Cazarabet conversa con... Josep Calvet, autor de “Sort - Tel-Aviv.
Dues bessones separades pel nazisme” (Pagès)
En Josep Calvet escriu una història, un altra
molt forta , sobre dues bessones que van ésser separades pel nazisme.
Es tracta d´ un treball d´ investigació que
reuneix molt de treball de recerca ,analitzat , comparant e investigant amb
molts documents i veus testimonials,com ens té acostumats, en Calvet.
Allò que està clar és que els Pirineus es varen
convertir en una serralada estratègicament molt valuosa... ja no només en la II
Guerra Mundial, també en la Guerra d’Espanya.
L´ autor de l´ obra Huyendo
del Holocausto torna, ara, la mirada a la por a caure
en mans dels nazis i les decisions que aquesta por va fer prendre…
El treball d’arxiu és molt minuciós per tal de conquerir
una petita història on les trajectòries vitals dels individus i famílies .
El treball d’en Calvet és molt acurat i aconsegueix fer-nos aplegar
una història tràgica, però molt humana…
Ens ve editada aquesta història per Pagès
Edicions.
La sinopsis
d’aquest llibre: Amagada entre la documentació que guardaven els propietaris d’un antic
hostal de Sort, l’any 2017 es descobreix una carta escrita el 1944 per una jove
jueva que havia fugit del nazisme a través del Pirineu de Lleida. Aquesta
carta, adreçada a la seva bessona resident a Tel- Aviv, va fer un llarg viatge
d’anada, va ser retornada i va romandre oblidada durant set dècades. Aquest
llibre narra com l’autor aconsegueix localitzar la destinatària mitjançant una
recerca que li permet reconstruir la vida de les dues germanes separades pels
nazis l’any 1939. El recorregut forçat d’aquesta família jueva, que discorre
per Polònia, Alemanya, França, Espanya i Israel, i els efectes de l’Holocaust
en les vides dels seus components s’entrellaça amb l’ impacte de la postguerra
i la deportació als camps nazis de quatre persones nascudes al municipi de Sort.
L´ autor en Josep Calvet: (la Pobla de Segur, 1965) és doctor en Història per la Universitat de Lleida, especialitzat en l’estudi del pas per Espanya dels refugiats que fugien del nazisme i de la Segona Guerra Mundial a través dels Pirineus. Autor de Les muntanyes de la llibertat (L’Avenç, 2008) i Huyendo del Holocausto (Milenio, 2014), ha assessorat diversos documentals i ha comissariat exposicions d’àmbit nacional i internacional sobre aquesta temàtica. També ha estat l’assessor històric del projecte Perseguits i Salvats, impulsat per la Diputació de Lleida, que té per objectiu recuperar els itineraris utilitzats pels jueus que escaparen de la persecució a través del Pirineu lleidatà.
L´autor ja ha estat amb nosaltres amb aquesta altra història d’investigació,
aquesta vegada editada pel segell Milenio de Pagès
Editors:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/huyendo.htm
Cazarabet conversa amb Josep Calvet:
-Amic Josep què és el que et va portar a investigar sobre la vida i destí
d’aquestes dues germanes bessones que van fer el possible per escapar del
nazisme tot i ser separades per aquest mateix nazisme?
-Va ser al 2017 després de localitzar una carta que una de les bessones (Fanny) va escriure a la seva germana (Rachel) des de Sort on havia arribat després d’haver creuat clandestinament els Pirineus al maig de 1944. Llavors em vaig plantejar un doble repte, localitzar a les germanes i conèixer la seva història de vida i, a la vegada, retornar la carta a Rachel o als seus familiars.
És com una mena de “peça solta” dins del teu treball mestre que tenen el pas dels Pirineus i la fugida de jueus del nazisme con a eix?
Bé, és un episodi concret sobre una família i que m’ha permès fer un recorregut sobre la vida d’aquesta família que discorre per Polònia, Alemanya, França, el Mandat britànic de Palestina, Espanya i Israel. Es el primer cop que centro la recerca de manera exclusiva en una família.
Hi ha o va haver-hi algun incentiu què t'ha fer investigar sobre aquesta “història dins altres moltes històries tractades per tú”?
En un primer moment m’ho vaig prendre com un repte personal. Volia localitzar a la família i retornar la carta però quan vaig entrar en contacte amb la família vaig adonar-me que era una història molt potent que caldria escriure-la. A la vegada, mentre feia recerca es va creuar una altra recerca, aquesta de caire personal, sobre els meus familiars originaris de Sort i llavors em va semblar que seria oportú entrellaçar les dues històries, la dels jueus que fugien del nazisme i arribaven a Sort i la dels fills de Sort que foren deportats als camps nazis.
-Com ha estat reconstruir la història d´aquestas dues germanes bessones que fugint del nazisme són separades quan allò únic que tens és una carta que a més va ser retornada...?
