La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Jordi
Panyella, miembro de la cooperativa editorial Pol·len
-
Jordi, per què et vas ficar a treballar amb una editorial que és a més una cooperativa
com Pol·len, tenint en compte que és una editorial petita? Per cert, per què
Pol·len?. Què significa Pol·len?
Gairebé des de que tinc vida
laboral (a finals del 90) he estat vinculat a la impremta El Tinter. Allà he
desenvolupat varies tasques (magatzem, documentalista, periodista, productor
audiovisual). L’any 2011, després de més d’una dècada d’estudi i implantació de
l’ecoedició (imprimir calculant, minimitzant i
comunicant l’impacte ambiental de la nostra feina)
vam veure la necessitat d’experimentar-ho en una editorial pròpia.
La idea del Pol·len la vam treure
d’una reflexió de Daniel Cohn-Bendit (el famós Dani el rojo
del maig francès). Ell deia que la fabula en la que
ens hem de fixar per definir la nostra activitat econòmica no és la de la
formiga i la cigala (que representa l’avarícia, la culpabilitat i l’acumulació)
sinó la de les abelles. Elles, vivint, reparteixen vida. La seva activitat,
alhora que els permet viure, permet a moltes altres espècies viure. La
conseqüència del que fan les abelles és la pol·linització, i és una metàfora
que coincidia plenament amb la nostra forma d’entendre l’economia.
-Per
què et vas plantejar, des d’un primer moment ,que la teva seria una cooperativa
editorial amb predomini de la llengua catalana?
Nosaltres vivim, sentim, ens
expressem i somiem, fonamentalment, en català. La majoria d’autores amb les qui
volem treballar escriuen en català. No va ser una qüestió que ens plantegéssim,
va ser així. Tot i això, també publiquem en anglès, gallec, èuscar i castellà.
-Per
què no ens presentes a la Cooperativa Pol·len Edicions i amb tot allò amb el
que conviu?
Pol·len edicions és una petita
editorial de Barcelona que treballa sota criteris d’ecoedició.
Si cada cop és llegeix més (sigui en el format que sigui); si cada cop hi ha
més ganes d’accedir a un pensament crític; nosaltres depositem
continguts crítics en formats (normalment paper) per a que una xarxa lectora
prengui partit en la transformació.
Tenim 10 col·leccions i gestionem
l’Espai Contrabandos (www.espaicontrabandos.com), un
lloc físic i virtual de promoció de l’edició independent i del llibre polític a
Barcelona. A part, de la mà d’El Tinter (www.eltinter.com) seguim
investigant en impressió ecològica per no parar de millorar.
-Amb
quins medis vàreu partir perquè no té que ser gens fàcil?
Partíem dels més de 30 anys
d’experiència d’El Tinter en el món de les Arts
Gràfiques. A això se li ha de sumar la immensa motivació i inquietud de les
tres persones sòcies que actualment formem la cooperativa. També, vam poder
capitalitzar l’atur, cosa que ens ha donat un coixí d’estabilitat a l’inici.
-Quin
és l’equip humà de Pol·len i companyia?
A Pol·len som tres sòcies de
treball i tenim una xarxa de col·laboradores que ens proposen títols i
projectes. L’equip d’El Tinter son 9 persones.
-Des
de quina filosofia neix o sigui quina és la vostra idiosincràsia?
L’eix filosòfic de la nostra
activitat és la pol·linització social, que abarca
dues idees marc. La primera és l’ecoedició: cal que
minimitzem l’impacte ambiental de la nostra
activitat. La segona és la xarxa: la capacitat de fer coses juntes amb les
altres editorials, impremtes, ... no pretenem la unitat, sencillament
trobar punts d’unió, que segur que existeixen i son molt fructífers. Si
repasses els nostres llibres, veuràs que en cada un hem col·laborat amb alguna
altre organització.
-Sota
quines il·lusions surt al carrer?
Volem difondre el pensament
crític i la nova economia basada en el respecte al medi ambient. A nivell
concret, cada col·lecció o projecte ofereix un matís especial La col·lecció D-fracciones vol ser un pont entre l’activisme i
l’acadèmia; la col·lecció Tinta de Primavera intenta estudiar com l’ús de
llicències lliures de copia i difusió redueixen l’impacte
ambiental del llibre; l’Espai Contrabandos és un
espai de promoció de l’edició independent i el llibre polític.
-Amb
quines perspectives de futur, des d’avui i ara?
Col·laborar, col·laborar i col·laborar.
Estem veient que ara hi ha unes condicions bones per a rizomitzar
projectes crítics. Això inclús ens pot permetre articular projectes des del
dissens, i no només des del consens.
-Jordi,
es va mirar en algun mirall, Pol·len, o en alguna altra editorial …et vas
inspirar en algú?
Constantment ens mirem a molts
miralls. Cada matí entrem a l’habitació dels miralls que hi ha al parc
d’atraccions. Algunes et retornen una imatge còncava, exagerada, reduïda... de nosaltres.
Això ens manté alerta i sempre en disposició d’aprendre coses noves.
Un mirall diari és El Tinter, per
descomptat. Després hi ha totes les editorials de l’Espai Contrabandos
i totes amb les qui hem co-editat llibres.
