Cazarabet conversa con... Til Stegmann, autor de “Servir
Catalunya des d’Alemanya” (Pagès)
Pagès Editors
edita un llibre, una segona
autobiografía, des de la ploma de Til Stegmann ,
un alemany que manté , des
de fa molts anys, un cordó umbilical ferm amb Catalunya i amb el bateg de tots els
seus ciutadans i ciutadanes…tot això ho va desgranant
als seus llibres.
L´anecdotari que desgrana el llibre
és molt enriquidor
i safisfà molt totes les perspectives….
El llibre de Tilbert D. Stegmann s´acull dins la col-lecció Guimet de Pagès Editors.
Allò que ens diu Pagès Editors
des de la seva web:
Naixem on naixem, no triem la família que ens ha tocat [...], però sí que podem triar les nostres amistats, els nostres
grups d’afinitat i els nostres referents.
Viure és també fer-se amb els
altres, [...] sempre som lliures de triar qui són aquests
“altres” que, vius o morts, acaben formant part del nostre propi marc de referències. I no és això també una cultura? Vull dir
una cultura no només atàvica,
rebuda per herència, sinó una cultura conscientment
adoptada com a pròpia. Tilbert D. Stegmann, catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Frankfurt, és
un cas emblemàtic d’aquesta mena de persones que, sense
abandonar la seva cultura d’origen,
són capaços de viure com a pròpia
una cultura en principi aliena. En el seu cas la catalana.
L´autor, en Til Stegmann:
L’estima per la seva
ciutat natal Barcelona el porta a apropar-se
amb entusiasme a la realitat
cultural i històrica dels Països Catalans, inclosa la llengua. I des del moment que fa aquest autoreciclatge comença a idear
innumerables activitats de projecció
catalana a Alemanya per reciclar també als seus compatriotes
alemanys i europeus i
fomentar així la solidaritat
amb una Catalunya lliure:
un ambaixador que ja concep Catalunya com a nou Estat europeu.
Cazarabet conversa amb Til Stegmann:
-Amic, ens pots dir el
perquè d´aquest llibre? És una mena de continuació de
les teves vivències i convivències amb Catalunya explicades en el primer volum Ambaixador de Catalunya a Alemanya?
-Sí. El primer volum de
la meva autobiografia, que va sortir publicat fa quatre anys, arribava fins al
1992, l’any de l’olimpíada de Barcelona. Agafava, doncs, cinquanta i un anys de
la meva vida. Aquest nou volum porta gairebé fins a l’actualitat, és a dir
abraça vint i cinc anys més. El perquè dels dos volums, és a dir de tota la
biografia, és la voluntat de conscienciar-me sobre els meus vincles amb
Catalunya i sobre les activitats que he pogut portar a terme per projectar a
fora, especialment a Alemanya, la cultura, la llengua i la realitat catalanes.
-Per a vos Catalunya és, o es recompon dins teu, per tot arreu on es parla
català?
-Sí. Tots els Països
Catalans. Incloent algun petit territori lingüísticament pertanyent a una altra
llengua i on el català només és segona llengua, com ara la Val d’Aran.
-Què té Catalunya per a vos per apropar-te amb tanta intensitat a banda d´
haver-hi nascut ací…
-Catalunya és un país en
una situació difícil. Vol realitzar un vell somni: tornar a ser independent més
o menys com en els temps de la Corona Catalano-aragonesa
i formar una república que es situï com a igual entre les nacions europees. I
això contra l’oposició violent de l’estat centralista borbònic espanyol. I amb
la gran comesa de convèncer a la meitat dels catalans que són
castellanoparlants, que una convivència de tots en una república catalana pot
portar aquest país als millors resultats; molt millors que amarrats a una
Espanya furiosament anticatalana. Ajudar en aquesta tasca em sembla d’un gran
valor.
-Un alemany que naix a Catalunya enmig la postguerra espanyola, temps molt
durs i sota la bota del dictador Franco en una Europa on el teu país estava en
guerra sota l´ amenaça nazi de Hitler i companyia…Molta història arrere la
història més apassionant que és la que anem desenvolupant cadascú com a
persones…Què ens pots reflexionar?
