Cazarabet conversa amb... Jaume
Antich Balada, assessor de la Mancomunitat Taula del Sénia, sobre el llibre
“Oliveres Mil·lenàries, identitat del Territori Sènia” (Onada)
El llibre editat per
Onada Edicions de Benicarló es presenta sota el suport de la Mancomunitat Taula
del Sènia, en una edició en castellà i català.
La sinopsi del llibre:
El sistema Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia (Espanya) és un dels
primers llocs designats per la FAO com a patrimoni de l'agricultura a Europa.
Al voltant del món, hi ha en total 57 llocs en 21 països, la majoria d'ells a
Àsia.
La FAO i en general totes les Nacions Unides treballem sota el lema
"Que ningú es quedi enrere". Aquest eslògan també és l'ànima del
compromís de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que busca que
totes les persones en tots els països es beneficiïn de el desenvolupament
socioeconòmic i assoleixin la plena realització dels drets humans.
S'han de constituir més llocs SIPAM com el de les Oliveres Mil·lenàries, ja
que allí es realitza conservació dinàmica. La població local té cura i es
beneficia del maneig sostenible de les oliveres, aconseguint mantenir la
cultura i la gastronomia local, al voltant d'un sistema agrícola respectuós de
l'ambient que l'envolta. Una altra característica dels llocs SIPAM és la
participació plena de la comunitat, del govern municipal, de les associacions
sense ànim de lucre i de milers d'individus que viuen en o viuen de l'espai
declarat patrimoni agrícola.
Felicito a la Mancomunitat Taula del Sénia per aquest reconeixement .
René Castro-Salazar
Sotsdirector general de Clima, Biodiversitat, Terres i Aigua (FAO)
Conversem amb Jaume
Antich Balada, assessor de la Mancomunitat i president de la Associació
Territori Sénia
Cazarabet conversa amb
Jaume Antich:
- Creus que si mirem a
tots els arbres que conviuen al Territori Sénia aquells que més el representen
i porten la seua identitat són les oliveres?
-Efectivament,
les oliveres (i, especialment, les mil·lenàries o monumentals) són les que
millor representen a tot el Territori Sénia. I això per diverses raons: Per ser
l'oliverar el cultiu majoritari en el conjunt del territori (ocupant el 15% de
la superfície total), si bé en alguns pobles de les planes intermèdies la seva
extensió supera més del 50% de tot el terme municipal. Per que la gran
concentració d'oliveres mil·lenàries (de més de 3,50 m de perímetre de tronc a
1,30 m del terra) que superen els 7.000 exemplars, és la més gran del món. Per
que la singularitat d'aquest patrimoni no és només agrícola, gastronòmica i
turística, sinó històrica, cultural, mediambiental, paisatgística..., el que
converteix les oliveres mil·lenàries en un símbol d'identitat del Territori
Sénia.
-Arran dels conreus d’oliveres també s’ha creat i ha sorgit una
economia….l’oli és un ingredient culinari molt demandat que té molta clientela
i Territori Sénia és ,ja, tot un referent,oi?. Quants molins i quants olis es
comercialitzen?
-Certament l'oli de
qualitat, i més si va acompanyat d'una certificació d'origen només d'oliveres
mil·lenàries, està cada vegada més ben valorat i això ha fet que en el llibre
"Oliveres Mil·lenàries, identitat del Territori Sénia" (publicat per
Onada Edicions) hagin participat els millors 31 restaurants de la zona (3
d'ells, amb Estrella Michelin) amb una recepta elaborada amb aquest oli, que
figura en el llibre i que ells han incorporat a la seva carta. Actualment són
16 les Marques (8 de valencianes i 8 de catalanes) que elaboren aquest oli,
dintre de la Marca de garantia "Oli Farga Mil·lenària", complint tots
els requisits de procedència només d'aquestes oliveres i d’una qualitat
superior al verge extra.
- Quines principals diferències tenen els olis del Territori Sènia amb
d’altres com els de la província de Jaen o els de l’Aragó?
-Amb
els olis d’Aragó, tot i que als dos llocs (Aragó i Territori Sénia) la majoria
de les finques són de secà, la diferència bàsica és la varietat de l’olivera,
ja que a Aragó predominen l’Empeltre i l’Arbequina, i
al Territori Sénia les 3 varietats majoritàries són: Farga, Morruda i Sevillenca. Però de les 7.000 oliveres mil·lenàries del
Territori Sénia més del 96% son de la varietat Farga (varietat molt antiga, de
la que no hi ha oliveres joves, però que el seu oli és d’una gran qualitat).
