La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Joan Sagués
San José, autor de "La Lleida vençuda i ocupada del 1938. Una ferida de
guerra va dividir la ciutat durant 9 mesos" (Pagès)
Entre els primers
dies d’abril de 1938 i l’inici de l’any 1939 una ferida de guerra va dividir en
dos parts la ciutat de Lleida. Després de diversos bombardejos i d’una intensa
batalla, en la que les tropes republicanes comandades per Valentín González El
Campesino van defensar la ciutat, l’exèrcit de Franco va entrar a la capital
del Segrià. Era el 3 d’abril de 1938 i s’obria una nova etapa en la història de
la ciutat, en la qual la pau i la justícia serien valors absolutament
desconeguts. Durant l’any 1938 la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre dividien
la Catalunya encara republicana de la que havia quedat incorporada a l’Espanya
autoproclamada Nacional. L’ocupació de Lleida representava l’inici de
l’ocupació militar de Catalunya i de la derrota del seu projecte republicà i
democràtic d’autogovern. I així es va celebrar en moltes localitats de
l’Espanya franquista. Mentre, en plena guerra es començaven a posar a Lleida
els fonaments del nou estat franquista, amb tota la seva cruesa i violència.
L´autor
d´aquesta obra:
Joan Sagués San
José (Lleida, 1969). Doctor en Història Contemporània per la UdL. Tècnic
de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida i professor d’Història en
l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida. Ha participat en
diverses activitats i projectes de recerca organitzats pel Memorial Democràtic
de la Generalitat de Catalunya i el Servei d’Història, Documentació i Patrimoni
de la Universitat de Lleida.
Molt interesant:
http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeo_de_L%C3%A9rida
http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_del_Segre
Val molt la pena: http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/c5006732_1772/llibre/index.php?section=2&page=1
http://permezzo.blogspot.com.es/2011/04/la-batalla-de-lleida.html
La força de les imatges:
http://www.abc.es/especiales/guerra-civil/fotos.asp
http://www.sbhac.net/Republica/Imagenes/FotoRep/FotoRep.htm
Cazarabet
conversa amb Joan Sagués San José.
-Primer que res, Joan, estem al davant d´un
llibre molt destinat a “entrar de manera didàctica i pels ulls “ als lectors…què
ens pots dir? (pareix una mena d´unitat didàctica, a més d´un verdader treball
de recerca)
-L’any 2003 l’Abadia de
Montserrat va publicar Una ciutat en
guerra. Lleida en la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Aquest llibre era
el resultat de la meva tesi doctoral, que apareixia així de forma gairebé
íntegra, amb un important aparell crític, moltes referències bibliogràfiques i
arxivístiques, diversos apèndix, etc.
Passats uns anys vam
decidir, per encàrrec de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i amb el suport de
Pagès editors, recuperar la part de la història corresponent als mesos de front
viscuts a la ciutat de Lleida (abril 1938-gener 1939). Però ara volíem donar-li
al nou llibre un format molt més accessible per al públic no especialista i afegir-hi
una part gràfica que el fes més atractiu.
-Vas escollir escriure sobre la Lleida en la Guerra
Civil per ésser vos lleidatà?
-Evidentment, el primer
motiu que em va portar a centrar les meves recerques en la ciutat de Lleida va
ser la proximitat geogràfica i el coneixement de l’entorn gràcies al fet de ser
lleidatà. Però a mesura que avançava, vaig comprovar que l’estudi de la guerra
civil a la ciutat de Lleida presentava un element molt més interessant.
A més dels avantatges que
suposa la història local que, a partir d’un diàleg necessari amb la història
general, permet entendre millor la complexitat de determinats fets, a Lleida es
poden estudiar gairebé tots els esdeveniments que es van produir en la guerra.
El juliol de 1936 la
guarnició va donar suport a la revolta militar. Els militars i la guàrdia
civil, amb la col·laboració de paisans, es van fer amb el control de les
institucions i dels carrers durant unes hores. Fins que el fracàs dels
insurrectes a Barcelona i la resistència popular van obligar als rebels a
tornar a la caserna. La majoria van ser detinguts i executats uns dies després
sense cap judici.
