La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Eduard
Puigventós López, autor de "Ramon Mercader, l'home del piolet. Biografia de l'assasí de Trotski" (Ara)
ENS
APROPEM A LA BIOGRAFIA DE L´ASSASSÍ DE
LEÓN TROTSKI, RAMON MERCADER DES DE LA PLOMA D´EDUARD PUIGVENTÓS LÓPEZ
ES TRACTA
D´UN TREBALL QUE EDITA ARA EDITORIAL(EN CASTELLÀ NOW EDITORIAL) I QUE ENS
OFEREIX UNA IMATGE COM MAI DE RAMON MERCADER, UN COMUNISTA…STALINISTA I HOME
D´ACCIÓ.
ALLÒ QUE ENS DIU ARA EDITORS DEL LLIBRE:
La biografia d’un mite. L’assassí català
més famós de la historia. Una biografia apassionant que es llegeix com una
història d’espionatge i seducció, identitats falses, complots, atemptats
frustrats, idealisme i traïció.
La vida de l’assassí català més rellevant de la història embarcarà el lector en
un viatge fascinant per França, la Unió Soviètica, Mèxic i Cuba, amb la Guerra
Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda de teló de fons, en
la sanguinària persecució de Lev Davídovitx, Trotski, fins al crim final,
piolet en mà. Rica en documentació, minuciosa, erudita i amb sorprenents
fotògraf es inèdites, l’ambiciosa investigació d’Eduard Puigventós López, Ramon
Mercader, l’home del piolet, és una disquisició entre l’heroïcitat i la
covardia d’un personatge de mil cares i alhora el retrat captivador d’una època
de grans convulsions polítiques i enfrontaments militars, on estava en joc no
només la supremacia mundial, sinó també la idea mateixa del món.
El llibre es centra: «Ens centrarem, doncs, en l’assassí, analitzant-ne la
personalitat i els fets que el conduïren a ser qui fou: una persona fidel a una
idea, que s’immolà creient que així contribuïa al sorgiment d’un nou món.
Intentarem reconstruir la seva vida anterior a l’atemptat per entendre’n el
perquè; la posterior per analitzar-ne les conseqüències; i el clar component
ideològic que mantingué fins als darrers dies.»
L´autor, en
Eduard Puigventós López:
Eduard Puigventós López (Rubí, 1984). Doctor en Història Contemporània
i Màster en Història Comparada per la UAB. Ha col·laborat durant set anys en el
projecte del Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya, desenvolupat pel Centre
d’Història Contemporània de Catalunya, i en diverses iniciatives de caràcter
històric per a l’Ajuntament de Rubí (exposicions, conferències, visites
guiades, investigacions històriques, publicacions...). Col·labora amb moltes
entitats i mitjans de comunicació d’àmbit local en la defensa i difusió del
patrimoni històric i natural.
Ha publicat a la Revista de Catalunya, El
Contemporani, Sàpiens i publicacions locals, té quatre
llibres editats (Tornarem a vèncer, amb Ara Llibres; Complot
contra Companys, amb la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de
l’IEC; L’època contemporània. Del segle XIX al XX, vol. 5 de la
Història de Catalunya il·lustrada per Pilarín Bayés; i La Festa dels
Xatos, amb l’Ajuntament de Rubí), i ha col·laborat en obres com Contra
Companys, 1936 (Publicacions de la Universitat de València), i La
Transició a Catalunya (Edicions 62).
Uns enllaços que vos poden anar força bé:
Un
historiador molt fructífer: http://www.arallibres.cat/ca/autor/1/83/eduard-puigventos
L´
assassí, en Mercader: https://es.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Mercader
León
Trotski: https://es.wikipedia.org/wiki/Le%C3%B3n_Trotski
La mítica
arma que va utilizar en Mercader, un piolet: https://es.wikipedia.org/wiki/Piolet
El que va
manar assassinar a León Trotki, “el camarada Stalin”: https://es.wikipedia.org/wiki/I%C3%B3sif_Stalin
Cuando
fueron, Lenin, Stalin y Trotski, camaradas en la Revolución del 17: http://html.rincondelvago.com/lenin-trotsky-y-stalin.html
Más sobre
Trotski: http://www.ceip.org.ar/Teoria-y-Practica-en-la-Revolucion-Rusa
Cazarabet conversa amb Eduard Puigventós López:
-Eduard,
segurament que aquesta pregunta és més que recurrent: per què et fixes en Ramon
Mercader per a dedicar-li tanta investigació, dedicació…què és allò que t´atrau
d´aquest personatge?
