La
Librería de El Sueño Igualitario
Pagès Editors ens presenta un llibre valent i que ens apropa a terres caracteritzades per allò que tothom coneix a tothom, però ningú
coneix a ningú…
L´escriptora , escriu per
a Pagès dins la col-lecció Lo Marraco, i ens presenta un llibre d´excel-lent factura, el-laboració
i on en tot momento sap estar allà on fa falta que estigui l´escriptor per ajudar, d´alguna manera, tant als seus personatges
com als escenaris
que desfilen des de la seva imaginació
al llibre que té l´escriptor
en les mans.
Allò que ens diu la editorial PAGÈS sobre el llibre
CENDRA:
1976. Un any
després d'haver resolt la mort del Severino Gil a
Cap llàgrima sobre
la tomba, tot just estrenada la democràcia, l'Elíades Bel es troba embolicat en nous misteris per les terres de l'Ebre. Un terrible incendi, assassinats, corrupció, empresaris sense escrúpols i la recerca d'una família dispersada després de la
guerra civil, el portaran des d'Arnes cap a Horta de Sant Joan, Alcanyís, Tarragona i Cornellà. L'Elíades, fotògraf i investigador eventual, comptarà
amb l'ajuda del seu cosí lo Margalló, un pagès de Vall-deroures; de la Susi, una perruquera molt trempada; de mossèn Amadeu i de l'inefable tinent Estrada, que gaudeix d'una, fins ara tranquil·la, jubilació. Un mosaic de personatges molt humans, tocats per les dures circumstàncies de la vida. Llops
i xais que acabaran sent, sense excepció, res més que cendra.
L´autora, Sílvia
Mayans:
D’arrels catalanes i valencianes, ha estat sempre interessada per les llengües i les cultures d’arreu. Després d'uns anys vivint
a l'estranger, l'any 2005
torna a Barcelona i comença a escriure.
El 2009 publica els seus primers relats i poemes. El 2011 guanya el premi del jurat del concurs de microrelats negres del Centre Cultural La Bòbila
(L'Hospitalet del Llobregat) amb
el relat 9 mil·límetres. El 2012 és finalista del premi de novel·la de misteri Ferran Canyameres, ambCap
llàgrima sobre la tomba. El 2015 queda finalista del premi
de relats Vent de Port amb Rumors
a Rocalleda. EL
2016 publica el seu primer poemari ÀNIMAlari. Ha participat en diverses activitats literàries, taules rodones i recitals de poesia a Litterarum (Móra d'Ebre), Fira
del Llibre (Jesús), Jornades
de les Lletres Ebrenques (Amposta), i als festivals Tiana Negra, El vi fa sang i Matarranya Negra entre d'altres.
Cazarabet
conversa amb Sílvia Mayans:
-Silvia,
amiga per què
et fixes amb les Terres de l’Ebre tant sovint per a situar les
tevés històries?- T’has de sentir molt agermanada amb tot aquest ampli
escenari geogràfic, no? Per què?.
-Fa 8 anys que visc a Arnes, un poble menut de la Terra Alta, tocant a l’Aragó. Estic a 30 minuts de Tortosa, Gandesa i Alcanyís. El territori, la història, la gent, la llengua i el paisatge ebrenc m’acompanyen en el dia a dia i m’inspiren
molt.
-Què et diuen la gent de les Terres de l’Ebre i rodalies per fer-les protagonistes junt a les trames i els molt anomenats escenaris geogràfics?. Què caracteritza
a les gents del lloc o dels llocs on
està ambientada la novel·la,
Cendra?
-D’entrada els
sorprèn que una trama amb pinzellades força negres estigui ambientada al seu territori. Però agrada molt. Agrada, també, l’us del llenguatge, ja que els personatges
d’aquí parlen a la manera d’aquí.
-Amiga
què t’ha inspirat a escriure una novel·la de misteri en aquest escenari però que té com a rerefons episodis històrics tant importants com la Guerra Civil?
-La Guerra Civil i les
ferides que va provocar encara són
molt presents, a dia d’avui, als
pobles d’aquestes
comarques. Presents en les pedres
i en les cases afonades per les bombes
que encara es conserven, presents en les converses, presents en la política...
-L’escenari geogràfic en aquesta classe de trames té molta importància i cada vegada més.
Per què ho creus?
-Crec que als lectors els
agrada i els ajuda a
imaginar l’escenari si el poden situar al mapa, i
encara més si l’han trepitjat algun cop, si el coneixen o si hi viuen, naturalment.
També a mi quan
escric, m’agrada descriure l’entorn i el paisatge. Que la narració sigui molt visual.
-Però jo diria
que en aquesta contalla teva, la de Cendra, ací els personatges
tenen una força immensa i, a més, són retrats ben variats. Com teu
fas per retratar des d’una
espavilada perruquera a un pagès, un capellà, un tinent , un cosí o el teu inefable Elíades?
