La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre que reivindica el valor d´ésser dona
desmenutzant la cultura androcéntrica que imperava d´any 1911---any de la
publicció d´aquest llibre ---i que d´alguna manera encara forma part de la
cultura que ens volen o pretenen que formen part de nosaltres…
Aquest assaig que, en llengua catalana, ens
aplega gràcies a Charlotte Perkins Gilman fou traduit per Maite Coll Mariné.
Allò que ens diu la sinopsis del llibre:
En aquest assaig sociològic,
publicat el 1911, Charlotte P. Gilman, a partir de les idees de Lester F. Ward,
construeix la seva crítica a la cultura androcèntrica. Segons l’autora,
l’androcentrisme ha alterat els rols vertaders de dones i homes i aquest fet ha
perjudicat i alentit el desenvolupament correcte de la humanitat. Així, la
dominació masculina i la submissió de la dona, propagades per una cultura
centrada en la masculinitat, han perjudicat dones, homes i infants.
En cada capítol d’aquest llibre, Gilman analitza
un aspecte social diferent com ara l’educació, l’economia, la religió, la
justícia, els esports o la literatura. S’hi estudien els canvis que han
provocat els efectes de l’excessiva influència masculina en cadascun d’aquests
àmbits i com aquests han allunyat homes i dones de les seves funcions
veritables.
El llibre que teniu a les mans és un clar
manifest per a la igualtat i una denúncia al greuge que ha causat una cultura
que privilegia un sexe i en discrimina l’altre. Tanmateix, és alhora un vot de
confiança en la humanitat a fi que construeixi una societat més justa; però,
per a això, cal una feminitat més lliure.
L´autora, en Charlotte
Perkins Gilman:
(1860-1935) és una de les teòriques i
activistes feministes americanes més importants de finals del XIX i
començaments del XX. Va cultivar el conte, la novel·la, la poesia, l’assaig i
el teatre. La seva obra fou molt extensa. A més, des de 1909 fins a 1916, va
escriure i editar The Forerunner, una revista que li va servir de
plataforma de divulgació de la seva ideologia. Tant pel seu estil de vida com
pel seu pensament, Gilman ha estat un referent per a les generacions feministes
posteriors.
Traduïdes al català, trobem dues de les seves obres de ficció més
conegudes: El paper de paret groc (1892), un conte de denúncia sobre
la condició de submissió de les dones, i Terra d’elles (1915), una
novel·la on descriu un model utòpic de societat integrada únicament per dones.
Gilman, però, també va escriure grans obres assagístiques i militants. Entre
elles cal destacar Women and Economics (1898) i The Home: Its
Work and Influence(1903) i, molt especialment, El
món de l’home, o la nostra cultura androcèntrica, disponible ara per primera
vegada en català. En totes elles, defensa l’emancipació econòmica i laboral de
les dones..
Enllaços que ens
poden anar bé:
https://es.wikipedia.org/wiki/Charlotte_Perkins_Gilman
Rodrigo Andrés, autor del pròleg de la
traducció al català professor de literatura dels Estats Units a la UAB i especialitzat en
gènere.
Cazarabet
conversa amb Rodrigo Andrés:
-Estem
davant d’un llibre molt feminista, una obra que, fins i tot avui, moltes dones
hauríem d’utilitzar per a plantejar-nos la nostra pròpia existència. Com ho
veieu? Avui en dia és un llibre perfectament llegible, no?
-El món de l’home és un llibre feminista que ens sembla
referent en la reflexió sobre qüestions de sexe, de gènere i de sexualitat.
Malgrat haver estat publicat l’any 1911, gran part del volum reflecteix les
mateixes desigualtats entre homes i dones i, sobretot, els mateixos preceptes
‘masculinistes’ que són la base de les nostres societats occidentals avui en
dia.
-Va ser Charlotte
Perkins una dona avançada al seu temps?
-Charlotte Perkins Gilman provenia d’una família de dones
intel·lectuals compromeses amb la societat. Una de les seves ties llunyanes,
Harriet Beecher Stowe, va ser l’autora de La
cabana de l’oncle Tom. També cal dir que, després de la Guerra Civil
Americana, algunes altres dones ja havien començat a escriure sobre la realitat
de les dones després del matrimoni,
com ara Kate Chopin, autora d’El
despertar. Malgrat això, Gilman certament va ser pionera en fer servir tant
la ficció com l’assaig per analitzar les causes del patriarcat o, com ella ho
anomena, la nostra cultura androcèntrica.
-Escrivia per tal
de mostrar la seva rebel·lia, envers les mostres de masclisme i en contra de la
cultura androcèntrica? però en un temps i una època en que aquella cultura
estava més arrelada que ara, o ara vivim en una mena de bombolla que amaga molt
de masclisme?