-Doncs la veritat és que
l’atracció del personatge ha vingut a resultes del mateix treball
d’investigació. La meva idea era fer una tesi doctoral sobre els Fets d’Octubre
de 1934, però el meu tutor, en Josep Maria Solé i Sabaté, em va animar a cercar
un tema que fos més internacional i atractiu, i em proposà fer la biografia
d’en Ramon Mercader. Jo no les tenia totes, però amb el temps vaig veure el
potencial que tenia la seva biografia. Perquè no només es tracta de resseguir
les seves peripècies vitals, sinó que és el retrat d’una època i de tota una
generació, fins i tot.
-És aquest un assaig…un llibre d´investigació
ferm i un estudi molt més que meticulòs… però té quelcom d´estructura com de
novel-la d´espies… Què ens pots dir?... Vas dur a terme aquesta mena
d´estructura per mantindre com a més entretingut, dins la trama, al
lector?(sincerament, crec que ha funcionat)
-Doncs la veritat és que
no! Com he dit fa un moment, el llibre és la meva tesi, sencera, afegint-hi
només algunes correccions que em van fer els membres del tribunal i alguna
aportació d’algun llibre aparegut més recentment. Ha sortit publicat aquest
estiu però va ser finalitzat el 2013. Era un text pensat per ser presentat
davant un tribunal acadèmic, el suspens, la trama i tot allò que passa és
història pura i dura. Però va interessar a l’editorial i vam acordar
publicar-ho tal qual, amb els peus de pàgina i l’estructura inicial,
canviant-li només el títol. El resultat ha estat un llibre que no va ser pensat
com a tal.
-Sempre ens interessem molt des de Cazarabet-El
Sueño Igualitario pel procés de documentació i per la metodologia de
treball…què ens pots dir?
-Que hi he gaudit molt. Hi ha un treball previ de recopilar bibliografia,
films i material hemerogràfic, però certament el pes de la investigació és la
documentació que es conserva a l’Archivo General de la Nación de Mèxic, a
l’Archivo Carlos de Sigüenza també de la capital mexicana, o bé els testimonis
orals que he pogut localitzar, entre altres. Una recerca efectuada entre
Catalunya, l’Estat espanyol, Mèxic i Cuba, amb una petita incursió holandesa,
amb la desgràcia de no haver pogut tenir accés a les fonts d’informació russes,
cosa que també explico al llibre. Una experiència personal molt enriquidora que
crec que es veu reflectida al treball, amb moltíssimes referències i també un
conjunt de fotografies excepcionals, algunes de les quals totalment inèdites.
-Pot ser
, segurament de manera equivocada, tots teníem una opinió, un prejudici,
d´aquest home i els prejudicis no són gens bons…pot ser amb aquest treball
vulguis fer o ficar a cada banda de la balança allò que és , en realitat, en
Mercader…?
-El que intento és
mostrar-lo el més objectivament possible. Com a assassí, però també com a
víctima del sistema. Explicar què el dugué a involucrar-se en aquell magnicidi,
entendre-ho, respondre preguntes; però en cap cas justificar-ho. Veure quins
antecedents familiars té, quina formació, com adopta identitats falses i com es
prepara per cometre el crim. Però també, és clar, veure també quina evolució fa
el personatge a la presó, com es mou en un món que vint anys després, quan en
surt, ja no és el seu, com té la seva pròpia família i com l’eco de
l’assassinat el persegueix fins al moment de la mort.
-Podem dir que en Ramon Mercader era un home
convençut, d´ideari comunista i home plenament, de partir que obeïa sense ficar
cap mena d´interrogant….?
