Cazarabet conversa con... Rosa Torrent, autora de “Segones oportunitats” (Gregal)
Una novel-la de Rosa Torrent que
edita Gregal i que parla de com són
els secrets a les famílies, allò del que està i no es parla, dels silencis….i de com els integrants de les famíles ho encaixen
tot…de com, en aquesta novel-la, ho encaixa una xiqueta de deu anys.
La vida plena queda
reflexada en aquesta
novel-la.
La editorial Gregal
i la sinopsi del llibre:
Segones oportunitats parteix d’una història vertiginosa i captivadora ambientada en l’Olot
actual, on res no és el que
sembla i on, de la mà de la Xesca, una nena de deu anys, ens
endinsarem en tota mena de situacions
insòlites per anar descobrint, de mica en mica, els secrets que amaga la seva família.
Tot plegat, amb un llenguatge abrasador i carnós que encaixa a la perfecció amb les peces del misteri que plana sobre la mort d’en Ciscu, l’avi
de la Xesca, sobre les relacions
de parella, sobre les traïcions i infidelitats,
allò dit i allò callat, allò
fet i allò amagat, las mentides i les mitges veritats que nodreixen les relacions personals.
Una obra seductora, emotiva, fresca, audaç i plena d’
humor, que va de la vida i de la mort en tota la seva magnitud.
L´autora
d´ aquesta novel-la, Rosa Torrent:
Rosa Torrent i Roura va néixer i viu a Olot. És filòloga,
catedràtica de llengua i
literatura angleses i professora
d’anglès a l’Institut Montsacopa d’Olot.
Ha publicat els llibres de poemes Rosa del desert (Columna, 2004), guanyador
del Premi Miquel de Palol
2004; A casa (Free Minds, 2013) i Il·lusionisme, guanyador del Premi Joan Teixidor de poesia 2014 (Viena Edicions). I
també els contes Peixos de colors (Edició de bibliòfil per Elies Plana, 2005) i El Trencanous
i el rei dels ratolins del Fluvià (Harmonia,
2006), on va escriure una
cantata per a música de Txaikovski.
Segones oportunitats és la seva primera novel·la.
Book trailer de Segones Oportunitats de Rosa Torrent: https://www.youtube.com/watch?v=mv9KQrA4aik&feature=youtu.be
Cazarabet
conversa amb Rosa Torrent:
-Rosa, amiga, què hi ha a l´ arrere d´ aquest llibre per que jo hi veig
moltes vivències properes?
-Quan escric m’agrada
deixar-me anar. Imaginar-me
milions de possibilitats.
El pòsit segur que ve de les meves
pròpies vivències, de les de persones properes i no tant properes, però sobretot m’encanta
alimentar la imaginació.
-Em fa l´ efecte que és com si deixeres
que la vida mateixa passés
al davant de les lectores i lectors,
veritat?.
-Sí, us presento un tros de la vida de
tots aquests personatges, que podríem ser nosaltres, que se’ns fan entranyables de tan humans, que
es troben en tota mena de situacions,
algunes més insòlites que altres, però totes tan reals o tan fictícies com la vida mateixa. La vida com una altra ficció dins
de la ficció de la realitat.
Una novel·la que explora els
límits entre realitat i ficció, entre vida i mort, entre
les aparences i els secrets que amaguen.
-M´
imagino a la protagonista amant d´ escriure un diari i portant-lo a la pràctica…
-La protagonista,
encara una nena, ja té aquest
embrió de l’escriptura, aquesta possibilitat de crear móns nous gràcies
a la seva imaginació
artística que tants infants
tenen i que malauradament a
vegades perden pel camí de fer-se
adults.
A la Xesca li agrada escriure i ho fa, escriu cartes al seu avi, tu
te la imagines portant un diari
i és possible, ella escriu la seva vida de la manera com la viu. De fet, és una gran escriptora que se’ns presenta amb la ingenuïtat i la saviesa dels infants.
Com
que la Xesca és una nena,
he necessitat donar-li una
contrapartida adulta. Així apareix
l’Assumpta, un altre personatge que escriu i que estableix complicitats amb la Xesca. Es crea una relació simbiòtica que m’ha permès explorar el component de tema sexual, que requeria
d’un adult per poder-se dur a terme.
-En
aquesta novel-la la protagonista és
una xiqueta de deu anys que va descobrint històries que estan a dins d´altres històries,
oi?.Una mena de nina rusa….?
-Una mena de nina russa que nosaltres, els lectors, anem desencapsant
a mesura que ella, amb la seva
mirada d’infant, ens va descobrint tot l’entrellat de relacions,
intrigues, secrets, motivacions...
dels membres de la seva família.
-Però està, també, la mirada i “l´ acompanyament”,
tot i que ja està mort, de l´ avi que està ahí en el record i,
a la vegada, en el dia a dia
de la familia…
-Curiosament, la novel·la comença amb la mort de l’avi, o això diuen. Una mort molt sorprenent,
o això sembla. Als vetlladors hi van moltes persones que són familiars, o això es pensen. Aquesta és la intriga principal.
El fil conductor és la possibilitat o no que l’avi sigui viu. Que no us desvetllaré.
Tots se’l creuen mort,
però se’ns presenta interrelacionant amb els altres personatges
i nosaltres també, com la Xesca, comencem a dubtar que no sigui veritat que està vivint una segona vida.
