Cazarabet conversa con... Joan Pla, autor de “Els secrets de la mòmia” (Onada)
Onada Edicions ha editat
aquest llibre d´en Joan Pla dins la col·lecció
Maremàgnum, en el número 29 d´aquesta col·lecció de la editorial benicarlanda.
En Joan Pla que ha passat
a la història de les lletres catalanes per Mor una vida es trenca una mort,
entre altres títols de gran èxit, ens
trasllada a un altre tipus de narrativa on l´entreteniment i els secrets, així
com certa dosi de suspens…són atractius que no et deixaran indiferent al davant
la lectura.
La sinopsi del llibre: Roger ha eixit en
companyia d’uns amics a visitar la penya Trencada, guiats per son pare, Andreu
Ramos. Després d’un descans, un grup de companys es dirigeixen a la cascada
Verda que dona origen a un llac. Roger descobreix un forat entre els arbustos
en la muntanya i s’hi enfila. Quan aconsegueix penetrar-hi, els amics el
segueixen. A dins, Roger hi descobreix un cadàver momificat. Espantats, fugen i
es perden, i la policia hi ha d’anar a buscar-los.
L’endemà al matí el pare de Roger se’n va a la cova i, a més de la mòmia, troba
al seu costat un saquet amb monedes d’or i joies femenines.
En comprovar la identitat del cadàver, les sospites s’esfumen. La mòmia és
Josep Canós Ballester, desaparegut misteriosament feia molts anys, i sobre el
qual la mare d’Andreu Ramos no ha volgut revelar mai els secrets que
l’envoltaven. Ara, una investigació duta a terme pel caporal Víctor Renau
revelarà tots els secrets d’aquella desaparició.
L´autor en Joan Pla: Joan Pla (Artana, 1942). És autor d’una llarga llista de títols
fonamentals de la literatura catalana. Destaquen obres com L’anell del papa
Luna, La violinista de París, El repòs dels amants, Només la mar ens parlarà
d’amor, El temps no passa per Montmartre, i
sobretot un dels best-sellers de la nostra literatura, Mor una vida, es
trenca un amor.
Cazarabet
conversa amb Joan Pla:
-Amic Joan , què t'ha
portat a escriure aquesta obra narrativa, aquesta novel·la que torna a mirar
als lectors juvenils, però que fàcilment pot ésser llegida pels lectors adults?
-Jo crec que
als adults ens fa bé la lectura juvenil que no hi ha d´ haver-hi barreres...Allò
que m’ha portat a escriure-la ès tot el seguit
d’històries que van desenvolupant-se al llarg de la novel·la, començant per la
casual troballa de la mòmia i acabant amb la misteriosa mort de la iaia.
-Amic, què pretenies al submergir-nos en aquest exercici
narratiu ...?. Entretindre per damunt de tot i que el
col·lectiu lector s’ho passi bé?
—Tot. En primer lloc
distraure el lector amb una narració amena, variada, plebà de misteris i alhora
que ens alliçone sobre la vida de manera assenyada
per més que alguns actors es comporten de manera agressiva.
-A vegades, passa, també
que a l´ institut et fan llegir un llibre obligat ...no sé, suposo que per
avaluar millor totes les alumnes i tots els alumnes al davant d´ una mateixa
lectura, però a lo millor a tu t´ apeteix més una altra lectura...
—Doncs
sol passar..., però si un llibre té qualitat, acaba agradant a tots o a la
majoria d’alumnes.
-Què és per a vos , amic Joan, la narració quan la penses, més
que res, per als lectors primerencs?
—M’agrada
que siga una narració imaginativa, compromesa,
misteriosa, atractiva, segons per al públic a qui vaja dirigida, ja que no
pensa ni desitja llegir el mateix un xiquet de vuit anys que u de dotze, quinze
o trenta... Sempre ho has de tindre en compte....
-T´ agrada a tu el contacte amb els lectors i lectores als instituts, biblioteques...?
Com és aquesta experiència?
—El
contacte amb els lectors d’escola o d’institut és preciós. Si el llibre els ha
agradat et miren amb admiració, et fan un munt de preguntes... Des de l’escola,
fins a la universitat o l’AVL només he rebut que admiració.