-Gilman escrivia en un moment en què la dona podia començar a
treballar de manera remunerada fora de la llar, en tasques relacionades o bé
amb la docència infantil o bé amb la salut, en feines considerades “feines
d’atenció i de cura”. El que seguia sent impensable en el seu temps era que una
dona combinés aquesta vida laboral amb la maternitat. Una dona que es convertia
en mare, si era una dona blanca i pertanyia a la classe social mitja o alta,
havia de deixar la feina per dedicar-se íntegrament a la maternitat. La cosa
era ben diferent, és clar, per les dones afroamericanes de classe i/o de classe
obrera, és clar, que sempre s’han dedicat a treballar dins i fora de la llar,
sent mares o no. Les coses, òbviament, han millorat molt en el darrer segle,
però la conciliació familiar és un tema en absolut resolt a les nostres
societats actuals.
-Tot i que,
actualment, encara ara, la dona pot plantar cara més fàcilment i millor davant
les conductes androcèntriques; la cultura encara està sempre com arrelada sota
allò que vol i necessita l´home, sota allò «androgen»...
-Sí. Gilman considera, per exemple, que hi ha dos eixos centrals
de la cultura androcèntrica: la guerra (basada en el sosteniment del poder) i
la religió (basada en conceptes com el càstig i la mort). Segons Gilman, si la
nostra cultura es fonamentés en principis femenins estaria molt més orientada
en valors com la vida i el manteniment de la vida.
-A l’hora de ser
feminista i de posar el feminisme en escrit i de manifestar-ho, també era
humanista. Què ens en pots dir?
-Sí, Gilman considerava que els homes i les dones havien d’estar
junts a totes dues esferes: la pública (la feina i el desenvolupament personal
en l’àmbit social) i la privada (les satisfaccions personal en l´àmbit íntim).
En aquest sentit, ella tenia una visió de projecte “humà” i no només per a les
dones.
-Quin paper
jugava la família?, perquè crec que és aquí on la llavor d’aquesta cultura
androcèntrica comença a fer-se notar. Ho veieu així?
-El factor que perjudica especialment la dona a les societats
actuals és els conceptes de cura de la família i de maternitat. Per a Gilman,
aquestes activitats han d’estar en mans de professionals, i per això va
dissenyar habitatges sense cuina, ja que considerava que la preparació del
menjar havia d’estar a càrrec de persones vocacionals que cobressin per aquesta
feina. Quant a la cura dels nens, Gilman dissenyava cases multifamiliars amb
grans espais comunitaris on professionals atenien els nens mentre aquests se
socialitzaven entre ells i sota l’atenció, de nou, de persones vocacionals que
cobraven per aquesta feina.
-Avui en dia, per
exemple, dins el món de les arts, hi ha àmbits on ésser dona és quelcom més que
minoritari, pareix estrany…
-Sí, hi ha esferes socials on la dona és encara absent. En aquest
sentit, Gilman empeny les dones a desenvolupar les seves vocacions, siguin
quines siguin. Una altra feminista americana de meitats del segle dinou,
Margaret Fuller, ja havia fet una famosa crida: “que les dones siguin capitanes
de vaixell, si ho volen ser”.
-Quins pes
va tenir i ha anat tenint la religió en la nostra societat envers la
reivindicació del feminisme? A l’Església catòlica li costa molt assumir que la
dona hagi d’ésser molt més que una dona destinada a fer les feines de la casa,
a parir els fills, a ser una bona dona sense contradir l’home de la casa, a
portar els fills a l’església, a formar part de les activitats relacionades amb
la parròquia... Diguem que no els agrada gaire que tinguin opinió, veu i
pensament propis.
-L’església, tant a començaments del segle vint, quan escrivia
Gilman, com a començaments de segle vint-i-u, ha treballat proactivament per
impedir la igualtat entre homes i dones i s’ha erigit com un poderós aparell
ideològic contra la llibertat i la realització personal tant de dones com
d’homes. Gilman, com tants altres intel·lectuals feministes, consideren que el
problema no és la religió, sinó una església retrògrada que va contra un
element indispensable de la justícia social: la igualtat entre homes i dones.
-La societat era
molt patriarcal, també l’escola, l’ensenyament i les lectures que ens feien
llegir. Hem sigut presoners, dones i homes, xiquetes i xiquets d’un ensenyament
masclista o que mira des del masclisme, oi?