Al cop d’estat el va seguir
un intens procés revolucionari, fins al punt que la ciutat va ser coneguda en
alguns ambients com Lleida la roja. Els revolucionaris, especialment durant
l’estiu i els inicis de la tardor de 1936, dominaren la ciutat mitjançant una
xarxa amb comitès que havien de gestionar la política, l’economia, la guerra,
l’ordre públic, la justícia, etc. A Lleida, on no hi havia cap gran indústria,
es van col·lectivitzar tallers, l’hostaleria, empreses comercials i es va
formar alguna col·lectivitat agrícola. Els espectacles públics es van
municipalitzar i també es va intentar posar sota control municipal la propietat
dels immobles urbans.
Paral·lelament es va
manifestar d’una forma molt crua la violència revolucionària (violència al
carrer, saques i formació d’un tribunal popular abans que entressin en vigor
els que va crear la Generalitat). La repressió anticlerical va ser especialment
furiosa, però també es va adreçar contra els que s’havien sollevat i contra la
dreta social i política.
A mesura que la Generalitat
recuperava el control polític de la rereguarda, el que li va permetre dissoldre
els comitès, també es van viure a la ciutat els conflictes entre les diverses
opcions republicanes i revolucionàries que es repetien al conjunt del país.
Especialment durant la tardor de 1937 van ser molt difícils de resoldre
políticament i, en alguna ocasió, es van produir agressions i enfrontaments
armats amb resultat de mort.
Des de l’estiu de 1936 fins a l’arribada de les
tropes franquistes Lleida va ser la capital de província republicana més
propera al front d’Aragó, amb tot el que això representava (pas de combatents,
arribada de ferits, etc.). A més, com a la resta de Catalunya, es van acollir
molts refugiats procedents de les zones ocupades o amenaçades pels rebels.
Aquest fet va contribuir a fer més difícil la vida a la rereguarda a mesura que
la guerra s’allargava.
Per acabar-ho de complicar,
el 2 de novembre de 1937 un bombardeig sobre el casc urbà va ocasionar moltes
baixes civils. Els efectes directes de les accions de guerra arribaven ja a la
ciutat. Els bombardejos es van repetir a finals de març de 1938.
Finalment, el 3 d’abril de
1938 la ciutat va ser ocupada per les tropes franquistes, després d’una dura
batalla per l’horta i els carrers de Lleida. Representava l’inici de l’ocupació
de Catalunya i així va ser celebrat a l’Espanya franquista.
Durant 9 mesos la ciutat va
quedar partida pel front marcat pel riu Segre. La major part del casc urbà
quedava en la zona franquista, mentre que la petita part que estava al marge
esquerre romania republicana.
-Fican´s amic Joan en escena: com era la Lleida de la
II República…?
-La Lleida de la Segona
República ha estat fonamentalment estudiada per Jaume Barrull. Era la capital
d’una regió eminentment agrària. Sense cap gran indústria, sí que actuava com a
capital comercial i amb una certa presència de professionals liberals. A excepció
dels ferroviaris, no hi havia un nombre destacable d’obrers.
L’experiència republicana
no va tenir temps de consolidar una cultura política democràtica
-Com li va afectar a Lleida els primers dies de la
Guerra Civil…l´alçament, la resposta des d´altres indrets, els esdeveniments de
Barcelona….?
-Ja ho he explicat una mica
en la segona pregunta.
-Anem entrant en el teu relat i demés: com , quan i de
quina manera va entrar-hi en escenari de batalla els llocs lleiretants….?
-Quan l’exèrcit franquista trenca
el front d’Aragó el 9 de març de 1938, l’avanç en direcció a Catalunya és
ràpid. El dia 27 hi entren a través de Massalcoreig i la Granja d’Escarp (Segrià), el dia 29 ocupen Seròs, Aitona i Soses i el 30 Alcarràs.
A partir d’aquí, en poc més
de vint dies dominen tota la franja occidental de Catalunya.
El dia 3 d’abril ocupen
Lleida, el 6 Balaguer, l’endemà Tremp i l’11 Sort. El dia 15 arriben al Mediterrani per Vinaròs i
el 20 d’abril controlen la Vall d’Aran. En aquests dies es fan amb el control del
territori que queda a la dreta dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre.
Aquesta línia fluvial es converteix en front de guerra al llarg de nou mesos,
fins que l’exèrcit franquista el trenca la vigília del Nadal de 1938.
-Com van esdevindre els combats entorn a Leida?
-Per a la República
conservar Lleida era molt important perquè representava que es mantenia la
resistència de Catalunya. Un cop Lleida va caure, l’important era que l’avenç
no continués en direcció a l’interior de Catalunya i Barcelona.
Per a l’exèrcit franquista alliberar Lleida volia dir l’inici del
final de la Catalunya republicana i autònoma (que ells identificaven amb
revolució i separatisme).
