La
Librería de El Sueño Igualitario
Un
llibre, des de la ploma de Joni D, dins la col-lecció Letrafelina de Tigre de
Paper.
De
qué va aquesta col-lecció?
La
col·lecció Lletrafelina (el roig dins el negre) va més enllà de la cacera
de les lectores més addictes a les lletres, busca afinar-nos aquells
sentits més adormits de la consciència. Engloba aquelles novel·les que pel seu
caràcter, per la seva temàtica, per la seva voluntat, pretenen fer-nos
còmplices de la trama.
Posar
el roig dins el negre, el moviment dins l’obra estàtica, la realitat dins
l’imaginari, la pregunta dins l’afirmació, el sentit dins l’acció. Posar el
roig dins el negre per fer de la lectura una passió que gaudint ens ajudi a
formar-nos, a combatre dogmes i apaties, a conjugar l’urpa i la carícia en un
món novel·lat de real fantasia.
La seva vida, el seu
exili, havia començat abans de néixer, en el moment que la padrina va acollir
aquells tres guerrillers.
El fil
roig i el negre de les histories d’ahir i d’avui. Una partida de maquis arriba
a la torre de la Serra, un grup autònom es prepara per una acció armada, un
inspector franquista segueix la pista dels subversius, un jove ha de creuar la
frontera cap a l’exili, històries que són la nostra historia, la resistència al
poder que arriba fins avui dia.
El temps canviant d’unes vides que són les d’abans i les d’ara, d’unes lluites,
unes vivències que ens recorren per dins, els exilis i les resistències,
de les marxes forçades i dels difícils retorns, de la duresa distància però
també de la calidesa del retrobament. Molt més que l’èpica de la subversió, La
Torre de la Serra és un relat sincer i proper sobre el costat humà de la
subversió armada.
El pròleg
de JANN MARC
ROUILLAN. Jann-Marc Rouillan,
és un militant d’extrema esquerra i escriptor francès, fundador i cap del grup
armat Action Directe. Durant els anys 1970 Rouillan va participar a Espanya a
la creació del Moviment Ibèric d’Alliberament i dels Grups d’Acció
Revolucionària Internacionalista (GARI), organitzacions d’agitació armada que
van formar part del moviment obrer clandestí antifranquista a l’àrea de Barcelona[5] i al sud de França.
Laútor, en Joni D; JONI D.va néixer el 1968 i des de jove va fer girar la seva vida al
voltant de la cultura. Entre 1982 i 1996 va fer de music, cantant, periodista,
editor fonogràfic i promotor, sempre d’una manera no professional en el sentit
econòmic de la paraula. El 1997 va crear l’empresa de promoció musical Hace
Color i, alguns dels seus grups van donar, si més no, mitja volta al món. L’any
2004, en plena crísi del mercat discogràfic, va crear el segell Kasba Music que
ha editat al voltant de 100 discos fins l’actualitat.A finals de l’any 2010 va publicar
el seu primer llibre “Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels
80” (La Ciutat Invisible), un llibre que recollia les seves memòries de
joventut i que va rebre una gran resposta per part del públic.Com ell mateix
explica avui dia, aquell primer llibre només va pretendre ser un experiment
mitjançant el qual poder valorar la seva capacitat d’escriure abans
d’atrevir-se, o no, a fer el seu segon treball “Grups Autònoms. Una crònica
armada de la Transacció democràtica” (El Lokal, 2013).
Cazarabet conversa amb Joni D.:
-Joni, per què un llibre que
s´apropa, tot i que en trets narratius i en clau de relat, al fenòmen i a la
resistència del maquis?-Què signifiquen per a vos el
maquis per dedicar-li un relat?
-Són diversos els motius que suposo m'han
portat a escriure aquest llibre que s'inicia amb una acció dels maquis. D'una
banda la meva implicació als actes de la Marxa d'homenatge als Maquis que es
fan escampats per Catalunya. En concret, des de fa quatre anys, amb unes
companyes organitzem la Marxa que es fa a l'Empordà i he participat també
diversos anys a la que organitzen per Ponent els companys d'A les Trinxeres.
Però el que més m'ha empès va ser conèixer que al poble del meu avi, Tamarit de
Llitera, on vaig passar tots els estius de la meva infància i on viu la meva
mare, hi havia una casa d'enllaç, La Torre del Serra, on va haver un
enfrontament que va acabar amb la mort de dos guàrdies civils.
Per a mi els maquis signifiquen
resistència. Resistència al feixisme, a les opressions. Són l'esperança després
de la batalla perduda i els que perpetuen la transmissió de la paraula.