-Tens raó de separar la
història social de la vida personal. La història social segueix el seu camí
sense que sàpigues quin camí prendrà. La vida personal està marcada
implacablement per un inici i una fi que clou un cercle vital amb el qual has
participat durant uns anys en la vida social que t’ha tocat viure. Personalment
pots fer més, per pròpia decisió, que tota una societat, difícil de moure. Però
totes les dues perspectives són apassionants.
-Til, què et va portar a
nàixer a la capital catalana? I com vas conèixer que ací es parlava una altra
llengua a banda de la llengua castellana que, més que res, s´ imposava i moltes
vegades de males maneres des d´ un Estat dictatorial?
-El meu pare era director
del Col·legi Alemany de Barcelona. El pare i la mare, tots dos alemanys, van
viure a la ciutat del 1939 al 1952 i aquí vam néixer, tant jo com les meves
dues germanes. Jo vaig viure onze anys a Catalunya, però la dictadura em va
denegar de prendre consciència del fet català i d’aprendre la llengua.
-En aquest moment com veus la situació que es viu a Catalunya?. Per a vos,
és motiu d´estudi…té, en certa manera, certs trets
apassionants…
-La situació és molt
difícil; i malauradament amb moltes cartes en contra dels catalans i en mans
d’Espanya. Per a mi, més que motiu d’estudi, ara ha esdevingut motiu de
participació i de preocupació. Admiro als catalans resistents des de la presó,
de l’exili, i especialment des del país mateix. I miro si puc participar.
-De tota manera, ens ha agafat a totes i a tots en un moment molt sensible
socialment parlant, oi? Amb una recuperació econòmica que no acaba d´ aplegar
enlloc, sobretot a la maltractada “classe treballadora”, com ho veus? Si a això
afegim que els partits xenòfobs i d ´ ultradreta són els que van guanyant
camí…en quina situació ens trobem?
-No sabem mai amb
antelació si una bona recuperació econòmica feta a la catalana, pencant i
trobant camins intel·ligents, fortificarà l’adhesió a una Catalunya
independent, o si era la situació precària que ho fomentava. Espero que una
societat portada per un concepte de
futur més just en ser més democràtic ho guanyarà davant dels xenòfobs i
ultradretes. Amb tot de egoista que l’ésser humà és i ha de ser per sobreviure,
ajudar als necessitats té un valor ètic superior al de matar-los.
-Tot i tindre com la teva “segona casa” a Balears des d´ allí com veus a
Catalunya? I des de la resta de llocs de parla catalana? Et faig aquesta
pregunta per què en aquesta casa som, en part, valencians.
Jo tinc segona casa a
Catalunya, concretament una casa a l’Alt Empordà, però és veritat que tenia
casa a Sóller i a Biniaraix i que tinc moltíssima afecció per les Illes. Igual, com a fidel fusterià, cada bona notícia que m’arriba des del País
Valencià m’alegra el cor. De moment no és l’hora de parlar d’una federació del
territoris de llengua catalana, però, quan Catalunya-Principat
sigui República, ja veurem. Al cap i a la fi també Alemanya i Àustria segueixen
com a països diferents i no passa res. La llengua alemanya no se’n perjudica i
la convivència tampoc.
-Amic, com és el procés de documentació per a escriure aquests llibres?. I
la relació amb Pagès; per què no és el primer llibre que traus amb ells; què
ens pots explicar-hi?
-És un tema interessant.
Cada escriptor (si em puc considerar com a tal en els meus llibres escrits en
català) té les seves maneres. En el meu cas el motiu inicial vas ser un
encàrrec que em va fer un col·lega austríac d’escriure la meva vida com a
romanista per un volum de memòries de professors alemanys. Contant i narrant em
va agafar la dèria i després d’acabar aquell primer encàrrec vaig pensar que
m’agradaria repassar la meva vida des d’un punt de vista més central, des del
meu treball per la causa catalana a Alemanya.