-Sí. En Mercader creia que
la seva contribució a la causa mundial, per aconseguir un món millor, havia de
ser aquella. El partit, efectivament, li ho dictava. Es considerava un bon
comunista i, malgrat que sabia perfectament que allò que se li ordenava era un
assassinat, i no li feia gens de gràcia, acomplí l’encàrrec en ares d’un ideal
superior, per la fe cega en un líder i una idea.
-També era membre del NKVD una mena de policía
d´orde intern de la Unió Soviètica…quines tasques desenvolupava allí…?. Pot ser
ens quedem amb que allò més important va ésser la eliminació d´en Trotski, però
segurament que va ésser escollit per tindre un “bon almarès”, ésser un tipus de
confiança , sense gaire escrúpols, efectiu i ferm amb els propòsits…què en
spots dir?-Molts es poden confondre amb el KGB…en què es diferencien o es
diferenciaven aquests dos organismes dins l´organigrama policial de la Unió
Soviètica?
-L’NKVD vindria a ser
l’antecedent del KGB, és més que res un canvi de nomenclatura. Era l’organisme
encarregat d’evitar el que anomenaven una contrarevolució, de defensar els
postulats comunistes i la pròpia Unió Soviètica d’elements crítics amb el
sistema, sovint utilitzant la força. S’encarregaven inicialment de l’ordre
intern de l’URSS, però també estengueren els seus tentacles amb delegacions a
l’estranger, algunes oficials i altres extraoficials. En Ramon Mercader, en el
procés de l’operació UTKA que acabaria amb en Trotski, formaria part d’aquesta
darrera secció, que era l’INO, les operacions especials. Tanmateix, no fou
reconegut com a membre del KGB fins que no arribà a la Unió Soviètica, el 1940,
donant-li una pensió d’oficial retirat amb la que podia gaudir de molts
privilegis. Tingué alguna tasca al que aleshores era l’Institut del
Marxisme-Leninisme i amb la comunitat espanyola refugiada a l’URSS, però la
veritat és que eren coses totalment menors. Per què fou escollit? Òbviament per
què estaven convençuts que era un bon comunista i els seria fidel, reclutat per
la seva pròpia mare, que l’avalava. Però inicialment havia de fer només
d’informador; el fet d’assassinar a Trotski vindria més endavant, quan els
responsables de fer-ho fallaren.
-Neix, en
Mercader, en una familia “de bona cuna” i burguesa…però pot ser que el
distaciament entre la seva mare i el seu pare fou allò que el marcà…ja que la
mare comença a distanciar-se del pare, que era el burgés , i comença a
apropar-se a llocs i a estar acompanyada d´ambients marginals (fins i tot els
anarquistes) en uns anys, els anys 20, molt agitats a Barcelona…en Ramon era
molt jovenet, però pot ser que ja tot això sigueren els fonaments per a la
ideal polític d´en Ramon Mercader…Què en podeu dir?-Tot va de malament a pitjor:
el pare de Ramon mor; el seu germà hereda el negoci, però va malament i marxa a
la Argentina i la resta de familia , molt empobrida, marxa a un barri més humil
de Barcelona…Tot això influeix amb el Mercader…..Per no mencionar la manera en
que el marit i el germà de la mare d´en Mercader la van tractar: internant-la
en un psiquiàtric al assabentar-se de que aquesta tenia un amant…-És la
infantesa i els primers anys d´adolescència d´en Mercader un no parar de
moure´s i de veure patir a la gent que més estimava…patir i fer-se mal…sa mare
agafa a la canalla i marxa a França amb l´amant fins que “trenca” amb
aquest….intenta suicidar-se….s´apropa al marxisme…primer al socialisme i,
finalment, al Partit Comunista Francés. La mare de Ramon el va marcar com a
persona, però també com a convençut de les idees polítiques comunistes…?