-Pel que sé de tú, pel que he anat
llegint, després reflexionant : ets ,més aviat, una
ànima lliure, un lliure pensador.Com ha influit això a l´hora d´anar escrivint aquest
relat?
-Dona, jo escric per necessitat.
Algun cop m'han preguntat per a qui escric i jo escric per a mí. Ho necessito.
I jo sóc transparent, és a dir que em reivindico com a ésser humà lliure amb el
dret a pensar el que penso i a sentir el que sento. Ja tenim una edat per anar
amagant-nos. Això vol dir que els meus texts són part de mi i jo estic a allò
que escric. Òbviament "La Torre de la Serra" no és un text escrit per
algú que es conforma amb allò que té al voltant, ni per algú que vulgui aprofitar-se
de privilegis heretats ni per qui pretén prosperar en una societat
capitalista... Tot el que he viscut abans m'influeix ara alhora d'escriure, com
m'influeix també alhora de parlar...
-De tota manera, tot relat té quelcom
de no-ficció?
-Bé, jo no sóc capaç de dir si
"tot" relat té quelcom de no-ficció, el que puc assegurar que en
aquest llibre no tot és ficció. De fet hi ha moltíssima realitat ficcionada.
Des de noms, gairebé tots els noms són noms de la meva infantessa. I fins i tot
del meu present. Sense que això signifiqui que les persones estiguin
representades a la novel·la, no. Simplement vaig escollir noms. Hi ha un
capítol que es diu "La casa del Canal", aquesta casa existeix, és la
casa on vivien uns tiets meus. La vaig escollir simplement pel nom, em sembla
un nom molt evocador, igual que "La Torre de la Serra", que no
existeix però és la barreja de dues cases que sí que existeixen: "La Torre
Lasierra" que és la casa física on jo he situat virtualment els fets, una
altra casa de la meva infantessa, i "La Torre del Serra" que és on en
realitat van passar. De barrejar tots dos noms apareix "La Torre de la
Serra".
-Ficció o no-ficció en aquells dies a molta gent no els va quedar altra que
lluitar més enllà de les paraules, amb les armes perque estaven atrapats.
Conta´ns, per favor.
-Penso que al feixisme no se'l pot
combatre més que amb la força. Òbviament al prefeixisme se li combat amb
educació, però un cop ja s'ha desenvolupat l'únic objectiu del feixisme és
esclafar qualsevol forma de vida aliena a la uniformitat imposada, una
uniformitat a tots els nivells, religiosa, sexual, familiar, ideològica... Que
podem dir dels homes i dones que van donar la vida combatent el feixisme per
una necessitat individual però, també, amb un objectiu col·lectiu? Que podem
dir d'aquells que van morir fa seixanta anys perquè nosaltres tinguéssim un món
diferent al que tenim?
-I atrapats en totes
direccions.Parles, també, de la traició.
-La traïció és present a les nostres
vides. Si parlem de traïció pol·lítica el primer que ens ve al cap als de la
meva generació és PSOE i referèndum de l'OTAN. La gran traïció pol·lítica que
apareix al llibre és la Transició, quan PSOE i PCE venen a tot un poble, a tota
una classe obrera a canvi d'aconseguir un lloc a la sala de control. Però per a
mi la traïció més important del llibre és la del protagonista, que es traeix a
si mateix, que traeix als seus, que abandona el seu fill per continuar la
lluita... Ens trobem sempre entre dues aigües: l'ésser humà és l'individu o
l'ésser humà és la col·lectivitat? El Bernardo és un mal home perquè abandona
el seu fill o és un gran home perquè ho deixa tot buscant un futur millor per a
totes? Com es pot produir el canvi si no prioritzem la
col·lectivitat per sobre dels nostres interessos individuals? És molt complicat
tot plegat, busquem el bé col·lectiu en un món d'individualitats i
individualista, avui, en haver trencat amb la vida comuna, tenim un greu
problema...
-Com ha sigut el retratar als
diferents personatges; crec, que em resultaría el més difícil de duu a terme.
Tú què en penses?
-Doncs, la veritat és que per a mi ha
estat molt fàcil: no he retratat els personatges en allò físic. Hi ha
descripcions acurades del paisatge, dels espais, però em semblava molt important
permetre que cada lector s'imaginés a cadascun dels protagonistes com li
vingués de gust... Potser ha estat una opció massa fàcil, però a mi em convenç.
