poblenoudelta (2).jpgCazarabet conversa con...   Antoni López Daufí, coautor de “El Poble Nou. La darrera colonització del delta de l’Ebre” (Onada)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Emeteri Fabregat i Antoni López analitzen en aquest llibre, editat per Onada, com va esdevindre la darrera colonització del Delta de l´ Ebre.

La sinopsi del llibre, allò que ens conta Onada Edicions:

El Poblenou del Delta és l’únic exemple de poble de colonització realitzat pel franquisme a les Terres de l’Ebre i com a tal formà part d’un projecte més ampli que volia completar la transformació agrícola del Delta. A més, volia ser un exponent de la política social franquista aplicada per solucionar els problemes del camp, suposadament favorable als petits camperols. Tot i això, l’anàlisi del procés de colonització desenvolupat a partir de 1940 ens porta a unes conclusions radicalment diferents: els principals beneficiats foren els grans terratinents, mentre que els pagesos i jornalers només reberen les engrunes d’un procés que, des d’un punt de vista agronòmic, estava ple de dificultats.

Els seus autors:

Emeteri Fabregat.- professor a l’IES Roquetes, col·laborador de diferents projectes de recerca universitària, és autor de diversos estudis sobre història econòmica i demografia de les Terres de l’Ebre. Actualment investiga quina era la realitat humana, econòmica i ecològica del Delta abans i després de la introducció del conreu de l’arròs.

Antoni López.- és arquitecte i estudia el patrimoni cultural ebrenc. És autor de la Guia d’Arquitectura de la Demarcació de l’Ebre, publicada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

 

 

 

Cazarabet conversa amb Antoni López Daufí:

poblenoudelta (1).jpgSi et pareix primer anirem a tractar trets més genèrics:

-Amic, ens pots explicar què és allò que et va fer apropar-te a la colonització al Delta de l’Ebre i més en concret al Poble Nou, l’últim poble fruit del fenomen de  la colonització a Espanya?

-D’entrada, la singularitat de trobar-nos davant un exemple d’urbanisme de laboratori i, després, la curiositat i la voluntat de posar en valor un patrimoni fins llavors ocult i pràcticament inexplorat. 

Un aclariment: Poble Nou és la darrera colonització del Delta però no és pas el darrer poble de colonització aixecat en territori nacional.

-Cobra o té trets diferencials el fenomen de la colonització a l´Estat Espanyol? - I dins de Catalunya com era aquest poble de colonització respecte a d’altres?

-El procés colonitzador engegat per l’Espanya franquista rep influències, entre altres, d’aquell que desenvolupà l’Itàlia de Mussolini entre els anys 1928 i 1942, a la zona de l’Agro Pontino, al voltant de Roma. En el cas espanyol, la mida dels pobles és mes petita. L’INC (Instituto Nacional de Colonización) organisme que coordinà les tasques colonitzadores -incloent els projectes dels pobles- es creà a imatge de la italiana Opera Nazionale dei Combatenti (ONC).

Poble Nou -inicialment Villafranco del Delta- és una raresa dintre de Catalunya on només n’hi han 4 pobles de colonització (els altres són Gimenells, Sucs i El Pla de la Font, tots tres a Lleida) i no tant per l’interès en actuar a Catalunya sinó per ser el tram final de la conca hidrogràfica de l’Ebre. De fet, Villafranco es va projectar des de l’oficina regional ubicada a Saragossa.

-Els pobles de colonització per què es creaven? Quins objectius es buscaven? Es trobaven sempre a prop de rius pel tema de mirar de viure del regadiu i del conreu de terres del regadiu, oi?

-Òbviament, la finalitat bàsica dels pobles era allotjar les famílies de colons que havien estat seleccionats per treballar la terra. A Espanya es va apostar per l’habitatge concentrat (poblats) en lloc del disseminat. L’objectiu final, però, era dotar el país d’una economia basada en l’agricultura capaç de ser el motor nacional en els anys de l’aïllament nacional.