-Tots són
personatges ficticis, però inspirats en una barreja de persones que he anat coneixent o que s’han creuat en el meu camí. L’ Elíades, però, també té alguna cosa de mi... Elíades ja ens surt
com a protagonista
amb la teva anterior
narració ,Cap llàgrima sobre
la tomba. Fes-nos cinc cèntims
d’aquest personatge i dels seus neguits…L’
Elíades és un avorrit contable, una persona que ha viscut desarrelada a
Barcelona per culpa d’una mare turmentada
per un passat que vol oblidar. Ell trobarà
les seves arrels en
retornar al poble natal. Allí es deixa
seduir per la vida senzilla,
descobreix d’on ve i comença a saber cap a on vol
anar a la seva vida.
-Però hi ha narrativa i narrativa;
segurament que tota necessita
de molt de procés de documentació, però en novel·les amb aquests
rerefons: el geogràfic, el
que fa referència a la historia, encara aquest procés té que ésser més exigent,
no?
-Bé, cada autor té la seva manera d’aproximar-se a la història que vol explicar. Jo, com tu dius, necessito
documentar-me molt. O millor
dit, submergir-me en el lloc i el moment en què els meus
personatges viuen les seves peripècies. Això significa que, a banda de documentar-me sobre els fets històrics,
també llegeixo moltes autobiografies i llibres de vivències. I Escolto molt la gent gran o la que recorda com havien estat
les coses als anys trenta o als anys
setanta, que són les èpoques en que passen els fets que explico, tant a Cendra com a Cap llàgrima sobre la tomba.
-Exigent i apassionant.
Hi ha una historia arrere
cada novel·la i la historia que camina paral·lela a la documentació està plena de passió perquè és de molt
de gust anar documentant-se per afiançar molt les històries, no?
-Sí!
Un dels motius pels que m’agrada escriure és perquè
disfruto molt de l’aprenentatge
durant aquest procés previ.
-Arran de tot això,
amiga: quina metodologia de treball
utilitzes? -Penses primer
la trama, l’escenari o els personatges?
-Primer hi ha allò que vull explicar (pot ser un fet concret, una anècdota, una circumstància històrica...). Després imagino el
lloc, el temps i la
perspectiva des d’on explicar-ho
millor. Potser els personatges són els darrers
que pugen a l’escenari, però busco els personatges que puguin transmetre el que jo vull. Perquè al final són ells els
que porten el pes de la trama.
-Amiga,
ens pots dir o fer cinc cèntims dallò en que estàs treballant en aquest moment?
-Ara estic fent difusió
i algun petit recital d’un poemari que vaig publicar a inicis d’any. Es titula ÀNIMAlari. També
estic treballant en una novel·la inspirada en mon besavi No puc avançar
res més...
-Com
està sent aquest viatge com
a escriptora realitzat , de forma paral·lela amb Pagès editors?
-Molt bé.
Pagès Editors va publicat la meva primera novel·la i em va encoratjar a continuar escrivint amb Elíades Bel com a investigador-protagonista. Crec
que fem un bon tàndem alhora de promocionar aquesta sèrie negra i rural que de moment
només té dos títols però que esperem que hi hagi, al menys,
una trilogia.
26157
Cendra. Sílvia Mayans
320 páginas
15 x 24 cms.
19,00 euros
Pagès
1976. Un any
després d'haver resolt la mort del Severino Gil a
Cap llàgrima sobre la tomba, tot just
estrenada la democràcia, l'Elíades
Bel es troba embolicat en nous misteris per les terres de l'Ebre. Un terrible incendi, assassinats, corrupció, empresaris sense escrúpols i la recerca d'una família dispersada després de la guerra civil, el portaran des d'Arnes cap a Horta
de Sant Joan, Alcanyís,
Tarragona i Cornellà. L'Elíades,
fotògraf i investigador eventual, comptarà
amb l'ajuda del seu cosí lo Margalló, un pagès de Vall-deroures; de la Susi, una perruquera molt trempada; de mossèn Amadeu i de l'inefable tinent Estrada, que gaudeix d'una, fins ara tranquil·la, jubilació. Un mosaic de personatges molt humans, tocats per les dures circumstàncies de la vida. Llops
i xais que acabaran sent, sense excepció, res més que cendra.
Veure primeres pàgines:
http://www.pageseditors.cat/media/docs/9788499757957_L33_23.pdf
Sílvia Mayans.
El 2009 publica els seus primers relats i poemes. El 2011 guanya el premi del jurat del concurs de microrelats negres del Centre Cultural La Bòbila
(L'Hospitalet del Llobregat) amb
el relat 9 mil·límetres. El
2012 és finalista del premi
de novel·la de misteri Ferran Canyameres, amb Cap llàgrima
sobre la tomba. El 2015 queda finalista del premi de relats Vent de Port amb Rumors a Rocalleda. EL 2016
publica el seu primer poemari
ÀNIMAlari. Ha participat en
diverses activitats literàries, taules rodones i recitals de poesia a Litterarum (Móra d'Ebre), Fira del Llibre (Jesús), Jornades de les Lletres Ebrenques (Amposta), i als festivals Tiana Negra, El vi fa sang i Matarranya Negra entre d'altres.
En el seu blog A recer d'un baobab (http://silviamaians.blogspot.com.es/) recull apunts de lectures i reflexions literàries diverses.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069