-Anem a pams: la família
Mercader era força poderosa econòmicament, sí, però la mare també venia d’un
ambient aristocràtic i d’alta societat! Nascuda a Cuba, el seu pare havia estat
governador de Santiago els darrers temps de domini espanyol, i ella havia
estudiat als millors col·legis. El propi caràcter de la dona és el que fa que
es distanciï més del seu marit, que no la ingressa per què tingui un amant,
sinó per què entra en el món de la droga i dels baixos fons del Paral·lel, a
Barcelona. El pare no morí aquells anys, sinó que havia mort l’avi a inicis el
segle XX i el negoci havia quedat en mans d’un oncle d’en Ramon, que arruïnà
l’empresa i fugí, com bé dius. El canvi d’aires no sé si ho noten massa les
criatures: sí que notaran, però, quan la mare se’ls endú a França quan surt del
psiquiàtric, i trenca definitivament amb la família. En Ramon i un dels seus
germans no voldran tornar a Barcelona i es quedaran a Tolosa, on acaben de
forjar-se. La mare, per absència o per presència, el marca i l’influencia d’una
manera determinant, tant al camp personal com a nivell polític, fins i tot, com
hem dit, reclutant-lo ella mateixa pels serveis secrets soviètics i participant
en l’atemptat. Però és una dona que marca inexorablement la trajectòria dels
seus cinc fills.
-Cap al 31 torna a Barcelona, fa la “mili” al 33
i tot i voler fer carrera militar es veu que per tindre idees comunistes el
refusen…aquest home col-leccionava molts desenganys…És de suposar que, també,
l´influeix, no?-Després de la “mili” passa a ser un home dedicat més a l´acció:
forma part dels successos del 34, més endavant es detingut i empresonat ; amb
el triomf del Frente Popular és alliberat…i ell segueix amb les manifestacions
i amb l´activisme…cada dia més i de manera més ferma…I aplega la guerra com va
afrontar els primers dies de l´alçament militar?
-Cert. Quan torna de França
podríem dir que ja és un marxista, i ingressa al minúscul Partit Comunista de
Catalunya. Els anys de la II República són el seu camp d’aprenentatge i acció,
tant a nivell teòric com pràctic. Serà rebutjat de l’exèrcit per comunista i
serà detingut el 1935 també per formar part d’una cèdula comunista. Així, quan
esclata la guerra, en Ramon Mercader podríem dir que ja és el Ramon Mercader
convençut, actiu i combatiu, que tenim en ment. Quan esclata la guerra combat
als militars amb la seva xicota, la Lena Imbert, i a la que pot s’enrola amb
una de les columnes de milicians que combatran als revoltats a l’Aragó.
-Amb sa mare i amb la columna Trueba-Del Barrio
marxa al front d´Aragó …ells dos són ferits…altra vegada el compromís i la
figura de sa mare…però ahí ja apareix la figura de Teresa Pàmies. Com
l´influeix aquesta? -Es recupera del tot a Barcelona i se li confía l´ordre de
la Columna Lina Odena i és enviat a defensar la zona de la Casa de Campo a
Madrid…d´on torna amb la columna molt malmesa…una vegada a Barcelona continua
amb la lluita, amb la creació del Batalló Jaume Graells…com són aquests primers
contactes amb la primera línea de guerra. Com era en Mercader al front i
manant?
-Certament, tant ell com sa
mare marxen al front: en Ramon amb la columna del Barrio, la Caritat amb la
Durruti. I cauen ferits amb pocs dies de diferència, retrobant-se als hospitals
militars de Lleida. Quan es recupera, efectivament, participa als combats a
Madrid i a finals d’any acaba creant amb altres companys el Batalló Jaume
Graells, adscrit a la columna de Ferro de la Divisió Karl Marx. Els testimonis
que tenim d’ell, com el de la Teresa Pàmies (amb qui l’unia la militància
política i una certa amistat), indiquen que era un noi recte i decidit, que no
tenia por, que efectuava missions rere les línies enemigues i que era totalment
disciplinat.
-Es diu
que és altra vegada sa mare la que influeix de ple en la seva vida i devenir
polític, ja que és la que és reclutada, pel NKVD i la que fa que en Ramon
es fique al servei dels soviètics…Què ens pots dir? És aquest un altre punt d´inflexió...
per què es diu que és a partir d´ací que en Mercader desapareix d´escena per a
rebre instruccions….però hi han persones que el segueixen veient durant les
acaballes del 37 i el 38…altres el situa a França on rebria instrucció…Què ens
pots dir?