-Quan anava a B.U.P em van fer llegir, entre d´ altres coses i
lo que anava pescant jo ací allà, La casa sota la sorra de Joaquim Carbó i no
sé llegint aquest llibre he tingut desficis lectors pareguts a aquells....què
em pots dir?. No m´agraden gens ni mica les comparacions, però pot ser tingueu
trets en comú...
—Tindre trets comuns amb
Joaquim Carbó no és gens difícil si no bé tot el contrari, com amb la majoria
d’escriptors que es dediquen a la literatura infantil i juvenil, bàsicament.
Tenim il·lusió per arribat al lector amb les nostres històries a fi de
desvetllar en ells aquells sentiments més nobles que puga
tindre una persona...
-És una responsabilitat molt forta, no?...perquè els escriptors i
escriptores si no enganxeu amb les lectures pot ser el lector o lectora perdi
l´ alè per la lectura o pot ser totalment al contrari que es guanyen lectores i
lectors....què en penses?
—Doncs sí que és una gran
responsabilitat...No hi pots jugar amb falsos sentiments, ni trair-los. Per als
infants els bons sentiments no han de tindre cap trampa. Han de ser ben fermes.
-En les teves creacions quin paper vols donar-los als
personatges, prioritari enfront de la trama o trames i a l'escenari
u escenaris?
—Generalment, portadors
de valors. Un dels millors exemples i que més èxit ha tingut ha estat Mor una
vida, es trenca un amor on els personatges, Sergi i Maria, defensen el seu amor
per damunt de totes les dificultats.
-Es pot definir a Els secrets de la mòmia com una lectura juvenil coral?
—Doncs, sí, per la
quantitat de personatges i de vivències que ixen reflectides en el text.
-Perquè sembla que el
paper de la trama de trames sempre és l'eix sobre el qual gira tota
la resta --- fins a la paciència, satisfaccions i insatisfaccions de
l'escriptor o escriptora--, però de vegades l'osmosi entre personatges i trama
és tan fort...
—El paper del trama de
trames no sempre resulta fàcil ja que pot fallar en algun punt, tot i que no és
aquest el cas. Però els personatges arriben a compartir tan profundament els
seus sentiments, que semblen una única persona. Però aquesta també és la gràcia
de l’autor. Crear davant els lectors aquest sentiment que uneix els amics o les
famílies... És crear l’osmosi entre els personatges i la trama...
-Quin i com és el paper que li atorgues a l'escenari en què es passegen els
personatges i es desenvolupa la trama?
—Sempre intente que siguen lloc coneguts
o que acabe coneixent. Si no, els cree
ajustats al meu coneixement. Si cal que tinguen
muntanya, que tinguen mar o un llac... El paisatge ha
d’estar adaptat a la història que vols contar.
-Es nota que t'ho has passat molt bé escrivint, creant i imaginant aquesta
història, no?
—Jo sempre sóc feliç quan escric, ja que escric perquè m’agrada i no
hi ha res millor que un nou tema per a gaudir creant nous personatges i
vivències. Jo no puc estar creant i patint... Ni pensar-ho.
-Amic, ens pots parlar de com t´ has documentat per escriure aquesta novel·la? .Període
apassionant, però molt afanyós i laboriós que, de vegades, fins i tot ens pot
submergir en certa ansietat... com ho portes ?.-I, com ha estat el dia a dia de
treball, la teu metodologia de treball per construir aquest llibre de narració?
—Diuen que l’experiència
és la mare de la vida... Jo ja he publicat unes deixanta-quatre
novel·les i, com podeu comprendre tinc una bona experiència. Per això espere que no us extranya que ja
he escrit les últimes novel·les amb una idea bàsica i aglutinant i tot seguit
em pose a escriure el primer capítol amb els
personatges bàsics. I tot seguit, cada dia vaig escrivint un nou capítol amb
tota la meua experiència. Si no són coses de ciència que necessite
informació, l’experiència m`ha donat un marge tan gran d’imaginació, que per a
una novel·la juvenil no necessita molta cosa més...
-Aquest treball, t'ha obert la ment i la curiositat a indagar més sobre
alguns dels aspectes tractats en el mateix ?; Ens pots parlar de treballs en
què estàs submergit ara?
—Doncs ara, desprès
d’haver escrit una narració infantil, El camell de les tres gepes, estic
esperant una intervenció ocular a fi de posar-me a escriure si em vénen les idees…
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas
(Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069