Em demanes el procés de
documentació. Els documents més importants eren els calendaris que jo havia
portat des del 1971, primer només referits a desplaçaments i viatges. Aquests
m’ajudaven a avivar la meva memòria i a ajudar-me en les datacions. La segona
sèrie de documents era la col·lecció de retalls de premsa, uns mil, on es feia
referència al meu nom i alguna activitat. Però la base de tot era la meva
memòria. Déu n’hi do quina quantitat de coses s’agombola en un cervell, amb els
anys.
La relació amb
l’editorial sempre va ser magnífica, tant amb l’ editor- fundador Lluís Pagès
que em va ensenyar totes les instal·lacions de les diferents seccions i de la
impremta, com amb la seva filla, i ara editora, Eulàlia Pagès. Igualment amb
els directors, Ramon Badia primer, i ara ja sempre Joana Soto,
com amb moltes i molts que treballen a l’editorial, per exemple la Núria
Jordana que confegeix els targetons per les meves
lectures públiques i mira que les llibreries hi siguin presents.
-Per a vos que representa
escriure, aquest exercici de ficar negre damunt blanc tenint a Catalunya a l´
arrere de les teves reflexions?
En el meu llibre Servir Catalunya tinc varis moments i
capítols on reflecteixo sobre què és escriure unes memòries. En principi és
recordar i seleccionar. Quines parts poden interessar al públic català que tu
tens en compte i quines no. Quines tu, personalment, creus importants. Després
t’adones de que la vida passada, la realitat d’aleshores, ja no la pots
retrobar. El que et queda, només és la memòria
del que has viscut i aquesta s’està recreant en el moment en el que escrius. És
una nova realitat que es forma mentre intentes posar-la en frases escrites.
Quan re-llegeixes i repasses el que has escrit, la
llengua i la lògica de la frase et força a canviar paraules i formulacions i la
vida es converteix en text.
-Amic, com veus tu, ara a la societat catalana, als seus ciutadans i
ciutadanes?. Quines característiques diries que tenen i retenen catalans i
catalanes…quins trets caracteritzen a aquest poble, el català?
-Voler donar la
característica de tota una societat que quadri a cada persona individual és
impossible. Normalment hom arriba just a enumerar tòpics. Un tòpic que m’agrada
és dir que els catalans són els alemanys de la península ibèrica.
-I als seus representants? Es parla molt de que no hi ha nivell polític i
clar quan en venen de dolentes –-els moments dolents dins la historia---no saben
fer-ne front ells, clar i a perdre els de sempre, nosaltres. Què en penses?
-Els representants
polítics catalans actuals ho tenen molt difícil. No sé si ara ha de venir un
Mahatma Gandhi o un Nelson Mandela. A aquest darrer l’han tingut 27 anys
empresonat fins que els sudafricans haguessin arribat
a una llibertat democràtica amb Mandela com a President. Això són massa d’anys
d’espera pels temps d’avui, que corren amb una altra velocitat. Ja he dit que
admiro la força de resistència dels catalans. Desitjo que els seus
representants polítics actuïn amb el seny que el poble català mereix.
-Per què el títol del llibre: Servir Catalunya des d´ Alemanya? Ens pots
explicar el perquè del títol…
El títol el va escollir
l’editorial. Va voler descriure senzillament el que jo havia intentat fer (cosa
que també val pel primer volum).
-Amic, ets un individu que no para massa quiet, ens pots fer cinc
cèntims d´ allò en que estàs treballant en l´ actualitat?
-No estic preparant un
tercer volum de memòries. Tranquils! Amb el que he escrit n’hi ha prou. Ara de
moment estic fent lectures del meu llibre, intentant de lligar-les amb
discussions sobre la necessitat d’arribar a una república catalana. També
intento fomentar o formular cadenes d’argumentació prou eficaces perquè convencin
poc a poc als meus compatriotes alemanys que ningú pot prohibir als catalans de
decidir el seu propi futur. Àrdua tasca!
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069