-Sí, en les memòries que
son germà Lluís escriví amb el periodista Germán Sánchez deixa clar que es
traslladà al front del Guadarrama, a finals de 1937, per trobar-se amb en
Ramon. Ho féu amb l’autorització pertinent, reproduïda al llibre, i un cotxe on
anava amb el seu fill petit, també. Tingueren una conversa on ella li proposà
col·laborar amb els agents soviètics i se’n tornà amb la seva unitat. Però poc
després passà per Barcelona, a finals d’aquell mateix any o inicis de 1938, i
ja no el tornem a trobar fins el juliol de 1938 a París, aquest cop amb el nom
de Jacques Mornard, un periodista esportiu molt elegant i bon vivant, fill d’un
diplomàtic belga. Durant aquests mesos imaginem que és entrenat en l’art de
l’espionatge, se li dóna la nova identitat, se li explica la missió... però no
en sabem res del cert. Sí, però, que m’aventuro a dir que són falses les
històries que el situen a la URSS on seria entrenat per matar sense escrúpols,
o que diuen que sobretot fou ensinistrat en l’art de matar. Crec sincerament
que fou més aviat una preparació per al paper que havia de tenir a partir
d’aleshores, una tasca d’informació que no tenia encara res a veure amb la
trama per assassinar Trotski.
-Què fa en Mercader quan ja veu que la guerra
està perduda?-Com i de quina manera es va endinsant més dins el NKVD?
-Quan adquireix la
identitat de Jacques Mornard, en Ramon Mercader deixa de ser Ramon Mercader. La
Guerra Civil espanyola i els seus contactes i amistats queden relegats a un
segon pla. No es mourà de França. I quan la guerra acaba, es retrobarà, durant
uns mesos, amb la seva mare, el seu germà Lluís, la seva xicota, la Lena
Imbert, i més endavant amb Eitingon, superior jeràrquic seu. I segurament que
amb molt poca gent més. Queda totalment abduït pel personatge de Jacques
Mornard i la seva relació amb la Sylvia Ageloff i les seves amistats. Ageloff
era una militant del Partit Americà dels Treballadors que hauria de servir-li
per introduir-se als cercles trotskistes.
-Trotski ja feia anys que escapava de les
represàlies Stalinistes fins que, gràcies als trotskistes de Nova York i al
pintor Diego Rivera és acollit per Lázaro Cárdenas… Mèxic es converteix en el
lloc d´acollida i amb l´amagatall de l´antic dirigent, un dels antics dirigents
de la Revolució del 17 a Rússia… però altra vegada és localitzat i als homes de
Stalin només els fa falta un pla, paciència i un home que s´infiltre, entre tot
i tothom per matar-lo i acabar amb ell que és només allò que volia Stalin…per
què pensen que en Mercader és l´home idoni?
-Val a dir que el mèrit que
Trotski fos acollit a Mèxic no només fou de Diego Rivera, si no en primer terme
dels homes del POUM que, aprofitant una gira a finals de 1936 per recollir
armament i diners per a la República, duien amb ells una carta d’Andreu Nin,
aleshores conseller de Justícia de la Generalitat, dirigida a Lázaro Cárdenas,
president mexicà i veritable artífex de la concessió d’asil a Trotski, per tal
de convèncer-lo en aquest acolliment. Stalin de seguida sabé on era Trotski, i
després dels primers grans judicis a Moscou, quedava absolutament condemnat per
l’opinió pública soviètica i també l’estrangera que mirava o seguia amb
admiració la situació política de l’URSS. Així, sembla que hi hagué diversos
plans per infiltrar-se en l’entorn de Trotski i, en un moment determinat, poder
matar-lo. El Partit Comunista de Mèxic s’havia encarregat de caldejar l’ambient
i Trotski estava cada cop més limitat. Quan el gran atemptat que s’havia
preparat fallà, encapçalat pel famós muralista David Alfaro Siqueiros, que amb
l’ajuda d’una vintena d’homes entraren a casa del revolucionari i dispararen
més de dos-cents trets i deixaren bombes incendiàries però fracassaren en el
seu objectiu, els soviètics patiren perquè la seva xarxa d’agents i
col·laboradors dins dels àmbits comunistes podia veure’s compromesa i
descoberta, de manera que cregueren que el millor seria actuar d’una manera més
discreta, amb poca implicació de gent i un atemptat de caire individual. Com
que el grup que formaven en Ramon, sa mare i Eitingon no havia pres part en
aquella operació, en ell recaigué la responsabilitat de cometre l’assassinat. I
en Ramon Mercader, que fins aquell moment havia tingut més aviat una tasca
merament informativa o de contraespionatge, ara passava a ser el més ben
col·locat per acatar l’ordre. I s’oferí a fer-ho.