Els pobles de colonització es distribueixen a l’entorn de les grans conques hidrogràfiques nacionals. Abans de construir els pobles s’havien creat les grans infraestructures de reg, de desguàs i de camins necessàries per a la transformació de terrenys erms en conreus de regadiu. Aquesta tasca no l’executava l’INC (Instituto Nacional de Colonización) sinó el Ministerio de Obras Públicas.

poblenoudelta (3).jpg-Eren possibles aquests pobles de colonització perquè molts altres pobles s’havien extingit pels pantans, per les zones devastades per la guerra…

-No. Aquests pobles obeeixen a una voluntat política de repoblar el camp espanyol i responen a un determinat model d’explotació agrícola.

-Què hi ha del paternalisme envers el petit camperol.. repartint “els lots”?

-El període d’accés a la propietat s’iniciava amb el lliurament dels títols de possessió als colons que complien tots els requisits, i finalitzava quan, havent complert totes les seves obligacions, rebien el títol de propietat corresponent. Quan això no era factible, l’Estat activava un període anomenat ‘de tutela’ oferint un programa de crèdit supervisat i la direcció tècnica necessària per garantir-ne l’explotació del lot de terra assignat. Malgrat tot, l’Estat no regalava res i el colon acabava pagant-ho tot amb el fruit del seu esforç: la terra, en un termini que acostumava a variar entre 15 i 25 anys, i l’habitatge, al voltant dels 40 anys.

-Aquest paternalisme envers els camperols i els lots…era perquè tenien certa por al moviment del “jornalers”, per a fer front o mostrar-se com a contrapunt de fer acció propagandística a les iniciatives passades de la Reforma agraria que va pretendre la II República o la col·lectivització…

En la política agrària franquista s’observa una exaltació del món rural; una glorificació del camp i de la vida rural.

Aquesta reivindicació del món rural era deguda a que la ideologia del bàndol vencedor identificava lo urbà amb la ciutat industrial i obrera que havia recolzat la República mentre que lo agrari s’identificava amb aquells petits nuclis de població camperola que havien contribuït a la victòria franquista. És a dir, una clara oposició entre el pagès de vida senzilla i austera i l’obrer corromput i d’esquerres. Així, doncs, ens movem en un context de ruralització forçada del qual en sortiria un home nou, que viuria amb uns nous principis.

poblenoudelta (4).jpg-Quin lloc ocupa ací la mecanització?, per que lo que queda clar que la colonització que gira entorn a l’agricultura hi ha molta autoexplotació..si el sector és viu és per això. Què ens pots reflexionar?

-El fet de definir a Poble Nou unes exigües parcel·les de ben just 4 hectàrees de superfície impossibilitava que la mecanització fora viable.

-En aquells dies l’agricultura estava molt intervinguda, per una regulació de preus i mercats molt regida pel règim… els pobles de colonització com vivien molt de les explotacions hortofructícoles (també de cereals)… com ho vivien i com influïen?

-Respecte a aquesta qüestió, el què us puc dir és que cal tenir present que l’arròs és un conreu estacional (d’abril a setembre). Per tant, la resta de l’any calia buscar-se altres feines com ara la cria del llagostí a les Salines de la Trinitat o -allò més habitual- anar a treballar per als grans terratinents.

-Ara si va bé ens centrem més en el Poble Nou. En base a quines excuses naix o sorgeix la possibilitat d’implantar Villafranco del Delta que amb els anys ha passat a dir-se Poble Nou?

-Villafranco del Delta sorgeix per conrear la zona anomenada del Través, a l’hemidelta dret del Delta de l’Ebre. Es va construir per repoblar una terra erma i pantanosa i transformar-la en arrossars.

-És l’únic exemple de poble de colonització impulsat pel franquisme… quins estudis previs duen a terme per tal de portar-ho a terme? Des que es dona el vist i plau a construir un  poble de colonització fins que aquest s’estableix…quan de temps passa? Què va costar més i quines tasques es van resistir més?

