La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Jordi Finestres, autor de “Retrat d'un magnicidi. Les últimes hores del president Companys” (Ara)
JORDI
FINESTRES ESCRIU PER A ARA LLIBRES UNA APROXIMACIÓ QUASI MILIMÉTRICA DE LES
ÚLTIMES HORES DEL PRESIDENT COMPANYS.
QUAN ES
COMPLEIX, AQUEST ANY ,EL 75 ANIVERSARI DE LA MORT DEL
PRESIDENT COMPANYS EN FINESTRES INTENTA RESOLDRE QUI VA MATAR COMPANYS I QUI VA
FER EL TIR DE GRÀCIA…
QUÈ ENS DIU
LA EDITORIAL ARA LLLIBRES:
Una descoberta excepcional que permet a l’historiador seguir
les últimes passes del president republicà hora a
hora, pràcticament minut a minut, i recrear un dels episodis més obscurs
del passat recent del nostre país: la persecució a
França del president electe a l’exili, la seva captura i empresonament i la
seva vergonyosa execució per part del bàndol franquista insurgent. Una
documentadíssima investigació,
en edició il·lustrada,
que es llegeix com una
intriga absorbent, de trist
i cèlebre final, en la qual
ressonen amb emoció les últimes paraules del president: “Per
Catalunya!”.
ENS APROXIMEM A JORDI FINESTRES:
Aquest periodista, especialitzat
en l’àmbit de la comunicació
esportiva i política i també de la divulgació i investigació històrica a la revistaSàpiens.
Ha treballat en diversos mitjans
de comunicació, tant en premsa com a la televisió. Ha publicat més d’una vintena
de llibres, la majoria dels quals, centrats
en temàtica històrica i en l’esport.
Amics sento no haver-ho tribat el dia de confeccionar aquest article l´enllaç amb català de la wikipedia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Companys
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/10/08/catalunya/1349728914_727652.html
ELS LLIBRES AMB ARA LLIBRES DE JORDI FINESTRES:
http://www.arallibres.cat/ca/autor/1/177/jordi-finestres
Ens aproximem a l´home que va defensar a en Companys, Ramon de Colubí:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_de_Colub%C3%AD_y_Ch%C3%A1nez
Cazarabet conversa amb Jordi Finestres:
-Jordi escriure en
aquests dies sobre la figura de Companys—l´ últim president de la República
Catalana d´ ERC—quan el tema de la independència de Catalunya està, més
que mai damunt la taula, és més fàcil, més difícil o què creus que comporta?
-Escriure sobre la figura de Companys és
un deure democràtic que té un país i una societat democràtica, independentment
del moment polític que vivim. No obstant això, és cert que la reclamació de la
sobirania plena per a Catalunya també va lligada a recordar la nostra història
i la de les persones que l’han configurat, com és el cas del President
Companys.
-Per què t´has aproximat a la
figura del president Companys i del seu assassinat?
-Per
homenatjar la seva figura. Lluís Companys
va ser un demòcrata que va escollir
el poble de Catalunya per ser-ne
president, i a la vegada, va ser víctima d’un crim espanyol
i alemany, que van atemptar
contra la democràcia. A dia
d’avui, el govern espanyol encara no ha instat a
les autoritats judicials a
revisar el consell de guerra que condemnà
a mort l’únic president europeu escollit democràticament afusellat en ple segle XX. És inadmissible. I crec que és un deure recuperar històricament la
figura de Companys
-Quan ho vas fer: quins interrogants encara estaven per resoldre i
amb quines pretensions et vas ficar a investigar?
-El projecte
arranca l’estiu del 2014 conjuntament
amb un bon amic, el fotògraf Quim Roser, amb el qual ens
vam marcar com a objectiu conèixer a fons la identitat de les persones
que van participar en el procés a mort
del President Companys. I
en plena investigació ens
arriba un seguit de pistes, mitjançant
una font familiar –fet que
en aquell moment desconeixíem- de la persona que va disparar els trets de gràcia
per ordre militar contra Companys.
Parlem de Benjamí Benet,
una figura fins ara desconeguda,
i vam basar la recerca en saber qui
era, com era i perquè li va tocar a ell comandar l’escamot d’afusellament contra
el President.
-Has quedat suficientment content i satisfet del resultat o encara et
queden peces per anar component el trencaclosques que envolta l´assassinat del President Companys?
