Cazarabet conversa con... Montserrat
Tura, autora de “República pagesa. Vindicació del catalanisme rabasaire”
(Pòrtic)
Montserrat Tura reflexiona amb Pòrtic Edicions
sobre la “vindicació del catalanisme rabassaire”.
Aquest llibre va fer-se i conquerir el Premi
Carles Rahola d´Assaig ´.
No deixa d´ esser un llibre a hores d’ara
imprescindible per entendre la història contemporània de Catalunya.
El llibre és possible perquè no deixa
d´esdevindre el fil argumental de les memòries familiars dels Tura, el que es
considerada una nissaga pagesa de Mollet del Vallès….tractant d’aplegar dins
allò que hi ha a l´arrere del catalanisme i del republicanisme, així com la
seva.
Un llibre que mira de “justificar” i defensar el
catalanisme rabassaire.
Allò que ens explica i ens diu la sinopsi del
llibre:
Montserrat Tura parteix de la història del seu
avi, Feliu Tura Valldeoriola, que fou un dirigent del moviment
rabassaire del tombant de segle XX, el moviment dels pagesos que no tenien
terres, que les tenien arrendades pel contracte de rabassa morta. Amb l’arribada
de la fil·loxera, els propietaris van aprofitar l’avinentesa per abolir els
contractes que mantenien el pagès lligat a la vinya mentre la vinya fos viva.
Arran d’aquesta situació, els pagesos es van organitzar entorn del sindicat
Unió de Rabassaires, del qual l’avi Tura fou un dels fundadors més actius.
Crearen cooperatives autogestionades i aplicaren unes polítiques avançades,
cosa que sovint el discurs oficial del país ha oblidat o silenciat. Montserrat
Tura sosté que, sense el compromís del món pagès, el catalanisme progressista
no hauria dut Catalunya fins on ha arribat.
Montserrat Tura és llicenciada en Medicina i
Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Després d'haver treballat a
l'Hospital Clínic de Barcelona va entrar a l'Hospital de Palamós, on primer va
coordinar el Servei d'Urgències i després en fou directora-gerent. Amb una
àmplia trajectòria política, va ser alcaldessa de Mollet del Vallès, el seu
poble, durant quatre legislatures. Diputada al Parlament de Catalunya des del
1995, amb diverses responsabilitats, va ser consellera d'Interior (2003-2006)
en el Govern Catalanista i d'Esquerres dirigit pel president Maragall i
consellera de Justícia (2006-2010) en el Govern d'Entesa del president
Montilla. El 2012 va abandonar tots els càrrecs institucionals i orgànics per
tornar a la seva carrer professional de metgessa de l'Hospital de Palamós.
Aquesta metgessa i política ha escrit, amb Pòrtic
Editors del Grup 62 el llibre , Estirant el fil, vos deixem ací un
enllaç: https://www.grup62.cat/llibre-estirant-el-fil/165024
Cazarabet conversa amb Montserrat Tura:
-Montserrat ens pots
explicar el per què d’aquest llibre, un llibre d’assaig? .-Què et va fer
escriure República pagesa?.
Quines van ser les raons? -És un llibre aquest que mostra les reivindicacions
del col·lectiu pagès per una , i cap a una república ferma des del
catalanisme? Ho podríem definir així?
-Els rabassaires o pagesos que conreaven vinyes en terrenys als que havien
accedit per contractes d’arrendament lligats a la durada dels ceps, poden
estudiar-se des de la perspectiva econòmica perquè van molt lligats a la
producció de vi i aiguardents i a la crisi de la fil·loxera o poden estudiar-se
des de la perspectiva política en el moment que s’organitzen, primer com a
sindicats locals o comarcals i més tard com a federació de sindicats i
decideixen intervenir en la transmissió del catalanisme polític i en la defensa
del republicanisme popular que acabaria guanyant les eleccions l’any 1931.
L’assaig intenta explicar una mica les dues vessants. És un projecte
econòmic i polític reeixit que no s’ha explicat gaire i que no pot quedat en el
pou de l’oblit.
-Montserrat quines són les teves vinculacions dins el “món rabassaire”?.-Les
teves arrels et van deixar molta empremta i és des d´ahí és d´on sorgeix bona
part d’aquest llibre, República pagesa
o de les reflexions que et porten a escriure aquest llibre? -Et “pesen ”
les activitats I reivindicacions dels teus familiars, d´ aquells que has
conegut I d’alguna manera t’han influenciat?. Fins quin punt?. El teu avi era
un rabassaire molt actiu…dels que van deixar memòria…
-Volia explicar el fenomen polític i social que van representar i volia
fer-ho demostrant que havien aconseguit millorar les condicions de vida de
moltes famílies que aïlladament, sense organitzar-se, sense formar-se, sense
espais i maquinaria compartida no haurien assolit el nivell de vida que els
permetia veure un futur esperançador per a les noves generacions. Per fer-ho,
vaig pensar que posar l’exemple del que havia passat en una família concreta
era il·lustratiu i de passada, donava a conèixer l’home que va ser responsable
d’aquest moviment sindical autogestionat durant dues dècades.
