Cazarabet conversa con... Ferranda Martí, editora del libro “Registre de veus. Entrevistes de la revista DISE (1988-1997)” (Afers)
El llibre, recull d´entrevistes de la
Revista DISE—entre 1988-1997-- , va a
cura des de la edició de Ferranda
Martí.
Allò que ens diu la sinopsi del llibre:
La revista d’informació
universitària DISE fou una capçalera editada per la Universitat de València
entre 1988 i 1997. Escrita íntegrament en català, es va encarregar de difondre tot de convocatòries útils per a la formació dels universitaris
i hi incorporà reportatges, entrevistes, ressenyes
i articles d’opinió per a afavorir el coneixement de la realitat universitària i fomentar
l’anàlisi i la reflexió
entre l’estudiantat més enllà de les aules.
Amb motiu del trentè aniversari de la creació del Servei d’Informació a l’Estudiant de la
Universitat de València, editor de la revista DISE
(1988-1997), s’edita aquest
volum amb una tria de vint-i-tres entrevistes a especialistes
i pensadors nascuts al segle XX i publicades en aquest mitjà universitari.
Registre de veus és un recull de converses que ens
retroba amb les opinions i
idees de James Casey, Ernst
Tugendhat, Predrag Matvejevic, Jürgen Habermas, Joan Fuster, Samir Amin, Agustín García Calvo, Marie Claire Zimmermann, Ata Jundi, Javier Muguerza, Josep Fontana, Miquel Batllori,
Antoni Marí, Peter Burke,
Sami Naïr, Paul Bové, José
María López Piñero, Silvia Tubert, Salvador Cardús, Ignacio Sotelo, Phillippe Quéau, Noam Chomsky i
Karl-Otto Apel.
L´escriptora que guarda cura d´ aquesta edició, Ferranda Martí:
Ferranda Martí Campoy, llicenciada en Geografia i Història per la
Universitat de València treballa al Servei d’Informació i Dinamització (Sedi) de
Universitat de València i dirigeix
la revista FUTURA. Des de l’inici de la revista DISE,
on aparegueren les
entrevistes que recull el llibre
Registre de veus,
va estar molt vinculada a aquest
projecte, primer com a
redactora i després com a
directora.
Cazarabet
conversa amb Ferranda
Martí:
-Amiga Ferranda, ens
pots explicar el per què de Registre de veus? què t’ha
fet aplegar en forma de llibre
allò que, en el seu dia, foren entrevistes?
-La raó ha estat que
en el curs 2017-2018 feia trenta anys de la publicació del primer número de la revista DISE, una capçalera que va tenir un paper central en els primers anys del Servei que li donà
el nom. Charo Álvarez, cap
del Servei d’Informació de
la Universitat de València, va pensar de tornar a
publicar algunes entrevistes per celebrar aquest aniversari i em va proposar fer-ne la tria. Al capdavall, amb la publicació hi ha la voluntat de recuperar de
l’hemeroteca aquestes
entrevistes que pel seu
valor ultrapasssen l’interés
del moment.
-Com va ser eixe
procés de tria d’entrevistes
i com va anar la cura en l’edició que l’Editorial Afers ha publicat en una de les seues col·leccions?
-En el 77 números que van publicar de la
revista DISE, al llarg de quasi
deu anys, aparegueren un centenar d’entrevistes
de les quals se n’han seleccionat, per l’interés que poden tenir llegir-les actualment, vint-i-tres.
Quant a la relació
amb l’Editorial Afers ha estat magnífica perquè són molt
rigorosos, i ha estat especial perquè
tant Vicent Omos, l’editor, com Ramon Ramon,
l’assessor lingüístic, havien estat col·laboradors
de la revista Dise. El primer, com
a entrevistador i el segon com
a corrector lingüístic.
-Com era el treball a la redacció i la relació amb
els col·laboradors de la revista DISE que
editava la Universitat de València?
-Crec que no només jo sinó
la resta de gent que va passar
per aquella xicoteta redacció
tenim un record molt bo pel que vam
aprendre.
-Què perseguia
la revista DISE?
-Tant la revista
DISE com el departament que
l’editava van ser creats
per estar “al servei dels estudiants” i, per això, aquest lema és el que ha servit de títol a l’exposició comissariada per Marc
Baldó i José Garcelan i instal.lada
el passat curs al Centre
Cultural La Nau. DISE era un acrònim
de Difusió d’Informació Servei als Estudiants
i el que buscava era difondre
tota mena de convocatòries de beques, cursos i oportunitats formatives; reflectir l’experiència dels universitaris i afavorir entre l’estudiantat l’anàlisi i la reflexió.
-Aquelles entrevistes eren un
recurs, importantíssim,
d’informació per a l’entorn universitari, però hi havia més
propòsits ?
I més subjectes
als que podien anar destinades aquestes entrevistes?
-Bé, els destinataris de la revista eren els
estudiants, encara que no exclusivament
perquè també teníem lectors entre la resta de la comunitat
universitària.
-DISE fou una capçalera que va desaparèixer ¿què ens pots dir
sobre això?
-Sí, va deixar
de publicar-se en abril de 1997 perquè el nou equip de govern
de la Universitat de València el va substituir per un
altre mitjà, de periodicitat setmanal.
-Què crida l’atenció d’aquest Registre de veus?
-Crec que els possibles lectors
que ja tenien una edat entre finals dels vuitanta i principis dels noranta dels segle
passat retrobaran en el llibre
les opinions d'una bona nòmina de teòrics i escriptors, alguns dels quals ja
han mort. Els joves nascuts cap
a finals dels noranta o ja en el segle XXI, que són ara a les aules universitàries i s’interessen per la recerca, el pensament,
la cultura i la política, poden descobrir perfils interessants entre les
persones entrevistades. Per exemple,
la semblança d'una
investigadora com Marie Claire Zimmnerman que explica que si bé
el seu pare li va prohibir
parlar en català va ser una llengua
que va decidir conèixer a fons
per especialitzar-se en l’obra
del gran poeta d’Ausiàs March;
la de l’historiador Josep Fontana, que va morir recentment i la d'un gran
especialista en els Borja com
fou el pare Miquel Batllori,
que va tenir una estreta vinculació amb el País Valencià.
-Fer entrevistes aleshores era diferent a com ho és fer-ho
avui en dia?
-Crec que, en essència, l'entrevista que s'enregistra per ser transcrita, no ha variat.
El que s’ha ampliat són les possibilitats de publicar
i difondre els continguts periodístics escrits. Es pot publicar en paper i alhora en un web o en un weblog i aquest contingut digital pot circular
per les xarxes i multiplicar la seua
repercussió i obtenir-ne comentaris i opinions dels lectors.
-Cada entrevista esdevé un món i ben particular, però sempre hi
ha personatges que fan que aquesta
puga ser més rodona.
-És cert el que dius. El tarannà de la persona entrevistada pesa a l’hora de poder articular un diàleg
fluid i que això
quede reflectit a l’entrevista
que després es publica, però
l'habilitat per a poar les millor idees de qui tens al davant cau de la part dels entrevistadors. L’únic mèrit de la redacció de la revista fou estar atents a aquells personatges que passaven per la
Universitat de València i mereixien
ser entrevistats i escollir
entre els nostres col·laboradors qui millor, per la seua formació i interessos, podia establir un diàleg amb ells.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069