Cazarabet conversa amb... Òscar
González Aguilar, autor de “Pulsacions mecàniques. Històries de la màquina d'escriure”
(mNACTEC)
Un llibre que ens apropa
a històries entorn a les màquines d’escriure des de la col·lecció del mNACTEC en el nº2…
Ens fa partícips d’aquesta
història d’històries entorn a les màquines d’escriure en Òscar González, membre
del cos de titulats superiors, patrimoni artístic y conservador dels museus de
la Generalitat de Catalunya, Llicenciat en Humanitats i diplomat en Telecomunicacions,
actualment és cap de l´ àrea de Conservació del Museu Nacional de la
Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)
La invenció de la màquina
d'escriure a finals de segle XIX va permetre la mecanització de l'escriptura
personal, un tipus d'escriptura que fins llavors havia quedat pràcticament al
marge dels avenços tècnics. A partir de la dècada dels vuitanta de segle XIX,
l'ús de la màquina d'escriure va transcendir l'àmbit personal per introduir-se
definitivament en el món professional i va contribuir decisivament a la
incorporació de la dona al mercat laboral.
La màquina d'escriure és
inseparable dels usos i costums de el segle XX, i el seu llegat tecnològic ens
continua acompanyant avui en dia per mitjà dels nous dispositius d'escriptura.
“Pulsacions mecàniques.
Històries de la màquina d'escriure” és el segon número de les Col·leccions del
'MNACTEC i fa un repàs per la història d'aquest invent, la seva evolució
tecnològica i l’impacte social que va generar.
Cazarabet conversa amb Òscar González Aguilar:
-Amic Òscar...què et fa
de tindre la teva mirada envers la història de les màquines d´ escriure?
-Suposo que de la meva coneixença de primera mà
d’aquestes màquines, com a usuari vull dir. Quan jo era adolescent a finals del
segle XX hi havia una acadèmia de mecanografia a tots els barris de Barcelona,
i era habitual que els joves abans d’iniciar-se al mercat laboral fessin un
curs de mecanografia, suposo que per això hi ha una certa nostàlgia en la meva
mirada i també, perquè no dir-ho, un reconeixement de què va aportar aquest
petit enginy mecànic a la societat del segle XX i el que encara ens aporta el
seu llegat tecnològic en els nostres dies.
-El llibre
analitza la història de les màquines d´ escriure, però també la seva evolució
tecnològica i l´ impacte de les màquines d´ escriure,oi?; què ens pots dir al
respecte?
-D’entrada dir que va costar molt inventar-la, pensem que
el gran invent associat a l’escriptura tipogràfica, la impremta, és del segle XV
i que des d’aleshores i fins al segle XIX no va ser possible aplicar
l’escriptura de tipus en l’àmbit de l’escriptura personal, una escriptura que
no havia canviat gaire des del temps dels romans. No obstant això, a partir de
la primera màquina que podem considerar que va funcionar prou bé, la Sholes and Glidden, l’evolució de
la màquina d’escriure va ser vertiginosa i es van provar múltiples solucions
fins que, a principis del segle XX, es va imposar al mercat un model més o
menys estàndard. En aquest sentit, la història de la màquina d’escriure és una
bona prova de què l’evolució tecnològica en molts casos té força paral·lelismes
amb l’evolució biològica.
Pel que fa a l’impacte
d’aquests petits enginys, moltes vegades el passem per alt, però és prou important.
La interacció entre l’home i els dispositius informàtics és encara avui
impensable sense el llegat que ens van deixar les màquines d’escriure i els
seus teclats qwerty, tots en portem un a la butxaca a
través del mòbil i és imprescindible a la nostra vida quotidiana.
-Com va entrar la màquina d´ escriure al nostre dia a dia?
-Depèn de quin àmbit considerem. En el professional ja a
la dècada de 1880 les empreses van veure que aquestes màquines podien augmentar
la productivitat de les feines d’oficina,
aquest fet juntament amb la popularització de les escoles de
mecanografia al llarg dels Estats Units d’Amèrica van fer la resta, a Europa
amb una mica de retard va succeir el mateix. En l’àmbit privat, la raó va ser
potser més prosaica, i la mateixa que potser ha fet populars algunes xarxes
socials de l’actualitat, és a dir, la necessitat de quedar bé als ulls dels
altres, de projectar una vida d’èxit. Es va posar de moda escriure cartes a
màquina i era un signe d’estatus tenint en compte que les primeres màquines
d’escriure eren molt cares, de seguida tothom va voler poder escriure cartes
amb una màquina d’escriure perquè era una prova de què les coses t’anaven bé.
Amb el temps els escrits a màquina es van associar amb una major seriositat i
formalisme i van ser imprescindibles per currículums i fins i amb el temps fins
i tot pels treballs escolars de la canalla, d’aquesta manera la màquina
d’escriure es va convertir en un utensili més de qualsevol llar.