-N’estic molt satisfet i segur que
encara queden algunes peces per ajuntar, tot i que amb la nostra modesta
aportació ara sabem més dades de l’afusellament i hem recuperat com van ser les
darreres hores en vida del President Companys. Encara ens queda per resoldre on
va anar a parar el mocador tacat de sang que duia Companys en el moment de la
seva mort.
-L´any 2003 vas anar a
Veneçuela, treballant amb la revista Sàpiens, on vas
localitzar i entrevistar al que en el seu dia va defensar al president
Companys, en Ramon de Colubí, militar,(amb no massa
encert perquè el president fou mort). Què ens pots dir d´ aquella trobada? En
perspectiva quina visió, avui tens de la defensa que se li va disposar a
Companys? Per què la va dur a terme un militar?
-Va ser una experiència
formidable. Colubí em va narrar les darreres hores i
dies en vida de Companys, que confirmen que va morir amb un alt sentit de la
dignitat, de manera serena i amb un ferm compromís amb la seva obra de govern,
amb la seva gent i amb Catalunya. Em va explicar que quan li van encarregar la
defensa de Companys tots tenien clar quina era la sentència i que es tractava
de mantenir les aparences. No hi havia res a fer. No van permetre que la
defensa aportés testimonis i la declaració íntegra de Colubí
al judici no va quedar ni registrada, efectivament. Colubí
va fer una defensa ètica i valenta del President Companys. I li va tocar a ell
com a militar perquè així ho estipulava el Codi Militar en aquells temps.
-Tot i que Ramon de Colubí fou
“rescatat” de l´ empresonat al vaixell Uruguai gràcies a la intercessió d´en Companys…Creus que la decepció d´ aquest militar i
certa frustració, des de lo més humà, tenint en compte i molt aquest “affaire” fou allò principal que el va fer abandonar, l’any
1947, l´ exèrcit per marxar ben lluny?
-Sí, Colubí
tenia clar que Companys era
innocent dels càrrecs dels quals
va ser acusat i ell mateix es va erigir en testimoni
en recordar com va salvar la vida durant
la guerra –havia estat condemnat a mort per recolzar l’alçament armat del 19 de juliol a
Barcelona- gràcies a gestions
de Companys. Cada 15 d’octubre
Colubí tenia un emocionat record pel “amigo Companys”, que era com el recordava. Després d’aquell judici i d’altres en els quals també va ser militar defensor de l’acusat,
va veure que ell no havia fet una guerra per impulsar
una dictadura injusta. I el1947 va abandonar la carrera militar i se’n va anar a Veneçuela a començar una nova
vida.
-Sembla que el va defensar amb tot el coratge que va poder…però fins
i tot es deixa com entreveure que el propi advocat de Companys tenia clar que
el guió estava com escrit i que la sort d´en Companys
era més bé de destí negre…. Què ens pots dir?
-Així va
ser. Ramon de Colubí em va confirmar que tot plegat era una farsa embolcallada
d’una aparenta legalitat.
La sentència de mort de Companys ja estava
escrita per ordres directes
de Franco des del primer moment.
-Que té, amic Finestres, aquest llibre de diferent de la resta que s´aproximen, i més aquest any, a la figura del President
Companys i a la seva mort?
-Tots els llibres que s’han
escrit, amb rigor, sobre Companys ens ajuden a entendre la seva figura, la seva
política, el seu compromís republicà... En el cas de Retrat d’un magnicidi
mirem de fer un compendi detallat, amb documents i testimonis històrics, per
entendre la magnitud de la tragèdia. I a més, com és el cas, de Benjamí Benet,
aportem noves informacions.
-Com va estar de dirigit
i coordinat l´ assassinat d´ en Companys des de la dictadura franquista ,
la Gestapo que va agafar a Companys i alguna traïció o alguna mena d´acuseta…fins aplegar al dia de la seva mort?
-Sens dubte va ser un crim que fou conseqüència dels acords firmats
entre l’Espanya de Franco i l’Alemanya
de Hitler en matèria policial l’any
1938 i que permetia el lliurament
de persones entre ambdós règims
sense fer cas a les normatives internacionals en matèria d’extradició de refugiats polítics. Jo no parlaria de traïció, potser de mala sort en tot cas perquè el President Companys hagués pogut marxar
a Mèxic en comptes de
quedar-se a França, però no
va voler fer fins trobar el seu fill Lluís, malalt, que estava desaparegut després que s’evacués la clínica on estava ingressat de manera
precipitada davant l’avanç
de les tropes alemanyes a França.
