9788413031583_04_n_3.jpgCazarabet conversa con...   Manel Aljama, autor de “La soledat del llebrer” (Pagès)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una història negra des de la ploma de Manel Aljama que va guanyar el XXVIII Premi Ferran Canyameres de novel-la l’any passat.

Forma part de la col·lecció Lo Marraco Negre, de Pagès.

La sinopsis del llibre:

Estiu de 1975, José Luis Canales, el jove inspector de la Brigada Político Social arriba a Barcelona. Destinat a la comissaria del Districte Cinquè, viurà moments històrics: els darrers dies de Franco, l’entorn polític català, les vagues i la delinqüència quotidiana que quan surt a la premsa ho fa amb lletra petita. Desobeeix les ordres dels seus superiors. Fidel a l’honestedat de la seva joventut i l’estima per una meretriu, decideix investigar els assassinats de dones que fan el carrer. Tot sol, amb l’única complicitat de la seva parella, aterra en el món sòrdid de les curses de llebrers. Sense traça ni mètode, pot ser que la jugada li surti molt cara.

Ens apropem a l’autor?

Manel Aljama  ha treballat com informàtic especialitzat en virtualització. Ha col·laborat en diversos portals digitals. Ha publicat una desena d’antologies de relats i ha estat traduït al francès. Present a les xarxes socials amb diversos blocs i col·laboracions en revistes de gènere com miNatura. El 2015 guanya el XXVII Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Badalona amb la seva segona novel·la Futur imperfecte. Membre de clubs de lectura com el d’ILC i el d’Òmnium de Sabadell. Rapsoda i presentador quan li demanen. Fascinat per la ràdio des de ben jove, ha col·laborat en programes literaris i de foment de la lectura, el més important, Llibres & Company de RNA. Col·labora també en la plataforma Radio Arte dedicada als dramàtics. Des de 2018 condueix el programa de música mediterrània Sons de Prop, a Montcada Ràdio (104.6 FM i internet) i publica regularment a la revista d’humanitats La Tortuga Avui. http://manelaljama.cat/

 

 

Cazarabet conversa amb Manel Aljama:

soletatllebrer (5).jpg-Manel amic, què et duu a escriure novel·la negra?
El gust per escriure les històries que he llegit. El primer llibre que em van regalar era de “El club de los siete secretos” on una grup de nens juguen a detectius. Sherlock Holmes, Agatha Christie, Chandler, Hammet, Simenon, Highsmith van ser lectures que van reforçar i afirmar la passió pel gènere.  

-Creus que és un dels gèneres o el gènere que millor despulla l’ànima humana?

És difícil dir això, però sí que és el gènere que intenta mostrar les dues cares o els dos costats de l’ànima.

-Fins i tot la social…i ací, en aquesta novel·la lo social té molt de pes perquè ens trobem en ple trànsit entre dictadura i transició…?

Sí. La dictadura genera una societat que té clares les coses perquè circula entre una dualitat: el no està prohibit és obligatori. Però quan s’esquerda, el sistema protector dels comportaments automàtics que segueixen tot per inèrcia esdevé un problema. I els policies, en especial els joves, pateixen aquesta crisi.

-Com ho viu això el protagonista a la temuda Brigada Político Social?
Amb sorpresa. No ha rebut cap preparació específica. No en calia en un país on els que han sobreviscut al cop d’estat del 1936 i la feina és perseguir lladregots de banc. A Barcelona hi havia resistència organitzada i els crims de sempre. Els valors que ha après al sistema no servien al 1975. 

- A la trama a l’entramat hi ha molt de mar de fons amb retratar i dibuixar “lo polític” i “lo social”…..t’ha costat molt bolcar-lo negre damunt blanc?

Escriure no. Documentar sí. Jo era un nen de dotze anys (feia setè d’ EGB) al novembre de 1975  i tot i que no tenia la consciència política d’un adult, alguna cosa sabia. La documentació ha estat feina feixuga perquè sembla que hi hagués una única versió de la transició. Trobar testimonis vius nous disposats a xerrar ha estat difícil. 

soletatllebrer (1).jpg-Ell es veu entre l’aigua i l’oli perquè té que fer de policia,però té el seu propi rerefons, les seves conviccions, idees e ideals…un xoc frontal en una persona que, en aquells dies, daguera esdevindre, fins i tot, difícil de dur a terme, no?

No s’avorria. Pertany a la generació ye-ye però és del règim. El conflicte li fa veure que hi ha altra realitat amb altes problemes que van més enllà del que surt a la premsa.

-I desobeeix i això en aquells dies era quelcom més que un desafio, no?

No voldria fer revelacions, però si no mor el dictador, hauria tingut un altre càstig molt més server. “El hecho biológico inevitable” com deien els del règim ho va trasbalsar tot i d’aquella manera el va “beneficiar”.

-Es centra per cercar e investigar, tot sol els assassinats de dones que fan el carrer….amb la única complicitat de la seva parella…molt poca companyia per fer front a gent de dins del cos que la té en contra, al silenci de possibles víctimes, als assassins…la soledat pot ser el principal enemic del nostre protagonista…

Per això el títol. La seva parella és una dona molt intel·ligent i molt més forta que ell. Però, com tal va a la seva. No vol dependre de ningú.

-La investigació el duu al món de les curses dels llebrers i allí pot ser que, entre els llebrers, es reconeguera a ell mateix…?...la cursa contrarellotge per guanyar---no sé què—i ell que per a salvar vides…també té una lluita en solitari…on el camp no s’acaba mai…què ens pots dir?

Molt bé, encertes. És també un símbol. Tots són llebrers, gossos per anar a cacera... En el cas dels llebrers, no ho conec, potser algun gos s’ha rebel·lat algun dia i ha deixat de perseguir el peluix. Llavors el seu propietari...

soletatllebrer (2).JPG-Una novel-la negra que planteja molt un debat entorn a la honestedat dallò que s’ha de fer perquè , simplement s’ha de fer….perquè és lo correcte i no calen més escuses, oi?

Som nosaltres que amb un cantó o altre de la nostra personalitat o si vols, diguem, el cor o el cap, decideixes encaminar les teves passes cap un lloc o un altre, sí. Sempre és nostra la decisió. Recorda “El Vaquilla” que va reconèixer que havia tingut oportunitats per sortir, però que les havia rebutjat.

-L’escenari ací té molta força… aquella Espanya , i aquella Barcelona, que es debatia entre el blanc i el negre de la dictadura i l’arribada del color…

Tinc records visuals que he intentat descriure i que també he pogut contrastar amb gent gran que tenia vint o vint-i-cinc anys i em diuen després de llegir el llibre que he encertat de ple.

-Però el protagonisme està més del costat dels personatges que, diria, mouen , fins i tot a la trama… , Manel, que ets el creador què ens pots dir?

Intento ser autor de mapa tot i que els personatges et reclamen protagonisme i sempre sóc obert i flexible.

-Amics, com ha estat escriure per a Pagès ui aquesta sèrie literària de novel·la negra?

Pagès és d’entrada una editorial m’estimo molt. Un exemple. La novel·la acaba en Pagès perquè l’editorial que publica el premi Josep Canyameres que la novel·la va guanyar. Content que el meu llibre està al costat de tots els altres guanyador i en catàleg tan complet. Com un nen amb sabates noves.

-Ens pots explicar en què estàs treballant en l’actualitat…ens pots fer cinc cèntims?

No m’avorreixo. Tinc una altra novel·la de Canales que vaig escriure abans que aquesta, una nova distopia i un altre projecte que no és ni negre ni distòpic.

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com