La
Librería de El Sueño Igualitario
Joan Esculies podríem
dir que és un expert amb la figura de Josep Tarradellas, sobretot amb lo
referent als primers temps com a polític d´aquest home tant important per a la
política catalana. També Dau editorial s´ha convertit en una editorial que s´ha
apropiat molt a la figura de Tarradellas amb una biografia sobre diferents
“fases” de la seva vida política: el primer volum és aquest que tractem i
visionem avui, el de Tarradellas dels
Orídgens a la Reública; després va el llibre que gira entorn al Tarradellas en
guerra i que escriu en Josep Lluís Martín Ramos i després s´aborda el tema de
l´exili: en un primer volum sota la ploma de Joan Santacana….però ací, ni molt
mentys, acaba el compromís de Dau amb la figura de Tarradellas.
Com deiem aquest és un primer volum d'una biografia
exhaustiva de Josep Tarradellas. Hi descobrireu els seus orígens catalanistes i
republicans, la creació d'ERC i la seva participació al govern Macià. També
podreu llegir els documents inèdits i més importants de l’Arxiu Montserrat
Tarradellas i Macià, a Poblet.
Sinopsi
L'acció de Josep Tarradellas es desplega en un ventall
que s'inicia durant les primeres dècades del segle XX i finalitza amb la
transició a la democràcia, després de creuar la República, la Guerra Civil i
l'exili. Aquest volum narra els seus orígens, l'activisme catalanista i
republicà de la joventut, la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya i la
tasca duta a terme com a conseller de Governació sota la presidència de
Francesc Macià. A continuació segueixen els textos originals relacionats amb la
persona de Josep Tarradellas, però també amb el país en general. Destaquen, per
exemple, la descripció relativa a la dignificació del Palau de la Generalitat i
l'habilitació del Parlament l'any 1932, les cartes i anotacions o bé els articles
de premsa.
Josep Tarradellas va estar al capdavant de les nostres
institucions en els moments clau de la història contemporània de Catalunya. El
coneixement de la seva obra en dóna testimoni.
Doctorand
de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra.
Màster en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la Universitat
de Londres. Llicenciat en Periodisme i en Biologia. En l'àmbit de no-ficció ha
publicat Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys(2011)
i 1714. La guerra de Successió(2008), junt a l'historiador Joaquim
Albareda. En l'àmbit de ficció ha publicat Contes Bàrbars (2009);Tràilers (2006),
premi Mercè Rodoreda de contes 2005 i L'ocell de la pluja(2003),
premi de narrativa Ciutat d'Elx 2002. Més informació: www.joanesculies.com.
Cazarabet conversa amb Joan Esculies:
-Joan, ja hem conversat una altra vegada amb vos
sobre en Tarradellas, però ho hem fet més al voltant de la proclamació
unilateral de Catalunya amb el president Companys al capdavant com a
president…i que acabà proclamant la República de Catalunya dins la II República
d´Espanya, però anem a fer un xic marxa arrere perquè amb aquest llibre que vas
editar amb Dau fa un temps i que és el primer llibre que enceta la seva
bibliografía, vista per diferents historiadors….Com definiries a en Tarradelles
home que, evidentment, tenint en compte la seva manera de fer, ésser, saber
estar influeix amb la manera de comportar-se dins del joc polític?
-Tarradellas és un home fet a si mateix, una mena de
self-made man a la catalana. El seu pare va arribar a Barcelona per treballar
junt al seu germà en el negoci d'un bar procedent de Cervelló i Josep ben aviat
va entrar al CADCI i va formar-se com a viatjant de comerç. Quan va acabar el
servei militar va posar-se pel seu compte i en els anys de la Dictadura de
Primo va aconseguir una posició sòlida, cosa que no va passar amb la majoria de
companys seus que havien passat pel CADCI i que encara feien de dependents i
d'escrivents i econòmicament estaven molt més lligats.
-Era un home menys
carismàtic que en Companys, més dedicat a la gestió, als afers interns, a
parlamentar amb uns i d´altres….pot ser per això era com menys receptiu
d´aquesta proclamació de la República Catalana dins la II República Espanyola?.
Perque no es pot definir a Tarradellas com un nacinalista radical, ¿no?
-Tarradellas el què practica a partir de 1931, que és
quan s'involucra en política, ho ha après en la seva feina de viatjant de
comerç (tractar clients, ordernar-los, classificar-los, etc) i trasllada
aquesta praxi a l'obra de govern primer com a secretari de Macià i després com
a conseller de Governació. És per dir-ho així un rara avis en el món dels
Companys, Macià, Aiguader etc perquè d'entrada és molt més jove, però sobretot
és un home molt dotat per la gestió i molt menys dotat i preocupat per
l'oratòria i els mítings. Tarradellas considera que Catalunya és una nació, que
és un tot compacte i únic i que ha de mantenir la seva singularitat en el marc
d'un projecte espanyol. No es planteja ni el federalisme, ni el confederalisme,
ni l'independentisme perquè la seva tradició política confon aquests termes i
simplement ho resumeix amb el pensament que el govern català ha de parlar de tu
a tu amb el govern espanyol, amb lleialtat i sense l'un voler intervenir en els
afers propis de l'altre. Però nacionalista radical, separatista, no n'és com a
a tal. Encara que la seva manera d'actuar en ocasions el fa més separatista que
aquells que se'n diuen.
