Cazarabet conversa con... Jordi Mazon
y Marcel Costa, autores de “100 qüestions
per entendre el canvi climàtic” (Cossetània)
Editorial Cossetània , des de la ploma
de Jordi Mazon i Marcel Costa, inclou
aquest importantíssim llibre dins de la col-lecció “De cent en cent”.
Un llibre que és com una mena de compte arrere perque
el “canvi climàtic” ja no és, per a res una teoría…és una realitat:pura
i ferma.
Allò que ens diu aquesta editorial:
El canvi climàtic ja no és una amenaça de futur, sinó una realitat actual ben incòmoda que
comporta un dels majors problemes ambientals, socials i econòmics del nostre temps. En aquest llibre trobareu
100 preguntes relacionades amb
el canvi de clima actual, que us
permetran introduir-vos detalladament en aquest impacte mediambiental, social i econòmic
i abordar-lo des de totes les vessants. Descobrireu què és el clima i per què varia; entendreu per què estem immersos en un canvi climàtic de primera
magnitud i les seves conseqüències;
coneixereu el paper clau de l’activitat humana en aquesta crisi mediambiental,
social i econòmica; apreciareu
la necessitat de prendre
mesures concretes per reduir l’efecte
hivernacle, i veureu quina és la millor manera d’adaptar-se al nou escenari climàtic, entre moltes altres qüestions
i curiositats.
El seus autors: en Jordi Mazon i en
Marcel Costa:
En Jordi Mazon és físic, doctor en Ciències per la Universitat Politècnica
de Catalunya, d’on és professor i investigador al departament
de Física, i també professor de física al batxillerat internacional. És
autor de diversos llibres de divulgació
científica, entre els quals 100
qüestions per entendre l’atmosfera i 100 preguntes de física, dins la mateixa col·lecció, així com de nombrosos articles de recerca en l’àmbit de
la física de l’atmosfera. Des del 2017 és president de l’Associació Catalana de Meteorologia.
I en Marcel Costa és biòleg
i afeccionat a la meteorologia
des de ben jove. És professor de ciències de l’ensenyament secundari, actualment a l’Institut Obert de Catalunya, i també exerceix
la docència en el màster de
professorat de la Universitat Pompeu
Fabra. És autor i coautor
de diversos llibres de text
i de divulgació científica, especialment
de l’àmbit de la meteorologia.
Ha impartit nombrosos
cursos i xerrades divulgatives
sobre el temps atmosfèric i
el clima. Des de fa anys és
vocal de la Junta de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics.
Cazarabet conversa amb Marcel Costa i Jordi Mazon:
-Amics el canvi climàtic ja és
més que un present.Allò que
vull dir que ja està ací
des de fa molt de temps, oi?, però d´alguna
manera s´anava volent com amagar…per què?
-No és que es volgués
amagar. És cert que fa unes
dècades el canvi climàtic no era un problema que estigués
en la primera línea, hi havia
d'altres més prioritaris. Però d'uns anys ençà,
les evidències del canvi climàtic són evidents
ben clares, i cada cop més greus. Això
fa que se'n parli més, i que sigui prioritari, fins i tot a escala política. Els canvis que cal fer per reduir les emissions, a escala
global, comporten una sèrie de canvis
socials i de costums que
fan difícil la seva implementació
d'una manera ràpida. Anem tard, cert.
-I els principals responsables de la desfeta
climàtica versus salut del
planeta la tenim nosaltres,
veritat?
-El canvi climàtic en el
que estem immersos és originat per les emissions de gasos d'efecte hivernacle en la crema
de combustibles fòssils, així
com en el metà dels arrossars i ramaderia, entre d'altres. Per tant, efectivament, l'ésser humà n'és
el responsable.
-Hem fet tard per intentar-ho parar d´alguna manera?
-Encara estem
a temps, però la veritat és que és difícil no superar el llindar
per a que el canvi climàtic
esdevingui reversible. Cal treballar
per implementar noves formes comercials, socials, i d'ús de l'energia per a reduir emissions. Encara estem a temps d'evitar que el desastre climàtic sigui molt més greu.
-Ara per ara quins entrebancs
ens trobem o ens podem trobar-hi
en la cursa per canviar de rumb?
-La inèrcia per canviar el model de vida a occident, i la dependència de l'energia fòssil i tots els
interessos que hi ha al darrera és encara són problemes molt
greus. Per anar bé i reduir el problema hauríem de deixar d'emetre gasos d'efecte hivernacle, cosa impossible. No hi ha un entrebanc únic, sinó un conjunt de dificultats, que comporten uns canvis socials que són difícils d'implementar.
Però estic convençut que en pocs anys veurem aquests
canvis posats en marxa.
-En l´ escriptura d´ aquest
llibre què preteneu? .Arrere quines fites aneu?
