La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Fàtima
Llambrich, autor de “Sense cadàver”
(Ara)
Un llibre d´Ara llibres des de la ploma de
Fàtima Llambrich que ens deleita en una llibre
que és com una mena de lliçó magistral de criminologia.
Quan no hi ha cadàver, però hi ha una
desaparició…què hi és; què hi ha?; què fem; què s´ha
de fer i què hauríem de fer?
El llibre de la Llambrich analitza i s´endinsa
en un “cas insòlit a espanya convertit en una lectura apassionant”.
Si t´agraden els llibres de criminologia o la
novel-la negra, és un llibre que no
t´has de perdre.
També hi ha versió castellana, amb: SIN
CADAVER de Now Editorial.
Enllaços que vos poden anar força bé:
https://www.cuartopoder.es/rojosobrenegro/2013/08/20/los-crimenes-casi-perfectos-de-ramon-laso/1528
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/14/catalunya/1439579900_838214.html
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/10/28/catalunya/1414489508_147941.html
http://www.abc.es/espana/20141005/abci-laso-asesinatos-familiares-201410051617.html
Imprescindible:
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1957/El-cos-del-delicte
El llibre és un treball d´investigació de la
periodista Fàtila Llambrich ; centrant-se amb un home condemnat per homicidi (doble
homicidi) on el cos no va aparèixer….La periodista va entrevistar-se unes 50
vegades a l´home Ramon Lasso que finalment fou condemnat, tot i l´ausència dels
cadàvers…
Val a dir que el mencionat i recentment
condemnat ja venia d´ésser també sentenciat per un doble homicidi el del seu
fill i la seva primera dona. Tot un casa digne d´estudi e investigació.
Allò que ens diu Editorial Ara:
Una investigació periodística
de primer ordre convertida en un addictiu relat policial. Un cas real, una
investigació criminal per doble homicidi en la qual els cadàvers no s’han
trobat. Reuneix tots els ingredients dels millors thrillers: investigadors
incisius, un testimoni que contradiu la pròpia testificació, un puzle d’indicis
circumstancials i un sospitós, Ramón Laso, els antecedents del qual no passaran
desapercebuts als investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes.
Després d’anys d’entrevistes amb Ramón Laso al
centre penitenciari on està empresonat, Fàtima Llambrich ha aconseguit traçar
el viu retrat d’un home inquietantment seductor. Condemnat a 30 anys de presó,
insisteix en la seva innocència i defuig parlar d’un passat que l’ha sentenciat
de per vida. Sense cadàver s’endinsa amb destresa en la metodologia que ha servit
als investigadors per fonamentar la primera condemna a Espanya per doble
homicidi sense que s’hagin trobat els cossos de les víctimes, ni es tinguin
restes biològiques incriminatòries, ni testimonis concloents, ni tan sols una
arma del crim i amb un acusat que defensa la seva innocència. Tomben, així, el
fals mite del sense cos no hi ha
delicte.
L´autora, Fàtima Llambrich:
(L’Ametlla de Mar, 1980). Em coneixereu
més pel que us explico a les pàgines d’aquest llibre que no pas pel que us
pugui posar aquí, però... Em dic Fàtima. Treballo a Informatius de TV3,
Televisió de Catalunya. Sóc periodista, que és la defi nició polida de curiosa.
Llicenciada en Periodisme i en Criminologia i Màster en Seguretat i Prevenció
per la UAB. Postgraduada en Tècniques Avançades en Perfi lació Criminal i
Psicologia Investigativa per la UB. Visito el Ramón Laso a la presó des del
2012, però d’això no en consta titulació. Sóc coautora del 30
Minuts «El Cos del Delicte» (TV3, 2015). I suggereixo que us el mireu
després d’haver llegit Sense cadàver, no abans, o la realitat us
esquerdarà la imaginació.
Cazarabet
conversa amb Fàtima Llambrich:
-Fàtima, per què sents la necessitat d'investigar aquest cas en què es busca
dos persones desaparegudes?
-El cas Imperivm té
tots els elements, per mi, d'un cas d'investigació
criminal únic. D'entrada, m'hi fixo perquè la familia de les víctimes
buscava dos desapareguts vinculats a una persona amb antecedents policials i
judicials. Després m'interessa mÉs pel fet que la investigació de la Unitat
Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra és per dos homicidis.
I, amb el temps, l'interés l'he centrat mÉs en conèixer al condemnat Ramón
Laso.
