registre-de-veus-entrevistes-de-la-revista-dise-1988-1997.jpgCazarabet conversa con...   Ferranda Martí, editora del libro “Registre de veus. Entrevistes de la revista DISE (1988-1997)” (Afers)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El llibre, recull d´entrevistes de la Revista DISE—entre 1988-1997-- ,  va  a cura des de la edició de Ferranda Martí.

Allò que ens diu la sinopsi del llibre:

La revista d’informació universitària DISE fou una capçalera editada per la Universitat de València entre 1988 i 1997. Escrita íntegrament en català, es va encarregar de difondre tot de convocatòries útils per a la formació dels universitaris i hi incorporà reportatges, entrevistes, ressenyes i articles d’opinió per a afavorir el coneixement de la realitat universitària i fomentar l’anàlisi i la reflexió entre l’estudiantat més enllà de les aules.

Amb motiu del trentè aniversari de la creació del Servei d’Informació a l’Estudiant de la Universitat de València, editor de la revista DISE (1988-1997), s’edita aquest volum amb una tria de vint-i-tres entrevistes a especialistes i pensadors nascuts al segle XX i publicades en aquest mitjà universitari. Registre de veus és un recull de converses que ens retroba amb les opinions i idees de James Casey, Ernst Tugendhat, Predrag Matvejevic, Jürgen Habermas, Joan Fuster, Samir Amin, Agustín García Calvo, Marie Claire Zimmermann, Ata Jundi, Javier Muguerza, Josep Fontana, Miquel Batllori, Antoni Marí, Peter Burke, Sami Naïr, Paul Bové, José María López Piñero, Silvia Tubert, Salvador Cardús, Ignacio Sotelo, Phillippe Quéau, Noam Chomsky i Karl-Otto Apel.

L´escriptora que guarda cura d´ aquesta edició, Ferranda Martí:

Ferranda Martí Campoy, llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València treballa al Servei d’Informació i Dinamització (Sedi) de Universitat de València i dirigeix la revista FUTURA. Des de l’inici de la revista DISE, on aparegueren les entrevistes que recull el llibre Registre de veus, va estar molt vinculada a aquest projecte, primer com a redactora i després com a directora.

 

 

Cazarabet conversa amb Ferranda Martí:

registredeveus2.JPG-Amiga Ferranda, ens pots explicar el per què de Registre de veus? què t’ha fet aplegar en forma de llibre allò que, en el seu dia, foren entrevistes?

-La raó ha estat que en el curs 2017-2018 feia trenta anys de la publicació del primer número de la revista DISE, una capçalera que va tenir un paper central en els primers anys del Servei que li donà el nom. Charo Álvarez, cap del Servei d’Informació de la Universitat de València, va pensar de tornar a publicar algunes entrevistes per celebrar aquest aniversari i em va proposar fer-ne la tria. Al capdavall, amb la publicació hi ha la voluntat de recuperar de l’hemeroteca aquestes entrevistes que pel seu valor ultrapasssen l’interés del moment.

-Com va ser eixe procés de tria d’entrevistes i com va anar la cura en l’edició que l’Editorial Afers ha publicat en una de les seues col·leccions?

-En el 77 números que van publicar de la revista DISE, al llarg de quasi deu anys, aparegueren un centenar d’entrevistes de les quals se n’han seleccionat, per  l’interés que poden tenir llegir-les actualment, vint-i-tres.

Quant a la relació amb l’Editorial Afers ha estat magnífica perquè són molt rigorosos, i ha estat especial perquè tant Vicent Omos, l’editor, com Ramon Ramon, l’assessor lingüístic, havien estat col·laboradors de la revista Dise. El primer, com a entrevistador i el segon com a corrector lingüístic. 

-Com era el treball a la redacció i la relació amb els col·laboradors de la revista DISE que editava la Universitat de València?

-Crec que no només jo sinó la resta de gent que va passar per aquella xicoteta redacció tenim un record molt bo pel que vam aprendre.

-Què perseguia la revista DISE?

-Tant la revista DISE com el departament que l’editava van ser creats per estar “al servei dels estudiants” i, per això, aquest lema és el que ha servit de títol a l’exposició comissariada per Marc Baldó i José Garcelan i instal.lada el passat curs al Centre Cultural La Nau. DISE era un acrònim de Difusió d’Informació Servei als Estudiants i el que buscava era difondre tota mena de convocatòries de beques, cursos i oportunitats formatives; reflectir l’experiència dels universitaris i  afavorir entre l’estudiantat l’anàlisi i la reflexió.

-Aquelles entrevistes eren un recurs, importantíssim, d’informació per a lentorn universitari, però hi havia més propòsits ? I més subjectes als que podien anar destinades aquestes entrevistes?

-, els destinataris de la revista eren els estudiants, encara que no exclusivament perquè també teníem lectors entre la resta de la comunitat universitària.

registredeveus.jpg-DISE fou una capçalera que va desaparèixer ¿què ens pots dir sobre això?

-Sí, va deixar de publicar-se en abril de 1997 perquè el nou equip de govern de la Universitat de València el va substituir per un altre mitjà, de periodicitat setmanal.

-Què crida l’atenció d’aquest Registre de veus?

-Crec que els possibles lectors que ja tenien una edat entre finals dels vuitanta i principis dels noranta dels segle passat retrobaran en el llibre les opinions d'una bona nòmina de teòrics i escriptors, alguns dels quals ja han mort. Els joves nascuts cap a finals dels noranta o ja en el segle XXI, que són ara a les aules universitàries i s’interessen per la recerca, el pensament, la cultura i la política, poden descobrir perfils interessants entre les persones entrevistades. Per exemple, la semblança d'una investigadora com Marie Claire Zimmnerman  que explica que si el seu pare li va prohibir parlar en català va ser una llengua que va decidir conèixer a fons per especialitzar-se en l’obra del gran poeta d’Ausiàs March; la de l’historiador Josep Fontana, que va morir recentment i la d'un gran especialista en els Borja com fou el pare Miquel Batllori, que va tenir una estreta vinculació amb el País Valencià.

-Fer entrevistes aleshores era diferent a com ho és fer-ho avui en dia?

-Crec que, en essència, l'entrevista que s'enregistra per ser transcrita, no ha variat. El que s’ha ampliat són les possibilitats de publicar i difondre els continguts periodístics escrits. Es pot publicar en paper i alhora en un web o en un weblog i aquest contingut digital pot circular per les xarxes i multiplicar la seua repercussió i obtenir-ne comentaris i opinions dels lectors.

-Cada entrevista esdevé un món i ben particular, però sempre hi ha personatges que fan que aquesta puga ser més rodona.

-És cert el que dius. El tarannà de la persona entrevistada pesa a l’hora de poder articular un diàleg fluid  i que això quede reflectit a l’entrevista que després es publica, però l'habilitat per a poar les millor idees de qui tens al davant cau de la part dels entrevistadors. L’únic mèrit de la redacció de la revista fou estar atents a aquells personatges que passaven per la Universitat de València i mereixien ser entrevistats i escollir entre els nostres col·laboradors qui millor, per la seua formació i interessos, podia establir un diàleg amb ells.

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com