Per tant, l’oli d’oliveres mil·lenàries del 
Territori Sénia ha de ser de varietat Farga. Pel que fa a la província de
Jaén, la varietat predominant és la Picual (el 95%) i el seu oli és bastant diferent als
d’aquí, més picant i amarg. El sistema de cultiu és en grans plantacions, sense
cap marge de pedra seca com aquí, i també acostumen a ser de secà.
- Oliveres que són patrimoni de patrimonis: patrimoni històric perquè al
ésser moltes d’elles mil·lenàries han sigut testimonis de tota mena
d’esdeveniments; patrimoni humà perquè estan vinculats als ciutadans i
ciutadanes del territori Sénia; patrimoni natural perquè és l’arbre dels arbres
que conviu amb altres arbres d’aquest clima mediterrani; patrimoni etnològic
perquè forma part de moltes de les nostres costums i tradicions i de la nostra
manera de fer i desfer… perquè sovint som lo que som per allò que són les
oliveres; patrimoni gastronòmic perquè cadascuna d’aquestes oliveres
mil·lenàries pot donar uns quinze litres d’oli a l’any i l’olid’oliveres
és més que un ingredient… patrimoni i memòria del treball perquè les oliveres
necessiten del conreu, de la suor i del neguit dels agricultors… Què ens pots
reflexionar arran de tot això?
-És
totalment cert que aquest patrimoni tant singular, el de les Oliveres
Mil·lenàries del Territori Sénia ha segut i és patrimoni històric, però també
patrimoni humà i patrimoni natural a la vegada... i, per suposat, etnològic i
gastronòmic. La nostra reflexió, fruit de l’experiència d’aquests anys, és que
hem aconseguit entre tots conscienciar a la gent de la zona de la importància
d’aquest patrimoni únic. Gràcies, en part, a la valorització
superior dels olis d’oliveres mil·lenàries i, segurament també, als premis i
reconeixements obtinguts a nivell internacional (Europa Nostra, Paisatge del
Consell d’Europa, Històries de Patrimoni Europeu, Ruta Europea de l’Olivera, 30
pràctiques de patrimoni cultural i, per fi, el reconeixement del Sistema
important del Patrimoni Agrícola Mundial per la FAO), ara la gran majoria en
lloc de pensar en vendreles, veu que conservant-les i
cuidant-les pot obtenir un benefici i, a més, al seu dia les podrà transmetre
als seus descendents. Cal destacar la gran importància d’haver segut reconeguts
SIPAM per la FAO a nivell mundial, ja que a diferència dels de la UNESCO (que
en són més de 1.000), sols n’hi ha 57 en tot el món, 7 a Europa i 4 a Espanya:
Valle Salado de Añana (Álava), Uva pasa
de la Axarquía (Málaga), Regadiu històric de l’Horta
de València i Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia. Ara, per sort, hi ha 2
Lleis de protecció d’aquestes oliveres, a Catalunya i a la Comunitat
Valenciana. La de València va ser pionera (és del 2006) però ha quedat
superada, ja que protegeix però no es compromet a ajudar als propietaris. En
canvi la de Catalunya, aprovada enguany, en la que hem participat molt
activament, ha quedat molt bé ja que diu que «els pressupostos de la
Generalitat han de destinar anualment una partida pressupostària suficient per
a la protecció, la conservació, la posada en valor, la gestió, la producció i
la promoció de les oliveres i oliverars monumentals que estiguin en producció,
les empreses que elaborin el certificat d’aquestes oliveres i llurs
associacions, i els ens locals de Catalunya que treballin amb la mateixa
finalitat». A més de millorar la llei valenciana, ara caldria aprovar lleis com
la catalana a Aragó, a les Illes Balears i a altres llocs, però a més de les
lleis és necessari un treball previ de conscienciació i d’unir esforços per
part dels propietaris, cooperatives i molins d’oli junt amb les administracions
del territori que sigui.
-A més, amic Jaume, també
és patrimoni de la convivència perquè les oliveres uneixen, oi?;recordo que fa
molts anys des del nord de Castelló molts dels seus habitants anaven a
treballar, tal com es deia:” a les Planes” i es tiraven tota l’època en collir
o arreplegar el fruit de les oliveres per fer oli…d’aquesta manera es pot dir
que les oliveres unien i van unir unes generacions—que de no ser per això pot
ser no s’haguessin conegut--- i allò encara es nota avui…Com ho veus? Són també
un patrimoni de identitat, a banda i banda, del riu Sénia?