-Ramón Laso,
el protagonista, abans de veure's enmig d'aquesta investigació, ja havia estat
sospitós en un altre cas investigat per la Policia Nacional. Com es relacionen
les dues històries?
-El llibre pretén
portar al lector dins dels despatxos judicials i de les comissaries policials,
que remeni paperassa i que la llegeixi. Que vegi els què permet la llei i què
no i què cal per enjagar la maquinària judicial i també perquè no tenen
validesa, per si sols, els comentaris de carrer. Sense Cadàver / Sin Cadáver permet
al lector comparar dos èpoques diferents des del punt de vista de la
investigació criminal i des de làmbit judicial. Jo no vull dir res al lector,
el que vull és donar-li molta informació perquè pugui formar-se una opinió
pròpia, perquè tingui veu en este llibre.
I
les dos investigacions tenen trets en comú, que haurà de trobar el lector,
abans no li ho diguin els investigadors.
-És difícil marcar una distància amb una persona que està a presó per doble homicidi?
T'entrevistes amb un psicòpata? Els diners, l'amor i les gelosies són els
ingredients més comuns en els casos d'homicidi?
-La feina de
periodista m'obliga a mantenir sempre una distància amb la persona a qui
entrevisto, però alhora, a apropar-m'hi al màxim. I això és el que he intentat
fer amb Ramón Laso. La paraula psicòpata, com a societat, crec que la utilitzem
molt a la lleugera. I per determinar la psicopatia, els psicòlegs utilitzen un
test específic. Al llibre es parla de psicopatia perquè els informes dels
especialistes han qualificat Ramón Laso de persona amb personalitat
psicopàtica. Al llibre no valoro la motivació
dels quatre fets delictius pels quals ha estat condemnat. Però, en tot
cas, la gent NO mata per amor; mata per frustració, per odi, per enveja ...
-Editat
per Ara Llibres, Sense Cadàver és un llibre d'investigació periodística però
també de criminologia que aprofundeix en l'art d'entrevistar. És més difícil
entrevistar a Ramón Laso que a qualsevol altra persona?
-Entrevistar
bé crec que és molt difícil. És un dels meus desitjos, saber-ho fer. I
aconseguir informació en base a entrevistes, encara és més complicat, ja no
depén només de com es fa l'entrevista. La dificultat d'entrevistar a Ramón Laso
estava, en un primer moment, en conèixer el cas. Ramón va valorar positivament
que en la primera entrevista ja va adonar-se que coneixia el sumari judicial.
Seria més complicat si hagués de fer una noticia just després de l'entrevista,
però jo m'he dedicat temps a reposar la informació i crec que això és bo. Sense
Cadàver té pinzellades de criminologia, de dret penal, de dret processal,
d'investigació criminal i, sobretot, és un treball periodístic cuit a foc lent.
És el producte de les meues inquietuds.
-Ets
conscient que el teu llibre pot inspirar més d'una novel·la negra?
Sense
Cadàver ja és una novel·la negra, si es vol. Amb el plus que tot allò que
s'explica és cert, ha passat, els personatges -les persones- ho han viscut, i
ho han viscut com tal i com s'explica. Però està escrit perquè el lector tingui la
sensació que està llegint una novel·la negra, que no és feixuc, que s'ho pot
arribar a passar bé, que pot aprendre sense ser-ne conscient. El lector pot
fer d'investigador criminal, de periodista, de jutge i de sospitós i ho pot ser
tots els personatges alhora o anar-se intercanviant a cada capítol. I així és
com agafa una visió general. És un llibre per llegir de molt a prop, però per
després situar-s'hi lluny per fer-ne una reflexió amb perspectiva.
-Parla'ns
de la llibreta blava, que en pocs dies va tenir tota escrita.
-La
llibreta blava és un regal, un regal del Ramón i un regal també de la
constància, vull pensar. Li dono la llibreta blava el dia que el gravem -amb el
periodista Guillem Prieto- per al reportatge del 30Minuts, El Cos del Delicte
(TV3). No tinc la intenció que me la torni en aquell moment, sinó que li porto
perquè sé que li agrada escriure. I poc més d'una setmana després me la torna
tota escrita. A l'hora d'utilitzar-la he estat molt conscient que ha estat
escrita per a mi, per al llibre, per tant, amb esta cautela l'he llegida. Però
té molt valor perquè em permet fer un paral·lelisme amb la llibreta
taronja.
