La Librería de El Sueño Igualitario

9788499757957_04_n.jpgCazarabet conversa con...   Sílvia Mayans, autora de “Cendra” (Pagès)

 

 

 

 

 

Pagès Editors ens presenta un llibre valent i que ens apropa a terres caracteritzades per allò que tothom coneix a tothom, però ningú coneix a ningú

escriptora , escriu per a Pagès dins la col-lecció Lo Marraco, i ens presenta un llibre d´excel-lent factura, el-laboració i on en tot momento sap estar allà on fa falta que estigui l´escriptor per ajudar, d´alguna manera, tant als seus personatges com als escenaris que desfilen des de la seva imaginació al llibre que té l´escriptor en les mans.

Allò que ens diu la editorial PAGÈS sobre el llibre CENDRA:

1976. Un any després d'haver resolt la mort del Severino Gil a Cap llàgrima sobre la tomba, tot just estrenada la democràcia, l'Elíades Bel es troba embolicat en nous misteris per les terres de l'Ebre. Un terrible incendi, assassinats, corrupció, empresaris sense escrúpols i la recerca d'una família dispersada després de la guerra civil, el portaran des d'Arnes cap a Horta de Sant Joan, Alcanyís, Tarragona i Cornellà. L'Elíades, fotògraf i investigador eventual, comptarà amb l'ajuda del seu cosí lo Margalló, un pagès de Vall-deroures; de la Susi, una perruquera molt trempada; de mossèn Amadeu i de l'inefable tinent Estrada, que gaudeix d'una, fins ara tranquil·la, jubilació. Un mosaic de personatges molt humans, tocats per les dures circumstàncies de la vida. Llops i xais que acabaran sent, sense excepció, res més que cendra.

L´autora, Sílvia Mayans:

D’arrels catalanes i valencianes, ha estat sempre interessada per les llengües i les cultures d’arreu. Després d'uns anys vivint a l'estranger, l'any 2005 torna a Barcelona i comença a escriure. El 2009 publica els seus primers relats i poemes. El 2011 guanya el premi del jurat del concurs de microrelats negres del Centre Cultural La Bòbila (L'Hospitalet del Llobregat) amb el relat 9 mil·límetres. El 2012 és finalista del premi de novel·la de misteri Ferran Canyameres, ambCap llàgrima sobre la tomba. El 2015 queda finalista del premi de relats Vent de Port amb Rumors a Rocalleda. EL 2016 publica el seu primer poemari ÀNIMAlari. Ha participat en diverses activitats literàries, taules rodones i recitals de poesia a Litterarum (Móra d'Ebre), Fira del Llibre (Jesús), Jornades de les Lletres Ebrenques (Amposta), i als festivals Tiana Negra, El vi fa sang i Matarranya Negra entre d'altres.

 

 

Cazarabet conversa amb Sílvia Mayans:

-Silvia, amiga  per què et fixes amb les Terres de l’Ebre tant sovint per a situar les tevés històries?- Thas de sentir molt agermanada amb tot aquest ampli escenari geogràfic, no? Per què?.

-Fa 8 anys que visc a Arnes, un poble menut de la Terra Alta, tocant a l’Aragó. Estic a 30 minuts de Tortosa, Gandesa i Alcanyís. El territori, la història, la gent, la llengua i el paisatge ebrenc m’acompanyen en el dia a dia i m’inspiren molt.

-Què et diuen la gent de les Terres de l’Ebre i rodalies per fer-les protagonistes junt a les trames i els molt anomenats escenaris geogràfics?. Què caracteritza a les gents del lloc o dels llocs on està ambientada la novel·la, Cendra?

-D’entrada els sorprèn que una trama amb pinzellades força negres estigui ambientada al seu territori. Però agrada molt. Agrada, també, l’us del llenguatge, ja que els personatges d’aquí parlen a la manera d’aquí.

-Amiga què t’ha inspirat a escriure una novel·la de misteri en aquest escenari però que té com a rerefons episodis històrics tant importants  com la Guerra Civil?

-La Guerra Civil i les ferides que va provocar encara són molt presents, a dia d’avui, als pobles d’aquestes comarques. Presents en les pedres i en les cases afonades per les bombes que encara es conserven, presents en les converses, presents en la política...

-L’escenari geogràfic en aquesta  classe de trames té molta importància i cada vegada més. Per què ho creus?

-Crec que als lectors els agrada i els ajuda a imaginar l’escenari si el poden situar al mapa, i encara més si l’han trepitjat algun cop, si el coneixen o si hi viuen, naturalment. També a  mi quan escric, m’agrada descriure l’entorn i el paisatge. Que la narració sigui molt visual.

-Però jo diria que en aquesta contalla teva, la de Cendra,  ací els personatges tenen una força immensa i, a més, són retrats ben variats. Com teu fas per retratar  des d’una espavilada  perruquera a un pagès, un capellà, un tinent , un cosí o el teu inefable Elíades?