El dia 27 de març, després
que bona part de la població de Lleida hagués abandonat la ciutat, s’inicià una
sèrie de bombardejos molt durs (especialment el del mateix dia 27).
Per defensar la ciutat, la
República va enviar la 46 divisió comandada per Valentín González el Campesino. Per la seva banda, entre el 30 i el 31 de març la 13 divisió del cos d’exèrcit marroquí, amb
el general Fernando Barrón al capdavant, la 5a divisió de Navarra i altres
unitats de l’exèrcit franquista fixaven les seves posicions a pocs quilòmetres
de Lleida.
Els republicans van situar la línia de defensa en
les immediacions de la ciutat, contra el criteri que per exemple defensa José
del Barrio en les seves memòries. Per aquest motiu la batalla per l’ocupació de
Lleida es va produir als mateixos carrers de la ciutat.
Entre el 31 de març i el 2 d’abril es van succeir
violents enfrontaments, amb participació d’artilleria i aviació. S’alternaven
els avenços de les tropes franquistes i la resistència de les republicanes, es
perdien posicions que en poc temps es recuperaven per un i altre exèrcit. El
dia 2 les tropes franquistes van ocupar el turó de Gardeny i el dia 3 es va
combatre pels carrers de Lleida, en algunes zones casa per casa.
Finalment, el mateix dia 3 els republicans es van
retirar a la riba esquerra del riu Segre i van volar els ponts de la carretera
i el ferrocarril.
-Els rius van ésser aliats de la Repúblioca dins
l´escenari bèlic…?
-Jo no diria que els rius fossin aliats de la
República. El que sí és cert és que Franco no es va decidir a creuar-los per
avançar cap a Barcelona. Els motius que el portaren a prendre aquesta decisió
s’han discutit en moltes ocasions (consolidar el seu domini del territori i
evitar possibles resistències en la rereguarda a mesura que avancessin, temor a
una resistència més forta de l’exèrcit republicà, por a provocar una intervenció
de França si s’ocupava la frontera)
Com l’exèrcit franquista controlava les centrals
hidroelèctriques i les preses va poder usar-les com a arma de guerra. Fent
créixer el cabal del riu a voluntat i tallant el subministrament d’energia a
Barcelona i les ciutats industrials.
-De tota manera ací torna a marcar la diferencia
l´aviació i els bombardeig….com ho veus?
-Com en tota la guerra, l’aviació va ser
fonamental. Però en el cas de l’atac aeri sobre la ciutat de Lleida abans de la
batalla sobretot va tenir conseqüències sobre la població civil i la mateixa
ciutat. La 46 divisió encara no hi havia arribat.
Posteriorment, en el moment de la batalla el suport
aeri també va ser important.
-Ens pots
explicar en breus trets el front del Segre i com actuava , ja aleshores, la Lleida ocupada?
-Com deia abans, el front a Catalunya es va
mantenir al llarg de nou mesos. A la dreta dels rius es va establir l’exèrcit
franquista i a l’esquerra els republicans.
Els franquistes però, van aconseguir establir quatre
caps de pont (Seròs, Balaguer, la Baronia de Sant Oïsme i Tremp), amb el que ja
tenien en territori republicà unes posicions consolidades des de les quals
iniciar l’atac quan ho consideressin convenient.
En el sector de Lleida no es van produir combats importants
en el temps de front, tot i que la ciutat estava sotmesa al foc creuat.
Però sí que hi va haver combats importants en molts
altres sectors. A partir del 22 de maig l’exèrcit de la República va intentar
creuar els rius pels quatre caps de pont, recuperar posicions, tornar a
controlar les centrals, enllaçar amb la divisió republicana que havia quedat
aïllada a Bielsa i reforçar la moral en la seva zona. Després de durs combats
tant a la Noguera com al Pallars, la República no va aconseguir cap dels seus
objectius.
Mentre va tenir lloc la batalla de l’Ebre (25 de
juliol-16 de novembre de 1938) es van repetir altres combats en terres de
Lleida, sovint per distreure l’atenció del front de l’Ebre.
El 22 de juliol la República va contraatacar al
front del Pallars i el 9 d’agost al del Segre per Vilanova de la Barca, on
pretenien establir un cap de pont a la dreta del riu. Els atacs es van topar
amb una forta resistència franquista, es van produir moltes baixes i no van
permetre assolir cap resultat important.