-Realment va ser molt complicat perquè en la recerca inicial per arxius de Polònia, Alemanya, França, Espanya, Israel i Estats Units no vaig aconseguir avançar. Això va fer que hagués de dirigir la recerca cap un àmbit que no havia explorat mai: la genealogia.
-Com aplega aquesta carta i aquesta història a les teves mans?.- I com comences la investigació?
-La carta arriba a través d’un amic historiador, Manel Gimeno, que em posa en contacte amb la persona que l’havia localitzada. Llavors començo la investigació als arxius que va donar uns resultats descoratjadors perquè no vaig trobar cap dada que em permetés seguir amb la recerca. No va ser fins que vaig centrar la recerca en la anàlisis d’arbres genealògics cercant el cognom de les noies quan vaig arribar a contactar amb la família fet que em va permetre avançar en la recerca i reconstruir la vida de les dues germanes bessones.
-Com enllaces la
història de les dues bessones amb els habitants de Sort que van restar als
camps de concentració?. Quin destí van
tindre aquests quatre ciutadans de Sort?
-La idea central ha estat explicar que mentre a Sort arribaven jueus fugint de l’Holocaust, quatre persones nascudes a Sort estaven internades als camps nazis. D’aquestes quatre persones, dos van estar a Mauthausen, una a Dachau i una a Buchenwald. Josep Llo, internat a Buchenwald, va morir i els altres tres van sobreviure, entre ells Josep Rey Pau que era nebodastre de la meva àvia.
-Què és el que et fa enllaçar les dues històries?
-El fet de que les dues històries compartien protagonisme a Sort. El poble de Sort és el nexe d’unió de les dues històries. I el segon nexe és la meva recerca, la recerca professional va enllaçar amb la recerca personal que va permetre que els resultats d’ambdues poguessin enllaçar-se.
-Amic, com aplegaven a una banda i a l’altra dels Pirineus els jueus que escapaven de l´ Holocaust?.
-A mesura que avançava la Segona Guerra Mundial i els nazis ocupaven bona part d’Europa, els jueus que escapaven de la persecució i s’aventuraven a fugir anaven retrocedint cap al sud de França amb la voluntat final de creuar els Pirineus i cercar refugi a la Península Ibèrica on Espanya i Portugal eren teòricament neutrals en el conflicte bèl·lic. No tenien cap altra alternativa, tret de Suïssa la resta del mapa europeu estava en mans dels nazis. L’Estat Espanyol va adquirir el paper de terra de refugi malgrat el destacat antijudaisme del règim sorgit de la Guerra Civil i de la seva proximitat ideològica amb el nazisme.
-I a partir dels Pirineus què..?.- Com era passar aquesta serralada?
-Creuar els Pirineus era una tasca gens fàcil. A indrets com el Pirineu de Lleida calia superar colls de muntanya propers als 3.000 metres sota la neu i el fred extrem, les persones que fugien no estaven preparades físicament per emprendre una ruta d’aquesta dificultat, no portaven roba adequada... A més, a partir de novembre de 1942, la vigilància dels camins que donaven accés a Espanya estava en mans del nazis que desplegaren un regiment de caçadors alpins austríacs equipats amb esquís i gossos ensinistrats per seguir el rastre de les persones... Tots aquests elements feien que les evasions esdevinguessin èpiques i en alguns casos dramàtiques. Alguns hi van perdre la vida, altres van patir fractures, congelacions...
-I una vegada a Espanya en aquest cas per territori lleidatà com seu
feien...?, perquè el règim de Franco era el que era...
-Depenia del moment, de l’any en que arribaven a Espanya. El govern espanyol va mantenir diverses polítiques vers els jueus que creuaven els Pirineus. En un primer moment autoritzava el seu pas si arribaven amb passaports i visats, més endavant va deixar de concedir visats per la qual cosa els que volien fugir ho havien de fer creuant clandestinament la serralada. La major part dels que fugien a través de les muntanyes acabava sent detinguts per la Guàrdia Civil. A partir de 1941 veiem com alguns dels jueus van ser refusats i retornats a França. A mesura que avançava la guerra, i la victòria aliada semblava evident, Franco va flexibilitzar la seva posició permetent que organitzacions benefiques jueves que s’havien establert a Espanya s’ocupessin de l’atenció dels jueus evitant que anessin a les presons. Els conduïen a Barcelona per iniciar els tràmits per la seva sortida d’Espanya.
-Hi ha un punt en comú amb l’anterior llibre---bé n’hi ha més, però jo en veig un en particular molt ferm--, Huyendo del Holocausto d’Editorial Milenio-- és la fugida d´ aquesta família dels nazis –en aquest cas des de Polònia a Israel passant per Alemanya, França i Espanya tenint com escenari molt central als Pirineus, no?.-Eren les rutes del Pirineu el lloc idoni per fugir del nazisme?
