperança que, per fosques que siguen les tenebres, arribarà un dia l'albada. Encara que el dia isca nuvolós, i acabes desant al calaix, com deia Labordeta, les banderes estripades... Però no pots perdre, mai, l'esperança. El nihilisme és, per ell mateix, una derrota. És molt possible que no servisca per a res, però cal lluitar. Sempre.

-El Premi Octubre és importantissimdiría que mític i emblemàtic en la narrativa de llengua catalanaCom et sentes guanyant aquest premi?

-Molt honorat. És un premi amb una forta càrrega simbòlica. Encara que no sempre, al llarg de la seua dilatada trajectòria, la qualitat literària ha estat a l'alçada, hi ha grans llibres al seu palmarès que van marcar la meua iniciació com a lector en català.

 

 

coberta_Trencatenebres.img.jpg20864
Trencatenebres. Juli Alandes   
228 páginas       16 x 24 cms.
18.50 euros
3i4



Trencatenebres és com una navalla suïssa: un artefacte del qual sorgeixen tot d'històries, per boca dels seus personatges, que van narrant cadascun la seua història i alhora construint la història de tothom. És una novel·la històrica, un vast fresc que imprimeix una imatge cubista del País Valencià, del 1919 al 1937, entre metges i llauradors, feixistes, anarquistes i valencianistes. És una novel·la policíaca, amb un assassí en sèrie que ve de lluny, es desboca amb el caos de la guerra civil i deixa una estranya marca sobre les seues víctimes. És una novel·la sobre un amor, si no impossible, dificultós com tots els amors, una novel·la sobre la difusa frontera entre el i el mal, sobre les esperances perdudes, sobre la distància entre el desig i la realitat, sobre els obstacles que les dones i els hòmens, però sobretot les dones, troben per a poder ser allò que volen ser o allò que són, tot buscant la llum entre les tenebres.

Juli Alandes, nascut el 1968 a Castelló de la Ribera, el poble amb més noms d'un país de nom prohibit, és professor d'història i un narrador intrigat pels mots i els fets passats i presents del seu misteriós país. Ha publicat una novel·la epistolar (Ultramar, 2004), un conjunt de relats sobre els guerrillers anarquistes (Àcrates, 2007) i una sèrie de valencianíssimes novel·les negres tan heterodoxes com el seu protagonista, el policia-filòsof Miquel O'Malley: la visceral El crepuscle dels afortunats (2010), la filològica Crònica Negra (2012) i l'exòtica La mirada del cocodril (2014).

 

 

 

 

_____________________________________________________________________

LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com/lalibreria

http://ww.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com