- Fins i
tot intenta utilizar a Frida Kalho, companya de Diego Rivera (i alguns diuen
que amant de Trotski) per a apropar-se a Trotski…i que aquesta es nega…però el
fet és que cada vegada l´estudiós marxista està més dins el punt de mira…abans,
fent servir “el seu particular encant” ja havia utilitzat a una altra dona,
Sylvia Ageloff…
-Això de què s’acostés a
Frida Kahlo ho poso totalment en dubte. Sí que Kahlo havia estat amant de
Trotski, això està més que comprovat, però la tàctica de Mercader anava més en
la direcció d’utilitzar la Sylvia, com bé dius, i sobretot el matrimoni Rosmer,
amics de Trotski que havien dut el seu nét des d’Europa a Mèxic quan el fill
del revolucionari, Lev Sedov, fou assassinat. Com també l’amistat que havia
anat gestant amb els guardes que vigilaven la casa de l’Avinguda Viena.
Tanmateix, que tenia un encant, que sabia seduir, era innegable.
- A la fi, a més de recollir informacions amb
l´ajut de sa mare és Sudoplatov, ja director del departament d´
Operacions Especials, el que li ordena que ell serà l´assassí d´en Trotski i
tot funciona……. .menys que després d´enclavar-li el piolet en Mercader es
detingut pels escoltes de Trotski…
-Permet-me, si us plau, que
posi en dubte que sigui Sudoplatov qui doni l’ordre. Crec que és una cosa que
més aviat debaten Eitingon, Mercader i Caritat, i que és ell mateix que acaba
oferint-se al veure que les solucions que plantejava Eitingon eren del tot
descabellades. Sí que és cert que l’operació acaba funcionant: Trotski morirà
l’endemà a causa de les ferides que li causà el cop de piolet que li clavà
aquell 20 d’agost de 1940 en Ramon Mercader. Però l’assassí no pogué escapar,
tal com tenia planejat, i fou fet pres. Mercader quedà petrificat en sentir
l’esgargamellador crit que féu el Viejo,
i com tingué forces per forcejar-hi i fins i tot mossegar-lo. De seguida
entraren els seus guardes i li clavaren una bona pallissa, abans no arribà la
policia i l’arrestà.
-El paper de Beria, en tot plegat, també és important, no?
-Doncs no sé què dir-te. És
cert que Beria era present a la reunió amb Stalin en què aquest darrer li
encomanà la tasca d’assassinar Trotski a Sudoplatov, però com a responsable
dels Afers Interns a l’URSS, havia de fer senzillament de mitjancer amb Stalin
i oferir els recursos de l’NKVD que necessitessin Sudoplatov i els seus homes
per acomplir la missió.
-I ací entra quan Mercader comença a dir que tot
era cosa d´ell i a negar la participació de les autoritat soviètiques…i diu que
tot obeí a causes personals…
-Està clar que no confessà
mai les motivacions reals de l’assassinat, per bé que tothom ho sabia. Com
tampoc confessà mai la seva veritable identitat. En el moment de l’atemptat
duia a sobre una carta de confessió mecanografiada però signada a mà, per si de
cas l’enxampaven, on en un correcte francès explicava la seva història
fictícia: que era un belga interessat en política, que s’havia enamorat de la
Sylvia, que un membre de la IV Internacional li havia donat diners i
instruccions per anar a Mèxic per esperar ordres de Trotski - a qui ell admirava -, que un cop allà
s’adonà que el revolucionari només el volia per cometre actes d’enverinament,
assassinat i sabotatge a la Unió Soviètica, que insultà la seva xicota i que li
digué que la deixés... Tot plegat fal·làcies que tothom era conscient que no
anaven enlloc, però com que tampoc podien demostrar quina era la seva
identitat, havien de prendre amb pinces de cara als interrogatoris, estudis psicològics,
declaracions davant del jutge i procediments i diligències judicials. La
qüestió és que fins a 1950 no es conegué la seva identitat autèntica, però tot
i així no s’arribà a demostrar mai que l’NKVD o la URSS estiguessin en darrer
terme implicats en l’afer. Mercader fou sempre lleial amb els seus.