-De tota manera aquest relat pot ser sigui ,no sé, com el resultat ficcionat, com més d´entreteniment,
després d´haver escrit el teu anterior llibre:" Grups Autònoms.Una crónica
armada de la Transacció Democràtica". Com ho veus i explica´ns com va
ésser l´aventura d´aquell llibre i com el fet de viatjar ,
dins l´escriptura, després d´un llibre més reflexiu, d´estudi i d´investigació
cap al present relat
-Està clar, no es pot amagar, que hi
ha fets de "La Torre de la Serra" que s'han transmès de manera oral,
des dels protagonistes a l'escriptor. Fets que em van explicar durant les
entrevistes que vaig fer per al meu anterior llibre i que he aprofitat per a
aquesta novel·la. Per mi, fer, escriure, publicar i presentar "Grups
Autònoms" és una de les coses més importants que he fet en la meva vida.
Conèixer a aquells joves que van donar la cara per intentar que la dictadura no
es perpetués per a mi ha estat molt important. Quant a la qüestió més
literària, m'estic descobrint a mi mateix com a escriptor. Intento que la forma
literària escollida tingui un vincle amb allò que explico. A "La Torre de la
Serra", potser és on menys es nota, perquè és una novel·la, però la manera
d'escriure "Grups Autònoms", com a llibre d'història amb cert
pes antropològic, no és la més habitual, i el meu primer llibre, les meves
memòries de joventut, "Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona
dels 80", crec que és prou particular i que la pròpia escriptura du a
sobre la velocitat i intensitat que per nosaltres van tenir aquells anys... Com
que no tinc estudis (només vaig acabar 1r de BUP -3r d'ESO), sóc lliure d'escriure
sense normes autoimposades.
-Amic Joni; en què estàs treballant
en aquests moments?, explica´ns ,per favor, si estàs preparant quelcom més.
-Com he dit, m'estic coneixent a mi
mateix, això vol dir que no deixo d'escriure. Darrerament he provat una altra
forma literària, els relats curts, tinc un bon grapat i suposo que no trigaré
molt en fer un recull en forma de llibre, i en paral·lel tinc un parell de
novel·les començades... No se, no tinc presa però no deixo de treballar, el
temps dirà...
23501
La Torre de la Serra. Joni D. .
Prólogo de Jean-Marc Rouillan
88 páginas
12.00 euros
Tigre de Paper
La seva vida, el seu exili,
havia començat abans de néixer, en el moment que la padrina va acollir aquells
tres guerrillers.
El fil roig i el negre de les histories d’ahir i d’avui. Una partida de maquis
arriba a la torre de la Serra, un grup autònom es prepara per una acció armada,
un inspector franquista segueix la pista dels subversius, un jove ha de creuar
la frontera cap a l’exili, històries que són la nostra historia, la resistència
al poder que arriba fins avui dia.
El temps canviant d’unes vides que són les d’abans i les d’ara, d’unes lluites,
unes vivències que ens recorren per dins, els exilis i les resistències, de les
marxes forçades i dels difícils retorns, de la duresa distància però també de
la calidesa del retrobament. Molt més que l’èpica de la subversió, La Torre de
la Serra és un relat sincer i proper sobre el costat humà de la subversió
armada.
JONI D. va néixer el 1968 i des de jove va fer girar la seva vida al voltant de
la cultura. Entre 1982 i 1996 va fer de music, cantant, periodista, editor
fonogràfic i promotor, sempre d’una manera no professional en el sentit
econòmic de la paraula. El 1997 va crear l’empresa de promoció musical Hace
Color i, alguns dels seus grups van donar, si més no, mitja volta al món. L’any
2004, en plena crísi del mercat discogràfic, va crear el segell Kasba Music que
ha editat al voltant de 100 discos fins l’actualitat.A finals de l’any 2010 va
publicar el seu primer llibre “Que pagui Pujol! Una crònica punk de la
Barcelona dels 80” (La Ciutat Invisible), un llibre que recollia les seves
memòries de joventut i que va rebre una gran resposta per part del públic.Com
ell mateix explica avui dia, aquell primer llibre només va pretendre ser un
experiment mitjançant el qual poder valorar la seva capacitat d’escriure abans
d’atrevir-se, o no, a fer el seu segon treball “Grups Autònoms. Una crònica
armada de la Transacció democràtica” (El Lokal, 2013).
PRÒLEG:
JANN MARC ROUILLAN. Jann-Marc Rouillan, és un militant d’extrema esquerra i
escriptor francès, fundador i cap del grup armat Action Directe. Durant els
anys 1970 Rouillan va participar a Espanya a la creació del Moviment Ibèric
d’Alliberament i dels Grups d’Acció Revolucionària Internacionalista (GARI),
organitzacions d’agitació armada que van formar part del moviment obrer
clandestí antifranquista a l’àrea de Barcelona[5] i al
sud de França.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069