-En
pots contar com ha sigut, des de la vostra fundació el camí com a editors i com
està anant , tenint en compte el temps que estem vivint i que amb això del
llibre i de l’ofici d’editor tot és molt, molt difícil?
Aprenem cada dia. Tot i que tenim
una certa metodologia, cada llibre el prenem com un projecte nou. Fa poc,
l’autor d’un manuscrit em va dir que es prenia la meva opinió com la “d’un
atent i valuós lector”. No sabria dir-te com m’ho vag
prendre, si com un piropo
o com un retret. Hi ha autors i autores, també, que et mostren un profund i
constant agraïment i complicitat.
-Quines
temàtiques vol o acaricia Pol-len i tot allò amb el
que aneu treballant?
L’ecoedició,
l’ecologia política i industrial, els feminismeS, les
ciències socials (especialment l’antropologia), el fotoperiodisme i les arts
gràfiques. Això en quant a temàtiques de llibres. En quant a projecte, podríem
dir l’ecoedició, l’edició independent i les
llicències lliures.
-Jordi,
des del compromís es poden editar bons llibres de narrativa, d’assaig,
pensament, història?
Jo diria que només des del
compromís es poden editar bons llibres. Pots anar a la fira Liberisliber
que es celebra a Besalú el primer cap de setmana d’octubre i comprovar-ho.
Desenes d’editorials independents que mostren llibres excel·lents. Després,
pots anar al Liber o a la London
Book Fair i veuràs que el
90% del que si mostra no té cap interès. És clar que allà les editorials dels
grans grups tenen un compromís, però és un compromís amb l’acumulació de
capital, no pas amb el compartiment del coneixement.
-Quina
tirada teniu per cada títol?
Entre 500 i 1000. Dels 30 títols,
només en dues ocasions hem hagut de fer segones edicions (Warcelona, de Jordi Borràs; i Mucha gente pequeña, de Gustavo Duch).
-Ja
sabem que els peixets grans es mengen als xicotets i el mercat editorial no es
lliura, per a res, d’aquest fet…així la desfeta amb els grans grups editorials
és bestial….Ací és on la premsa deuria de jugar un paper més que important, però
sovint fa costat , encara més, al més poderós. Com vos tracta la premsa Jordi?
Comparteix-ho plenament la
crítica a la premsa, diguem-ne, generalista. Ara, amb l’eclosió del prosumisme i de força mitjans comunitaris, la veritat és
que ens tracten força bé. La premsa no es lliura del bombardeig de novetats que les grans editorials les sotmeten.
Ara bé, la premsa cau de peus a
la galleda a estratègies comercials força cafres
com la que practica en Lara, que des de fa 4 anys es dedica a fer declaracions
polèmiques la setmana abans del lliurament del premi Planeta i així té captades
les portades dels diaris durant aquells dies.
La premsa generalista està aquí i
l’hem de tenir en compte, però està clar que la nostra aliança s’ha de fer amb
la premsa alternativa, comunitària, que és, de fet, on es construeix el discurs
que després nosaltres dipositem en llibres.
- Jordi, expliqueu-nos com trieu allò que aneu editant? Com vos
plantegeu el tractament del material?
Tenim sempre present una
pregunta: “què ha de llegir la gent d’aquí un any per a la transformació del
món?”. Aleshores pensem quins temes seran interessants i mirem de trobar qui
els escrigui o qui els ha escrit ja.
Normalment publiquem llibres
inèdits, és a dir, que o bé ens arriba el manuscrit, o bé suggerim a una
persona que escrigui un llibre sobre el tema que ens interessa. En aquest segon
cas, el diàleg amb l’autora o autor és constant durant tot el procés, i anem
construint el llibre juntes. També estem alerta de coses que es publiquen a l’estranger
per a traduir-les.
-Què
és allò que et motiva d’una ploma? I d’un llibre, teu pregunto com a lector i
com a editor?
Que em faci pensar, que proposi
preguntes suggerents. També que recorri camins per on he passat abans.
-Què
et va motivar en el cas que ens ocupa avui, el llibre Iconoclàstica i violència
política a Catalunya?
Tenim un acord de col·laboració
amb l’Institut Català d’Antropologia per a editar la
seva revista, les seves monografies i per a que ens suggereixin títols. Aquest
és el primer de la sèrie de monografies.
-Com
ha sigut treballar amb les plomes?
L’autor principal és en Jofre Padullés. Amb ell vaig discutir molt (i vaig aprendre) molt
sobre el concepte que ell defensa de l’antropologia negativa, que podríem resumir
(i simplificar) com a l’estudi del paper del secret en l’articulació de les
societats.
El treball de camp que han fet
per a elaborar el llibre és espectacular, una etnohistòria
molt precisa. En quant a les conclusions vam discrepar molt, però òbviament el
que plantegen em sembla interessantissim.
-A qui
penses que va destinat aquest llibre?
Sobretot a les persones que
estudien antropologia en particular, però en general a totes aquelles que miren
d’entendre la nostra societat des d’una perspectiva crítica i no quedant-se mai
amb les aparences.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069