-Poble Nou del Delta és un exemple significatiu dels més de 300 pobles creats exnovo per l’Instituto Nacional de Colonización.

El procés que se seguia contemplava les següents etapes: Partint de l’aprovació, l’any 1939, de la Ley de Bases para la Colonización de Grandes Zonas, es declarava d’interès nacional -l’any 1941- la colonització, en aquest cas, dels dos hemideltes del Delta de l’Ebre (Poble Nou està situat a l’hemidelta dret). Més endavant, es definien les zones regables; les expropiacions; parcel·lacions; se seleccionaven els colons; s’assignaven els lots de terres; i, finalment, es construïen els pobles. Poble Nou del Delta es va acabar de construir l’abril de 1956.

Allò que va costar més d’implantar foren les instal·lacions d’aigua i d’electricitat i la connexió a la xarxa general de clavegueram, amb tots els inconvenients que això comportà durant els primers anys als colons. Aquesta manca inicial de serveis va ser habitual en bastants pobles de colonització.

poblenoudelta (5).jpg-Cada poble colonitzat tenia característiques ben diferents i diferencials…com es deixava veure això en el dia a dia del, ara, Poblenou …? (abans Villafranco del Delta)

-Una característica pròpia de Poble Nou és la vegetació dels seus carrers a base de palmeres, una de les poques espècies vegetals que ha sobreviscut en aquest ambient salí. Això li confereix al poble un ambient i una imatge semblant a la de les colònies d’ultramar del nord d’Àfrica. La seva proximitat al mar ha propiciat un futur turístic a Poble Nou que és un dels factors que ha garantit la seva subsistència i per això no ha quedat despoblat com tants d’altres pobles de colonització.

-Hi havia una llei de colonització de la zona, oi? Ens pots fer cinc cèntims? Els veïns de pobles com Villafranco tenien deures i obligacions que no tenien altres? I què hi havia entorn als drets?

-Sí, el 8 de juny de 1947 es va promulgar la llei per la qual es cedien a l'Institut Nacional de Colonització, els terrenys de l'hemidelta dret de l'Ebre situats a l'antiga zona marítimo-terrestre.

Per ser seleccionat com a colon calia acreditar uns requisits:

Ser major d’edat i amb el servei militar complert

Tenir un certs coneixements d’agricultura i aptituds per treballar la terra

Acreditar una bona conducta

Preferiblement, casat i amb fills

També cal recordar que el colon no podia ni dividir ni hipotecar la propietat rebuda.

-Quantes cases alberga Villafranco del Delta? I quants veïns?

-Actualment hi ha 130 habitatges. Inicialment es van construir 96 habitatges dels 127 previstos en el projecte. Posteriorment, el poble ha anat creixent seguint pautes arquitectòniques actuals. En temporada de vacances, la seva població actual -al voltant de 160 veïns- augmenta considerablement degut a l’existència de diferents establiments de cases rurals i altres serveis turístics.

poblenoudelta (6).jpg-Entorn a quins conreus vivien els habitants d’aquest poble de colonització? i com es van delimitar els terrenys de conreu?

-A principi de la dècada de 1950 la zona del Través ja experimentà una colonització espontània per petits pagesos que ocupaven gran part de les terres. L’acció colonitzadora de l’INC accelerà el procés.

En base a aquestes preexistències, es va definir per a aquesta zona i tipus de conreu un lot de terra de 3,5 hectàrees.

Si vos pareix, ara, anem a endinsar-nos en com eren aquests pobles de colonització, arquitectònicament parlant…- Els pobles de colonització, urbanística i arquitectònicament,  tenien característiques molt paregudes, no? Per què?