-És
veritat que les oliveres han unit i segueixen unint els habitants de tota la
zona. De fet, a Ulldecona es deia «tinc una finca d’oliveres al Renye (Regne)» quan estaven a l’altre costat del riu Sénia,
als termes de Vinaròs, Sant Jordi o Traiguera. Però no sols en aquest tema, la
relació entre la gent de Sant Rafel del Riu (Castelló) i el Barri Castell
(Ulldecona) és la d’un poble que es troba dividit administrativament en 2
Comunitats autònomes i, per tant, sols amb molt bona voluntat i imaginació es
poden superar els problemes que es presenten dia a dia: serveis sanitaris o
educatius, cementiris, etc. I lo mateix passa entre la gent de les Cases de
Rossell (Castelló) i els de la Sénia, separats sols per un riu (el Sénia) i dos
ponts. Aquestes situacions i d’altres de similars són l’origen del que avui és
la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que està formada per 27 pobles (15 de
valencians, 9 de catalans i 3 d’aragonesos) que, tots plegats, superen els
111.000 habitants en 2.070 km2. Seguint l’exemple de la Mancomunitat (i amb el
mateix territori) es va crear l’Associació Territori Sénia que està formada al
50% per la pròpia Mancomunitat i l’altre 50% per diversos sectors socials i
econòmics de la zona. Però, des del primer dia, han treballat sempre juntes en
els temes econòmics i, en especial, en el de les oliveres mil·lenàries, sent un
exemple molt important de col·laboració pública i privada.
- I per què, amb tot el que diem i expliquem que és tot en positiu.. per
què moltes oliveres s’han arrancat per exportar-les a altres països o a finques
d’urbanitzacions, centres comercials o cases en jardins per fer d’ornament?
-El
primer que cal dir és que si les oliveres mil·lenàries del Territori Sénia han
arribat als nostres dies ha segut gràcies als pagesos i als seus propietaris
que, durant segles i segles, les han treballat i obtingut el seu fruit
principal: l’oli d’oliva. Tot lo que ara s’està fent per a la seva conservació
i posada en valor des de diferents sectors, públics i privats, està molt bé,
però res es podria fer si aquestes oliveres no estiguessin al lloc on encara
ara estan. També és cert que els costos de manteniment i producció de les
finques de secà amb oliveres de varietats tradicionals és molt més elevat que
el de les grans plantacions superintensives, amb
varietats de fora, i amb uns consums d’aigua que fan perillar el manteniment
del sistema. Tenint present tots aquests fets, si de veres es vol afavorir la
conservació d’aquestes oliveres al lloc on sempre han estat, i encara estan, i
també que produeixin un oli de gran qualitat, cal ajudar als seus propietaris i
pagesos i a tots els qui, com diu la llei catalana, treballin amb la mateixa
finalitat. L’oli Farga d’aquestes oliveres mil·lenàries és i ha de ser el fet
diferencial i el patrimoni únic, que ha d’anar per davant, però cal
acompanyar-lo de la posada en valor també de la major part de les finques
d’oliveres de varietats tradicionals del Territori Sénia. Les raons d’aquesta
necessitat són:- En tot el Territori Sénia, es calcula que poden haver unes
10.000 oliveres mil·lenàries i uns 2 milions d’oliveres de varietats
tradicionals, però a més a més, unes i altres estan totalment barrejades a les
mateixes finques (que són de secà, amb bancals de pedra seca i amb una densitat
molt baixa...) i, per tant, a més de posar en valor les oliveres mil·lenàries i
el seu oli, cal fer-ho també amb els olis de les varietats tradicionals (Farga,
Morruda, Sevillenca, Empeltre,
Canetera, Cuquello, etc.) tant en la forma o
presentació d’olis monovarietals, com en cupatge.
- Les propietats de l’oli
verge d’aquestes oliveres és….un plaer, un ingredient indispensable i , a més,
quelcom bo per a la nostra salut…què ens pots dir i explicar-hi?
-En
primer lloc, cal deixar molt clar que comprant, degustant i difonent l’oli
d’oliveres mil·lenàries del Territori Sénia s’està ajudant a la seva
conservació. Una altra cosa (que ara està a l’abast de tothom) es poder fruir
de les mateixes sensacions que, fa molts segles, ja van tenir els romans i les
altres civilitzacions posteriors. La descripció de l’oli de Farga Mil·lenària
que fa el Panell de Tast Oficial d’Olis Verges d’Oliva de Catalunya diu: «és un
oli afruitat verd, d’intensitat mitjana-alta; en boca
presenta un bon equilibri entre picant i dolç, mentre que l’amarg és lleuger i
l’astringència baixa; si ens hi fixem, es poden percebre aromes secundàries
lleugeres que recorden l’herba recent tallada, amb matisos d’ametlles i nous
verdes». En resum, és un oli de gran qualitat, molt equilibrat en els seus
atributs i que per això agrada a tothom. Pel que fa a la salut, al llibre del
que estem parlant, el Doctor Ramon Estruch (un dels millors especialistes) diu:
«l'oli d'oliva ha demostrat exercir un efecte protector sobre l'organisme, al
impedir o retardar l'aparició i desenvolupament de nombroses malalties
cròniques com les malalties cardiovasculars, hipertensió, diabetis mellitus, obesitat, síndrome metabòlica, malalties neurodegeneratives i fins i tot el càncer.»