-Clar. En un moment determinat els Pirineus van esdevenir l’únic punt de fugida pels jueus que fugien del nazisme. La resta d’Europa estava pràcticament tota en mans dels nazis i la única alternativa, tot i que era molt complicada, era arribar a la Península Ibèrica per marxar des de ports espanyols o portuguesos cap a Amèrica, Gran Bretanya, Nord d’Àfrica o Palestina. Dic complicada perquè durant bona part de la guerra, va caldre creuar clandestinament els Pirineus després de llargues jornades caminant i perquè tant a Espanya com a Portugal governaven dos dictadures molt properes a l’Alemanya nazi.
Enllaço amb la pregunta anterior...perquè aquest llibre surt dels teus anterior treballs, no?, en concret té relació directa amb Huyendo del holocausto, oi?
-En aquest llibre, a diferència de Huyendo del Holocausto on presentava desenes d’històries en format breu, em dedico a reconstruir la història d’una única família: els Gewurz. Des de la Polònia rural de la que van fugir per fer front als pogroms a que es sotmetia als jueus fins a Alemanya on van viure l’ascens del nazisme i la persecució que va fer que desaparegués pràcticament tota la família menys les bessones i els seus dos germans. Els quatre germans, mercès a la visió dels seus pares, van poder fugir d’Alemanya abans de que fos massa tard.
Es tracta d’una història molt dura, plena de pors i escarments...aquestes persones les que sí podien fugir es recuperaven d’això?
Al llibre explico que tal ha passat a casa nostra amb la Guerra Civil, els supervivents de la persecució nazi tampoc han explicat molts detalls del seu patiment als seus fills i nets. Hi ha hagut molts silencis. Això motiva sovint de quan moren els pares els seus fills o nets endeguin recerques per tal de conèixer els orígens de la família. Són les segones i terceres generacions les que es preocupen per recuperar la història dels seus avantpassats i rescatar-la de l‘oblit.
-En aquest cas dues bessones separades pel nazisme des de l´ any 1939...com
va ésser aquesta separació?
-Les bessones eren originàries de Karlsruhe (Alemanya). Al novembre de 1938, després de la nit dels Vidres Trencats, els seus pares les van enviar amb uns familiars que vivien a Estrasburg (França). Ambdues volien emigrar al Mandat britànic de Palestina però només van obtenir autorització per una d’elles. Va ser Rachel la que l’any 1939 va poder arribar a Palestina. Fanny, per la seva banda, va romandre amagada durant cinc anys a diversos indrets de França (granges, convents...) fins que al maig de 1944 per mediació d’una organització de resistència jueva va passar a Espanya amb un nombrós grup de 60 persones. En arribar a Sort va escriure la carta que dona origen al llibre i les germanes es van tornar a abraçar al novembre de 1944 després de que Fanny pogués anar a Palestina.
Els Pirineus també va ésser l’escenari per on després van escapar els nazis... molt punt de trobada ens porten aquesta muntanya, oi?
-Efectivament, durant la Segona Guerra Mundial els Pirineus van permetre la fugida de joves francesos que volien incorporar-se a l’exèrcit aliat, militars desmobilitzats de països ocupats pels nazis, polítics de països ocupats pels nazis, aviadors aliats i jueus. Però, a partir d’agost de 1944, després de que s’alliberés el sud de França, i fins als anys cinquanta, començaren a creuar la serralada nazis que cercaven la protecció del govern espanyol. Aquest darrer episodi encara està per investigar.
-Com ha sigut el procés i la tasca àrdua d'investigació que, a més, té molt a veure amb el procés de documentació?
-Va ser complicat fins que vaig localitzar a la família de les bessones. Un cop resolt aquest tema, la informació que em van facilitar els familiars va permetre’m dirigir la recerca cap als arxius corresponents i localitzar a les persones que podien parlar-me de la vida de les dues bessones.
-La investigació, la recopilació de documentació, el contrastar tot això, el aproximar-se a testimonis més o menys directes... és un treball i una tasca que requereix de molt de treball, minuciositat, però també, a l´ arrere, té molta gratificació.... què ens pots dir?
-Efectivament, hi ha molta il·lusió a mesura que vas lligant temes i reconstruint els petits episodis. També és molt gratificant compartir amb els familiars l’evolució de la recerca i les descobertes. En aquest cas, la família de les germanes bessones havia fet un important exercici de memòria però en alguns períodes tenien buits de memòria que la meva recerca a contribuït a omplir.
-I quina metodologia de treball sols seguir en aquest llibres d’investigació?
-En aquest cas ha estat diferent. En primer lloc vaig treballar per localitzar als familiars. Un cop els familiars em van donar alguns detalls de les vides de les dos bessones, vaig començar a cercar informació i documentació dels llocs on havien viscut. A entrevistar als companys de fugida de la Fanny. A entrevistar als fills de les dues bessones. Combinant testimonis personals amb documentació d’arxiu i bibliografia.
-Treballes sobre un guió de qüestions y/o preguntes sobre les quals anar trobant respostes?
-En aquest llibre he volgut explicar al lector com arribava a conèixer els fets que explico en cada capítol. Això m’ha permès narrar en primer persona com desenvolupava la recerca.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069