Cazarabet conversa amb... Albert Canadell, autor de “Rebrot
de bosc” (Pagès)
La narrativa breu a Pagès editors ens aplega des de la ploma d´ Albert Canadell amb aquest títol que s´ alçà amb el XXXII Premi de
Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2020.
La seva lectura és tan planera com edificant…
El llibre i allò que ens conta ens reconcilia amb la natura i amb tots els
seus components…
Ací la natura és, d´ alguna manera, la protagonista ferma…la més ferma.
Pel costat humà està el fet d´ apropar-se a un barranc aïllat per trobar
,pot ser, la pau o qualsevol cosa que ens ompli la vida… .
Josep Borrell ens diu sobre aquesta obra: "original en la temàtica amb
un argument complex, el qual planteja la dialèctica entre raó e instint, entre
el drama i l’ humor, entre el mite i la desmitificació sobretot pensant en la
història de l’evolució humana. També ho fa per la riquesa del llenguatge i el
monòleg interior amb un rerefons de missatge socioantropològic
i ecologista".
La sinopsi d´ aquesta novel·la breu plenament de narrativa: Novel·la de
ficció que aborda la relació humana amb la natura, amb dos tipus de personatges
antagònics: els que decideixen dur a terme la utopia de viure en un barranc
remot —un paradís enganyós— sense contacte amb la civilització i refer les
seves vides en un intent de redimir-se, i uns altres
que s’hi troben involuntàriament atrapats per les circumstàncies.
Paral·lelament, un seguit de descobriments arqueològics permeten retrocedir en
el temps, reconstruir escenes de la vida d’un clan del neolític, i deixen
entreveure allò immutable de la condició de l’ésser humà, del seu precari
equilibri amb l’entorn, la vulnerabilitat i també la seva fortalesa,
adaptabilitat i persistència en la construcció cíclica de nous models de
convivència.
La ploma, Albert Canadell: (Tona, 1963) és artesà
joier i hortolà descendent de nissagues masoveres. Després de viatjar per mig
món fabricant i venent artesania ha escrit nombroses narracions, poemes i un
parell de textos teatrals, inèdits. Destaca de la seva narrativa La piranya
(premi Vila de Puigcerdà 1999) i Òpal de foc (2000), el poemari Del
zenit (2002), la novel·la de viatges Camins del Mandala
(2005), les novel·les rurals Inesperat Walden
(premi Armand Quintana 2012) i Terra d’esquelles (2016). El 2020 ha
rebut també el premi Recull de Blanes per dues narracions amazòniques aplegades
a La ferida (2021).
Cazarabet conversa amb
Albert Canadell:
-Albert, des d´on surt aquest llibre Rebrot de bosc o preguntat d´una altra manera, què
és allò que et va fer escriure aqueta novel·la curta de retrobament amb la
natura?
- Rebrot de bosc és una seqüela d’Inesperat Walden (Témenos
Edicions, 2013), que es llegeix independentment d’aquella primera part, i on
pretenc tancar una història que quedava inconclusa. En ambdues novel·les breus,
intento aprofundir en la relació home-natura, amb una
mirada més enllà de la immediatesa.
-En aquest llibre et vesteixes de relatista, però
es nota que ets poeta per damunt de tot…---almenys així meu diu a mi com a
lectora--què ens pots comentar-hi?
- No puc oblidar que la meva dèria per l’escriptura va
començar amb la poesia –i la dramatúrgia-, però amb el temps la narrativa ha
guanyat empenta.
-Un relat on et fas moltes preguntes, de manera subtil... ho fas per a
retrobar-te amb la natura i per a transmetre aquests dubtes ?
-Per mi la literatura
també és una eina de recerca personal, que permet furgar en les velles
preguntes de sempre. És clar que per arribar amb èxit al públic (comunicar), he
de teixir cert argument, il·luminar uns personatges versemblants i adients,
treballar l’ambientació...
-Com ha estat l´aventura d´endinsar-se
dins la natura perquè la captes molt bé?.- Trobes que es nota que portes a la
sang el viure –o haver-te criat--envoltat de la natura des de la masia?
-Durant la meva
existència he fet estades llargues en indrets salvatges o rurals (les coves de
Menorca, la selva amazònica, masies del Prepirineu i
la Catalunya Central , una comunitat a la Toscana...) I
totes han creat un pòsit.
-És una novel·la que és un monòleg. Una narració versus
monòleg ferma i molt segura per sí mateixa; per què vas triar aquesta manera de
contar aquest retrobament amb la natura?
-He utilitzat diferents
veus narratives a Rebrot de bosc (i
èpoques diverses) per obtenir una mirada el més àmplia possible d’aquesta
relació humana amb l’entorn.
-En el nus d´aquesta novel·la, es allò que
podríem anomenar una disjuntiva, una conversa o un debat que s´ endinsa cap a
lo filosòfic i existencial…en aquest sentit no és gens fàcil de llegir perquè
ens dones molt de què pensar….Et vas plantejar pel damunt de qualsevol altra
consideració que penséssim, que repenséssim…
- Procuro equilibrar la densitat de la temàtica (les
qüestions antropològiques) amb una trama interessant a tots nivells.
-De tota manera de lectures que són menys feixudes---de
tots els gèneres n´ hi han i moltes—unes més bones que d´ altres,però n´ hi
han--Perdona que sigui tan directa..no teu planteges lo d’entretindre
amb aquesta novel·la vols que després de cada lectura ens fem un grapat de
preguntes i s´ aixequin un altre grapat de preguntes?; mires més
-No escriuria ni
publicaria res per a pur entreteniment; la literatura ha de transmetre alguna
cosa més.
-Quina influència has
rebut amb aquesta contalla perquè jo veig l´ empremta de Thoreau arreu?
- La influència de H.D. Thoreau queda palesa al títol de
la primera part: Inesperat Walden, on una jove queda atrapada involuntàriament en
un barranc remot i ha de sobreviure aïllada.
-Com ha estat , en aquest cas, la tasca de documentació ,investigació i
demés….?.-Com són aquestes tasques d´ investigació per a una novel·la com
aquesta?
- La veritat és que en aquesta obra no m’ha calgut un
treball documental extraordinari (però sí unes experiències vitals prèvies). He
apuntalat l’obra ambientant-la en un espai prou conegut (Prepirineu),
sense esmentar llocs reals i així crear una atmosfera imprecisa. Pel que fa als
capítols referents a un clan del Neolític, sí que he hagut de fer una mica de
recerca (no exhaustiva, perquè en cap moment he pretès fer una novel·la
històrica, però és evident que em calia treballar amb una base prou sòlida).
-I com es la teva manera de treballar?
- Escric a batzegades, quan en ve molt de gust i m’hi
aboco. Normalment redacto petits capítols (sense un mapa clar ni estructura), i
per això tinc una gran feinada a posteriori per encaixar-los, i ordenar,
revisar, polir i repolir. Per això -i com que no soc pas acadèmic-, deixo
reposar l’obra un temps prudencial i després em faig un fart de corregir i
reescriure, les vegades i les versions que calguin.
-Amic ens pots fer cinc cèntims d’allò en que estàs treballant ara?
- En aquest moments, tinc una nova novel·la (o projecte de
novel·la) en marxa, a menys de mig fer. També a estones reviso un poemari amb
el material poètic aplegat dels darrers 20 anys. Fa poc, he enllestit l’enèsima
versió d’una obra de teatre, inèdita, força interessant. I, probablement, aviat
traduiré al castellà la meva novel·la autobiogràfica: Els camins del mandala (Emboscall, 2005).
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069