-És per això que el patrimoni gastronòmic té tanta presencia en aquest
llibre?
-És
veritat que la gastronomia té molta importància en aquest llibre, sobretot per la
implicació dels millors restaurants del Territori Sénia, però també està la
presentació de les 16 marques d’oli que l’elaboren dintre de la Marca de
garantia, on s’explica a més tot el procés que s’ha seguit per a la seva
legalització i el posterior funcionament .Però al llibre hi ha moltes més
coses, com articles de personatges destacats parlant de la qualitat de l’oli,
de gastronomia i de salut. També s’explica la història del cultiu de l’olivera
al Territori Sénia, des dels fenicis, grecs i romans fins als nostres dies. El
patrimoni cultural recull dites i refranys, poesies i algunes oliveres
singulars que tenien nom o que han estat ‘batejades’ pels xiquets gràcies a un
ajut del Consell d’Europa. Es recull també el que s’ha fet en els últims anys
sobre les oliveres mil·lenàries del Territori Sénia: Inventari complet i
actualitzat, Datació d’algunes oliveres (fins ara la més antiga té 1.706 anys),
Conscienciació dels propietaris i demés gent de la zona, Protecció i posada en
valor d’aquestes oliveres... Altres capítols són: Oleoturisme,
Ambaixadors de les oliveres, Premis i reconeixements i, finalment, un dedicat
al SIPAM de la FAO.
- Amic Jaume mirant a les
oliveres i tenint en compte que nosaltres estem editant aquest Projecte de
Difusió Cultural des de Mas de las Matas al Baix Aragó com ens presentaries a
la Mancomunitat del Sènia?
-La
Mancomunitat de la Taula del Sénia es la materialització d’un sentiment d’una
gent que forma part d’una zona fronterera, situada entre 3 comunitats autònomes
i que, malgrat les divisions administratives, tenen en comú: geografia,
història, llengua, cultura i costums. Este territori,
terra de pas i punt de trobada, encara el seu futur apostant pel creixement, el
reequilibri, la sostenibilitat, el patrimoni, la
innovació, el treball en comú...Durant els 15 anys de vida, la Mancomunitat
n’ha passat de tota mena i s’ha hagut d’anar adaptant a les circumstàncies. Ha
treballat en temes d’ocupació, camins rurals, reindustrialització,
medi ambient, turisme, pedra seca... i quan ha trobat un tema com el de les
oliveres mil·lenàries, que pot ser un símbol d’identitat del territori, procura
treure’n profit. La seva filosofia es basa en aparcar les diferències i buscar
el màxim consens entre els pobles, en col·laborar amb totes les administracions
i en cooperar amb tots els sectors econòmics i socials. Per això no és
d’estranyar que tots els acords es prenguin sempre per unanimitat.
- Estem també agermanats pel riu dels rius, lo riu Ebre i això, crec, que
d’alguna manera ens uneix, com ho veus?. I a més, parlant de les oliveres ací
també hi han oliveres mil·lenàries que li donen força e identitat a aquest
territori i és que les oliveres---siguin ja mil·lenàries o vagin camí de
ser-ho--- on hi habiten creen una visió ben particular de la vida i de la
manera de viure, oi?
-L'olivera
ha estat un arbre venerat, que ha proporcionat aliment i llum, des de molt
antic per a totes les civilitzacions que han viscut en el Mare Nostrum.
Considerat un arbre sagrat per als fenicis, grecs i romans, s'ha convertit al
llarg de la història en un element conductor de saviesa, fertilitat, victòria i
pau. Fruit de l'herència de les civilitzacions que han poblat aquestes terres,
les oliveres han arribat fins als nostres dies com a testimonis vius del pas
del temps i de la història. A l'igual que els temples, monestirs i restes
arqueològiques, les oliveres formen part del patrimoni històric i cultural de
tots els pobles de la Mediterrània, amb una peculiaritat molt important, són
éssers vius. A més l'olivera és un arbre purament mediterrani, perfectament
adaptat i que ha aconseguit superar amb èxit l'amarga i dura climatologia
mediterrània; per cert, aquest clima és el que al costat del temps ha conservat
i modelat les espectaculars formes de les oliveres monumentals o mil·lenàries.
I això, ha segut i és igual al Baix Aragó i al Territori Sénia.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069