La darrera ofensiva republicana va tenir lloc entre
els dies 6 i 23 de novembre a la zona del Baix Segre. L’objectiu era retardar,
o evitar, la previsible ofensiva final dels franquistes sobre Catalunya i
establir un cap de pont a la dreta del Segre. Tampoc en aquesta ocasió es va
aconseguir cap dels objectius previstos ni es va facilitar la retirada
republicana de l’Ebre. Les baixes republicanes van tornar a ser molt
importants.
Mentre tot això passava, la ciutat de Lleida
començava a experimentar els efectes de la construcció del nou estat a
Catalunya, encara en plena guerra. Tot i que la principal autoritat era la
militar, es van recuperar les institucions que la República i l’Estatut
d’Autonomia havien eliminat, la diputació i el govern civil. Es va formar el partit únic i també es
va iniciar la reconstrucció de l’església.
Però el control de la
ciutat, en zona de guerra, estava en realitat en mans dels militars. L’exèrcit
d’ocupació (tropa, caps i oficials) va cometre gran quantitat d’abusos amb total impunitat en una
ciutat de la que havia marxat bona part de la població civil. A part de les conductes més o menys desordenades que es pot esperar de
la soldadesca en una ciutat ocupada, aldarulls, robatoris, saquejos i violacions van ser
habituals.
-Com van rebre els republicans aquesta ocupació i com
són les represalies i demés…?
-Per als franquistes ocupar Lleida era molt
important perquè representava l’inici de l’ocupació de Catalunya, com ja he
comentat.
Per a la República també va ser molt important,
justament pel mateix motiu. Mentre la premsa de la zona franquista ho
celebrava, a la republicana s’intentava destacar fonamentalment la resistència
que havia impedit l’avenç cap a l’interior del país.
En la zona ocupada, la repressió va començar
immediatament. El destacat falangista José M. Fontana, en el seu llibre sobre
la guerra a Catalunya, explicava que l’ocupació del país va ser fàcil,
controlada i sense desordres si bé acceptava que es van produir alguns
“lunares” en les terres de Lleida.
Hi va haver execucions sense judici previ i
consells de guerra amb penes de mort executades. Se’n van celebrar a Tremp,
Balaguer, Torrelameu, Almacelles, Alguaire i Lleida.
A part de la presó, a Lleida també van tenir usos
penitenciaris un parell de convents i una fàbrica i es van convertir en camps
de concentració la Seu Vella i el Seminari Vell.
Tampoc van faltar detencions i multes. Així com les
denúncies, fomentades per les mateixes autoritats entre els ciutadans.
(Foto
de la presentación: Serveis Audiovisuals de l'Institut d'Estudis Ilerdencs)
17490
La Lleida vençuda i ocupada del 1938. Una ferida de guerra va
dividir la ciutat durant 9 mesos. Joan Sagués San José
160 páginas 19 x 28,5 cms.
20.00 euros
Pagès
Una ferida de guerra va dividir la ciutat durant
9 mesos
Entre els primers
dies d’abril de 1938 i l’inici de l’any 1939 una ferida de guerra va dividir en
dos parts la ciutat de Lleida. Després de diversos bombardejos i d’una intensa
batalla, en la que les tropes republicanes comandades per Valentín González El
Campesino van defensar la ciutat, l’exèrcit de Franco va entrar a la capital
del Segrià. Era el 3 d’abril de 1938 i s’obria una nova etapa en la història de
la ciutat, en la qual la pau i la justícia serien valors absolutament
desconeguts. Durant l’any 1938 la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre dividien
la Catalunya encara republicana de la que havia quedat incorporada a l’Espanya
autoproclamada Nacional. L’ocupació de Lleida representava l’inici de
l’ocupació militar de Catalunya i de la derrota del seu projecte republicà i
democràtic d’autogovern. I així es va celebrar en moltes localitats de
l’Espanya franquista. Mentre, en plena guerra es començaven a posar a Lleida
els fonaments del nou estat franquista, amb tota la seva cruesa i violència.
Índice,
prólogos y primeras páginas: http://www.pageseditors.cat/ftp/pdf/3256_9788499754826_L33_23.pdf
Joan Sagués San José (Lleida,
1969). Doctor en Història Contemporània per la UdL. Tècnic de la Universitat d’Estiu
de la Universitat de Lleida i professor d’Història en l’Escola Universitària de
Relacions Laborals de Lleida. Ha participat en diverses activitats i projectes
de recerca organitzats pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i
el Servei d’Història, Documentació i Patrimoni de la Universitat de Lleida.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069