-Absolutament. Per això és tan necessari llegir avui El món de l’home,
ja que ens fa veure que el masclisme no és un horror que afecti aquesta o
aquella parcel·la concreta de la meva vida o de la teva, sinó que és una praxis
sistemàtica i sistematitzada que funciona com una xarxa sobre la que organitzem
les nostres cultures, amb la qual cosa afecta cada una de les esferes en què
ens movem i cada una de les nostres expressions educatives i culturals que es
veurà reflectida tant en l’àmbit laboral com en l’esbarjo i en la vida privada.
-Tot això tenint
en compte que l’escola és el bressol de tota societat i que, malauradament, és
molt manipulable…
-Per això cal reforçar l’educació en valors i per això cal que
tots els educadors deixem clar, d’una vegada i per sempre, que feminisme vol dir
lluita per la igualtat entre homes i dones. La persona que es declari no
feminista ha de ser conscient que es reafirma en una ideologia discriminatòria
contra la meitat de la humanitat. Això ho hem de transmetre a les noves
generacions. I, com diu el filòsof Joan-Carles Mèlich, qui no vulgui
responsabilitzar-se del món, que no eduqui.
-Hi ha homes
feministes –jo crec que pocs, però n’hi ha. Costa molt perdre «certs
privilegis» i viuen en un món hipòcrita on es van acomodant, molts o la majoria,
segons allò que els convé?
-Jo soc home feminista. Tots els homes que creuen en la igualtat
entre homes i dones són feministes, encara que a vegades no s’identifiquin amb
aquest concepte per manca de comprensió del significat del terme. Quant al concepte
de privilegis, és necessari que en siguem conscients de l’ús, i de l’abús que
en fem, d’aquestes privilegis, en detriment de les dones, ja que els donem per
fet, a l’hora de moure’ns, a l’hora d’expressar-nos, a l’hora d’assumir els
nostres rols a la feina, a l’espai públic, a l’àmbit privat, a les nostres
relacions i a la nostra paternitat. Per això la lectura de textos com El món de l’home és indispensable per
obrir-nos els ulls i per fer-nos una mica més igualitaris en els nostres
pensaments i en els nostres viures.
26155
El món de l'home,
o la nostra cultura androcèntrica. Charlotte Perkins Gilman. Prólogo de Rodrigo
Andrés
184 páginas
16,00 euros
Gregal
Una obra pionera del feminisme,
publicada el 1911. L’autora hi denuncia les arrels del masclisme i hi
defensauna feminitat lliure.
En aquest assaig sociològic, publicat el 1911, Charlotte P. Gilman, a partir de
les idees de Lester F. Ward, construeix la seva crítica a la cultura
androcèntrica. Segons l’autora, l’androcentrisme ha alterat els rols vertaders
de dones i homes i aquest fet ha perjudicat i alentit el desenvolupament
correcte de la humanitat. Així, la dominació masculina i la submissió de la
dona, propagades per una cultura centrada en la masculinitat, han perjudicat
dones, homes i infants.
En cada capítol d’aquest llibre, Gilman analitza un aspecte social diferent com
ara l’educació, l’economia, la religió, la justícia, els esports o la
literatura. S’hi estudien els canvis que han provocat els efectes de
l’excessiva influència masculina en cadascun d’aquests àmbits i com aquests han
allunyat homes i dones de les seves funcions veritables.
El llibre que teniu a les mans és un clar manifest per a la igualtat i una
denúncia al greuge que ha causat una cultura que privilegia un sexe i en
discrimina l’altre. Tanmateix, és alhora un vot de confiança en la humanitat a
fi que construeixi una societat més justa; però, per a això, cal una feminitat
més lliure.
Charlotte Perkins Gilman (1860-1935) és una de les
teòriques i activistes feministes americanes més importants de finals del XIX i
començaments del XX. Va cultivar el conte, la novel·la, la poesia, l’assaig i
el teatre. La seva obra fou molt extensa. A més, des de 1909 fins a 1916, va
escriure i editar The Forerunner, una revista que li va servir de
plataforma de divulgació de la seva ideologia. Tant pel seu estil de vida com
pel seu pensament, Gilman ha estat un referent per a les generacions feministes
posteriors.
Traduïdes al català, trobem dues de les seves obres de ficció més
conegudes: El paper de paret groc (1892), un conte de denúncia
sobre la condició de submissió de les dones, i Terra d’elles (1915),
una novel·la on descriu un model utòpic de societat integrada únicament per
dones.
Gilman, però, també va escriure grans obres assagístiques i militants. Entre
elles cal destacar Women and Economics (1898) i The
Home: Its Work and Influence(1903)
i, molt especialment, El món de l’home, o la nostra cultura
androcèntrica, disponible ara per primera vegada en català. En totes elles,
defensa l’emancipació econòmica i laboral de les dones.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069