La relació intensa entre l’avi i la Xesca es va fent cada vegada més evident a través de cartes, pensaments, escrits, diàlegs, emocions. La presència de l’avi fa entrar la Xesca en una realitat que va molt més enllà
de la dels seus pares i familiars.
-Ací les relacions humanes, tan complexes, són una mena d´eix narratiu sota la mirada i
les curiositats de la nena que a la seva manera ho va descobrint, oi?
-Penso que Segones Oportunitats és una novel·la que va, sobretot, de relacions. Un tema així podria haver estat
dur de transmetre si no fos perquè vaig
decidir introduir-hi aquest
toc d’innocència i d’humor que fa que qualsevol situació es destensi i que el
lector pugui divertir-se mentre
la llegeix.
-D´
aquesta manera entrem dins les relacions de parella,
sobre les traïcions e infidelitats…-I
on estan els ingredients anteriors hi han els silencis i ja sabem on
ens porten els silencies…a moltes insatisfaccions, fustracions…
-Hi ha insatisfaccions i frustracions, però també hi ha alegries, intriga i satisfaccions. També les del lector quan
es troba partícip de la
trama, queda enganxat per la seva
rapidesa i fluïdesa i sobretot pels seus
secrets, que té ganes de descobrir.
-I
està la mort d´en Ciscu, l´avi…què en spots contar-hi?
-La mort d’en Ciscu
és un misteri. És mort o viu?
No voldria pas fer spoiler. Aquí
caldrà que cadascú es llegeixi la novel·la i arribi a les seves conclusions.
-Tota família està plagada de silencis, mentires, mitges veritats, mitges mentires, calladles,…tot per
amagar-nos moltes vegades
de les nostres pròpies pors i mentires?.Totes
i tots portem una màscara, i vivim una vida que és una mitja mentira…
-Totes les vides són mitges mentides,
fins i tot per a nosaltres mateixos, els protagonistes.
Un bon exercici d’autoconeixement podria ser preguntar-nos què hi ha de veritat en les nostres pròpies vides.
-Totes
les novel-les, les contalles i demés
necessiten
,més o menys directament, d´un procés de documentació, oi?, però en aquesta
ocasió la documentació la tens a peus de carrer, entre els teus, entre les teves relacions i allò que observes en
el dia a dia més o menys pròxim
oi?
-Tens raó, la vida és una escola i una font d’inspiració. Si la mires amb ulls d’artista en pots treure molt
d’art. Els músics en treuen cançons; els pintors,
pintures; els poetes, poemes...
-Allò que vull dir
que material o històories per a inspirar-t´hi no t´han faltat,
oi?
-És el que et deia abans. Si mires la vida amb ulls d’escriptora només hi trobes
que novel·les. Jo m’he assegut a escriure-les.
-En
Ciscu, l´avi -a la portada-
porta de la mà a la xiqueta,
la seva néta…o sigui la xiqueta no està a soles…l´avi l´acompanya constantment..és així
com es sent en la narració i és així
com ho sent
la nena?
-En aquesta novel·la, m’ha agradat sortir
dels esquemes generals i posar de protagonistes
principals persones que no pertanyen
a la franja d’edat habitual entre el protagonistes de les novel·les.
Hi
ha la Xesca, una nena d’uns
10 anys i en Ciscu, un avi que ja ve de tornada de tot. La seva és
una relació intensa i autèntica.
Vindrien a representar dues
cares, la innocent i la sàvia
d’una mateixa realitat. A més a més, comparteixen el mateix nom, el de Sant Francesc que era un enamorat
de la vida. La seva relació
d’estimació i complicitat és un model de la sublimació de l’amor i de la
vida. L’avi Ciscu viu en la Xesca en la mateixa mesura que la Xesca viu en ell, sigui
on sigui.
-I
la lliçó que podem traure de tot plegat , fent-li
cas, a més, al títol del llibre—“Segones oportunitats”—és que sempre hi han sí, segones oportunitats per a le srelacions humanes, tot i l´orgull i els personalismes….
-Veiem com tots
els personatges s’enfronten amb les seves segones oportunitats,
cadascú de la seva manera, alguns més encertadament
que altres. El que m’agrada
a mi és mostrar tot aquest ventall de segones oportunitats perquè, d’una manera gairebé subtil, el lector s’adoni que sempre és possible fer
donar un tomb a la nostra
vida. Tots ens muntem personatges. El problema és quan el personatge
que ens hem cregut o ens han fet creure que som es fa l’amo de la nostra vida i no el gosen canviar. Els personatges
possibles dins de cadascú són milers.
Investiguem-ne tants com puguem i tindrem
una vida més rica.
-Amiga
Rosa, tú ens faràs partíceps d´una segona oportunitat més amb això
de les propostes literàries?
-Segones oportunitats
ha estat la meva primera
aposta per a la novel·la. M’ha
agradat tant que he continuat escrivint. La meva segona novel·la, ja enllestida, es diu Pell i va també
de relacions humanes: l’amistat,
les relacions de parella i sobretot
la maternitat/paternitat,
des de la possibilitat o no de tenir
fills, el fill no desitjat, l’adopció, la recerca dels orígens...
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069