-Sí, a primer cop d’ull la majoria dels pobles s’hi assemblen entre ells: baixa densitat urbana (una planta o dues d’alçària); traçats amb geometria regular; predominant l’estructura concèntrica a partir d’un nucli o centre cívic amb la silueta del campanar que sobresurt del conjunt edificat; generalment, pintats de blanc (se’ls anomenava ´los pueblos blancos del franquismo´).

Aquesta semblança ve de que el seu disseny partia d’unes directrius i d’unes normatives comuns a tot el territori espanyol i que calia respectar.

-Poques altures (o sense altures), una mica de jardinet a vegades al davant o a l´arrere de la mateixa casa (a vegades, sense)… encalades …com eren per dins i què tenien que tindre i què no tenien que avui seria gairebé impensable?

-Els habitatges projectats milloraven les condicions de llum, ventilació i distribució que presentaven aleshores les tipologies rurals existents als pobles tradicionals. Podríem dir que eren un intent de racionalització de l’habitatge agrícola tradicional. En aquest sentit, cal remarcar que cada parcel·la destinava una construcció específica per a usos agraris (magatzem, quadra, corral,...) i, en alguns poblats, s’arribava a projectar recorreguts independents per als colons i per al bestiar.

Allò que més ens sobtaria, avui en dia, és la situació de l’aseo (cambra higiènica) fora de l’habitatge, integrat en la dependència agrícola. 

-Eren pareguts aquests conjunts, tot i les moltes diferències i diferenciacions  a allò que podem conèixer avui en dia com  unifamiliars i adossats?

-Jo m’atreviria a dir que algunes parcel·les de Poble Nou disposen de més superfície lliure (pati) i les seves edificacions ofereixen millors estendards de comoditat que moltes de les promocions actuals de cases en filera o adossats.

poblenoudelta (7).jpg-I com aquestes cases encaixaven totes,  i com “un tot”, dins un mateix projecte d’ordenació urbana?

-Bé, aquí intervenia l’habilitat projectual de cada arquitecte. Normalment, solia utilitzar diverses tipologies arquitectòniques -a Poble Nou n’hi han quatre- per tal d’assolir un millor encaix global i, sobretot, per evitar la sensació d’uniformitat i monotonia, i donar resposta als diferents programes familiars. La pauta d’ordenació és l’agrupació i combinació de cadascuna d’aquestes variants tipològiques per tal de formar blocs volumètrics (les illes) que, a la vegada, s’agrupen per donar la forma final del poblat.

-Quin paper tenien les zones verdes? Com es disposaven?

-Les zones verdes servien com a superfície de reserva per a futures ampliacions dels pobles. És important dir que existia una classificació que distingia entre pobles estabilitzats i pobles amb possibilitat de creixement. És a dir, alguns naixien com a models tancats d’urbanisme.

Es disposaven com a paravents i com a elements de protecció dels pobles.

-Podríem dir que els poblats de colonització tenien un “estil propi” i que només calia adaptar-se  a cada lloc lo millor possible?

-Pel que fa a la seva aparença exterior, la recomanació era que s’hi assemblessin als pobles tradicionals, a l’arquitectura vernacla. De vegades, en funció de les preferències de cada autor, presenten un llenguatge més proper a la modernitat arquitectònica del moment (el racionalisme) la qual estava mal vista per les jerarquies de l’aparell estatal perquè se la identificava amb l’arquitectura de la República.

Sí; les circumstàncies del lloc acabaven determinant molts dels trets urbanístics de cada poble de colonització.

 -Per acabar, voldria afegir alguna cosa més?

Sí. Des de 1993, Poble Nou del Delta està declarat Bé Cultural d’Interès Local. Té valor en tant conjunt edificat d’una sola tacada tot seguint unes pautes de composició unitària i utilitzant una paleta de materials tradicionals i solvents. He constatat que aquests aspectes no sempre s’han respectat en les recents intervencions arquitectòniques que ha experimentat el poble, tot provocant alteracions constructives consentides. Malgrat tot, la potència del seu traçat és tan evident que l’urbanisme de Poble Nou del Delta continua clarament llegible.

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com