Trobareu un assaig de capítols curts. Un de context general i un altre de
la vida d’aquest rabassaire que era el meu avi i del seu entorn. Les dues coses
vinculades fan més comprensible l’abast de la seva capacitat organitzativa i
dels seus valors.
-Crec que el llibre té trets pedagògics…que ens vol ensenyar.Com ho veus?
És molt interessant veure com pagesos que treballaven amb les seves pròpies
mans tenien una mirada moderna del món, volien que la següent generació fos
l’avantguarda del món; parlaven de conrear el coneixement. Eren famílies humils
que defensaven els seus drets basta en un antic contracte d’arrendament molt
important en el dret català; però el fet de ser humils no els impedia mirar
lluny, anar a veure el que feien els vignerons francesos o establir acords amb
cooperatives suïsses, alemanyes, bàltiques....
-El moviment de pagesos ha canviat i evolucionat molt d’ençà que en Feliu
Tura , el teu avi rabassaire, fos un dirigent dins el moviment rabassaire, oi?
-Com el conjunt del moviment polític que relato, el meu avi primer va ser
un líder local, que ja amb el seu pare havien aconseguit organitzar-se amb
altres parcers i jornalers i amb
professions vinculades (ferrers, cistellers..)
i establir que en una organització d’iguals, la solidaritat era el valor
que els permetria avançar. S’ajudaven uns als altres i constituïen caixes de
provisió i societats de socors mutus. Aquesta organització local va anar-se
organitzant fins a fer-se una gran Federació anomenada Unió de Rabassaires que
des de l’any 1922 influiria molt en les posicions de les formacions d’esquerres
catalanes, fins arribar a condicionar el programa d’ERC amb el compromís de
redactar una nova llei de contractes de conreu si guanyaven les eleccions.
Sense la seva presencia a tots els
racons de la geografia catalana, les candidatures vinculades a ERC no haurien
guanyat el 14 d’abril de 1931.Feliu Tura és un clar exponent perquè era un
líder social que va presentar-se a les eleccions municipals en la candidatura
del Centre Catalanista i Republicà i va adscriure els vots d’aquesta
candidatura de la seva població (Mollet del Vallès) a moltes altres
candidatures que acabarien donant la victòria al partit de Macià i Companys.
-Aleshores els pagesos no
tenien terres…aquestes eren de “quatre rics terratinents” que feien i desfeien,
oi?. Ara, i des de fa uns anys ,la terra és més dels que la treballen…és més
just, però és un treball força desagraït, què ens pots contar des de les teves
vivències?
-El dret propi català ha afavorit la concentració de terres. La figura de
l’hereu (i la pubilla, quan no hi havia hereu) feia que l’explotació agrària
restés compacte i no es dividís quan es moria el titular. Amb les
desamortitzacions i els casaments anaven ampliant la superfície de propietat i
s’anaven convertint en terratinents. És un fet, vist en una mirada estrictament
econòmica, era un model d’èxit perquè es consolidaven masos molt potents. Vist
des de la perspectiva social, cada vegada que un hereu (o pubilla) accedia a la
propietat , hi havia varis germans que , coneixent molt bé l’ofici de pagès, no
podien seguir en el mas i havien de buscar feina a ciutat o anar a treballar
per altres. Jornalers, masovers, parcers, era una munió de persones que
treballaven les terres sense ser-ne propietaris. Els rabassaires només
demanaven que si els seus coneixements els permetien allargar la vida dels
ceps, la justícia i l’acció dels terratinents no els la limités a uns anys
concrets. Necessitaven una mirada llarga de prosperitat per a poder fer plans i
accedir a un cens emfitèutic i aixecar-se una casa humil però que amb molts
anys podia arribar a ser pròpia. És la història d’aquests pagesos la que relata
el llibre. És la seva intel·ligència col·lectiva i la seva organització la que
fa que surtin amb projectes nous de la pitjor crisi del camp català quan la
fil·loxera els mata les vinyes i els amos es mostren implacables negant-se a
acceptar la causa externa per no rescindir el contracte d’arrendament. Haurien
pogut caure en el plany, la queixa, la depressió col·lectiva o la revolta; però
prefereixen la proposta i l’organització eficient.
-Allò que està clar és que les grans fortunes s’aprofitaven sempre i
tota l’estona…(lo d’aprofitar el desastre arran de la fil·loxera amb els
contractes dels rabassaires, és una mostra), però a l’hora empipa a la raó…ens
insulta als que creiem amb valors com la igualtat, la justícia…què en pots
comentar-hi?