-Quines són les
principals marques que entren a formar part del nostre dia a dia en les
màquines d´ escriure?
-El mercat de les màquines d’escriure va ser molt ampli i
divers tot i que amb el pas del temps com es natural es van acabant imposant en
el mercat determinades marques que ho feien millor. Potser la més reeixida va
ser IBM que es va fer amb bona part del mercat professional a partir dels anys
seixanta amb l’emblemàtic model Selectric, no és
casualitat que també fos IBM la marca que introduís en el mercat precisament el
dispositiu que finalment va substituir a la màquina d’escriure: el PC (Personal
Computer). Però va haver-hi moltes d’altres marques importants, també a
Europa. Una d’elles sens dubte va ser la italiana Olivetti que també va
convertir-se en tot un gegant del sector i que a Barcelona va fundar la seva
primera filial amb el nom d’Hispano-Olivetti, que va
esdevenir tota una referència per a la ciutat.
-La
incorporació de la dona al món laboral... què aporta envers la presència de les
màquines d´ escriure en el nostre dia a dia?
-La incorporació de la dona al mercat laboral, va ser la
més gran aportació social de la màquina d’escriure i va contribuir a fer de la
nostra, una societat més igualitària i més justa. Tot i que només va ser un pas
en el camí de la igualtat laboral, va ser un dels primers i per tant un dels
més decisius.
-Amic
creus que canvia una mica la intencionalitat o el nervi de la història d´
una carta, d´ un poema, ,d´ un relat, d´ una novel·la pel fet d´ escriure a mà,
a màquina o ara en ordenador...?
-Sens dubte és així, és un fet reconegut per molts autors
i que jo he volgut recollir amb la frase de Nietzsche que encapçala el llibre.
L’escriptura és alhora un fet mental i físic i allò que fem servir per
portar-la a terme condiciona també els processos mentals que la fan possible,
la relació entre l’acte d’escriure i la ment és molt coneguda des de fa temps
en cultures diferents de la nostra com la xinesa o la japonesa.
Des d’aquest punt de vista, és indubtable que la màquina
d’escriure ha condicionat la literatura que s’ha desenvolupat al segle XX per
exemple, ja que la majoria d’autors en feien ús, de la mateixa manera que ara
els ordinadors condicionen la literatura que es fa en l’actualitat, o que els
nous dispositius d’escriptura, com els mòbils, condicionen també la formació i
desenvolupament de les nostres idees i la nostra capacitat de raonament, tot i
que a vegades potser no tan positivament com ens agradaria.
-La seva evolució
tecnològica—la de les màquines d´ escriure-- ha caminat al costat i donant
oxigen a les necessitats que presentava en treballadors,
treballadores....?
-La màquina d’escriure efectivament va evolucionar per
donar resposta a les necessitats del moment, una mostra d’això és la
preocupació permanent per permetre augmentar la velocitat de les pulsacions en
una societat a on cada dia s’exigia majors beneficis i per tant també més
productivitat. Moltes de les innovacions que incorporaren les màquines
d’escriure, com per exemple l’ús de l’electricitat, van anar encaminades
precisament a aquesta finalitat.
-Quin
impacte social va tindre la aparició de les màquines d´ escriure?.I les seves
successives evolucions tecnològiques?
-La principal contribució social va ser la introducció de
la dona en àmbits professionals que fins aleshores li estaven vetats com va ser
el treball a les oficines, això va comportar la introducció de la dona en els
denominats treballs de coll blanc, més qualificats i amb millors remuneracions,
i va significar tota una fita que va obrir portes per posteriorment continuar
incidint en la línia de l’equiparació laboral. D’altra banda, l’augment de la
productivitat en les feines d’oficina que van comportar els avenços tècnics de
les màquines d’escriure, van contribuir igualment en fets tan importants com
l’agilitat de les administracions, dels sistemes bancaris o dels mitjans de
comunicació per citar només alguns exemples, i per tant en última instància van
contribuir en la creació general de riquesa, de la qual directament o
indirectament es va beneficiar tot el conjunt de la societat.
-Ara és un
estri romàntic en una casa?
-Sí, podem dir que ha arribat el moment de la seva jubilació,
ara podem gaudir-les des d’un punt de vista estètic si es vol com un objecte
decoratiu, però també com un objecte de
col·lecció amb un interès a més d’estètic també històric, que ens recorda d’ on
venim i per tant ens dóna pistes per saber cap a on anem.
-Amic
Òscar , encara escrius a màquina d´ escriure?
-He de confessar que ja no escric amb màquina d’escriure,
tot i això, puc dir que encara mantinc una bona cadència de pulsacions quan
escric amb ordinador gràcies a aquell curs de mecanografia que vaig fer quan
era jove.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069