-Tots són personatges ficticis, però inspirats en una barreja de persones que he anat coneixent o que s’han creuat en el meu camí. L’ Elíades, però, també té alguna cosa de mi...  Elíades ja ens surt com a protagonista   amb la teva anterior narració ,Cap llàgrima sobre la tomba. Fes-nos cinc cèntims d’aquest personatge i dels seus neguits…L’ Elíades és un avorrit contable, una persona que ha viscut  desarrelada a Barcelona per culpa d’una mare turmentada per un passat que vol oblidar. Ell trobarà les seves arrels en retornar al poble natal. Allí es deixa seduir per la vida senzilla, descobreix  d’on ve i comença a saber cap a on vol anar a la seva vida. 

-Però hi ha narrativa i narrativa; segurament que tota necessita de molt de procés de documentació, però en novel·les amb aquests rerefons: el geogràfic, el que fa referència a la historia, encara aquest procés té que ésser més exigent, no?

-, cada autor té la seva manera d’aproximar-se a la història que vol explicar. Jo, com tu dius, necessito documentar-me molt. O millor dit, submergir-me en el lloc i el moment en què els meus personatges viuen les seves peripècies. Això significa que, a banda de documentar-me sobre els fets històrics, també llegeixo moltes autobiografies i llibres de vivències. I Escolto molt la gent gran o la que recorda com havien estat les coses als anys trenta o als anys setanta, que són les èpoques en que passen els fets que explico, tant a Cendra com a Cap llàgrima sobre la tomba.

capcaleramayans.jpg-Exigent i apassionant. Hi ha una historia arrere cada novel·la i la historia que camina paral·lela a la documentació està plena de passió perquè és de molt de gust anar documentant-se  per afiançar molt les històries, no?

-! Un dels motius pels que m’agrada escriure és perquè disfruto molt de l’aprenentatge durant aquest procés previ.

-Arran de tot això, amiga: quina metodologia de treball utilitzes? -Penses primer la trama, l’escenari o els personatges?

-Primer hi ha allò que vull explicar (pot ser un fet concret, una anècdota, una circumstància històrica...). Després imagino el lloc, el temps i la perspectiva des d’on explicar-ho millor. Potser els personatges són els darrers que pugen a l’escenari, però busco els personatges que puguin transmetre el que jo vull. Perquè al final són ells els que porten el pes de la trama.

-Amiga, ens pots dir  o fer cinc cèntims dallò en que estàs treballant en aquest moment?

-Ara estic fent difusió i algun petit recital d’un poemari que vaig publicar a inicis d’any. Es titula ÀNIMAlari. També estic treballant en una novel·la inspirada en mon besavi No puc avançar res més...

-Com està sent aquest viatge com a escriptora realitzat , de forma paral·lela amb Pagès editors?

-Molt . Pagès Editors va publicat la meva primera novel·la i em va encoratjar a continuar escrivint amb Elíades Bel com a investigador-protagonista. Crec que fem un bon tàndem alhora de promocionar aquesta sèrie negra i rural que de moment només té dos títols però que esperem que hi hagi, al menys, una trilogia.

 

 

 

9788499757957_04_n.jpg26157
Cendra. Sílvia Mayans
320 páginas           15 x 24 cms.
19,00 euros
Pagès



1976. Un any després d'haver resolt la mort del Severino Gil a Cap llàgrima sobre la tomba, tot just estrenada la democràcia, l'Elíades Bel es troba embolicat en nous misteris per les terres de l'Ebre. Un terrible incendi, assassinats, corrupció, empresaris sense escrúpols i la recerca d'una família dispersada després de la guerra civil, el portaran des d'Arnes cap a Horta de Sant Joan, Alcanyís, Tarragona i Cornellà. L'Elíades, fotògraf i investigador eventual, comptarà amb l'ajuda del seu cosí lo Margalló, un pagès de Vall-deroures; de la Susi, una perruquera molt trempada; de mossèn Amadeu i de l'inefable tinent Estrada, que gaudeix d'una, fins ara tranquil·la, jubilació. Un mosaic de personatges molt humans, tocats per les dures circumstàncies de la vida. Llops i xais que acabaran sent, sense excepció, res més que cendra.

Veure primeres pàgines:
http://www.pageseditors.cat/media/docs/9788499757957_L33_23.pdf


Sílvia Mayans. El 2009 publica els seus primers relats i poemes. El 2011 guanya el premi del jurat del concurs de microrelats negres del Centre Cultural La Bòbila (L'Hospitalet del Llobregat) amb el relat 9 mil·límetres. El 2012 és finalista del premi de novel·la de misteri Ferran Canyameres, amb Cap llàgrima sobre la tomba. El 2015 queda finalista del premi de relats Vent de Port amb Rumors a Rocalleda. EL 2016 publica el seu primer poemari ÀNIMAlari. Ha participat en diverses activitats literàries, taules rodones i recitals de poesia a Litterarum (Móra d'Ebre), Fira del Llibre (Jesús), Jornades de les Lletres Ebrenques (Amposta), i als festivals Tiana Negra, El vi fa sang i Matarranya Negra entre d'altres. En el seu blog A recer d'un baobab (http://silviamaians.blogspot.com.es/) recull apunts de lectures i reflexions literàries diverses.

 

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com