-Preteníem
donar resposta a qüestions
que la gent es podria
formular sobre el canvi climàtic,
la resposta de les quals no
és senzill de trobar. En aquest conjunt de preguntes i respostes
sobre el canvi climàtic,
també preteníem donar a conèixer,
per així convèncer, de perquè es produeix el canvi climàtic, com a evolucionat en les darreres dècades.
-Com ha sigut treballar els dos junts. Com ha anat
compaginar el treball? Qui
ha assumit què i de quina
manera?
-Tots dos hem treballat en diversos projectes plegats, de fa anys (dècades ja).
La visió d'un físic i un biòleg en ciències atmosfèriques és enriquidora. Formem un equip ben coordinat. Compaginar l'elaboració
d'un llibre amb la feina, quan
no ets escriptor professional, és relativament simple: dedicar-hi hores de lleure o de son...
-Quina part del “nostres benestar social” depèn dels canvis climàtics i de les seves desvetllades?
-Depèn del
que s'entengui per benestar
social. El que està clar és que totes les nostres accions estan associades
a emissions de gasos d'efecte hivernacle. Cuinar un plat d'arròs, ni que sigui del Delta
de l'Ebre, té unes emissions.
Els mobles de casa, en la fabricació,
el transport, tenen emissions. La TV, o l'enviament d'aquest correu electrònic té associada una emissió de gasos d'efecte hivernacle. I el
problema és que som molts milions d'habitants
al planeta.
-De ben segur que part de la responsabilitat
ens correspon a totes i a tots des de la pedra fonamental de tota societat que és l´educació….i és que si ens eduquen bé i amb consciencia des d´aquest camp tendríem molt de guanyat…?
-Cert. Però els canvis,
per a que no siguin traumàtics,
es fan paulatinament. Encara no fa d'una generació des de la cimera
de Rio de l'any 1992, i ja tenim les primeres vagues estudiantils a Europa i Austràlia
per demanar als governs que prenguin mesures per reduir les emissions. Segur que en els propers anys veurem
canvis socials més accentuats i dràstics degut a l'educació i la formació que les
noves generacions tenen.
-A qui no li ha convingut que es paressin els factors que han influenciat amb els canvis damunt
el clima?
-Els governs són conscientS
de la problemàtica del canvi
climàtic, però no ho tenen fàcil
per revertir la tendència sense
que hi hagi trasbalsos ni canvis que afectin l'economia i el benestar social. En aquest sentit la mateixa societat és la primera que li ha convingut mirar cap a un altre costat, fins ara.
-Quines són les evidències científiques que poden
tapar la boca als “negacionistes”
del canvi climàtic?
-N'hi
ha moltes. Jo en destacaria
que cap altra dels factors naturals
que influeixen en el clima (astronòmics,
vulcanisme, canvis
terrestres, ...) han variat
en els últims 100 anys com per a produir el canvi climàtic que patim; l'únic factor que ha variat és l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, provinents de la combustió de combustibles fòssils.
-Què veieu o què està ja
damunt la taula, de manera tan evident,
que pot fer prediure que l´escalfament del
planeta és més que una
evidencia?. Són l´Àrtic i l´Antàrtida els llocs que delaten més aquest canvi
climàtic…
-L'Àrtic en major
mesura, més que l'Antàrtic.
Hi ha moltes evidències arreu del planeta que
indiquen un canvi de patrons
tèrmics, pluviomètrics, i fenològics.
-Però el canvi
climàtic, evidentment,
també ens aplega ací en forma de fenòmens que estan descoordinats amb les èpoques de l´any…o en forma des desgavells com llargues èpoques
de sequera; tronades que ens” gairebé ofeguen”,
ventades sobtades,espècies d´animals que pateixen fins l´exterminació…
-Una de les conseqüències de l'escalfament global és una major variabilitat del clima, uns fenòmens més
adversos separats per períodes
més freqüents i severs de sequera. Aquest pronòstic és just el que estem observant.
-Podem fer quelcom per revertir aquesta situació?. Quina part pot vindre
des del nostre dia a dia, però, també, quina part té que vindre des de la voluntat política i les legislacions?
-Tots hem de fer l'esforç de reduir les emissions, però cal també que exigim als governs que facin el possible per legislar i prendre mesures valentes a uns anys vista per fer canvis estructurals:
transició energètica verda, substitució vehicles combustibles fòssils per
elèctrics, eliminació de l'ús de plàstics, fomentar reducció deixalles, etc...
-Hi han esperances o ja
és massa tard…tot i que mai s´ha de tirar la tovallola?
-Mai és massa tard. Però
quan més triguem més difícil serà revertir la situació.
- Les vostres investigacions,
argumentacions i demés
sobre el canvi climàtic …s´han trobat,
al llarg dels anys, amb més
resistències o amb més portes obertes?
-Més amb les portes
obertes. Però també és cert que molta
gent pensa que el problema
no és culpa seva i atribueix la responsabilitat als altres: al govern, als països
com Xina o Estat Units, al sistema
capitalista (quan ells mateixos el fomenten, potser sense ser conscient), .... Complexe tot plegat, i gens senzill.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía,
53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069