-Les
comparacions són odioses, però si puguerem imaginar-nos a Tarradelles amb un
polítics d´ara i d´avui amb qui seria?
-No hi ha equivalent
-Conforme
vaig llegint més me´n adono que Tarradellas i Companys tenien moltes
diferències i , no sé com confrontacions…la de la matinada del 19 de juliol del
36 quan es presentà Tarradellas a la Comissaria de Policia i en Companys el reb
amb:”Què fots tú aquí?”…crec que és un bon exemple…Més ben dit en Companys era
més mediàtic, però hi havien més diferències…què en spots comentar?
-Companys ve d'una tradició del republicanisme
espanyol més preocupat pel fet republicà que pel fet 'nacional' català. Després
es dota d'una patina federal, però quan proclama la República el 1931 no la
proclama federal, sinó simplement Reública (unitaria). Altra cosa són lectures
interessades que se n'ha fet després perquè amb tots els presidents de la
Generalitat cadascú, segons l'opció ideològica pròpia, hi vol veure el què li
convé. En canvi, encara que mai es posi èmfasi en això, Tarradellas està més
preocupat pel fet 'nacional' català que pel republicà. Passa que ho demostra a
través de la seva gestió diària i això és més difícil de veure que no pas
llegint articles o proclames a la premsa. Companys és un polític format al
casino, als mítings, que se sent bé entre les multituds a la plaça de braus,
que necessita adrenalina, però que un plec de clàusules per gestionar la funció
pública o dictamens d'ordre públic l'ofeguen. Tarradellas en canvi, com deia
l'esposa de Macià, "és un home de lletra petita".
-En
Tarradelles era un home de idees fermes, treballador i de paraula…que tot i les
diferències savia ser fidel i savia ficar-se al lloc on se´l necessitava o
aquesta és la impresió que em dona…no sé…?
-Això de la fidelitat en política no existeix. El que
sabia fer bé Tarradellas era moure els fils per aconeguir allò que volia.
-Una persona no neix
polític…com van ésser els orígens, què va ser allò que el fa polític a aquest
home de Cervelló?
-De jove al CADCI col·labora en la secció de
propaganda però el què vol és progressar professionalment. Una vegada ho
aconsegueix, l'any 1927 es casa i l'any 1928 neix al seva filla Monserrat, que
té la síndrome de Down. Això és un cop molt dur per la parella. Són feliços
perquè han tingut una filla, que s'estimen amb bogeria, però pateixen la
malaltia perquè aleshores no hi havia ni la informació ni mitjans actuals.
Tarradellas, de fet, es passa bona part de la seva vida duent la Montserrat a
metges d'arreu d'Europa per si hi ha alguna manera d'ajudar-la. Quan el 1930
cau Primo i s'obre un panorama polític i democràtic Tarradellas recupera
algunes amistats de joventut, d'abans de 1923, i s'involucra cada vegada més en
política. Aquí comença, i no pas en els anys deu com va dir ell mateix en
tornar de l'exili, la seva vida política. És una manera de fugir de casa,
d'ocupar-se, d'alliberar-se de la duresa d'aquells primers anys com a pare,
malgrat la felicitat. Cal pensar que és un home que no té vicis, no fuma, no
beu, no és ballador, no té amants, la seva vida es basa en la familia i la
política.
-Va fer
el Servei Militar a Melilla, amb lo que això significava…..va viure la
Dictadura de Primo de Rivera…com era el Tarrdellas d´aquells diez…suposo que
molt implicat i amb les idees cada vegada més clares….
-La va fer com a sanitari, va pagar una quota. A
Melilla va viure en primera persona el desastre del Règim de la Restauració i
va adonar-se que la millora per tothom, sobretot pels segments populars, en
quant a qualitat de vida, era una República. A banda d'això és un xicot més
preocupat en el progrés professional que no pas polític en aquells anys.
-ERC neix l´any 1931, és un
partit relativament jove: explica´ns si no recordó malament aleshores en
Tarradellas es trobava cada vegada més compromés e inmers amb la política i
dins La Falç?
-És la segona etapa de la Joventut Nacionalista La
Falç. La primera va de 1918 a 1923, quan comença la Dictadura i passa a la
clandestinitat semi-desmantellada. Tarradellas havia estat un soci més de La
Falç en la primera etapa, bàsicament hi anava perquè organitzaven sardanes,
lleure, i no era dels elements polititzats. En canvi l'any 1930 La Falç es
reorganitza i aleshores ell s'implica i acaba participant a Sants en la
formació de l'ERC.