-Com és l´intent d´alliberar de la presó
Mexicana…i per què Stalin va el-laborar en plena Guerra Mundial un pla per a
fer-ho….tant important era haver-hi acabat amb Trotski i alliberar al seu
assassí?-Però tot fracassa i en Mercader passa molt de temps a la presó
mexicana, ja que l´operació Gnomo (així s´anomena l´operatiu que pretenia
desempresonar a en Mercader) fracassa i ell no pot fugir de la presó, però es
diu que tot és culpa de la presencia de sa mare…altra vegada sa mare..
-Els documents secrets
americans que els darrers anys s’han desclassificat, procedents del Projecte
Venona (que interceptava els missatges soviètics xifrats), ens han permès saber
detalls d’aquesta operació Gnom que comentes. Entre 1943 i 1945, certament, els
soviètics destinen una suma de diners considerable per a poder alliberar en
Mercader, però com bé dius resulta un fracàs. Havia de ser tret de la presó
després d’haver tret una estranya malaltia, que requeriria el seu trasllat; i
durant aquest, ésser assaltada la comitiva. Però s’hi barregen diversos
aspectes: hi havia massa gent implicada, tant dels serveis secrets soviètics
com membres del Partit Comunista, i per ingerències d’un i altre, aprofitaments
personals, la intervenció de la Caritat (que havia arribat a Mèxic expressament
amb la intenció d’accelerar el procés per treure el seu fill de la presó, d’una
manera poc discreta que alarmà a tothom) i una ineptitud general, la qüestió és
que no s’arribà a dur a terme i quedà avortat pràcticament abans de començar. I
en Mercader haurà de complir íntegrament la pena entre les presons de
Lecumberri i Santa Martha Acatitla fins el 1960.
-L´any 1960 és alliberat i marxa a Moscou amb passaport de la República
Txeca, sembla ser que passa a formar part de l´estructura de la KGB on aplega a
ésser coronel i on rep nomenaments, medalles, condecoracions…què suposà tot
allò per a ell…Tot aquesta mena d´agasagaments fan que superi tot el viscut?
Com viu els darrers anys de la seva vida?
-Efectivament, en Ramon rep
les condecoracions que li havien estat concedides anys abans: la Medalla de
Lenin i la d’Heroi de la URSS, aquesta darrera que fins aleshores només un
espanyol havia obtingut, Rubén Ruiz, el fill de la Pasionaria, mort a Stalingrad.
A la seva arribada a l’URSS, serà rebut per Breznev i condecorat. Rebrà una
pensió de coronel retirat del KGB i totes les facilitats d’un membre de la
nomenklatura soviètica: un pis espaiós, xofer quan el necessités, accés a
biblioteques, teatres i restaurants, cessió d’una dacha (casa de camp) a la
rodalia de Moscou, possibilitat d’obtenir tota mena de productes en botigues
especialitzades... Però tot allò no l’acaba de fer feliç. Els temps han
canviat: és un personatge incòmode per als soviètics i per a la comunitat
espanyola refugiada a l’URSS, ja que representa l’stalinisme més fosc, allò del
qual volen desprendre’s sobretot després de la denúncia que Khrusxov farà
d’Stalin en el XX Congrés del PCUS de 1956. I ell se sentirà decepcionat de
l’aplicació que es fa del comunisme. La pàtria mundial dels obrers, allò que
hauria de ser el paradís, no ho era. I la seva família, dona i tres fills,
tampoc s’hi senten a gust. Quan els sortirà l’oportunitat de marxar a un altre
país l’aprofitaran: serà Cuba, socialista, sí, però amb un caràcter llatí, una
llengua coneguda, un millor clima i lloc de naixement de la mare. Però allà
també acabarà sentint-se decepcionat de l’aplicació pràctica del comunisme.