-Quins
arguments fa servir per mantenir la seva innocència?
-Ramón
Laso defensa la seua innocència i diu que ell va trobar-se a la Julia i al
Maurici el dia que van desaparèixer i que li van dir que estaven "farts de
tot" i que se n'anaven. Els motius i la conversa, s'expliquen en el
llibre. Pels investigadors, això no és més que una coartada, per Ramón és la
veritat. I ho avala amb el fet que ni han trobat els seus cadàvers, ni restes
de sang, ni hi ha cap testimoni que hagi vist que se'ls agredís
... És un cas únic, ja us ho he dit!
-Per què
se'l va condemnar?
-La
justicia el condemna perquè els investigadors de la Unitat Central de Persones
Desaparegudes dels Mossos aporten un conjunt d'indicis -una prova indiciària-
que junts encaixen com un puzzle i el jurat popular va emetre veredicte de
culpabilitat. Va entendre que aquell puzzle tenia sentit, coherència i era una
descripció de la realitat.
-Segueixes
amb les entrevistes, què n'esperes treure?
-Segueixo
amb les entrevistes, és clar. Un projecte de criminologia, una investigació
periodística no poden tenir la finalitat d'un llibre, només. Quan les
circumstàncies d'allò que s'estudia canvien, també poden arribar a modificar
els resultats i cal ser-hi per prendre'n nota. Si no continués, hagués deixat
el projecte a mitges. No s'ha d'esperar treure-hi res, sinó constatar el que hi
ha. I amb això estic.
-A l'estat espanyol es pot condemnar per homicidi sense cadàver?
-Amb esta sentència no només es
pot, sinó que a més a més s'ha fet. Hi ha altres sentències que explico al
llibre, de condemnes per homicidi sense que s'hagi trobat el cadàver de la víctima,
però tenen altres peculiaritats que no les fan casos tant purs: restes de sang
de la víctima, un testimoni, una confessió... El cas Imperivm és únic, hauria
de servir per marcar una nova línia d'investigació i hauria de fer-nos
preguntar "quantes desaparicions són, en realitat, homicidis Sense
Cadàver.
25363
Sense cadàver. Fàtima Llambrich
350 páginas 16 x 23 cms.
19,90 euros
Ara
Una investigació periodística
de primer ordre convertida en un addictiu relat policial. Un cas real, una investigació
criminal per doble homicidi en la qual els cadàvers no s’han trobat. Reuneix
tots els ingredients dels millors thrillers: investigadors incisius, un
testimoni que contradiu la pròpia testificació, un puzle d’indicis
circumstancials i un sospitós, Ramón Laso, els antecedents del qual no passaran
desapercebuts als investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes.
Després d’anys d’entrevistes amb Ramón Laso al centre penitenciari on està
empresonat, Fàtima Llambrich ha aconseguit traçar el viu retrat d’un home
inquietantment seductor. Condemnat a 30 anys de presó, insisteix en la seva
innocència i defuig parlar d’un passat que l’ha sentenciat de per vida. Sense
cadàver s’endinsa amb destresa en la metodologia que ha servit als investigadors
per fonamentar la primera condemna a Espanya per doble homicidi sense que
s’hagin trobat els cossos de les víctimes, ni es tinguin restes biològiques
incriminatòries, ni testimonis concloents, ni tan sols una arma del crim i amb
un acusat que defensa la seva innocència. Tomben, així, el fals mite del sense
cos no hi ha delicte.
Fàtima Llambrich
(L’Ametlla de Mar, 1980). Em coneixereu més pel que us explico a les pàgines
d’aquest llibre que no pas pel que us pugui posar aquí, però... Em dic Fàtima.
Treballo a Informatius de TV3, Televisió de Catalunya. Sóc periodista, que és
la defi nició polida de curiosa. Llicenciada en Periodisme i en Criminologia i
Màster en Seguretat i Prevenció per la UAB. Postgraduada en Tècniques Avançades
en Perfi lació Criminal i Psicologia Investigativa per la UB. Visito el Ramón
Laso a la presó des del 2012, però d’això no en consta titulació. Sóc coautora
del 30 Minuts «El Cos del Delicte» (TV3, 2015). I suggereixo que us el
mireu després d’haver llegit Sense cadàver, no abans, o la realitat us
esquerdarà la imaginació.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069