-Seria una ingenuïtat analitzar aquesta part de la història sense acceptar
que el debat sobre l’accés a la propietat i l’acumulació de riquesa han estat
temes permanents en la història de la humanitat. El camp català no està exempt
d’aquest fenomen i pot mostrar dues grans organitzacions que van portar als
humils a organitzar-se intel·ligentment i a aconseguir bona part de les seves
reivindicacions. Una, la dels remences, de la que es guarda un llibre a la
ciutat de Girona que és reconegut per les NN.UU com a patrimoni de la humanitat
per considerar-se el naixement del protosindicat i l’altra la dels rabassaires,
més breu i amb altres paràmetres perquè el segle XX ja convivien amb la
industrialització. Curiosament, la concentració de la població en les ciutats
ha fet oblidar la importància i les lliçons d’aquests moviments.
-Hem reculat envers les reivindicacions pageses…o sigui , avui es
reivindiquen coses que ja fa molts anys es tenien per ben assolides?—en això
ens passa el mateix en camps com els socials, condicions de treball…--
-La societat ha canviat molt i les reivindicacions també. Persisteix la
desigualtat pel que fa a la concentració de riquesa, persisteix els debats de
l’accés a la propietat, però ara és la propietat urbana. La pagesia també a
canviat. A Catalunya només un 1% de la població viu de treballar el camp. Son
propietaris i estan molt mecanitzats. No podem fer una comparativa fàcil amb el
temps de la fil·loxera quan el 80% de la població vivia de treballar la terra.
Sempre que analitzem fenòmens d’emancipació social han de tenir cura de
contextualitzar-los adequadament. El meu llibre intenta fer-ho i sobretot
intenta que no s’oblidin les lliçons de la seva lluita.
-Fins quin punt el
catalanisme està en constant osmosis amb aquestes reivindicacions, les de
sempre, del món pagès?
-Les reivindicacions expressades per Pi i Margall, Valentí Almirall, Prat
de la Riba i tants d’altres, no haurien penetrat en una Catalunya mal
comunicada si no haguessin existit pagesos inquiets, que subscrivien les seves
reivindicacions. En aquesta extensió del pensament catalanista van
participar-hi els propietaris i els arrendataris. Més endavant prendrien camins
diferents. És d’aquest camí diferent dels pagesos sense terra, que no van
renunciar mai a la reivindicació catalanista i que usaven els seus sindicats
com espai d’aprenentatge de la llengua pròpia, del que parla el llibre.
-El camp i el treball al camp té tanta força que repercuteix socialment més
enllà del camp i del seu món, no? per què?…és capaç d’això i molt més pel seu
afany tan transformador, oi?.
-Els rabassaires eren darwinistes, eren estudiosos de les “ciències
naturals”, creien i treballaven per culturitzar les dones i els nens, molts
d’ells analfabets fins aleshores. Reivindicaven l’ensenyament públic,
obligatori i gratuït fins els 16 anys en les seves resolucions dels anys vint
del segle passat. Ara ens explicarien que sense respecte a la natura no tenim
futur. Que la manera com obtenim l’energia és fonamental per retornar
l’equilibri ecològic al nostre planeta. Ens explicarien que quan triem el que
consumim estem triant el model de societat que volem pels nostres fills. Ens
implicarien i ens retornarien a les nostres arrels, ens ferien prendre
consciencia de la importància de l’hàbitat. Serien moderns, van ser moderns i
van demostrar que la prosperitat només la podien aconseguir si treballaven
plegats. Junts eren forts.
-Sense el moviment rabassaire, sense la força dels pagesos el catalanisme d’avui
no seria allò que és?. Es pot afirmar que el catalanisme d’avui és el que és
gràcies “al món rural”?
-El catalanisme polític és un fenomen social que neix
a principis del segle passat. És aleshores que no es pot explicar el
catalanisme sense els pagesos, perquè Catalunya era pagesa. El llibre també
explica com els militars que van aixecar-se contra la República van dir que els
seus enemics eren els que al capdavant d’ateneus, associacions i sindicats
havien volgut alterar “l’ordre natural de les coses i ocupar el lloc dels
poderosos”. Per això van ser perseguits. Per això es van fer comissions
liquidadores a cada municipi on hi havia un sindicat rabassaire, per això els
van desposseir dels seus “bens comuns” i els van fer desaparèixer com
organització i en molts casos com a persones. Per això calia un assaig que
n’expliqués la seva importància; perquè des de l’any 1939 no se’n parlava
públicament, obertament. Molts catalans som descendents de rabassaires i no
coneixem el seu interessant paper en la història del nostre país i de la seva
reivindicació social i nacional.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069