Crec que fou plenament conseqüent amb els seus actes i lleial a una causa i uns
ideals, però alhora sentint-se en part instrumentalitzat pel mateix sistema en
què confiava i que responia a les seves expectatives.
- Mor a La Habana de càncer l´any 78, però és a
Moscou on encara, en diferents llocs, se’l recorda com una mena d´heroi…
-Per una part de comunistes o nostàlgics de la Unió
Soviètica, encara avui en dia, Stalin era un bon líder – malgrat els milions de
morts que causà – i Trotski un traïdor, per veure’l com un opositor a la bona
marxa de l’URSS i de la seva política, tot i que ja sabem que no era així.
D’aquesta manera, Ramon Mercader, l’executor del traïdor, seria elevat a la
categoria d’heroi. És una visió massa simplista i ideològica: Mercader fou un
assassí. Utilitzat per Stalin. Botxí i víctima alhora. Crec que no se’l pot
qualificar d’heroi, tot i que òbviament té una vida fascinant que segueix
suscitant un gran interès. La seva història és la tràgica història de tota una
generació, polaritzada cap als extrems, que creien en un món millor i que es trobaren
amb una enorme decepció.
20658
Ramon Mercader, l'home del piolet. Biografia de
l'assasí de Trotski. Eduard Puigventós López. Pròleg de Josep
Maria Solé i Sabaté
608 pàgines
32,00 euros
Ara
La biografia d’un mite. L’assassí
català més famós de la historia. Una biografia apassionant que es llegeix com
una història d’espionatge i seducció, identitats falses, complots, atemptats
frustrats, idealisme i traïció.
La vida
de l’assassí català més rellevant de la història embarcarà el lector en un
viatge fascinant per França, la Unió Soviètica, Mèxic i Cuba, amb la Guerra
Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda de teló de fons, en
la sanguinària persecució de Lev Davídovitx, Trotski, fins al crim final,
piolet en mà. Rica en documentació, minuciosa, erudita i amb sorprenents
fotògraf es inèdites, l’ambiciosa investigació d’Eduard Puigventós López, Ramon Mercader, l’home del piolet, és una disquisició entre l’heroïcitat i la
covardia d’un personatge de mil cares i alhora el retrat captivador d’una època
de grans convulsions polítiques i enfrontaments militars, on estava en joc no
només la supremacia mundial, sinó també la idea mateixa del món.
«Ens centrarem, doncs, en l’assassí, analitzant-ne la personalitat i els fets
que el conduïren a ser qui fou: una persona fidel a una idea, que s’immolà
creient que així contribuïa al sorgiment d’un nou món. Intentarem reconstruir
la seva vida anterior a l’atemptat per entendre’n el perquè; la posterior per
analitzar-ne les conseqüències; i el clar component ideològic que mantingué
fins als darrers dies.»
EDUARD PUIGVENTÓS LÓPEZ
Eduard Puigventós
López (Rubí, 1984). Doctor en Història Contemporània i Màster en Història
Comparada per la UAB. Ha col·laborat durant set anys en el projecte del Cost
Humà de la Guerra Civil a Catalunya, desenvolupat pel Centre d’Història
Contemporània de Catalunya, i en diverses iniciatives de caràcter històric per
a l’Ajuntament de Rubí (exposicions, conferències, visites guiades,
investigacions històriques, publicacions...). Col·labora amb moltes entitats i
mitjans de comunicació d’àmbit local en la defensa i difusió del patrimoni
històric i natural.
Ha publicat a
la Revista de Catalunya, El Contemporani, Sàpiens i
publicacions locals, té quatre llibres editats (Tornarem a vèncer, amb Ara Llibres; Complot contra Companys,
amb la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC; L’època contemporània. Del segle
XIX al XX, vol. 5 de la Història de Catalunya il·lustrada per
Pilarín Bayés; i La Festa dels Xatos,
amb l’Ajuntament de Rubí), i ha col·laborat en obres com Contra Companys, 1936 (Publicacions
de la Universitat de València), i La Transició a
Catalunya (Edicions
62).
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069