-En l´ estància a Montjuïc…se’l va tractar bé?
Sí, a diferència del tracte
vergonyant i humiliant sofert als calabossos de la policia espanyola a Madrid, al
castell de Montjuïc va ser tractat amb respecte, com una persona humana i, per
motius de seguretat i pel càrrec que tenia, amb un cert privilegi respecte la
resta de presos polítics.
-Com a estat la col·laboració amb Quim Roser, com a
il·lustrador, per a dur a terme aquest treball?
En Quim
Roser ha estat una persona imprescindible per fer aquest llibre.
A més d’il·lustrador i excel·lent fotògraf, en Quim ha fet una gran tasca d’investigació per cercar la identitat
de Benjamí Benet. Amb ell hem fet
el recorregut junts després d’una entrevista radiofònica a ambdós, el juliol del 2014, quan es va posar
en contacte amb mi una persona que em diu conèixer
qui és el sostoficial que comandava l’escamot d’afusellament. En desconeixia que es tractava del seu nét ja
que no m’ho va dir fins que el Quim i jo vam trobar
l’expedient, a Madrid, de Benjamí
Benet.
-Com va ésser el procés de documentació i investigació envers
aquestes últimes hores del president Companys?. Perquè, a mi, em sembla que uns
i altres degueren destruir moltes proves, molta paperassa…i que desenmaranyar tot l´assumpte té
que ésser força farrugós…Què ens pots dir?
-El nét
de Benet ens va donar algunes
pistes per localitzar la identitat
del seu avi –que no va conèixer mai- tot
i que fins al final vam entendre que no ens podia dir el nom
perquè no volia trencar un compromís íntim, familiar. No ho va fer, però a partir de dades concretes sobre Benet vam anar configurant la investigació que va arribar a bon port.
Les primeres pistes van apuntar cap
a la demarcació de Tarragona i a les Illes Balears i
a les inicials del nom i cognom de Benjamí Benet (B.B.),
que ens van posar sobre la pista tot
i que no va ser fàcil perquè
calia quadrar totes aquestes informacions amb els arxius
militars, que són molts i dispersos arreu de l’estat i, com dieu, estem convençuts
que hi ha documentació
sobre l’afusellament de Companys
que o es va perdre o es va
destruir per part del règim
franquista.
-Aleshores quina metodologia de treball vas seguir?
-En el moment
que vam aconseguir l’expedient de Benjamí Benet, que
no es trobava en cap arxiu militar sinó al Ministeri de l’Interior ja que l’octubre del 1940 Benet
era membre de la Policia
Armada i no pas de l’Exèrcit
i amb les dades facilitades pel seu nét vam
quadrar la trajectòria del personatge. I, en paral·lel, vam posar totes les dades de personatges i situacions dels darrers dies
de Companys per completar la història
que s’explica en el llibre.
-En què estàs , amic Jordi, treballant ara…ens pots fer cinc cèntims?
-Estic treballant en una
exposició sobre la col·laboració de Franco amb l’Alemanya nazi i la Itàlia
feixista durant la II Guerra Mundial i preparant articles i segurament un
llibre sobre aquesta qüestió.
21369
Retrat d'un magnicidi. Les últimes hores del president Companys. Jordi Finestres
144 páginas 23 x 16 cms.
15,90 euros
Ara
Una descoberta excepcional que permet a l’historiador seguir
les últimes passes del president republicà hora a
hora, pràcticament minut a minut, i recrear un dels episodis més obscurs
del passat recent del nostre país: la persecució a
França del president electe a l’exili, la seva captura i empresonament i la
seva vergonyosa execució per part del bàndol franquista insurgent. Una
documentadíssima investigació,
en edició il·lustrada,
que es llegeix com una
intriga absorbent, de trist
i cèlebre final, en la qual
ressonen amb emoció les últimes paraules del president: “Per
Catalunya!”.
Leer
fragmento:
http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/837/retrat-d'un-magnicidi
Jordi Finestres (Manresa, 1974) és periodista, especialitzat en l'àmbit de la comunicació esportiva i política i també de la divulgació
i investigació històrica a
la revista Sàpiens. Ha treballat
en diversos mitjans de comunicació,
tant en premsa com a la televisió. Ha publicat més d'una
vintena de llibres, la majoria dels quals,
centrats en temàtica històrica i en l'esport.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com/lalibreria
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com