-Com va
ser la relació d´en Tarradellas, tenint en compte que va ser secretari d´en
Macià?
-Tarradellas havia vist a Macià quan aquest era president
honorífic de la primera etapa de La Falç. Quan va tornar de l'exili Tarradellas
va reelaborar el seu passat dient que aleshores havia estat un nacionalista
radical i secretari de Macià etc,,, per reforçar la seva legitimitat com a
president vinculant-se a la figura indiscutida de Macià. Això no és cert. El
coneixia i prou. Macià no hauria sabut de qui es parlava si li ho haguessin
preguntat. En canvi, en una mostra més que el seu fort eren els fets i no les
paraules, durant el congrés fundacional de l'ERC mentre tothom parlava i donava
instruccions i pocs actuaven, Macià es trobava atabalat perquè havia tornat de
l'exili i tothom volia que anés al seu casal i fou aleshores quan Tarradellas
amb un llapis i un paper va començar a posar ordre. I a través de la gestió va
esdevenir primer secretari de facto i després de iure amb la Generalitat
provisional. Tarradellas va aprendre molt de Macià, sobretot l'ús representatiu
de la imatge. Macià d'altra banda no estava disposat a que el jovent li fes el
llit i com acostuma a passar el jovent es fa un lloc ocupant el del
'pare'. Després d'una greu discussió el gener de 1933 per discrepàncies
polítiques, Macià va morir el Nadal d'aquell any i no s'havien tornat a
saludar.
-Sempre
ha sigut molt important les relacions amb la prensa…és important que els
polítics s´entenguen amb la prensa….Com era aleshores això?
-Tarradellas fou qui organitzà per primera vegada el
servei de premsa de la Generalitat com a secretari de Macià. Feia de portaveu
de l'executiu, lliurava comunicats de premsa, organitzà la campanya
propagandística del plebiscit per l'Estatut de Núria... de nou posava ordre a
partir de l'experiència a ordenar-ho i classificar-ho tot. En aques sentit
estava molt per davant de polítics més grans amb una gestió informativa
desordenada.
-Breument,
com va ésser fins estallar la Guerra Civil on, evidentment, tot es va capgirar,
el comportament i les tasques d´en Tarradellas com a polític?
-En esclatar la guerra Tarradellas estava vinculat al PNRE,
un partit escindit de l'ERC amb poca trascendència, i dedicat altra vegada a la
seva professió. Tanmateix era diputat al Parlament. I això sí, no era un home
d'amagar-se i va saber veure en la situació que es creava l'oportunitat per
tornar a primera línia política de la que havia quedat descavalcat arran de la
crisi amb Macià de 1933,
Et pot
interesar:
ERC:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquerra_Republicana_de_Catalunya
La Falç:
http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Fal%C3%A7
Estatut
d´Autonomia a Núria:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya_de_1932
Apropat a
Aquest personatges:
En
Tarradellas:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Tarradellas_i_Joan
En Macià:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0_i_Lluss%C3%A0
En
Companys:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Companys_i_Jover
11254
Josep Tarradellas.
Dels orígens a la República (1899-1936). Els documents de l'Arxiu Tarradellas. Joan Esculies
296 páginas 16 x 24 cms.
32,00 euros
Dau
L'acció de Josep Tarradellas es
desplega en un ventall que s'inicia durant les primeres dècades del segle XX i
finalitza amb la transició a la democràcia, després de creuar la República, la
Guerra Civil i l'exili. Aquest volum narra els seus orígens, l'activisme
catalanista i republicà de la joventut, la creació d'Esquerra Republicana de
Catalunya i la tasca duta a terme com a conseller de Governació sota la
presidència de Francesc Macià. A continuació segueixen els textos originals
relacionats amb la persona de Josep Tarradellas, però també amb el país en
general. Destaquen, per exemple, la descripció relativa a la dignificació del
Palau de la Generalitat i l'habilitació del Parlament l'any 1932, les cartes i
anotacions o bé els articles de premsa.
Josep Tarradellas va estar al capdavant de les nostres institucions en els
moments clau de la història contemporània de Catalunya. El coneixement de la
seva obra en dóna testimoni.
Llegeix un
capítol
Joan Esculies
Manresa, 1976
Doctorand de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu
Fabra. Màster en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la
Universitat de Londres. Llicenciat en Periodisme i en Biologia. En l'àmbit de
no-ficció ha publicat Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys
(2011) i 1714. La guerra de Successió (2008), junt a l'historiador Joaquim
Albareda. En l'àmbit de ficció ha publicat Contes Bàrbars (2009); Tràilers
(2006), premi Mercè Rodoreda de contes 2005 i L'ocell de la pluja (2003), premi
de narrativa Ciutat d'Elx 2002. Més informació: www.joanesculies.com
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069